Categories
Nota de premsa Notícies

Jordi Pardo relleva Segimon Borràs com a president del Cercle de Cultura

Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.

Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).

La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.

El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020,  coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.

El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.

Objectius de la nova junta directiva

En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals  i representants de  l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.

També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.

Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.

També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.

En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.

Categories
Activitats

El Cercle de Cultura col·labora a ‘La cultura a debat’, acte electoral sobre cultura organitzat per l’APGCC

El Cercle de Cultura és una de les entitats que col·laboren en el debat electoral sobre cultura organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i que reunirà representants de les diferents forces polítiques que concórren a les eleccions del 14 de febrer.  La Cultura a Debat, acte en format online, es podrà seguir a través del canal de youtube de l’APGCC, dimarts 9 de febrer a les 19h. Està previst que intervinguin Héctor Abelló, en nom de Ciutadans, Jenn Díaz, d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gemma Lienas, del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ramon Arnabat, d’En Comú Podem, Natàlia Sánchez, de la CUP, Manuel Reyes, del Partit Popular i Francesc Ten, de Junts per Catalunya. La periodista Maria Cusó serà l’encarregada de moderar l’acte.

Categories
Manifest Nota de premsa Notícies

Comunicat del Cercle de Cultura sobre els sectors de la cultura i els Fons de Recuperació Europeus

Valor estratègic de la cultura en la recuperació i transició econòmica post-COVID-19

En la perspectiva de la gestió dels fons de recuperació europeus, el Cercle de Cultura planteja la necessitat que aquests fons arribin als sectors de la cultura, per garantir la seva capacitat de creació de valor i competitivitat, reconversió i diversificació d’activitats econòmiques tradicionals, i impuls de la innovació en altres sectors. La despesa pública de la cultura a Espanya se situa entorn de l’1,2%,  genera un impacte en el PIB superior al 3,4%, i ocupa a prop d’un milió de persones de forma directa. ‘’impacte de la cultura i les indústries culturals en el PIB Europeu és d’un 4,7%, i ocupa a més de 7,4 milions de persones. Però més enllà de l’impacte directe en PIB i ocupació, són un motor de canvi i transició cap a models sostenibles d’activitats econòmiques, en àrees molt diverses que van des del turisme, el sector agroalimentari, el món dels serveis, el disseny i l’activitat industrial, o el desenvolupament digital. La Comissió Europea ha considerat a la cultura i les indústries culturals com un dels 14 ecosistemes prioritaris per a la recuperació econòmica post COVID-19. És imprescindible que les administracions públiques Estatal i Catalana, prioritzin també els sectors de la cultura pel seu valor estratègic i de transformació.

Amb el dolor per la pèrdua de moltes vides i  l’impacte dels efectes sanitaris i socials,  els efectes econòmics de la crisi pandèmica s’han fet notar a tots els sectors d’activitat. Però sens dubte en els sectors de la cultura l’efecte ha estat catastròfic. Mai en la història dels darrers dos-cents anys, ni en el context dels conflictes bèl·lics de la primera i segona Guerra Mundial, ni a la Guerra Civil espanyola, ni en cap altra moment hi ha constància de l’aturada total de l’activitat cultural, com la que es va produir quan es declararen les mesures de confinament. Les restriccions posteriors i actuals han allargat l’agonia de moltes empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura, fent que els efectes de la crisi del Covid-19 siguin devastadors per a les arts i la cultura.

La cultura és un dret i un element clau per a la qualitat de vida, però a més és una inversió. La despesa pública genera un impacte molt superior en el PIB, que es trasllada també en termes d’ocupació i de tres altres efectes positius que han de veure amb l’activitat econòmica general. La construcció de l’oferta turística no seria possible sense la cultura. Per altra banda, la cultura és fonamental per a l’atracció de talent i és un factor clau en el desenvolupament de l’economia creativa i les indústries culturals que hi són relacionades. I en tercer lloc, la cultura té una capacitat molt important per a generar innovació i competitivitat, millorant el posicionament de ciutats i territoris.

Ni la indústria turística, ni els grans esdeveniments i manifestacions econòmiques com el Mobile World Congress de Barcelona, o la concentració d’empreses amb gran capacitat de crear valor afegit, no haguessin estat possibles sense la capacitat de crear atractiu i competitivitat de la cultura.   En aquest context proper i global cal reclamar el rol de la cultura en el procés de recuperació que hem d’emprendre amb urgència a Catalunya en el marc del consens europeu.

