Categories
Opinió

Prometeu HD – 2.0

“-What is the use of a book,” thought Alice, “without pictures or conversations?” – Lewis Carroll – Alice in Wonderland. Tot just abans de la seva vertiginosa caiguda per la llodriguera que l’ha de conduir inexorablement al capgirat País de les Meravelles, la nena Alícia de Carroll s’avorreix com una ostra asseguda a la vora del riu amb la seva germana gran que està molt concentrada en la lectura d’un llibre feixuc, un totxo d’aquells sense “imatges ni conversa”. Al meu entendre, Charles Lutwidge Dodgson (Lewis Carroll), matemàtic i escriptor, gran aficionat a la fotografia i agut observador dels infants, va saber copsar molt bé que, paral·lelament a l’experiència del caminar o del parlar, l’ADN cultural de les persones neix i es forma molt aviat en la vida i es composa en aquella edat tant tendre principalment d’imatges i de sons. La paraula i l’escriptura vindran més tard a posar mots a l’experiència, a organitzar el discurs, a introduir-hi la racionalitat i, amb una mica de sort, acabar  d’estructurar el coneixement i el relat: dotant-nos d’una  biografia, en resum. L’autor d’Alícia morí l’any 1898: feia doncs ben poc que s’havia inventat el cinema; el fantàstic i disputat invent que hauria de portar les societats i les cultures del món llodriguera avall fins al País Digital de les Meravelles actual, on es fertilitzen, es gesten, es distribueixen, es gaudeixen, es nodreixen, es desenvolupen, es perverteixen, es moren, s’enterren i reneixen en un magma movent en transformació constant els fenòmens culturals d’abast mundial que malden per a definir i expressar les essències i afaiçonar les mentalitats del segle. Poc podia doncs imaginar Carroll que 100 anys més tard Alícia, ajaçada a la vora del riu, ja no s’avorreix gens, capficada com està en els jocs o pel·lícules o web-sèries del seu mòbil o tauleta, immersa fins i tot en un món 3D gràcies a les seves ulleres de realitat virtual. Alícia ja no veu passar pel seu costat el conill blanc que fa tard ni sent el tic-tac del seu rellotge desproporcionat. Ja fa una bona estona que ella vagareja entusiasmada i absorta, sola o virtualment acompanyada, pel seu particular país meravellós. L’alfabetització primera dels infants avui dia, i també de manera fonamental la que més tard i en solució de continuïtat al llarg de la vida desenvolupen els adults, és audiovisual. Es un fet encara no massa reconegut potser a les escoles: no s’ensenya encara per regla general a analitzar en profunditat les imatges en moviment, encara menys a descodificar-les en un conjunt morfològic i sintàctic coherent. Tard o d’hora haurem d’acceptar plenament que ser capaços d’analitzar a fons Viridiana  o El Verdugo és tan important a l’hora d’establir els paràmetres d’escolarització d’un individu com saber llegir El Quixot o La Plaça del Diamant. La història explica tanmateix que si bé Colom topà amb Amèrica l’any 1492, es trigaria més d’un segle a incloure el continent en els mapes i globus terraqui de les principals Universitats d’Europa. Agradi o no, el nostre consum cultural principal és audiovisual. La nostra font primera de coneixement i d’informació també. De manera aclaparadora, és justament el que veiem a la pantalla que constitueix l’espurna que ens porta a veure tal exposició, tal obra de teatre, tal concert, tal museu i sí, també de manera auto-referencial, tal altre producció audiovisual: la capacitat transmèdia de l’audiovisual, gràcies a les seves possibilitats tecnològiques actuals tant pel que fa a la producció com al consum, semblaria infinita. I és també per aquesta raó que, al meu entendre, l’audiovisual, a part d’haver-se convertit ja en el mitjà de difusió cultural per excel·lència de les societats occidentals, funciona cada vegada més com el principal instrument de diàleg entre l’artista i el públic, en detriment de la crítica especialitzada escrita en revistes i