Categories
Activitats Recent

Cultura i educació: sintonies i distàncies

Des del Cercle de Cultura us convidem a assistir a la conversa sobre sintonies i distàncies entre cultura i educació del proper dimecres 24 de gener a les sis de la tarda, a l’Auditori del Cercle d’Economia. Comptarem amb la presència del Dr. Joan Manuel del Pozo (Professor de Filosofia, expert en educació i exconseller d’Educació i Universitats de la Generalitat), en conversa amb la Dra. Gemma Carbó, especialista en les relacions entre cultura i educació i directora del Museu de la Vida Rural. L’acte estarà conduït pel Dr. Alfons Martinell, codirector de la Càtedra Pau Casals i membre de la Junta del Cercle de Cultura.

 

Per assistir-hi, serà necessària inscripció prèvia a secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Activitats Notícies Recent

Presentació de les principals línies de treball de l’ICEC a càrrec del seu director, Edgar Garcia

El dijous 23 de novembre a les sis de la tarda, des del Cercle de Cultura vam oferir l’oportunitat de descobrir de primera mà quines són les principals línies de treball de l’ICEC, després d’un any del nomenament d’Edgar Garcia com a director de la institució. L’acte va tenir lloc a l’Auditori del Cercle d’Economia (c. Provença, 298), i es va comptar amb la presència de la gerenta i dels directors d’àrea.

Més d’una vuitantena de professionals de la cultura van assistir a la presentació que, després de les intervencions d’alguns dels presents, es va acomiadar amb un espai de trobada informal acompanyat d’una copa de cava, gentilesa de Jané Ventura. Des del Cercle de Cultura agraïm l’acollida de la proposta, tant per part de l’ICEC com del públic, i esperem seguir generant espais transversals de diàleg com aquest en el futur.

 

Categories
Nota de premsa Notícies Portada Recent

El Cercle de Cultura signa un conveni de col·laboració amb la SGAE

El Cercle de Cultura i la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) han signat un acord per treballar conjuntament en projectes i activitats amb un alt potencial de transformació social a través de la cultura. Ambdues entitats comparteixen la visió de la cultura com a element constitutiu primordial de la societat i, en conseqüència, és responsabilitat de tots.

 

El president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, i el director de la SGAE a Catalunya i Balears, Luis Gómez, han mantingut una trobada a la seu de la SGAE a Catalunya, a Barcelona, per definir les estratègies i programes de col·laboració en què la creació sigui l’eina inclusiva i d’empoderament. Amb aquesta finalitat, la cultura podrà recuperar una major centralitat social.

 

Amb la signatura del conveni, la SGAE i el Cercle de Cultura estableixen una aliança segons la qual la cultura és fonament i mirall de la comunitat i, per tant, reflex del talent, creativitat, valors, innovació i progrés com a via de cohesió social.

Categories
Notícies Recent

Homenatge a Daniel Martínez en la trobada anual de socis i sòcies

El dia 1 de juny el Cercle de Cultura va retre homenatge a un dels seus socis fundadors, Daniel Martínez de Obregón, en honor de la seva dilatada carrera, sempre compromesa en generar espais de trobada, diàleg i col·laboració entre sectors, pel reconeixement social, econòmic i institucional de la cultura. L’acte es va celebrar a la seu de la SGAE i va comptar també amb un recital artístic a càrrec dels reconeguts Josep Maria Pou i Emma Vilarasau, i un espai de trobada distesa entre socis i sòcies de l’entitat. El mateix dia es va celebrar l’Assemblea anual de Socis, on es van aprovar la liquidació de l’exercici 2022 i el pressupost de l’any 2023.

 

Categories
Activitats Recent

Debat electoral “Polítiques culturals els propers quatre anys a Barcelona”

El dijous 18 de maig a les 18:30, el Centre Cívic Urgell acull un debat en campanya electoral amb els referents en matèria de cultura dels principals partits polítics de Barcelona. L’acte, organitzat pel Cercle de Cultura i l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, s’emmarca dins del cicle “La Cultura a Debat”, i serà presentat i conduït per Jordi Amat, escriptor, filòleg i periodista.