Considerarem que el sector cultural en tota la seva amplitud i complexitat, és un valor a tenir en compte per la seva contribució al creixement econòmic, generació d’un sector important que contribueix al PIB i al manteniment d’ocupació amb molta tradició i resistència.   Aprofitar aquesta crisi per a una transformació de les polítiques públiques culturals per adaptar-se a les noves realitats presents i en previsió de futur. Plantejar reformes profundes en la institucionalitat cultural que ens hem dotat per situar-les en els escenaris de les necessitats dels plans de recuperació i resiliència.

En aquest marc considerem imprescindible aprofundir en la cultura com a dret fonamental i mantenir una tensió per fomentar l’igualat a l’accés a la cultura i compensar els desequilibris estructurals per impulsar una veritable ciutadania cultural.

D’acord amb aquestes consideracions considerem imprescindible incorporar la cultura a l’agenda del Pla de Recuperació com a un agent actiu i amb moltes potencialitats:

• Perquè la cultura i la diversitat de les expressions culturals són un element fonamental del projecte de la Unió Europea. Cal fomentar el desenvolupament cultural de tots els Estats membres de la UE i garantir que cap quedi enrere per manca de recursos i d’inversions en cultura.

• Perquè la relació entre creativitat i processos d’innovació social i econòmica és una aliança demostrada per la seva eficàcia.

• Perquè la cultura, les indústries culturals i creatives aporten valors afegits a altres sectors relacionats amb la transformació digital que té una dimensió cultural inqüestionable.

• Perquè interacció entre la innovació i transformació digital  i la cultura, les indústries culturals i creatives és estratègica per a l’enfortiment de la preservació, difusió i desenvolupament global de l’oferta cultural Europea.

• Perquè no es poden afrontar els reptes que tenim com a societat sense considerar la importància de l’ecosistema cultural com un factor imprescindible per definir nous models socials i econòmics sostenibles.

• Perquè el desenvolupament econòmic i de qualitat de vida de Catalunya està relacionada amb l’atractiu i oferta cultural de les ciutats i territoris. Perquè la cultura és un factor de cohesió i inclusió social. Perquè la cultura ha estat clau pel posicionament internacional de Catalunya i per atraure talent.

• Perquè Europa és una idea compartida, i la cultura és essencial per a construir-la entre tots.    Per tot això, demanem a les administracions públiques Estatal i Catalana que la cultura i les indústries culturals formin part de les prioritats reals amb les quals es gestionin els fons europeus de recuperació, resiliència i transformació.

Barcelona, 13 de gener de 2021

Categories
Activitats

Ja són 145 les entitats adherides a la campanya “Si la cultura et toca. Ara et toca a tu”

Ja són quasi un centenar i mig les associacions, empreses, fundacions, equipaments culturals, escoles, teatres i fundacions que s'han adherit a la campanya "Si la cultura em toca, ara et toca a tu", impulsada pel Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat. 

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en aquests moments extremadament complicats de la pandèmia. Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert, etc.

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l'entitat o projecte al qual vol donar suport a, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països, però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Opinió

