Categories
Notícies Recent

UPCArts, el nou programa cultural de la UPC

A la UPC volem donar més pes a la A de l’acrònim STEAM (Science, Technology, Arts, Maths). El programa ‘UPCArts’ entra en escena i ha engegat aquest curs a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb l’objectiu de vincular l’àmbit científic i tecnològic amb les humanitats i la cultura. Fruit de la col·laboració entre la Universitat i diferents institucions culturals i artístiques, el programa respon a un dels reptes estratègics del Pla d’Actuacions de la UPC 2018-2021 del nostre equip: aconseguir la formació integral de l’estudiantat. En aquest marc, desplegar una agenda cultural amb propostes culturals externes a la UPC, adreçada a l’estudiantat però també a la resta de la comunitat universitària, i, d’altra banda, donar visibilitat a l’activitat cultural que es genera a la Universitat al llarg del curs acadèmic i al talent artístic i creatiu dels membres de la comunitat. 

La presentació d’’UPCArts’, el passat 30 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord, va comptar amb una taula rodona on van intervenir el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí; la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; el codirector del festival Sónar, Ricard Robles; el director del Club TRESC, Comunitat de Cultura, Pepe Zapata, i la cap de Gabinet del Rector, Carme Fenoll, exercint de moderadora. Per posar punt final a l’acte hi va haver un concert de l’artista Museless, una jove creadora barcelonina que ha irromput en els darrers anys en el panorama musical electrònic de Barcelona.

Les dues primeres activitats programades a ‘UPCArts’ per iniciar el curs són el club de lectura ‘Llegir l’escenari’ i el taller de lectura ‘Contes fantàstics i de ciència-ficció’, que s’adrecen a tota la comunitat universitària i es realitzen en col·laboració amb les biblioteques de la UPC. 
En la programació d’‘UPCArts’ s’inclouran activitats i propostes culturals per als diferents campus de la UPC -a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, i Vilanova i la Geltrú—, a través dels quals es fomentarà la implicació i participació de les associacions i organitzacions estudiantils. 

D’altra banda, les biblioteques UPC tindran una funció rellevant en l’organització i la difusió de les diferents activitats que es desenvolupin sota aquest mateix paraigua.

Amb la voluntat d’acostar les humanitats a les ciències i la tecnologia, la UPC ja compta amb diferents iniciatives acadèmiques. En són un bon exemple: la participació de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) en el disseny del postgrau en Escenificació i Tecnologia Digital, que s’imparteix des d’aquest curs a l’Institut del Teatre; les diferents activitats culturals de les dues escoles d’arquitectura de la UPC, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, vinculades al seu àmbit, i l’aliança institucional establerta recentment amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per apropar coneixements humanístics i els científics i tecnològics. Una comunitat cultural amb la complicitat del TRESC.

Així mateix, la UPC i el TRESC, la Comunitat de Cultura col·laboren per realitzar i fomentar conjuntament accions i projectes en l’àmbit cultural i artístic, en el marc d’UPCArts’. Des d’aquest curs s’ofereixen avantatges i descomptes en l’obtenció del carnet de soci del TRESC per als estudiants, el professorat, el personal d’administració i serveis, i les persones titulades per la UPC. El carnet del TRESC és gratuït en la tarifa bàsica per als estudiants de primer curs de grau i té un 25% de descompte per a la resta d’estudiants de grau i, durant el primer any, per als Alumni UPC. Una comissió formada per membres del TRESC, estudiants i personal de la UPC fa una tria quinzenal d’aquelles propostes culturals i artístiques d’interès per a la comunitat UPC, així com píndoles informatives sobre activitats que posin en relleu la interacció entre tecnologia i cultura. 

També es preveu explorar altres accions de col·laboració en la línia de descobrir nous creadors de la UPC i nous espais, per incloure’ls en la programació cultural de la ciutat i propiciar que els estudiants puguin establir contacte directe amb creadors emergents, descobrir espais culturals, i fomentar interseccions entre l’àmbit cultural i el de l’enginyeria, la ciència i l’arquitectura”.  

