Categories
Manifest Nota de premsa

Declaració del Cercle de Cultura davant les mesures governamentals anunciades el dia 29 d’octubre de 2020

Ahir el govern de la Generalitat va anunciar les noves mesures per a la contenció de l’extensió de la COVID 19. Entenem que en una situació tan excepcional i greu com la que estem vivint els governants han de prendre decisions, encara que resultin dures. Així i tot, el tancament d'una part de les activitats culturals (no de totes), d'un dia per altre, i sense cap marge de planificació, malgrat la recent declaració de la cultura com a bé essencial per part del Govern, és incomprensible i injust per a un sector que fa temps que aplica les màximes mesures de seguretat. 

Davant d’aquesta situació volem manifestar el següent:

Primer.- La nostra més enèrgica protesta per dos motius fonamentals: que es prenguin mesures d’aquesta mena sense un termini mínim (tres dies) d’aplicació i, a més, tenint en compte que les dades ens demostren que els espais culturals són espais segurs.

Segon.- Que la cultura és segura no és només l’enunciat d’una campanya informativa, sinó una realitat contrastada. Els espais culturals han extremat les mesures de protecció, fins i tot més enllà de les exigències normatives, i no existeix cap constatació que les activitats culturals siguin una font activa de contagi.

Tercer.- Que la reducció de l’aforament dels museus al 33% és una mesura merament propagandística atenent que l’impacte de la situació actual fa que la freqüentació dels museus estigui molt per sota d’aquest percentatge. Per altra banda, quina diferència hi ha en les condicions tècniques dels museus, de les galeries d’art i sales d’exposicions? Els hi és d’aplicació aquesta limitació o estan abocades al tancament?

Quart.- La suspensió sobtada de tota l’activitat cultural aquest cap de setmana suposa un gravíssim perjudici econòmic i logístic als artistes, les organitzacions i les empreses culturals. Sense cap marge de maniobra i sense garantia de compensació suficient.

Cinquè.- Que, d'ara endavant, aquest tipus de mesures dràstiques siguin prèviament planificades amb els principals representants del sector cultura, abans que es desencadeni la necessitat de prendre-les, per tal de poder treballar amb uns escenaris d'incertesa més limitada.

Sisè.- Que la compensació econòmica anunciada no sigui merament declarativa, que s’hi destinin recursos suficients -ara estan estimats en 50 milions d’euros- i que els mecanismes burocràtics de gestió no facin gairebé impossible accedir-hi a molts dels afectats.   

Setè.- Instem als representants institucionals de la cultura, al Parlament, als Ajuntaments i a les Diputacions de Catalunya a posicionar-se públicament en relació amb aquestes mesures. I, en cas de disconformitat, actuar en conseqüència.  

Barcelona, 30 d'octubre de 2020 Cercle de Cultura

Categories
Notícies

La junta directiva del Cercle de Cultura es reuneix amb la Consellera Vilallonga

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, amb el vicepresident Jordi Pardo i la vocal Marta Puigderrajols, s’han reunit amb la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el seu secretari general, Francesc Vilaró a la seu del Departament. La trobada ha servit tan per fer una presentació de l’entitat com per tractar de diverses qüestions d’interès comú.

Categories
Notícies

Anàlisi del Cercle de Cultura del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020” pel que fa a la cultura