L’informe anual sobre la cultura i les arts 2019: radiografia i prospecció

Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA i membre de la junta del Cercle de Cultura, analitza les principals qüestions que es desprenen del darrer informe anual sobre la cultura i les arts al nostre país. La presentació de l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2019 presenta enguany diversos canvis orientats a l’assoliment progressiu d’una radiografia d’ampli abast de l’ecosistema cultural català des d’una anàlisi crítica de la situació i el compromís de diàleg permanent amb els diversos sectors, agents, institucions i organitzacions que el configuren.  La renovació del CoNCA el juliol de 2019 va marcar la tercera etapa de la institució, que es va iniciar amb una reflexió crítica sobre la seva essència, mandat i disposicions legals. D’aquest procés en van sorgir principalment dos resultats. L’un, una mirada enrere sobre la trajectòria del CoNCA i el treball portat a terme i els resultats aconseguits, que s’han aplegat en l’estudi 10 Anys CoNCA, actualment en procés de publicació.  L’altre, un conjunt de decisions, una de les quals és el nou enfocament que s’ha volgut donar a l’informe anual. Elaborat i presentat des de 2012, ha passat per diverses etapes conceptuals en les quals ha primat la focalització anual d’àmbits o aspectes concrets del sistema. Entre les primeres decisions preses per l’actual Plenari ha estat la de centrar l’informe en la totalitat del panorama cultural del país des del triple vessant de territori, sectors i administracions públiques.  Amb aquest nou propòsit l’informe anual corresponent a 2019 s’articula en tres apartats en els quals intervenen una polifonia de veus i dades que garanteixen pluralitat de visions i objectivitat estadística. Entre les primeres, una trentena de persones expertes entre periodistes, investigadors culturals i representants dels sectors.  En el capítol primer periodistes i investigadors culturals descriuen la situació al llarg de 2019  de les arts escèniques, visuals, audiovisuals i multimèdia; cultura popular i associacionisme; llengua, edició i creació literària; museus i patrimoni i música. El segon aplega l’opinió de vint-i-tres representants dels sectors que el CoNCA recull a dos nivells: el de les propostes d’actuació d’incidència directa amb caràcter general en les polítiques culturals i el de les directament centrades en la problemàtica dels sectors. L’apartat es clou amb els seus objectius i estratègies del CoNCA per al mandat de 2019-2024: vetllar pel desenvolupament de la cultura, participar en l’ordenament de les polítiques culturals, reivindicar un finançament suficient de la cultura per eliminar la precarietat i assegurar els drets culturals de la ciutadania.  Més enllà de l’estadística, el tercer apartat, “Cultura en dades” palesa mancances: actualització, fragmentació conceptual i d’indicadors o cobertura d’espais i àmbits, entre altres. En aquest sentit, el CoNCA ha emprès el grup de treball que ha d’esdevenir observatori cultural per al recull i reelaboració d’informació i dades a diversos nivells. Ha estat ideat amb un format de mancomunació d’estructures ja existents per tal de sumar esforços, evitar duplicitats, i  basat en el diàleg i la cooperació amb institucions, organitzacions i entitats entre les quals es vol comptar amb la participació del Cercle de Cultura. El projecte forma part de l’agenda del CoNCA a partir d’aquest mateix mes de desembre.  Algunes de les conclusions rellevants han estat l’estancament del creixement d’alguns sectors a principis d’any, o del consum i participació culturals, així com la persistència de la precarietat i del dèficit endèmic de finançament. Les condicions en què s’ha elaborat  l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2019 s’han vist afectades per la irrupció de la pandèmia i l’estat d’emergència cultural. Però res no ha impedit portar a bon terme l’edició i presentació de l’informe al Parlament i als sectors culturals, així com el seu accés universal des del web del CoNCA.   

