La junta del Cercle ha estudiat el document del "Pla Normatiu de l'Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020", i considera que, "amb caràcter general, creiem que hi manca una visió de conjunt, estratègica i amb vistes al futur de les necessitats i les prioritats legislatives en l'àmbit de la política cultural".
Miquel Curanta avança en aquest article tres objectius bàsics de la nova direcció de l'ICEC: impuls als projectes culturals, capacitació per millorar el funcionament de les empreses del sector, i "activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural".
Xavier Marcé defensa la cultura popular, tant com espai de creació, com a motor de les indústries creatives i com a productes culturals que esdevenen propietat pública, "la qual cosa ens apropa a un dels mites més perseguits de la cultura: com fer-la esdevenir propietat de tothom".
Ferran Audí analitza l'evolució de la creació audiovisual, primer només cinematogràfica, i el seu impacte cultural i artístic a la nostra societat: "l’audiovisual, a part d’haver-se convertit ja en el mitjà de difusió cultural per excel·lència de les societats occidentals, funciona cada vegada més com el principal instrument de diàleg entre l’artista i el públic". Audí afegeix, entre d'altres reflexions que "l’audiovisual ha permès doncs, a partir d’Internet i de la digitalització, la democratització radical dels mitjans de producció alhora que ha afavorit com mai la diàspora global de continguts i manifestacions culturals transmèdia".
En relació a la sentència del Tribunal Constitucional contra la taxa de l'audiovisual aprovada pel Parlament, el Cercle de Cultura ha fet pública la declaració "A favor de la cultura i contra la seva politització".
El professor i periodista cultural Toni Vall defensa que la xarxa de teatres de Barcelona és una peça clau per tenir "gran una ciutat, més oberta, càlida, acollidora i llesta", i aposta per la protecció i reconversió de les infraestructures culturals en perill, siguin sales de teatre o de cinema.
El portal europeana.eu, amb 25 milions d'obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l'any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018, i a més del conjunt de la ciutadania, s'adreçarà específicament als sectors de la investigació, la docència i les indústries culturals.
L'estudi “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” presentat pel CoNCA i la Direcció General de Joventut assenyala la importància de l'educació, els efectes de la crisi econòmica en el consum cultural i trenca alguns tòpics sobre l'impacte de les TIC en determinats àmbits culturals.
Article de Xavier Bru de Sala publicat al Periódico en el que critica la banalitat d'una part molt significativa de l'oferta cultural. Lamenta que la visió crítica de la societat que planteja una part de l'oferta teatral o les arts visuals, no sigui present en altres àmbits dels productes de gran consum cultural al nostre país, com la literatura o la ficció televisiva.
Entrevistem l'agent literària i productora audiovisual Anna Soler-Pont sobre la indústria editorial i la seva internacionalització, i dels reptes de la literatura davant l'oci digital.
El darrer anuari d'Acción Cultural Española conté un estudi de gran interès sobre la creixent influència del món d'internet en l'art, i analitza l'ús de les TIC als festivals culturals de diversos països.
Montserrat Bou, secretària general de la federació PROA de productors audiovisuals, analitza el bon moment del nostre cinema, els seus reptes i les noves estratègies d'innovació, que afecten també altres àmbits de les indústries culturals del nostre país.