Els representants de les principals forces polítiques a l’Ajuntament de Barcelona que han confirmat la seva assistència són:

Elisenda Alamany (ERC)
Jordi Martí (BComú)
Xavier Marcé (PSC)
Pendent (C’s)
Joan Rodríguez (TriasxBCN)
Juan Milián (PP)
Paula Añó (Valents)
Adriana Llena (CUP)

Les polítiques culturals acostumen a quedar en un segon terme en campanya electoral, però les seves aplicacions afecten de manera directa tant a professionals del sector com a públics i usuaris. L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar el focus en la cultura i dotar a la ciutadania d’un espai on poder-se informar i debatre sobre les prioritats en matèria cultural que tenen els diferents grups polítics.

L’entrada és oberta i gratuïta, subjecte a aforament de l’espai.

Categories
Activitats Recent

Debat: Com podem millorar la difusió cultural?

El dimarts 13 de desembre a les 18 h se celebrarà el debat “Com podem millorar la difusió cultural?”, coorganitzat amb Recomana, que planteja la preocupació pel futur de la difusió cultural, en un escenari de precarietat de la premsa cultural i de l’auge de la difusió a través de les XXSS.

 

Parlarem de com ha afectat la digitalització dels mitjans a la difusió de la cultura, si cal legislar mesures a favor del dret a la informació cultural, si es disposa d’una formació adequada per exercir la comunicació o el periodisme cultural i de com garantir un relleu generacional a les redaccions.

 

A l’acte hi participaran Jordi Bordes, periodista d’arts escèniques; Eva Comas, periodista i escriptora;  Joan S. Luna, crític musical i cap de redacció de Mondo Sonoro i Clàudia Rius, periodista cultural i actual cap de comunicació del Departament de Cultura.

 

Moderarà l’acte Xavi Coral, periodista i actual presentador del TN Migdia de TV3.

 

Cal confirmar assistència al correu secretaria@cercledecultura.org

Categories
Recent

Vinyet Panyella: “La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental”

Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”:

Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost.

Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys?

Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA.

P. S’assemblarà al de la primera etapa.

R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què.

“Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura”

P. Hi haurà gaires canvis?

R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat.

P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA?

R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina.

P. Es recuperaran funcions?

R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura.

P. Els diagnòstics han estat útils?

R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis.

P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria?

R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix.

P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?

R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions.

P. Quins són els temes en què es vol incidir?

R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.

“No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal”

P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura?

R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu.

P. Qui n’és el culpable?

R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals.

P. El CoNCA també ha patit retallades.

R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots.

P. És el problema principal?

R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar.

P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys?

R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara.

Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.

Categories
Notícies Recent

El Cercle de Cultura per la democràcia i el diàleg

Davant la sentència condemnatòria de líders polítics i socials, des de la junta directiva del Cercle de Cultura, volem expressar:

-El nostre rebuig al fet que la justícia hagi pres el lloc a la política i al diàleg democràtic.

-La nostra confiança en el diàleg, d’acord amb l’esperit fundacional del Cercle com a espai de reflexió i debat, amb respecte a les persones, al marge de les seves posicions ideològiques.

-La nostra defensa de la llibertat d’expressió i d’informació i la nostra condemna davant la persecució de publicacions, artistes i esdeveniments culturals.

-El nostre compromís amb la democràcia i amb la cultura com a única via per a solucionar conflictes i com a base de la convivència i el desenvolupament intel·lectual i social.

I per aquestes raons ens adherim al manifest impulsat per Lafede.cat– organitzacions per a la justícia global, al que s’han adherit un gran nombre d’entitats culturals del país.

Categories
Notícies Recent

UPCArts, el nou programa cultural de la UPC

A la UPC volem donar més pes a la A de l’acrònim STEAM (Science, Technology, Arts, Maths). El programa ‘UPCArts’ entra en escena i ha engegat aquest curs a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb l’objectiu de vincular l’àmbit científic i tecnològic amb les humanitats i la cultura. Fruit de la col·laboració entre la Universitat i diferents institucions culturals i artístiques, el programa respon a un dels reptes estratègics del Pla d’Actuacions de la UPC 2018-2021 del nostre equip: aconseguir la formació integral de l’estudiantat. En aquest marc, desplegar una agenda cultural amb propostes culturals externes a la UPC, adreçada a l’estudiantat però també a la resta de la comunitat universitària, i, d’altra banda, donar visibilitat a l’activitat cultural que es genera a la Universitat al llarg del curs acadèmic i al talent artístic i creatiu dels membres de la comunitat. 