Categories
Opinió

Cultura i desenvolupament sostenible

Alfons Martinell, membre de la junta del Cercle de Cultura, resumeix la seva intervenció a la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CoNCA. Situar la cultura en el desenvolupament sostenible requereix assolir noves perspectives i, principalment, un canvi de mentalitat que superi les visions clàssiques que no contemplen la complexitat de la cultura a la societat contemporània globalitzada. No va ser casualitat que a la famosa Cimera del Mil·lenni (2000) i els seus 7 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no contemplés la cultura en les seves finalitats. I al cap de quinze anys en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un altre cop l’absència de la cultura és evident dins dels seus 17 objectius i metes. És a dir, existeixen resistències i concepcions reduccionistes per part dels Estats quan en el document “Transformar el nostre món: A l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible” no incorpora el potencial de la cultura en la dimensió que li pertoca a les nostres societats contemporànies. Per això, hem d’estimular reflexions crítiques i una gestió del coneixement més ampli per posicionar la cultura en aquest esforç mundial de treballar pel futur en clau de desenvolupament sostenible, participant activament en cercar equilibris amb els altres grans reptes que tenim com a societat global (canvi climàtic, pandèmies, pobresa, desigualtats i iniquitats) En aquest sentit em plau compartir algunes reflexions a debat a partir de la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CONCA i la Generalitat de Catalunya. En primer lloc creiem convenient adoptar una aproximació sistèmica de la cultura a la nostra societat superant la concepció disciplinària i il·lustrades tradicionals o les visions institucionals basant-se en un departamentalisme de models ja superats. Una lectura sistèmica requereix tenir en compte els amplis i diversos elements que componen el camp de la cultura a les realitats actuals. Elements que es relacionen i interactuen permanentment en autonomia i interdependència internament com en relació amb altres sistemes en les societats avançades. Com a subsistemes, com defineix Luhman, o en una concepció de societat com a sistema de sistemes de Bunge. Aquesta visió permet sortir d’un cercle tancat de la visió de la institucionalitat de la cultura procedent de models d’Estat passats o des d’una visió de cultura nacional. Per transitar cap a l’acceptació d’una realitat complexa i molt dinàmica que caracteritza els fenòmens culturals en els contextos actuals. S’evidencia quan intentem analitzar-lo més enllà de les idees preconcebudes per considerar-lo com un conjunt de fets, processos i contextos que incideixen en el que podem denominar com a cultura o vida cultural contemporània. La consideració sistèmica de la cultura ens permet una millor aproximació al desenvolupament sostenible i apreciar les seves possibles aportacions a unes finalitats comunes. I un estímul a considerar un ampli ventall d’interaccions que poden alterar i modificar la mateixa consideració del seu camp d’acció que pot requerir processos d’adaptació significatius. En contra a una certa percepció actual com a un sistema molt protegit, limitat i lent a reaccionar als inputs interns i externs. La lectura sistèmica de la cultura ens pot permetre analitzar la seva complexitat i trobar interrelacions socials importants i necessàries. En segon lloc considerem que les polítiques culturals haurien d’evolucionar a fonamentar els seus principis en els drets humans i principalment els culturals. Unes polítiques públiques a partir del dret a participar en la vida cultural i a respectar la llibertat cultural individual i col·lectiva en la satisfacció de les necessitats culturals. De respecte a la iniciativa individual i social en la contribució a la vida cultural per a construir un nou contracte social per a la cultura, a on la institucionalitat ha de garantir l’exercici del dret i facilitar la participació cultural. En aquesta nova funció de les polítiques culturals hem de situar el que podríem anomenar serveis mínims a la cultura com a compromís dels serveis públics i defensa de l’interès general. I per un altre costat assumir una funció facilitadora dels dinamismes d’un sector cultural modern, emprenedor i divers per mitjà d’un marc regulador adequat a les seves especificitats amb relació a altres sectors. Finalment ens cal aprofundir sobre el concepte sostenibilitat a la cultura o sostenibilitat cultural. Des del notable “satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions” de l’Informe Brundtland (1987) a una major percepció del fet que cal destinar esforços o preveure els escenaris de futur dels nostres sistemes culturals. Un equilibri entre el manteniment i conservació de pràctiques, béns i serveis culturals amb el necessari component d’obertura a la llibertat cultural d’alterar i proposar noves formes expressives i estètiques. La sostenibilitat cultural es manifesta en els processos d’adaptabilitat del sistema cultural als canvis en la vida cultural i el seu entorn. A la capacitat de resposta i interacció del sistema cultural als canvis, noves problemàtiques, crisis, etc.. en el present com en un futur pròxim com a llarg termini. Tot això requereix una major implicació amb altres subsistemes socials com és el cas del mediambiental davant de la greu situació del canvi climàtic entre altres.  

Categories
Manifest Nota de premsa

Declaració del Cercle de Cultura davant les mesures governamentals anunciades el dia 29 d’octubre de 2020

Ahir el govern de la Generalitat va anunciar les noves mesures per a la contenció de l’extensió de la COVID 19. Entenem que en una situació tan excepcional i greu com la que estem vivint els governants han de prendre decisions, encara que resultin dures. Així i tot, el tancament d'una part de les activitats culturals (no de totes), d'un dia per altre, i sense cap marge de planificació, malgrat la recent declaració de la cultura com a bé essencial per part del Govern, és incomprensible i injust per a un sector que fa temps que aplica les màximes mesures de seguretat. 

Davant d’aquesta situació volem manifestar el següent:

Primer.- La nostra més enèrgica protesta per dos motius fonamentals: que es prenguin mesures d’aquesta mena sense un termini mínim (tres dies) d’aplicació i, a més, tenint en compte que les dades ens demostren que els espais culturals són espais segurs.

Segon.- Que la cultura és segura no és només l’enunciat d’una campanya informativa, sinó una realitat contrastada. Els espais culturals han extremat les mesures de protecció, fins i tot més enllà de les exigències normatives, i no existeix cap constatació que les activitats culturals siguin una font activa de contagi.

Tercer.- Que la reducció de l’aforament dels museus al 33% és una mesura merament propagandística atenent que l’impacte de la situació actual fa que la freqüentació dels museus estigui molt per sota d’aquest percentatge. Per altra banda, quina diferència hi ha en les condicions tècniques dels museus, de les galeries d’art i sales d’exposicions? Els hi és d’aplicació aquesta limitació o estan abocades al tancament?

Quart.- La suspensió sobtada de tota l’activitat cultural aquest cap de setmana suposa un gravíssim perjudici econòmic i logístic als artistes, les organitzacions i les empreses culturals. Sense cap marge de maniobra i sense garantia de compensació suficient.