La junta del Cercle de Cultura ha estudiat el document del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Després d’analitzar i debatre sobre el contingut del document, la junta considera que “amb caràcter general creiem que hi manca una visió de conjunt, estratègica i amb vistes al futur de les necessitats i les prioritats legislatives en l’àmbit de la política cultural. Sembla, més aviat, una mena de calaix de sastre que recull temes que han quedat pendents en anteriors legislatures, barrejant aspectes de diferent rang normatiu, de caràcter legislatiu o merament organitzatiu. Hi trobem a faltar propostes de caràcter transversal amb la resta de Departaments de la Generalitat, sobretot Ensenyament, Economia, Benestar Social”. Pel que fa als punt concrets d’aquest Pla, la junta del Cercle de Cultura ha fet la següent anàlisi: 1.- Llei de Mecenatge.- Malauradament aquesta és una assignatura pendent que s’arrossega de fa massa anys, no només a nivell de la Generalitat sinó a nivell estatal. En aquesta matèria la competència de la Generalitat és limitada, però pot regular-ne alguns aspectes de funcionament, en especial en el tram autonòmic de l’IRPF. També hauria de potenciar el seu paper mediador entre els projectes culturals i socials i les empreses. El principal mur que tan a la Generalitat com a l’Estat s’han trobat en aquest tema ha estat el poder del Ministeri d’Hisenda. Per a superar-lo, les administracions de cultura haurien de comptar amb el recolzament i suport de tots els agents de la societat civil. 2.- CoNCA.- No es suportable seguir “embolicant la troca ” i “fer volar coloms” sobre aquesta qüestió, que és urgent resoldre. El Cercle de Cultura ja s’ha manifestat reiteradament sobre aquest tema, públicament i davant la Comissió de Cultura del Parlament. Malauradament requereix un ampli consens polític i social que la situació actual no facilita. 3.- Llei del cinema.- No sembla que, ara com ara, sigui una prioritat. Ha hi ha una llei, vigent de 2010. En tot cas seria suficient un decret modificant-la en el que convingui. 4.-Llei del Patrimoni Cultural Immaterial.- Creiem que seria un error crear-la de forma separada. L’actual Llei de 1993 ha quedat envellida i obsoleta i seria el moment de promoure una nova llei que ho abasti i actualitzi globalment tots els conceptes. 5 i 6.- Decret accés avaluació dels arxius de la Generalitat.- Cal una revisió de la Llei d’Arxius. L’accés a la informació i l’obligació de transparència afecten tots dos decrets i també la normativa del procediment administratiu. 7.- Decret d’accessibilitat a la cultura.- Està be contemplar els aspectes d’accessibilitat física als espais culturals, però entenem que avui cal plantejar aspectes socials de més abast com l’accés de la societat a la cultura, l’apropament de la cultura a la societat i la participació social en la cultura. 8,- Estructura del Departament.- Per fer qualsevol canvi caldrà que s’expliqui el model i els objectius per poder pronunciar-se. Podeu consultar aquest enllaç el “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Les principals referències a l’àmbit cultural les trobareu a les pàgines 13 i 22.

Categories
Notícies

El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya

El diari digital Vilaweb ha publicat un extens reportatge sobre el greu impacte negatiu envers la cultura que significa la nova normativa sobre l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda. Un canvi d’interpretació normatiu aplicat a tot l’Estat espanyol però on Catalunya hi surt més malparada, tant pel fet que bona part de les grans institucions i equipaments culturals del país són consorcis, com pel fet que no hi ha resposta institucional, en tenir encara la Generalitat intervinguda pel 155. Entre d’altres equipaments i institucions amenaçats per la reclamació de l’IVA de les subvencions dels darrers anys, hi figuren el Teatre Lliure, el Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el MNAC, el CCCB i el MACBA. Podreu llegir l’article íntegre des d’aquest enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministeri-dhisenda-vol-enfonsar-la-cultura-a-catalunya/

Categories
Notícies

El Consell de la Cultura de Barcelona rebutja l’aplicació del 155 contra les institucions catalanes, i reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