Francesc Torres
Rector de la UPC

Categories
Notícies

UPCArts, el nou programa cultural de la UPC

A la UPC volem donar més pes a la A de l’acrònim STEAM (Science, Technology, Arts, Maths). El programa ‘UPCArts’ entra en escena i ha engegat aquest curs a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb l’objectiu de vincular l’àmbit científic i tecnològic amb les humanitats i la cultura. Fruit de la col·laboració entre la Universitat i diferents institucions culturals i artístiques, el programa respon a un dels reptes estratègics del Pla d’Actuacions de la UPC 2018-2021 del nostre equip: aconseguir la formació integral de l’estudiantat. En aquest marc, desplegar una agenda cultural amb propostes culturals externes a la UPC, adreçada a l’estudiantat però també a la resta de la comunitat universitària, i, d’altra banda, donar visibilitat a l’activitat cultural que es genera a la Universitat al llarg del curs acadèmic i al talent artístic i creatiu dels membres de la comunitat.  La presentació d’’UPCArts’, el passat 30 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord, va comptar amb una taula rodona on van intervenir el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí; la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; el codirector del festival Sónar, Ricard Robles; el director del Club TRESC, Comunitat de Cultura, Pepe Zapata, i la cap de Gabinet del Rector, Carme Fenoll, exercint de moderadora. Per posar punt final a l’acte hi va haver un concert de l’artista Museless, una jove creadora barcelonina que ha irromput en els darrers anys en el panorama musical electrònic de Barcelona. Les dues primeres activitats programades a ‘UPCArts’ per iniciar el curs són el club de lectura ‘Llegir l’escenari’ i el taller de lectura ‘Contes fantàstics i de ciència-ficció’, que s’adrecen a tota la comunitat universitària i es realitzen en col·laboració amb les biblioteques de la UPC.  En la programació d’‘UPCArts’ s’inclouran activitats i propostes culturals per als diferents campus de la UPC -a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, i Vilanova i la Geltrú—, a través dels quals es fomentarà la implicació i participació de les associacions i organitzacions estudiantils.  D’altra banda, les biblioteques UPC tindran una funció rellevant en l’organització i la difusió de les diferents activitats que es desenvolupin sota aquest mateix paraigua. Amb la voluntat d’acostar les humanitats a les ciències i la tecnologia, la UPC ja compta amb diferents iniciatives acadèmiques. En són un bon exemple: la participació de l’Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) en el disseny del postgrau en Escenificació i Tecnologia Digital, que s’imparteix des d’aquest curs a l’Institut del Teatre; les diferents activitats culturals de les dues escoles d’arquitectura de la UPC, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, vinculades al seu àmbit, i l’aliança institucional establerta recentment amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per apropar coneixements humanístics i els científics i tecnològics. Una comunitat cultural amb la complicitat del TRESC. Així mateix, la UPC i el TRESC, la Comunitat de Cultura col·laboren per realitzar i fomentar conjuntament accions i projectes en l’àmbit cultural i artístic, en el marc d’UPCArts’. Des d’aquest curs s’ofereixen avantatges i descomptes en l’obtenció del carnet de soci del TRESC per als estudiants, el professorat, el personal d’administració i serveis, i les persones titulades per la UPC. El carnet del TRESC és gratuït en la tarifa bàsica per als estudiants de primer curs de grau i té un 25% de descompte per a la resta d’estudiants de grau i, durant el primer any, per als Alumni UPC. Una comissió formada per membres del TRESC, estudiants i personal de la UPC fa una tria quinzenal d’aquelles propostes culturals i artístiques d’interès per a la comunitat UPC, així com píndoles informatives sobre activitats que posin en relleu la interacció entre tecnologia i cultura.  També es preveu explorar altres accions de col·laboració en la línia de descobrir nous creadors de la UPC i nous espais, per incloure’ls en la programació cultural de la ciutat i propiciar que els estudiants puguin establir contacte directe amb creadors emergents, descobrir espais culturals, i fomentar interseccions entre l’àmbit cultural i el de l’enginyeria, la ciència i l’arquitectura”.   Francesc Torres Rector de la UPC