diaris. Qualsevol dels formats audiovisuals dramàtics, documentals o de reportatge, de video-art, etc. que el creador desitgi cultivar, aquests li permeten efectivament de comunicar-se directament i d’establir un diàleg amb el seu públic; diàleg  que, d’efectuar-se des de les xarxes socials, es pot portar a terme fins i tot a temps real! D’altra banda, cal remarcar també aquí que l’audiovisual s’utilitza cada cop més en totes les disciplines com a instrument intern del propi creador per tal de monitoritzar, entendre i estructurar la evolució del seu procés creatiu. La revolució digital i tecnològica actual possibiliten, al voltant de l’audiovisual entès en el seu sentit més eclèctic i que domina amb escreix els continguts a la xarxa, una infinitat de manifestacions culturals amb una gran capacitat de pol·linització que traspassa classes socials, grups generacionals i fronteres com no s’havia vist al món des de la invenció de la impremta de Gutenberg: en la mesura en que facilita el diàleg i multiplica exponencialment a les xarxes les possibilitats de difusió de l’obra del creador, com hem explicat anteriorment, però també gràcies a la promesa implícita per a cadascú de nosaltres que suposa el oferir-nos la oportunitat de fer de creadors de les nostres pròpies fantasies: creadors accidentals, eventuals o fins i tot amb una ferma vocació professional, això no importa! Efectivament resulta relativament assequible avui dia fer-se amb una càmera digital HD, un bon programa d’edició d’imatge i so i produir les nostres pròpies produccions audiovisuals que es poden difondre amb facilitat a tot el món a la xarxa. La democratització dels mitjans fa de tots nosaltres creadors en potència i això dinamitza encara més el diàleg creador/públic del que parlàvem més amunt. Aquest fenomen es palpable de manera notòria i a gran escala en les gegantines manifestacions culturals i globals transmèdia d’origen anglosaxó que no podem defugir, tan universal és el seu abast, com per exemple la franquícia de Star Wars: creadors i fan base o seguidors estan en constant dialèctica internáutica sobre la evolució de la saga fins i tot en els detalls més ínfims (incloent-hi moltes vegades apassionades discussions sobre el cast i fins i tot aspectes capitals com el cànon oficial, l’autoria del director o del guionista d’un dels episodis de la franquícia, etc.). La saga adquireix vida pròpia i es fa entre tots. El mateix es pot donar a petita escala, i per a grups més reduïts i/o més especialitzats. L’audiovisual ha permès doncs, a partir d’Internet i de la digitalització, la democratització radical dels mitjans de producció alhora que ha afavorit com mai la diàspora global de continguts i manifestacions culturals transmèdia, potenciant la creació, cada vegada més col·lectiva, de cosmovisions balzaquianes d’abast universal que s’expressen de manera diversa i específica alhora en el sector del llibre, del còmic, de les arts visuals, de la música, de l’espectacle en viu, etc., en els múltiples aparadors del nostre Parnàs contemporani on tots i cadascú podem ser cridats a ser poetes, i d’una radical diversitat com Philip K. Dick i Ridley Scott ja profetitzaven a Blade Runner; diversitat i radicalitat que obliga a diversificar pantalles i continguts i a inventar nous i agosarats models de negoci cultural. Tota aquesta activitat frenètica i la colossal energia social i financera que se’n deriva també suposa un repte extraordinari per a l’artista i creador individual que pot veure com la seva autoria individual es fa fugissera com la sorra escolant-se entre els dits de la mà, i per també a les cultures minoritàries, que han de maldar més que mai per a fer sentir la seva veu al mig d’aquest concert pantagruèlic alhora que es veuen obligades a reforçar activament els trets originals i únics que distingeixen la seva veu de les demés. Però aquesta ja seria una altra història… Ferran Audí