Manifest del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Arran de la decisió que el govern del Partit Popular ha pres d’aplicar l’Article 155 de la Constitució Espanyola, amb el suport d’altres formacions polítiques, i amb l’objectiu de suspendre l’autonomia de Catalunya i d’intervenir de manera directa les institucions catalanes, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar el següent: 1. El nostre rebuig a l’aplicació de l’article 155. Pensem que no ofereix cap solució al problema polític de Catalunya, ben al contrari: optar per l’autoritarisme i la repressió només aguditza els conflictes i ens allunya encara més d’una possible solució dialogada, pactada i democràtica. Avançant per aquest camí no es defensa la Constitució de 1978, més aviat es posen en perill les llibertats civils i els principis democràtics fonamentals no només a Catalunya, sinó també en el conjunt de l’Estat Espanyol. 2. Considerem desproporcionada i injusta la presó decretada per a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Darrere d’aquest empresonament, només hi veiem motius polítics. La decisió adoptada per la jutgessa de l’Audiència Nacional evidencia l’existència d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial. Els pròxims dies i setmanes seran decisius per al nostre país. Està en joc el futur d’una societat plural, lliure i democràtica. Condicions necessàries per al desenvolupament d’una intensa vida cultural i científica amb la qual estem compromesos i que, malauradament, corre el perill de deteriorar-se d’una manera irreversible. És per això que reclamem i exigim als diferents partits polítics que concentrin les seves forces en: 1. Aconseguir la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 2. Refusar explícitament l’aplicació de l’Article 155. 3. Exigir respecte i autonomia a les institucions catalanes en el seu conjunt i, en particular, a aquelles que emanen d’una voluntat popular expressada per mitjà del dret constitucional de vot. 4. Exigir respecte a l’autonomia dels mitjans de comunicació públics. Per últim, exhortem el conjunt de representants electes que en aquest moment crucial facin el paper que han de fer: el de polítics. Que la solució al conflicte es busqui mitjançant el diàleg polític i mai amb l’ús de la força i la repressió. Exigim als partits polítics, a més a més, que responguin al mandat dels ciutadans i assumeixin l’obligació de treballar pel bé comú. Ara, més que mai, totes les forces polítiques democràtiques s’han d’oposar de manera ferma a qualsevol possible suspensió dels drets civils, a l’augment de la repressió i a la coacció de les llibertats. Mesures que acompanyaran necessàriament l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució i que poden ser molt difícils de revertir en el futur. Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner Barcelona, a 23 d’octubre de 2017

Categories
Notícies

Mediació amb diàleg

Els fets succeïts a Catalunya el passat 1 d‘octubre no poden ser analitzats des de la passivitat o l’equidistància. Són simplement el resultat lamentable de l’absència de la paraula, del fracàs de la política. La utilització de la violència injustificada en contra de les persones -i amb independència de la legalitat o il·legalitat del referèndum- pel fet únic d’expressar-se en llibertat no és un recurs acceptable en una societat democràtica avançada. Ser independentista o no, és un dret indiscutible i apel·la a les persones, individualment o col·lectiva, a expressar-ho i defensar-ho en el marc de les institucions i els espais de debat polític. La cultura i les seves expressions, sempre que es realitzin amb llibertat, no ha de ser altra cosa que un espai de trobada, on totes les idees trobin l’aixopluc necessari per dialogar i contrastar-se mútuament. No li correspon a la cultura, i menys a la que esdevé de les polítiques culturals públiques, esdevenir un element de distorsió i partidisme. Senyalat això, cal dir amb contundència que sí que li correspon a la cultura exigir i treballar per a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, dissortadament qüestionada en els moments actuals. Les circumstàncies que vivim a Catalunya, irracionalment dominades per l’absència de diàleg i per la manca de ponts de trobada entre amplis sectors de la política i la societat, ens afecten com a ciutadans i com a membres de la comunitat cultural, i ens demanden un posicionament clar i crític envers els nostres representants públics exigint-los responsabilitat i exemplaritat. Des del Cercle de Cultura manifestem la nostra profunda preocupació per la situació que afecta Catalunya i la tristor amb la qual presenciem la manca de diàleg entre els governs de la Generalitat i de l’estat. No és prova de maduresa democràtica haver d’apel·lar a mediadors externs per solucionar desavinences que la política interna és incapaç de resoldre. Malgrat tot saludem amb entusiasme totes les mostres d’interlocució i diàleg, així com les ofertes de mediació que organitzacions civils amb credibilitat, sentit comú i responsabilitat es proposen per a treure el nostre país d’un gravíssim, i confiem que reversible, atzucac.