Categories
Opinió

Article del President de l’equip rector de l’UCE

El 2018 és un any especial per a la Universitat Catalana d’Estiu, ja que celebrarà la cinquantena edició. Observant la història, veurem que l’UCE ha estat al llarg de cinc dècades el mirall del país i un altaveu potent de les inquietuds i ambicions col·lectives que ens hem anat plantejant. L’UCE 2018 tindrà lloc al seu emplaçament habitual, el Liceu Renouvier de Prada entre el 16 i el 23 d’agost. L’eix vertebrador d’aquesta edició queda resumit en el lema, manllevat d’un poema de Miquel Martí i Pol: ‘I tanmateix, la remor persisteix’. Enguany afonto la meva tercera UCE any com a president de l’equip rector. Al meu costat hi tindré els vicepresidents Jordi Craven-Bartle, Josep Monserrat i Elisenda Paluzie i els antics rectors Jordi Sales i Jaume Sobrequés, vicepresidents adjunts. El cartell, és una proposta de l’escultor barceloní Jaume Plensa, un dels màxims exponents mundials de l’escena escultòrica actual. L’estàtua que l’il·lustra recorda l’anomenada Echo, que el propi artista va instal·lar al Madison Square Park de Nova York l’any 2011. Jordi Casassas i Ymbert President de l’equip rector de l’UCE

Categories
Notícies

El portal Europeana es prepara per a l’any europeu del patrimoni cultural

El portal europeana.eu, amb 25 milions d’obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l’any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018. Concretament, Europeana vol ser protagonista en tres dels seus principals eixos més vinculats a les indústries culturals: la tecnologia aplicada al patrimoni, la defensa dels drets d’autor i la creativitat cultural, i alhora dinamitzar i eixamplar l’accés obert a les col·leccions artístiques i culturals europees, per sumar fins a 1.800 membres a la seva associació en xarxa. Per aquest motiu, recentment ha aprovat un pla de treball, dotat amb prop de 6,4 milions d’euros, amb tres objectius: facilitar la compartició de continguts d’alta qualitat de les institucions al portal, i oferir-lis un retorn que faci aquesta tasca més atractiva per a cadascuna d’elles -com línies de comercialització i negoci; treballar de forma més específica els sectors de la investigació, de la docència i de les indústries culturals; i també implicar més ciutadania en les visites i consultes del portal, així com fer-los participar en noves campanyes de difusió i promoció de la cultura i l’art. Un dels principals esforços del pla de treball d’Europeana és a nivell organitzatiu, desenvolupant més accions pel que fa als sectors de l’educació, la investigació i la indústria creativa -des de dissenyadors a empresaris digitals- amb . Pel que fa a l’esforç per arribar a més ciutadans i fer-los participar en activitats culturals, Europeana continuarà desenvolupant sinergies amb les principals xarxes socials, tant generalistes com especialitzades en art i cultura, i amb les comunitats i plataformes de creació de coneixement col·lectiu (Wiki). Cal recordar que Europeana és un gran portal virtual que dóna accés a milions d’obres culturals i artístiques, des de llibres a pel·lícules, passant per pintures i documents d’arxiu, que han estat digitalitzats per museus, biblioteques, universitats i altres institucions, que en el cas de Catalunya anirien des de la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Disseny, l’ICUB, TV3 o la totalitat de les seves universitats públiques. Impulsat per la Comissió Europea i posat en marxa ara fa 8 anys, Europeana ofereix uns vint-i-cinc milions de documents i imatges al conjunt de la ciutadania, des d’un portal multilingüe que, treballa per promoure la col·laboració entre el conjunt de les institucions culturals i artístiques europees per facilitar un accés integrat al conjunt dels seus continguts des de la xarxa. Dins d’aquest marc, Europeana vol donar suport al patrimoni cultural i científic a través de la transferència de coneixement, la innovació i la promoció d’aquests al conjunt de la ciutadania europea.