La presentació d’’UPCArts’, el passat 30 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord, va comptar amb una taula rodona on van intervenir el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí; la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; el codirector del festival Sónar, Ricard Robles; el director del Club TRESC, Comunitat de Cultura, Pepe Zapata, i la cap de Gabinet del Rector, Carme Fenoll, exercint de moderadora. Per posar punt final a l’acte hi va haver un concert de l’artista Museless, una jove creadora barcelonina que ha irromput en els darrers anys en el panorama musical electrònic de Barcelona.

Les dues primeres activitats programades a ‘UPCArts’ per iniciar el curs són el club de lectura ‘Llegir l’escenari’ i el taller de lectura ‘Contes fantàstics i de ciència-ficció’, que s’adrecen a tota la comunitat universitària i es realitzen en col·laboració amb les biblioteques de la UPC. 
En la programació d’‘UPCArts’ s’inclouran activitats i propostes culturals per als diferents campus de la UPC -a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, i Vilanova i la Geltrú—, a través dels quals es fomentarà la implicació i participació de les associacions i organitzacions estudiantils. 

D’altra banda, les biblioteques UPC tindran una funció rellevant en l’organització i la difusió de les diferents activitats que es desenvolupin sota aquest mateix paraigua.

Amb la voluntat d’acostar les humanitats a les ciències i la tecnologia, la UPC ja compta amb diferents iniciatives acadèmiques. En són un bon exemple: la participació de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) en el disseny del postgrau en Escenificació i Tecnologia Digital, que s’imparteix des d’aquest curs a l’Institut del Teatre; les diferents activitats culturals de les dues escoles d’arquitectura de la UPC, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, vinculades al seu àmbit, i l’aliança institucional establerta recentment amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per apropar coneixements humanístics i els científics i tecnològics. Una comunitat cultural amb la complicitat del TRESC.

Així mateix, la UPC i el TRESC, la Comunitat de Cultura col·laboren per realitzar i fomentar conjuntament accions i projectes en l’àmbit cultural i artístic, en el marc d’UPCArts’. Des d’aquest curs s’ofereixen avantatges i descomptes en l’obtenció del carnet de soci del TRESC per als estudiants, el professorat, el personal d’administració i serveis, i les persones titulades per la UPC. El carnet del TRESC és gratuït en la tarifa bàsica per als estudiants de primer curs de grau i té un 25% de descompte per a la resta d’estudiants de grau i, durant el primer any, per als Alumni UPC. Una comissió formada per membres del TRESC, estudiants i personal de la UPC fa una tria quinzenal d’aquelles propostes culturals i artístiques d’interès per a la comunitat UPC, així com píndoles informatives sobre activitats que posin en relleu la interacció entre tecnologia i cultura. 

També es preveu explorar altres accions de col·laboració en la línia de descobrir nous creadors de la UPC i nous espais, per incloure’ls en la programació cultural de la ciutat i propiciar que els estudiants puguin establir contacte directe amb creadors emergents, descobrir espais culturals, i fomentar interseccions entre l’àmbit cultural i el de l’enginyeria, la ciència i l’arquitectura”.  

Francesc Torres
Rector de la UPC

Categories
Opinió Recent

40 anys de Federació Catalana de Cineclubs: cinema i cultura popular

Tariq Porter, president de la Federació Catalana de Cineclubs, amb motiu del 40è aniversari de l’entitat i de la propera celebració de la 14 trobada de Cineclubs dels Països Catalans a Reus, ha escrit aquest article per al portal del Cercle de Cultura, on reflexiona sobre el paper d’aquestes entitats culturals arreu del territori:

La cultura popular catalana es caracteritza, entre altres coses, pel seu esperit participatiu i inherentment democràtic. Des de les danses tradicionals, sardana o ball de bastons, a celebracions com els castellers o els correfocs, es traspua sensibilitat per la col·lectivitat tant en el què com en el com: tot plegat són cerimònies on les jerarquies es desdibuixen en l’acció i en l’organització, associacions més formals o menys regides per grups de persones que es van renovant cada generació que passa, vocacional o demogràfica. Amb aquests precedents, qualsevol expressió susceptible d’encaixar-hi fa que tot plegat sigui només qüestió de temps. A propòsit del seu pas, estem de celebració. El 2018 es complia l’efemèride dels 40 anys d’existència de la Federació Catalana de Cineclubs, institució que actualment aglutina 54 cineclubs als països catalans: de València, de Balears, d’Andorra i de Catalunya. 