Categories
Notícies

Carlos Cuatrecasas: “la inversió en cultura té una repercussió econòmica important”

Carlos Cuatrecasas presideix la Fundació del Cercle d’Economia des del 2009. La seva trajectòria com a persona vinculada al mecenatge de la cultura ve de molt més lluny, amb un protagonisme directe en alguns dels grans projectes impulsats al nostre país, com va ser la reconstrucció del gran teatre del Liceu. Quin paper juga una  fundació  d’una entitat vinculada al pensament econòmic respecte el món de la cultura? El Cercle d’Economia,  i la fundació en concret, sempre ha procurat a través dels seus socis, crear un esperit favorable a la cultura, a la reflexió i al diàleg. És una finalitat de la nostra entitat. La Fundació està servint per relligar, fer de pont, entre empresaris i directius i la societat. Considerem que és molt important que el món de l’empresa tinguin una intensa vida cívica, s’impliqui per millorar la societat. Transmetre el desig de participar en la vida pública amb un criteri reflexiu i equilibrat. Un exemple d’això va ser la creació de la URL, de la qual el Cercle d’Economia forma part del seu patronat, o el fet que molts catedràtics universitaris hagin passat per les juntes de govern del Cercle d’Economia. Fa poc, la Fundació Cercle d’Economia celebrà  la novena edició dels seus Premis Ensenyament, guardonant  una exitosa experiència terrassenca d’escola inclusiva en la que alumnes d’una escola d’educació especial comparteixen assignatures amb alumnes de primària i d’un institut públic de la ciutat. Amb quin objectiu es convoquen aquests premis? La fundació amb aquest premi fomenta aquesta preparació per obrir-se camí, per  adaptar-se als canvis; per això procurem guardonar els sistemes més moderns d’educació. Sempre he defensat que l’ensenyament ha de preparar a la gent a anar pel món, però amb una base cultural important. És des d’aquesta base cultural que l’educació pot fer emergir el talent. Una educació que aporti coneixement. Internet complementa, però no és coneixement sinó informació. Per això és tan important una bona base cultural. Uns altres premis impulsats per la fundació, són els que es destinen a reconèixer activitats de patrocini i mecenatge empresarial. Els premis Carlos Güell tenen dins les seves diverses categories, una de dedicada al patrimoni cultural.  Quina visió en teniu d’aquest sector? Ens calen millorar equipaments per a que la gent els visiti. Els museus han de generar desig cultural, que es valorin i es coneguin.  Recentment he visitat l’Institut d’Art de Chicago, on he pogut comprovar que molta gent jove, no pas turistes, sinó de la ciutat,  visiten la seva gran col·lecció de l’impressionisme francès. En canvi, els museus de Barcelona, en general, són poc visitats. Caldria una forta inversió per a fer-los atractius, i poder exhibir moltes coses que tenim que són magnífiques i que són als soterranis dels museus. Que la ciutadania ho valorés i se’ls fes seus, i que ajudin a pujar el nivell cultural de Barcelona i Catalunya. Quan el nivell cultural és alt, el nivell democràtic puja. Els problemes humans són a totes les èpoques i la cultura ens permet conèixer-los. I quan més coneixes l’esperit humà, quan més coneixes els autors que l’han tractat, es més fàcil que prenguis decisions o que participis en la vida pública amb més criteri, amb més intel·ligència, amb més equilibri. … Per això calen recursos econòmics. Quan parlo d’inversió, parlo tant del govern català i com del govern espanyol. Cal que la part dels pressupostos de cultura augmenti, això és imprescindible. Els dos en tenen la responsabilitat, i cal subratllar que la inversió en cultura té una repercussió econòmica important. La cultura pot ser també una font d’ingressos, ja que té una reversió econòmica tant per un país com per una ciutat.  A més, quan el nivell cultural d’un país és més alt és més fàcil que sigui un país més democràtic. La problemàtica del mecenatge de la cultura és un tema encara per resoldre. Com hauria de ser una llei que hi respongués encertadament? Cal fomentar la cultura des de la societat civil com des de l’administració. I per a les empreses, l’aspecte fiscal és fonamental. Amb una desgravació fiscal alta es farien moltes coses, pot ser un element decisiu, però també caldria concebre un estímul sentimental per ajudar la societat, per fomentar la filantropia. Tenim molts exemples de mecenes, començant pel mateix Mecenes de l’emperador August, que eren persones que estimaven la cultura. M’agradaria una llei potent que creés un ambient favorable per aquestes activitats de patrocini i mecenatge. Hi ha, però, un tema clau: el sector públic a Espanya té una desconfiança claríssima cap al sector privat. I amb el mecenatge, es pensa que s’utilitzaran les desgravacions fiscals per raons no molt nobles, fins i tot  per aprofitar-se. Per això no funciona. Perquè el problema no és de recaptació fiscal. Els diners destinats al mecenatge seria la xocolata del lloro per a la hisenda pública, que es veuria molt poc afectada,  i en canvi es podrien dirigir capitals privats cap a finalitats molt interessants. I com caldria gestionar aquests recursos econòmics? No sóc gens partidari que els diners del mecenatge es destinin a fundacions públiques. Defenso una llei del mecenatge on realment el ciutadà pugui canalitzar els seus fons a les activitats culturals que considerés més convenients, sense necessitat de la  intermediació de cap poder públic. El que s’ha de fer és fomentar el patrocini privat per destinar els diners on cregui oportú, no pas dirigit a dit. A vegades sembla que els únics que saben com s’han de fer les coses és el sector públic, i això és molt impositiu. Per exemple, amb la reconstrucció del Liceu, molts dels propietaris de les llotges van oferir tornar a portar obres d’art a les avantllotges, algunes salvades de l’incendi. Doncs bé, va haver una negativa per resposta, perquè es va dir que això era un teatre públic i que totes les llotges havien de ser iguals. Ets un teatre públic,  t’ofereixen poder portar un quadre de Casas… i dius que no?. Segur que si es fes una enquesta, molta gent hauria dit que li agradaria trobar-se amb aquest quadre al Liceu, ja que podria visitar aquestes avantllotges fora dels horaris dels concerts.