Cinquè.- Que, d'ara endavant, aquest tipus de mesures dràstiques siguin prèviament planificades amb els principals representants del sector cultura, abans que es desencadeni la necessitat de prendre-les, per tal de poder treballar amb uns escenaris d'incertesa més limitada.

Sisè.- Que la compensació econòmica anunciada no sigui merament declarativa, que s’hi destinin recursos suficients -ara estan estimats en 50 milions d’euros- i que els mecanismes burocràtics de gestió no facin gairebé impossible accedir-hi a molts dels afectats.   

Setè.- Instem als representants institucionals de la cultura, al Parlament, als Ajuntaments i a les Diputacions de Catalunya a posicionar-se públicament en relació amb aquestes mesures. I, en cas de disconformitat, actuar en conseqüència.  

Barcelona, 30 d'octubre de 2020 Cercle de Cultura

Categories
Activitats Notícies

“Si la cultura et toca, ara et toca tu”. Campanya de mobilització ciutadana per salvar la cultura

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en els moments extremadament complicats de la pandèmia. La crisi sanitària i econòmica desfermada pel coronavirus posa en perill la supervivència del sector cultural i la de milers dels seus treballadors, ara que la cultura ha demostrat ser més necessària que mai.

El sector de la cultura està vivint un moment extremadament complicat en aquest temps de pandèmia arran de la covid-19. Amb el tancament durant el confinament, les restriccions d’aforament posteriors i altres mesures que condicionen la programació habitual, el sector pateix una greu crisi econòmica que posa en perill tant la seva viabilitat com l’impuls de nous projectes i la supervivència de milers de treballadors del sector.

Per aquest motiu, el Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat, hem decidit promoure i llançar una campanya per donar suport al sector cultural català. Ja s’hi han sumat a la campanya L’Auditori, el Festival Temporada Alta, la Fundació Catalunya Cultura, el TNC, el Teatre Lliure, el club TR3SC i altres projectes i entitats culturals d’arreu del país. La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la Fundació Damm, la Fundació de Música Ferrer-Salat, Coca-Cola i REDI. El tret de sortida de la campanya ha estat aquest dimarts 27 d’octubre amb una actuació de Mireia Portes i David Olivares a la Terrassa del Teatre Lliure de Montjuïc.

El vicepresident del Cercle de Cultura, Jordi Pardo ha subratllat en la seva intervenció que aquesta campanya “s’emmarca en l’acord de col·laboració amb la xarxa fundraising.cat i en un dels punts del manifest ‘Més Cultura, més Europa’ que està promovent el Cercle de Cultura a escala europea”.

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, present també a la presentació de la campanya, ha recordat com aquesta s’entronca amb d’altres que històricament han donat suport a la cultura des de l’actuació directa de la ciutadania: “els ‘comptes en participació’ que van fer possible el diari Avui, o l’Arc de Berà o Edigsa. O la creació d’Òmnium Cultural que va fer possible mantenir l’IEC, la promoció de l’ensenyament del català i la formació de professorat a través de la DEC, la promoció del llibre i el disc en català amb ‘Cultura en Ruta’, l’aixopluc a entitats com l’Obra del Ballet Popular. I tantes altres. Com les subscripcions que van fer possible l’edició d’obres d’Infraestructura cultural com la Biblioteca Bernat Metge, Els Nostres Clàssics o l’Enciclopèdia Catalana”. Borràs ha destacat que “aquests I tants altres exemples d’iniciatives que, encara que hagin tingut l’origen en una persona o en un grup, han reeixit gràcies al suport econòmic popular”, i ha fet una apel·lació final: “Per un país culte ara és hora de posar-hi tots el coll”.

Oriol Alsina, portaveu de la campanya, ha afirmat que “volem que el públic s’impliqui, reaccioni i actuï a favor de la cultura. Animem i demanem als ciutadans que estimen la cultura i entenen la importància de tot allò que ens dona en situacions de crisi que facin un pas endavant. Les administracions públiques han obert línies d’ajuda, però no n’hi ha prou. És la gent qui salvarà la cultura”.

Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert…

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l’entitat o projecte al que vol recolzar, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Opinió

Més Cultura per a un futur millor. La cultura i el rellançament del projecte de la Unió Europea

Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura, ha publicat aquest article al portal de la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste, en el que reflexiona sobre el manifest “Més cultura! Més Europa” i on defensa que “es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva a la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques”. Cal recordar que el manifest “Més cultura! Més Europa” impulsat pel Cercle de Cultura, es va posar en marxa amb el suport de l’European Festivals Association (Brussel·les), la Federación Estatal de Asociaciones Profesionales de la Gestión Cultural (FEAGC), la Fundación Alternativas i el grup de treball “A Soul for Europe” (Berlín). Un manifest que ja ha tingut 224 adhesions: 136 adhesions institucionals i 88 de persones del món de la cultura, entre els quals destaquen molt distingides personalitats d’onze països europeus i d’altres continents. “Es diu que tota crisi és una oportunitat. De fet, el significat etimològic d’aquesta paraula d’origen grec (κρ?σις) està relacionat amb la idea de canvi i la presa de decisions davant de noves circumstàncies. No tenen un significat necessàriament negatiu. Per això diem que tota crisi comporta també una oportunitat que si es gestiona adequadament pot també suposar una millora o progrés col·lectiu. A les utopies, per definició, no se les arriba. Però cal tenir utopies per poder apropar-se a elles. Des d’una perspectiva molt més pragmàtica, disposar de projectes clars és la millor manera d’apropar-s’hi i, si es fa bé, poder realitzar-los completament. Imaginar un futur millor comporta ser conscients dels reptes que comporta el nostre temps. El paper de la cultura en l’era post-COVID ha de tenir una major centralitat. La cultura i l’educació formen part dels pilars de les societats avançades. Creen dignitat, cohesió social i permeten desenvolupar qualitat de vida. D’altra banda, les xifres demostren que la cultura no és una despesa: la cultura és una inversió. El pressupost públic i el patrocini privat en el suport als sectors de la cultura generen ocupació i un impacte molt més gran en el PIB de cada país. A més, crea un altre element fonamental: atractiu i competitivitat per als territoris i ciutats que amb la cultura poden millorar el seu posicionament per atreure talent, activitats econòmiques i impulsar la creativitat. La cultura és fonamental per a la innovació i reactivació de sectors tradicionals com el primari, secundari i el terciari. La cultura pot rellançar l’activitat agropecuària aportant un valor a productes mitjançant la força de les denominacions d’origen i la seva vinculació cultural. De la mateixa manera, el disseny (Un dels àmbits de les indústries creatives) pot regenerar i fer més competitiva l’activitat manufacturera i industrial.  El món dels serveis també té en la cultura un element de competitivitat i innovació que permet la millora del posicionament i la diversificació d’oferta i demanda. El sector quaternari (empreses de serveis per a empreses) des de la seva etapa inicial ha tingut en la cultura un factor clau de creació de valor. I, per descomptat, el sector quinari -activitats de el coneixement i de servei a les persones- té en els sectors de la cultura un factor estratègic. El propi desenvolupament de l’activitat turística depèn en gran mesura de l’atractiu de l’ingredient cultural a les experiències de la descoberta i ús alternatiu dels territoris. Sense l’atractiu de el patrimoni, les arts (música, literatura, arts escèniques, la producció audiovisual, etc.), les manifestacions populars, la gastronomia, les indústries creatives o l’ús cultural del paisatge natural el turisme no tindria un ingredient fonamental que ha estat utilitzat directament o indirectament i que explica la seva enorme desenvolupament. Justament, el futur d’un turisme sostenible passa també per enfortir l’ingredient cultural a l’experiència turística, superant els aspectes negatius del turisme low cost basat en xifres quantitatives i no en la qualitat de les experiències i la sostenibilitat territorial de l’ús de les destinacions. Però si la relació entre economia i cultura és fonamental per al desenvolupament de societats complexes i competitives, l’àmbit essencial se centra en la cultura com a factor de dignitat i element central de la societat de el coneixement. La pròpia comprensió del món en què vivim, la seva diversitat, els seus orígens, història, contemporaneïtat i futur tenen en la cultura el factor que més ens distingeix de la resta dels primats: la capacitat de crear art i fer ciència. La societat postindustrial basada en el coneixement requereix de ciutadans més cultes i sensibles en un món que hem de conèixer per poder comprendre i millorar. Per a això la cultura és fonamental. Desenvolupant la meva activitat professional en el sector públic, el privat empresarial i també al tercer sector no lucratiu he tingut l’oportunitat de dirigir projectes en més de vint països d’Europa, Amèrica i Àsia. El meu convenciment no es basa en opinions i plantejaments gremials. és la convicció sincera de l’experiència pràctica en el paper de la cultura i de la seva integració en una visió més integral i estratègica dels projectes per a les ciutats i els territoris. La meva experiència en la direcció o administració de grans infraestructures culturals com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el projecte del Museu del Disseny a Barcelona o l’impuls de l’estratègia “mèdia” al districte 22@ Barcelona -el districte de la innovació- m’han permès viure i constatar la importància de la cultura en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i la creació de valor i competitivitat urbana. De 2012 a 2016 vaig ser membre de el panell d’experts de la Comissió Europea que selecciona i monitoritza les candidatures a “Capital Europea de la Cultura” (ECOC), avaluant desenes de projectes de ciutats que amb la cultura es proposen donar un impuls de qualitat de vida per a tots els seus ciutadans, millorant l’accés i les pràctiques culturals i la celebració i integració de la dimensió europea en els seus plans de desenvolupament urbà, econòmic, social i cultural. La direcció de plans estratègics a Vietnam, projectes d’infraestructures culturals al Brasil o projectes comunitaris de desenvolupament i cohesió social a Palestina, Colòmbia, Perú i moltes altres iniciatives culturals m’han permès constatar la importància fonamental