El cinema és un art en essència col·lectiu, per qui el fa i per qui el consumeix. Per això, era inevitable que els cineclubs –públic que s’organitza per projectar i debatre cinema– entressin a formar part del teixit associatiu, popular i cultural d’aquest país. La Federació fa quaranta anys però els cineclubs catalans fa molt més temps que són actius, sempre inevitablement connectats a les inquietuds i necessitats de cada moment. Quan el cinema és censurat són agents anticensura; quan el cinema no arriba són ambaixadors extramurs; quan no hi ha sala de cinema s’hi converteixen; quan veure un film és massa introspectiu són altaveus de reflexió. En definitiva, els cineclubs formen part d’aquesta cultura convençudament accessible –o generadora d’accessos– que enriqueix artísticament i intel·lectual tothom qui ho vol.

Els cineclubs, durant 2018, van programar, només a través de la FCC, 850 pel·lícules –rècord històric–, amb un índex d’assistència mitjà d’unes 60 persones. Aquestes, sumades a la resta, fan un total d’uns 80 mil espectadors a l’any als cineclubs catalans, xifra que dóna una idea de la seva rellevància en el sector de l’exhibició cinematogràfica. I és que, més enllà dels números, hi ha dues raons per les quals el cineclubisme no perd mai la vigència, especialment en els temps que corren, en l’àmbit cultural, social i polític. La primera és la seva mateixa concepció: el públic determina; el públic fa seu, a través d’una pulsió i inquietud artística, el dret a decidir què vol veure, què li interessa, i què és susceptible d’interessar a la gent. La segona és el diàleg que en sorgeix a través del que es veu, sigui a través de presentacions, col·loquis, tallers, cinefòrums o una simple cervesa en sortir: en definitiva, la llibertat d’expressar-se canalitzada a través del setè art. I encara hi ha una tercera raó: en temps de plataformes digitals i catàlegs de cinema infinits, en temps que, com indica l’estudi recentment publicat per l’Acadèmia del Cinema Català, l’exhibició cinematogràfica al país està canviant, definitivament i per sempre, cap a nous models, creix arreu la reivindicació d’aquesta com una expressió col·lectiva i immersiva, experiència compartida i sensorial. També per això, lluny del lucre minvant de la majoria de sales comercials, els cineclubs seguiran sent grans refugis de cinefília.

Els projectes i reptes que afronta la Federació en els seus quaranta anys demanen reforçar els lligams entre cineclubs i procurar ser un enllaç entre aquests i les institucions del país. Amb la Filmoteca de Catalunya, per exemple, s’ha impulsat la Filmoxarxa, un atractiu catàleg de cinema recent inèdit –sense distribució al país– que des de 2018 es facilita als cineclubs perquè el programin gratuïtament, i que es renova cada any amb nous títols. Aquest catàleg compta, també, amb clàssics catalans de gran interès, com La pell cremada, Vida en sombras o Los Tarantos, i tot plegat enriqueix encara més l’exhibició cinematogràfica dels cineclubs, que –val la pena esmentar-ho– a més de més públic a les sessions, té un alt índex de cinema programat en versió original subtitulada (65% del total), de cinema català (14%, pel 5% de les sales comercials) i en català (26%, pel 2% de les sales comercials), i molta més heterogènia de nacionalitats. Aquesta mateixa col·laboració amb la Filmoteca ha possibilitat realitzar una exposició que, fins gener, es podrà veure a les seves instal·lacions, i que repassa la història dels cineclubs a Catalunya i la mateixa FCC; de com en aquests quaranta anys, persones d’arreu interessades pel cinema, han anat construint una estructura organitzativa que ha permès arribar on som avui.