El Cercle de Cultura promou aquest manifest en què s’insta a les administracions públiques, tant catalanes com espanyoles i de la Unió Europea, a impulsar un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals per garantir la continuïtat de la feina desenvolupada per creadors, artistes i treballadors de la cultura, associacions i de tots aquells ciutadans que hi participen a través de la cultura popular i tradicional. Aquestes mesures s’expliciten al final del manifest en 10 peticions concretes i ja compta amb l’adhesió de 150 entitats, organitzacions i associacions del món cultural i econòmic.
Cerca: “”
We found 9 results for your search.
Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”. (Foto de Consuelo Bautista)
Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”. (Foto de Consuelo Bautista)
El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, amb el vicepresident Jordi Pardo i la vocal Marta Puigderrajols, s’han reunit amb la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el seu secretari general, Francesc Vilaró a la seu del Departament. La trobada ha servit tan per fer una presentació de l’entitat com per tractar de diverses qüestions d’interès comú.
La junta del Cercle ha estudiat el document del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”, i considera que, “amb caràcter general, creiem que hi manca una visió de conjunt, estratègica i amb vistes al futur de les necessitats i les prioritats legislatives en l’àmbit de la política cultural”.
Miquel Curanta avança en aquest article tres objectius bàsics de la nova direcció de l’ICEC: impuls als projectes culturals, capacitació per millorar el funcionament de les empreses del sector, i “activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural”.
L’anuari d’estadístiques culturals 2016 del Ministeri de Cultura assenyala que aquests darrers anys tant la ciutadania catalana com les seves administracions públiques són les que més recursos econòmics destinaren a la cultura, respecte la resta de territoris de l’Estat espanyol.
El Departament de Cultura ha publicat dos estudis que analitzen l’evolució de l’ocupació en les empreses culturals d’aquests darrers anys i el sector de les arts escèniques, i que ofereixen unes dades de gran interès sobre el dinamisme de les indústries culturals del nostre país malgrat els anys de crisi patits.
Fa pocs dies finalitzava Interacció 2015 “Repensant les polítiques culturals locals”, organitzat pel CREC de la Diputació de Barcelona. Un dels ponents, Lluís Noguera, director del CosmoCaixa, ha escrit un detallat anàlisi de l’evolució de les poltiques culturals impulsades pels ajuntaments catalans a partir de la recuperació democràtica; juntament amb el paper jugat a nivell local per altres administracions públiques com la Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat de Catalunya