Categories
Manifest

Declaració a favor de l’impost de connectivitat digital

Dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el Cercle de Cultura va proposar als partits polítics catalans signar la Declaració Catalunya per la Cultura, un manifest on s’assenyalen les línies vermelles que cal no travessar per mantenir el pols cultural català. Aquest document va ser signat pels principals partits de l’arc parlamentari català i posa de manifest el seu compromís polític per mantenir vigent, malgrat la crisi, una política cultural activa i responsable. Un dels punts que la Declaració esmenta és la necessitat de cercar noves vies de finançament que assegurin una major complicitat entre els sectors empresarials i la creació de continguts culturals. En aquesta direcció la Conselleria de Cultura ha endegat l’estudi d’una proposta d’impost sobre la connectivitat digital que hauria de permetre la creació d’un fons essencialment adreçat a finançar la producció audiovisual catalana. L’impost de connectivitat permet donar continuïtat econòmica a la cadena de valor dels continguts digitals en la mesura que compromet les parts que operen comercialment amb aquests continguts a generar un sistema de finançament sostenible. Per això convé que aquesta proposta deixi inequívocament clar que el subjecte impositiu són les empreses de telecomunicacions i de cap manera els ciutadans a través del rebut que correspon al seu consum. La creació d’aquest fons requereix la complicitat expressa de les operadores de telecomunicacions, que són en darrera instància les principals distribuïdores de continguts digitals. També requereix la complicitat responsable dels partits polítics per tal de facilitar el consens indispensable que una mesura d’aquesta transcendència necessita per a la seva aplicació immediata. Un impost de connectivitat, que no pas un cànon a les baixades de continguts, suposa una model impositiu proper al mecenatge per a un sector determinant per al futur cultural del país i un pas definitiu per complementar el finançament de la cultura des de la nova economia que prové del negoci digital. El Cercle de Cultura valora positivament aquesta proposta i encoratja les diverses parts implicades a cercar les vies de negociació necessàries per endegar aquesta mesura a curt termini.