Categories
Notícies

El portal Europeana es prepara per a l’any europeu del patrimoni cultural

El portal europeana.eu, amb 25 milions d’obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l’any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018. Concretament, Europeana vol ser protagonista en tres dels seus principals eixos més vinculats a les indústries culturals: la tecnologia aplicada al patrimoni, la defensa dels drets d’autor i la creativitat cultural, i alhora dinamitzar i eixamplar l’accés obert a les col·leccions artístiques i culturals europees, per sumar fins a 1.800 membres a la seva associació en xarxa. Per aquest motiu, recentment ha aprovat un pla de treball, dotat amb prop de 6,4 milions d’euros, amb tres objectius: facilitar la compartició de continguts d’alta qualitat de les institucions al portal, i oferir-lis un retorn que faci aquesta tasca més atractiva per a cadascuna d’elles -com línies de comercialització i negoci; treballar de forma més específica els sectors de la investigació, de la docència i de les indústries culturals; i també implicar més ciutadania en les visites i consultes del portal, així com fer-los participar en noves campanyes de difusió i promoció de la cultura i l’art. Un dels principals esforços del pla de treball d’Europeana és a nivell organitzatiu, desenvolupant més accions pel que fa als sectors de l’educació, la investigació i la indústria creativa -des de dissenyadors a empresaris digitals- amb . Pel que fa a l’esforç per arribar a més ciutadans i fer-los participar en activitats culturals, Europeana continuarà desenvolupant sinergies amb les principals xarxes socials, tant generalistes com especialitzades en art i cultura, i amb les comunitats i plataformes de creació de coneixement col·lectiu (Wiki). Cal recordar que Europeana és un gran portal virtual que dóna accés a milions d’obres culturals i artístiques, des de llibres a pel·lícules, passant per pintures i documents d’arxiu, que han estat digitalitzats per museus, biblioteques, universitats i altres institucions, que en el cas de Catalunya anirien des de la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Disseny, l’ICUB, TV3 o la totalitat de les seves universitats públiques. Impulsat per la Comissió Europea i posat en marxa ara fa 8 anys, Europeana ofereix uns vint-i-cinc milions de documents i imatges al conjunt de la ciutadania, des d’un portal multilingüe que, treballa per promoure la col·laboració entre el conjunt de les institucions culturals i artístiques europees per facilitar un accés integrat al conjunt dels seus continguts des de la xarxa. Dins d’aquest marc, Europeana vol donar suport al patrimoni cultural i científic a través de la transferència de coneixement, la innovació i la promoció d’aquests al conjunt de la ciutadania europea.

Categories
Notícies

Dos estudis assenyalen la necessitat que els museus facin més atractiva i personalitzada la seva oferta al públic

Dos estudis, un de nacional i l’altre internacional, sobre els museus apunten a la necessitat que aquests equipaments culturals treballin intensament la seva relació amb els seus públics,millorant el seu atractiu com a oferta d’oci cultural i personalitzant al màxim els seus serveis. El primer, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, assenyala que la majoria de ciutadans i ciutadanes majors de 14 anys no van visitar cap museu el 201. Una proporció que arriba al 75% si hi sumem les persones que tot i no visitar-ne cap, sí que ho van fer a galeries d’art, exposicions o algun monument. Les raons d’aquesta manca d’assistència, es troben en motius vinculats amb una deficiència d’atractiu per a moltes persones: manca d’interès o preferència per altres alternatives d’oci en són alguns dels arguments més expressats a l’estudi. El cost econòmic no és pas un dels principals motius, més encara quan un 60% dels assistents a museus declara que ho ha pogut fer de forma gratuïta. Sense aportar recomanacions concretes per a poder incrementar les xifres d’assistència, des de l’observatori es destaca que és internet la via principal per informar-se de l’oferta dels museus i, per tant, millorar la comunicació i el marquèting digital d’aquests equipaments culturals (web pròpia, xarxes socials…) podria ser una bona mesura d’estímul. El segon estudi, elaborat per l’organització NMC -integrada per algunes de les principals empreses de fabricació d’equips informàtics- fa un repàs de les noves tecnologies aplicades als museus i el seu impacte en la mateixa estructura, tant d’adaptacions i canvis dels seus professionals com de la seva infraestructura, i fa una doble recomanació a partir de la necessitat que es coneguin i es treballin les dades dels seus visitants, per tal d’oferir propostes adaptades als diferents públics, i amb elles que els museus siguin espais d’experiències el màxim de personalitzades possible. La fotografia que acompanya l’article a la portada és del Museu del Ter.    