de la cultura com a factor de canvi, innovació i creació de futur en tot tipus de realitats socioeconòmiques. La cultura no és un luxe. És un servei i bé essencial. La cultura pot ser fonamental per superar la pobresa i la marginalitat. La pobresa profunda és quan es perd l’esperança. La cultura és fonamental per donar poder a les persones i crear esperança i dignitat. Per això, a la dimensió individual i de qualitat de vida se li uneix una dimensió col•lectiva fonamental. Des de la fi de la segona Guerra Mundial, però especialment des de la signatura del Tractat de Roma el 1957, amb el qual es van posar les bases de el projecte europeu, ha estat possible el desenvolupament de l’estat de benestar d’un espai comú on la diversitat cultural s’ha mostrat com una oportunitat. Aquests valors i la superació de les fronteres han permès que les noves generacions hagin viscut un període de pau i progrés en el qual la lliure circulació de béns i persones ha suposat un gran pas cap a la millora d’un projecte de convivència comunitària. Un model que, malgrat les seves imperfeccions, és una referència mundial de pau, democràcia, progrés i llibertat. Com moltes vegades s’ha argumentat, el programa ERASMUS ha permès que milions de joves hagin incorporat una nova visió i sentit de la vida a un espai sense fronteres, on la diversitat de llengües, cultures i geografies ha enriquit i obert els models de vida i desenvolupament econòmic en el període de pau més llarg de la història de el continent. Aquesta crisi pandèmica de l’COVID, malgrat les amenaces, reptes i dificultats, és també una oportunitat per enfortir un projecte de convivència democràtica en què les persones estiguin al centre de el desenvolupament, i l’economia al servei de la ciutadania i no a l’inrevés. Aquest és un dels valors màxims del projecte europeu. Malgrat les dificultats, el Brexit, els canvis geoestratègics a partir de l’emergència d’Àsia com a epicentre de l’PIB mundial i els molts temes relacionats amb les amenaces i reptes globals, el projecte de la Unió Europea és fonamental. La cultura és essencial per als ciutadans de qualsevol continent. per aquesta raó, el nou impuls de el projecte de la Unió Europea ha de tenir en la cultura una palanca fonamental per donar el nou impuls. S’atribueix a Jean Monnet la afirmació que “si tornés a tenir l’oportunitat, posaria la cultura al centre de l’agenda política europea “. Certa o no aquesta atribució, tenim ara l’oportunitat de situar la cultura com un factor fonamental de prosperitat i desenvolupament. Des del Cercle de Cultura de Barcelona, entitat vinculada al Cercle d’Economia de Barcelona, en el context de la crisi pandèmica de l’COVID-19, vam posar en marxa un manifest relacionat amb la importància de la cultura en el rellançament de el projecte de la Unió Europea. El manifest “Més Cultura, més Europa “va ser llançat amb el suport inicial de la Federació d’Entitats de Gestió Cultural d’Espanya, A Soul for Europe, la Fundació Alternatives i l’European Festivals Association, juntament amb el suport inicial de personalitats vinculades a la cultura i les institucions europees. Ràpidament la “Fundación Academia Europea i Iberoamericana de Yuste” es va adherir amb entusiasme, al costat d’altres importants institucions i entitats culturals, professionals i persones vinculades als sectors de la cultura de diversos països d’Unió Europea. Aquest manifest és obert a tota la ciutadania europea, les seves institucions, organitzacions, professionals, creadors, mediadors, gestors i gent de tots els sectors de la cultura. La idea és compartir aquesta iniciativa en tots els estats membres de la Unió Europea per coordinar accions de diàleg, cooperació i negociació amb les administracions públiques locals, regionals, estatals i també d’àmbit europeu per prendre major consciència de la importància estratègica de la cultura com a factor de construcció de dignitat i qualitat de vida, desenvolupament econòmic i competitivitat. La diversitat cultural europea és un dels actius fonamentals que comparteixen tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la UE, i la seva reconeixement i gestió és fonamental per rellançar el projecte coincidint amb els efectes de la crisi pel COVID-19. La pandèmia ha posat en evidència les debilitats i problemes organitzatius i de les estructures que ja no funcionaven abans de la crisi. Per això és important aprofitar l’oportunitat per innovar, modificar i millorar a escala local, nacional o europea. La cultura té un paper central en els canvis de mentalitat que permetin continuar avançant en la perspectiva de considerar la convivència i la cooperació una cosa fonamental per donar continuïtat a un dels models de major qualitat de vida del món. L’enfortiment d’una identitat comuna europea, des de la riquesa i diversitat de les expressions, és fonamental per a avançar cap a una visió més avançada, oberta i sostenible. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea) a incorporar la cultura a l’agenda de rellançament de el projecte europeu que cal posar en marxa per superar els efectes de la crisi de l’COVID-19. Cal superar debilitats anteriors i donar un nou impuls a el projecte de la Unió Europea en què la cultura sigui un factor més important. La diversitat i la diferència de les respostes de suport a la situació de crisi dels sectors de la cultura que estan impulsant els Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell europeu. Per això, en el manifest proposem que les institucions europees impulsin als Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció europea. No es tracta només de reivindicar una millora del finançament públic de la cultura en tots els estats membres posant en comú les bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques públiques i el patrocini privat. Es tracta d’incorporar la cultura en els plans estratègics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva la cultura a l’agenda institucional i social de la innovació i modernització dels plans i polítiques públiques. Sumant esforços podríem beneficiar-nos d’un procés de coordinació, intercanvi i aplicació de bones pràctiques per enfortir la activitat dels sectors culturals en tot l’àmbit de la Unió Europea. George Steiner va definir molt bé el paper de la cultura en la seva “Idea d’Europa “. La diversitat cultural és una riquesa fonamental que pot enfortir la identitat comuna europea. Fer-ho des de cada estat membre és fonamental, però en aquests temps una major coordinació i acció mancomunada és probablement més intel·ligent. En qualsevol cas, val la pena intentar-ho. Més cultura, més Europa!”. Enllaç a l’article original: https://www.fundacionyuste.org/wp-content/uploads/2020/09/ACTUALIDADB82020a.pdf

