Categories
Notícies

La ciutadania catalana és la que més diners va destinar a la cultura el 2015 a tot l’Estat espanyol, tot i el descens respecte el 2014

L’anuari d’estadístiques culturals 2016 del Ministeri de Cultura assenyala que aquests darrers anys tant la ciutadania catalana com les seves administracions locals (ajuntaments i diputacions) són les que més recursos econòmics destinaren a la cultura respecte la resta de territoris de l’Estat espanyol. Concretament, cada català/ana va destinar el 2015 a bens i serveis culturals 320,8 € cadascú, sent la xifra més alta del conjunt de les Comunitats Autònomes, i just darrera vindrien els ciutadans bascos i navarresos. Aquesta xifrà, però, és lleugerament inferior a la del 2014, quan assolí els 326 €. Pel que fa a les xifres de les administracions, la Generalitat hi destinà el 2014 més de 245 M€, un 23,4% del total estatal, però lluny dels més de 393 milions del 2010. Respecte les inversions de les administracions locals, l’informe assenyala que els ajuntaments catalans hi van aportar més 568 milions €, un 23% del total estatal, sense comptar el País Basc ni Navarra. Els diferencials més alts respecte la resta de l’Estat espanyol els trobem en les inversions en protecció del patrimoni; biblioteques, museus i arxius, i promoció cultural. Si s’analitzen les dades dels organismes supralocals com les diputacions, Catalunya torna a anar al capdavant, amb uns 97 M€, que representa una mica més del 21% del cojunt de diputacions i organismes similars. Tot i el detall d’aquestes dades territorialitzades, l’anuari no incorpora cap dada sobre les inversions del govern espanyol a nivell de Comunitats Autònomes. Cal recordar que en el cas de Catalunya, havien sofert un descens del 71,3% entre el 2008 i el 2014. En tot cas serien unes dades subjectes debat, ja que bona part de les inversions del Ministeri de Cultura, tot i fer-se en equipaments situats a Madrid (Museu del Prado, Museu Reina Sofia o el Teatro Real) no es contemplen com a inversions territorials

Categories
Sense categoria

José Maria Lasalle: L’impuls del patrocini, el mecenatge i la participació social: una perspectiva de futur

Quart vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia: “L’impuls del patrocini, el mecenatge i la participació social: una perspectiva de futur”, a càrrec de José María Lassalle, Secretari d’Estat de Cultura. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.

Categories
Manifest

Contra una nova agressió a la cultura

Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta en sis punts que denuncien la greu situació de tot el sector i apunten cap quines direccions cal emprendre per a la defensa de la cultura. Davant la greu situació generada per les mesures adoptades pel govern espanyol, de manera especial l’increment de l’IVA i la disminució dràstica de les aportacions del Ministeri als equipaments i institucions culturals, el Cercle de Cultura manifesta: 1. Que més enllà de la necessària austeritat amb la qual cal afrontar la crisi que ens afecta, les mesures del govern espanyol només poden ser interpretades com una agressió premeditada i voluntària a la cultura, i de manera especial a aquella que s’allunya dels paràmetres estrictament comercials. 2. Que la exagerada disminució de les aportacions econòmiques del Ministeri és especialment intolerable per a les institucions i empreses catalanes, ja que suposa un trencament del consens establert al llarg dels anys amb la Generalitat de Catalunya. 3. Que els efectes negatius sobre el teixit cultural del nostre país adquiriran, de forma imminent, un caràcter estructural de difícil recuperació en el ben entès que, a la destrucció del teixit productiu, cal sumar-hi una significativa reducció del consum com a conseqüència de l’encariment de les entrades. 4. En previsió que la situació s’agreugi encara més, el Cercle de Cultura insta a tots els creadors i els agents de la cultura, i a la pròpia societat, perquè aprofundeixin els seus lligams mutus, a partir de la inequívoca convicció que la cultura és l’eix vertebrador de la societat. 5. De manera específica, el Cercle de Cultura insta a la societat civil, les empreses i el món financer català a incrementar de manera decidida i compromesa el seu suport a la cultura i les seves diverses manifestacions, enteses com una font insubstituïble de creativitat i de riquesa social. Així mateix, sol·licita als mitjans de comunicació que traslladin aquest greu malestar per la pèrdua de teixit cultural i que contribueixin a generar un clima propici a les noves aliances entre cultura, societat i empresa. 6. El Cercle de Cultura comprèn i comparteix l’actitud de protesta de les institucions de govern pròpies, però les considera insuficients, atès que és també, o sobretot, responsabilitat dels poders públics catalans dur a terme un esforç suplementari per tal de pal·liar en la mesura possible els efectes d’aquesta gravíssima situació.