Categories
Notícies

Joves i participació cultural: l’impacte de la crisi i el factor educatiu

El CoNCA i la Direcció General de Joventut van organitzar aquest mes de novembre la jornada “Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves”, en el que es va presentar l’informe “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” elaborat pels sociòlegs Antonio Ariño i Ramon Llopis, realitzat a partir de les enquestes sobre consums i participació cultural elaborades per diversos organismes i departaments de la Generalitat durant aquesta quinze anys. Evolució de les pràctiques culturals dels joves Per al catedràtic de sociologia de la Universitat de València, Antonio Ariño, “les TICO (concepte que suma a les TIC l’àmbit dels nous processos d’organització social) i la crisi econòmica han impactat de forma directa en el consum cultural de les persones joves”, afegint que aquestes TICO han canviat els nostres hàbits quotidians i que el paper d’internet ha esdevingut fonamental com a eina per accedir a continguts de tipus gratuït. Un accés que es pot produir en qualsevol moment i lloc gràcies al fet que el 92% dels individus joves utilitzen el telèfon mòbil (dades 2015) que ha permès incrementar molt el temps dedicat a la navegació digital. Aquesta immersió en una societat digital fa que la televisió, l’ordinador i els telèfons mòbils siguin les tres pantalles que concentren actualment la majoria d’usos i pràctiques culturals dels joves. Anant amb més detall, les pràctiques més esteses són escoltar música, mirar la televisió, utilitzar internet i anar al cinema, seguides de la lectura de llibres, escoltar ràdio i la lectura de diaris. Per darrera se situen les visites a les biblioteques, l’assistència a concerts i la lectura de revistes, a les que seguirien la visita a museus i monuments, l’assistència al teatre i a les galeries d’art. Tancaria la llista l’assistència a espectacles de dansa i circ. A l’inici del període estudiat hi ha una tendència positiva cap a la penetració creixent de la participació cultural que es veu interrompuda per l’impacte de la crisi, que també es constata amb les dades de recerca d’ofertes o la renúncia a anar a espectacles si no s’aconsegueixen aquests avantatges; tot i que les persones joves més afectades són les famílies monoparentals i les parelles amb fills petits pel que fa a la reducció de la despesa cultural. L’estudi considera revelador de l’impacte de la crisi el desplaçament dels motius pels quals no es realitzen determinades pràctiques o no es fan amb més freqüència, assenyalant que “mentre que el 2006 el percentatge més elevat entre la població jove es registra en la manca d’interès, seguida de la manca de temps, en els darrers anys el pes es desplaça clarament cap al preu i cada vegada té més rellevància el consum gratuït de música, pel·lícules, llibres, etc. a internet”. Per exemple, comparant les dades del 2006 amb les del 2014, el factor preu ha passat de determinar l’absència de participació pel que fa als concerts del 11,4% al 49%; en el cas del cinema, del 15,5% al 59,8%; en el del teatre, del 10,9% al 60,2%; i pel que fa als museus, ha passat d’un molt escàs 2,2% al 44,7%. Consum i participació cultural: el factor educatiu L’estudi inclou com a modalitats de participació aquelles que no són presencials, en tant que inclou el consum de continguts