Categories
Notícies

22@ i Parc Audiovisual de Catalunya: 2 casos d’èxit de pols culturals

La paraula clúster ha esdevingut un terme habitual alhora de definir estratègies sectorials a mig i llarg termini del món de les indústries. El sector cultural no n’ha quedat pas al marge i la mateixa UE porta varis anys centrant els seus esforços en dinamitzar el desenvolupament de les seves indústries arreu de la geografia europea, a partir de les conclusions del Llibre Verd de les Indústries Culturals, aprovat al principi de l’actual dècada. La Dra. Natalia Abuín ha publicat un interessant article en el que analitza els principals pols de desenvolupament cultural nascuts els darrers anys a l’Estat espanyol, tant aquells en els que el sector cultural -o una part específica d’ell- són l’element nuclear, com aquells en que les indústries culturals en són una part més o menys destacada: la Ciudad de la Imagen de Madrid, la Ciutat de la Llum a Alacant, el PI@ al País Basc, la Cidade da Cultura a Galícia, i dos de catalans: el 22@ i el Parc Audiovisual de Catalunya. Els sis casos d’estudi són força diversos, pel que fa a la seva naturalesa com pel que fa al seu paper en la creació d’innovació i en la potenciació dels sectors culturals implicats. A grans trets, l’estudi diferencia aquells pols que han quedat lluny dels seus objectius i fins i tot han hagut de tancar, d’aquells que estan funcionant adequadament, tot i que dins d’aquest grup en destaquen els pols barceloní i terrassenc, pel fet que aquests dos han aconseguit generar unes importants sinergies entre les tres potes bàsiques dels tecnopols d’èxit existents a nivell internacional: la investigació aplicada (I+D+I), la formació universitària i el mateix desenvolupament industrial. Pel que fa als pols culturals fallits, tots dos coincideixen en no haver articulat cap estratègia d’I+D+I al seu interior. L’autora analitza el projecte de la Cidade da Cultura, com un cas de model globalment cultural, no pas especialitzat, que tenia com a objectiu l’impuls del conjunt de la cultura a Galícia. Un ambició projecte arquitectònic a Santiago de Compostela que, després que la Xunta de Galícia ja hagués invertit 300 milions € en obres, va haver de paralitzar els edificis pendents fa tres anys, sense haver assolit el paper de punt de connexió entre aquest país i les xarxes internacionals de creativitat i coneixement culturals. Un cas similar, pel que fa a la ambició constructiva i els magres resultats obtinguts és la fracassada Ciutat de la Llum a Alacant, pràcticament tancada des del 2011 i, forçada per la Comissió Europea ha protagonitzat un procés de subhasta sense èxit. Pel que als pols culturals reeixits, el més antic és el la Ciudad de la Imagen de Madrid, on s’han concentrat empreses audiovisuals públiques i privades, tant dels sectors de la producció com la postproducció, juntament amb la Filmoteca Nacional i l’Escuela de Cine; però malgrat aquest centre formatiu, no s’ha generat cap dinàmica d’investigació i recerca. Un altre cas és el del PI@, dins el Parc Empresarial de Zuatzu, creat amb l’objectiu de concentrar la fins llavors dispersa indústria audiovisual basca, cosa que ha aconseguit, però sense arrossegar institucions de formació acadèmica ni d’investigació rellevants. Davant d’aquests dos tecnopols audiovisuals, es destaca que, en canvi, el Parc Audiovisual de Catalunya i el 22@Barcelona sí compten amb “els tres elements necessaris per a l`’èxit d’un pol de desenvolupament: formació, investigació i indústria” i que, gràcies a això “estan obtenint resultats o han aconseguit revitalitzar econòmicament” les zones on s’hi han ubicat. Com assenyala Natalia Abuín, “als països amb major potencia econòmica del món, la base de la investigació aplicada és la universitat. Les empreses encarreguen els seus desenvolupaments tecnològics a les institucions d’educació superior, cosa que genera sinergies altament positives: la indústria es beneficia de la tecnologia de la universitat a preus més competitius y la universitat obté ingressos per a la formació dels seus alumnes que, a més, reben una educació superior adaptada a les necessitats del mercat, i per tant millora la seva inserció laboral”. Podeu llegir l’article íntegre, publicat al número 103 de la revista Telos, en aquest enllaç: https://telos.fundaciontelefonica.com/url-direct/pdf-generator?tipoContenido=articuloTelos&idContenido=2016030812080001&idioma=es