Categories
Manifest

Comunicat sobre el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”

El Cercle de Cultura, com a entitat que té, en el seus principis fundacionals, la “voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica dels seus membres” i que aspira a desplegar la seva “vocació d’esdevenir un espai de diàleg a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana”, vol declarar el següent: El Cercle de Cultura s’ha vist desagradablement sorprès pel títol d’un simposi organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya – “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014”- i per la manera poc o gens pertinent que, al seu programa, s’exposen alguns dels temes a tractar. El Cercle de Cultura entén la cultura com un espai de trobada i diàleg presidit per un esperit d’equanimitat i ponderació. Un àmbit autònom, que no s’ha de rebaixar fins a esdevenir un element propagandístic de posicions polítiques o ideològiques, per legitimes que puguin ser, i menys encara atiar el desencontre i l’animadversió, sempre innecessària i tan sovint contraproduent. El títol del simposi, Espanya contra Catalunya, explicita una presa de posició molt allunyada de les complexitats de la realitat històrica. Un simposi d’aquestes característiques hauria de ser una ocasió per obrir un debat plural i debatre, amb rigor i serenitat, els punts de vista i interpretacions que sobre els fets motiu del simposi poden aportar de manera solvent els diversos representants de les escoles historiogràfiques, tant del nostre país com d’arreu. Només un debat d’aquesta mena ens enriquirà intel·lectualment i ens enfortirà nacionalment. El Cercle de Cultura vol fer constar el seu desacord amb el suport institucional que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Història Contemporània, que en depèn, ha donat a l’esmentat simposi. Volem manifestar el nostre temor que això no sigui un exponent de la manca d’un criteri prou integrador per refermar al món i a nosaltres mateixos quines són les raons i voluntats dels catalans per resoldre el nostre esdevenidor col·lectiu.

Categories
Manifest

Declaració respecte del CoNCA

El Cercle de Cultura demana al Govern de la Generalitat i al seu Departament de Cultura una ràpida solució a l’actual conflicte institucional que deriva de la crisi del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Aquesta demanda planteja quatre peticions concretes. El Cercle de Cultura vol reivindicar un cop més l’espai de centralitat de la cultura en la societat catalana. Ho fa obrint un debat necessari en el que CoNCA ocupa un lloc destacat, però on hi ha una reflexió de fons sobre les polítiques culturals al nostre país. Després d’un mes i escaig de la dimissió del plenari del CoNCA (excepte Pilar Parcerisas) el Cercle de Cultura vol manifestar la seva posició respecte quines són les vies de resolució d’aquesta crisi. La Declaració del Cercle de Cultura respecte del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya  és un document que sorgeix d’un debat intern que hi ha hagut a la nostra organització. L’obejctiu del text és el fixar els paràmetres sota els que es pot refundar el CoNCA per tal que es pugui desenvolupar en un marc viable  en l’aplicació de les polítiques culturals a Catalunya. Tal com es pot llegir en la declaració, “el Cercle de Cultura demana al Govern de la Generalitat i al seu Departament de Cultura una ràpida solució a l’actual conflicte institucional que deriva de la crisi del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Aquesta demanda planteja quatre peticions concretes”: 1. Activar un Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya sota els següents paràmetres: a) Assegurar la independència de la cultura respecte dels interessos partidistes. b) Vetllar pel desenvolupament de la cultura i actuar com a mediadors amb els agents socials quan convingui. c) Assessorar les polítiques culturals. d) Mantenir un diàleg permanent amb els agents culturals i la ciutadania que asseguri el sosteniment dels criteris de llibertat, transparència, pluralitat ideològica i diversitat sectorial imprescindibles per al progrés de la nostra societat. 2. Ampliar les funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts en el terreny més ampli de la cultura i les arts, en diàleg amb les ciències, i amb independència de la sectorialització funcional amb què les polítiques culturals tradicionals han actuat en els darrers decennis. 3. Nomenar com a membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya homes i dones d’indubtable i reconegut prestigi intel·lectual, artístic, o científic, i amb voluntat inequívoca de servir de manera desinteressada a la nostra cultura. 4. Resoldre l’actual crisi a través del màxim diàleg amb tota mena d’agents socials, culturals i polítics, per tal de garantir que el nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya tingui totes les garanties necessàries per aconseguir els seus objectius. Com és habitual, el Cercle de Cultura eleva aquestes consideracions i propostes, fruit d’un intens i fructífer debat intern, a l’opinió pública. Així mateix, el Cercle de Cultura reitera la seva voluntat de dialogar amb el Govern de Catalunya per contribuir a trobar les solucions que millor convinguin al futur del nostre espai cultural.