audiovisuals. Amb aquesta incorporació, els autors apunten que les activitats que més es realitzen pertanyen a l’univers audiovisual/digital, i en destaquen tres: l’omnipresència de la música en moltes activitats quotidianes; l’addicció creixent a les sèries de ficció, que té a més un component grupal en tant que es comenten amb els companys de classe, treball o oci; i la comunicació instantània, gràcies a uns telèfons intel·ligents que han esdevingut imprescindibles per al protagonisme de les xarxes socials; no només per a la comunicació i la relació entre els joves, sinó també per a la mateixa organització de la seva vida quotidiana. Per a Ariño i Llopis, el capital educatiu té cada vegada una força més gran com a factor que explica les fractures socials i la mateixa exclusió cultural. En aquest sentit, consideren que qualsevol política cultural que no atengui aquests fenòmens de desigualtat produirà resultats no volguts com el d’acumular recursos culturals en les persones que ja tenen la facilitat d’accés per mitjans propis, “ja que sense el capital cultural necessari adquirit mitjançant l’educació i la socialització, determinats col·lectius de joves no poden apropiar-se de la significació de la cultura que es troba a la seva disposició”. En aquest sentit, el capital educatiu es relaciona de manera directa amb la importància que es concedeix a la cultura; i es constata que hi ha un conjunt d’interessos que estan directament correlacionats amb el nivell educatiu, com seria l’interès per la cultura lletrada i clàssica; lectura de llibres, visita a exposicions i monuments, la música clàssica, l’òpera i el teatre especialment. Per altra banda, l’estudi apunta al fet que hi ha una realitat cultural no analitza per les enquestes que dóna sentit i identitat a les persones que viuen en la perifèria de l’exclusió cultural. En aquest sentit, els autors aposten per un canvi democratitzador de la cultura que reconegui aquestes pràctiques creatives que no s’adiuen al cànon habitual. Com crear nous públics En l’acte de presentació de l’estudi, Antonio Ariño va subratllar la idea que “la cultura ha de ser un acte de plaer per a la persona que hi participa, i per això la clau per aconseguir nous públics és crear les condicions socials per generar interès per la cultura i que sigui una praxis que generi plaer. Aquesta és la gran regla. Les sèries, la música, les sortides, les pel·lícules… han de ser entretingudes i relaxants, crear passió”. L’estudi trenca alguns tòpics com que els joves s’allunyen de les formes tradicionals de la cultura clàssica i lletrada, “ja que no hi ha incompatibilitat entre aquestes pràctiques i les digitals, sinó una reorganització de les pràctiques culturals clàssiques en el nou paradigma comunicatiu que és digital”. Com ja s’ha destacat anteriorment, Ariño i Llopis consideren inexcusable reconèixer que la via principals per crear nous públics demana incorporar les competències necessàries en el sistema escolar. La política cultural principal és una política educativa molt jove”. Així, “les persones que neixen en llars i famílies excloses econòmicament i socialment sovint no disposen dels mitjans per adquirir les competències que produeixen sentit en l’esfera cultural ni dels béns culturals, i només un sistema escolar atent a aquestes necessitats pot mitigar aquestes mancances”.