Categories
Sense categoria

La presentació de candidatures per al Premi CoronaCultura finalitza el 30 de setembre

La Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA han posat en marxa el Premi CoronaCultura amb l’objectiu de reconèixer aquelles entitats, pimes, equipaments i professionals que han generat accions culturals de nova creació o adaptades a la nova situació generada pel Covid19, i que s’hagin iniciat a partir del 14 de març. Les propostes poden ser dels àmbits de la música, les arts escèniques, la literatura, el cinema i les arts visuals; l’àmbit d’actuació ha de ser Catalunya, i la data límit de presentació és el 30 de setembre d’enguany. Per a la valoració de les candidatures, el jurat tindrà en compte l’originalitat, la innovació, l’impacte cultural, social i educatiu, i la capacitat d’adaptació a la nova situació generada pel Covid-19. Com explica Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, “el sector cultural ha estat un dels principals impulsors d’activitats en temps de confinament i continua reinventant-se amb noves formes de fer arribar la cultura a la societat, quan més ho necessitava. Aquest Premi vol reconèixer aquelles entitats, equipaments i professionals que de forma original i innovadora han treballat per fer propostes de qualitat”. Per participar-hi cal emplenar el formulari que es troba a la web de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i accedir a l’apartat d’inscripció que es troba a la pàgina del Premi CoronaCultura. Caldrà adjuntar un dossier de presentació de la proposta, que inclogui la descripció i els objectius del projecte, tal com es detalla a les bases d’aquests premis. Entre totes les propostes presentades s’atorgaran tres premis: un primer premi valorat en 5.000 euros, un segon premi, en 3.000 euros, i un tercer premi, en 2.000 euros. La difusió dels guanyadors/res es farà pública a través de la pàgina web i xarxes socials de la FACC. El jurat dels premis està format per cinc persones de reconegut prestigi en l’àmbit cultural: Joan Oller, director del Palau de la Música; Àlex Casanovas, actor i President de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc); Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura; Pepe Zapata, director del TRESC; i Esther Vera, directora del Diari Ara