Categories
Notícies

El dret d’autor és fonamental per a les indústries culturals

Catherine Jewell, responsable de comunicació de l’organització mundial de la propietat intel·lectual, OMPI, ha entrevistat el president del grup Penguin Random House, John Makinson, qui afirma entre d’altres reflexions sobre el present i futur econòmic de la creació literària que “el dret d’autor és el fonament de l’edició. El dret d’autor fa possible el reconeixement i la protecció dels drets dels nostres autors sobre les seves obres”. I afegeix sobre aquesta primera reflexió, traslladable al conjunt de la creació cultural i artística que “per molt diverses vies, el dret d’autor permet que els editors recolzin els escriptors i els proporcionin el temps i els recursos per crear. Les editorials contribueixen a que els escriptors puguin convertir l’escriptura en un treball a temps complert. Un dels majors problemes al que s’enfronten les editorials és evitar la pirateria. I una de les principals responsabilitats que tenim com editors és treballar amb fermesa en nom dels nostres autors per a protegir les seves obres”. John Makinson analitza positivament l’impacte d’internet per al sector editorial, indicant que “les xarxes socials permeten una major detectabilitat, oferint una plataforma per a que els lectors es relacionin entre ells i per a que els autors es relacionin amb els lectors”. Respecte el nou escenari en el que es troba el món editorial en el nou entorn digital, tot i defensar que “no ha suposat un canvi profund en el negoci tradicional de l’edició”, Makinson afirma que la major oportunitat que ofereix la tecnologia digital cal buscar-la en un enfocament centrat en el lector i en una estratègia de comercialització directa al consumidor.  Cal recordar que el grup Penguin Random House, amb una important presència a Catalunya, és l’editorial comercial més gran del món, amb 12.000 professionals en la seva plantilla, i que publica uns 15.000 nous títols cada any mitjançant els seus 250 segells editorials existents a tot el món. Poeu llegir tota l’entrevista en aquest enllaç, i podeu ampliar la lectura sobre els temes tractats en aquest article que vàrem publicar fa unes setmanes.

Categories
Notícies

L’ús dels continguts culturals a internet té un gran valor que majoritàriament no beneficia els seus creadors

Mentre la Comissió Europea està estudiant una nova Directiva sobre els drets d’autor, recentment s’ha presentat un nou informe sobre el pes dels continguts culturals en el valor de les grans plataformes digitals. Segons aquest informe, el seu valor econòmic se situaria en els 5.000 milions d’euros. Un enorme volum monetari que, malauradament, no retorna en forma de compensacions i ingressos els seus creadors. És el que es coneix com a “transferència de valor”, que suposa una molt baixa o cap remuneració per als creadors culturals en relació a l’ús dels seus continguts a internet. Les dades de l’informe “l’ús de continguts culturals a internet” assenyalen que les plataformes digitals, des de cercadors a xarxes socials, tenen un valor de de mercat en el conjunt de la UE d’uns 22.000 milions d’euros, i que els continguts culturals representen un 23% d’aquesta quantitat de forma directa, al qual caldria sumar un 40% de contribucions indirectes al seu valor. Per exemple es calcula que un 70% del valor del negoci de les xarxes socials té relació amb els continguts culturals, per la via de la compartició, agregació, organització o recomanació d’aquests. Un fet que perjudica el desenvolupament del sector de les indústries culturals i creatives que representen més del 4% del PIB de la UE i uns 7 milions de llocs de treball. L’informe ha estat impulsat des de l’organització GESAC, que aplega 32 entitats de gestió que representen un milió de creadors i titulars de drets d’autoria. Una organització internacional que reclama que aquestes plataformes deixin de ser considerades com a simples “intermediaris” i que contribueixin a la sostenibilitat de l’ecosistema cultural, no només retribuint adequadament els seus creadors, sinó que els proveïdors de serveis digitals i les start-ups culturals tinguin accés a un terreny de joc -de negoci- just. Podreu consultar la versió francesa d’aquest informe -que inclou dades d’aquest país, d’Itàlia i del conjunt europeu- en aquest enllaç.  

Categories
Notícies

Més de 1.100 autors i creadors reclamen a la UE protegir l’obra cultural a internet

La polèmica sobre la retribució de les grans corporacions que lideren el trànsit i difusió dels continguts digitals i les indústries culturals i els seus creadors i autors és lluny d’arribar a la seva fi. Aquesta setmana, la carta “un internet just per als creadors”, signada per més d’un miler d’autors i creadors europeus, reclama al president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker que la UE es doti d’una legislació eficaç sobre els drets d’autor “per aconseguir un tracte just a canvi de l’ús de les seves obres online”. La carta adverteix que “els actors dominants del mercat, com YouTube, són plataformes creades a partir de contingut penjat o agregat pels usuaris, i quasi no ofereixen cap remuneració per les nostres obres. Pitjor encara, el fet que aquestes plataformes aconsegueixen això sense restriccions, suposa un retrocés sens fi del valor de mercat de les obres creatives”. En aquest sentit, els seus signants aposten perquè “es garanteixi una reforma adequada de la legislació relativa als drets d’autor, una reforma que no toleri les escletxes legals per als qui se n’aprofiten, o la perpetuació d’un dany inacceptable a la creativitat i el creixement econòmic d’Europa”. La carta ha estat impulsada per l’associació GESAC, integrada per per més d’una trentena d’entitats de gestió de drets d’autor de la UE, Islàndia, Noruega i Suïssa, i posa de manifest la gran preocupació del sector davant les grans corporacions que lideren la difusió de continguts a internet, per part d’un sector cultural que a Europa genera més d’un 4% del seu PIB i genera entre 6 i més de 8 milions de llocs de treball (segons les diferents estadístiques disponibles). Entre els signants, figuren autors com Charles Aznavour, Ennio Morricone, Albert Uderzo o Pedro Almodóvar, i hi destaquen també grans noms del nostre panorama musical com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell o Max Sunyer. A finals de setembre, Bratislava acollirà la trobada “Assemblea Digital”, organitzada conjuntament per la Comissió Europea i la presidència del Consell d’Europa que analitzarà, entre d’altres qüestions la difusió de continguts dins el mercat únic digital, promogut per la Comissió Europea. Una reunió que podria servir per estudiar solucions a la problemàtica plantejada, un cop haurà passat més d’un any del procés de posada en marxa del mercat únic digital a la UE.

Categories
Notícies

Es presenta un estudi sobre l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística

L’Anuari de l’organisme Acción Cultural Española de Cultura Digital 2016 estudia l’impacte de les noves tecnologies en la creació artística, així com el seu ús als festivals culturals, a partir d’una cinquantena de casos analitzats de diversos països. La tecnologia està donant a l’art nous canals d’expressió i exhibició, i també ofereix la possibilitat als festivals a obrir-se a nous públics i adoptar nous models organitzatius. Aquest anuari ofereix una acurada panoràmica sobre el procés de canvis dins l’art, amb expressions com el digital art o les exposicions d’art en streaming. Un capítol destacat d’aquest informe és el dedicat als festivals, a partir de l’estudi d’uns 50  casos de tot el món que utilitzen intensament les TIC, fins al punt que alguns ja són online. Uns festivals que mostren també un canvi en l’ús de les xarxes socials, que expandeixen en el temps el caràcter efímer dels festivals amb l’ús bidireccional de les xarxes. Aplicacions com Periscope, Hangout i la seva connexió a Youtube, o la recent estrena del Live de Facebook, estan permetent que cada cop es faciliti la projecció d’aquests festivals. Aquesta nova etapa en les relacions entre les organitzacions dels festivals i el públic queda exemplificada en casos com el del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb l’ús d’aplicacions pròpies per als mòbils (app) que permeten orientar i adreçar-se a diferents tipus de públic de forma directa. Un altre cas estudiat és el Sònar i la seva contínua revolució en l’exploració de l’art tecnològic vinculat a la música. L’anuari també  tracta altres temes com  la nova economia col·laborativa, com el micromecenatge, o els canvis en els mercats i les formes de produir i comercialitzar l’obra artística.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura celebra que el TC aixequi la suspensió a la taxa per al finançament de l’audiovisual

Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries, es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta; i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveu la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa és de 0,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, que el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constituirà una font important d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.  

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura celebra que el TC aixequi la suspensió a la taxa per al finançament de l’audiovisual

Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta, i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveia la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa de 0,250,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constitueix una nova font d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.