Categories
Activitats

Ja són 145 les entitats adherides a la campanya “Si la cultura et toca. Ara et toca a tu”

Ja són quasi un centenar i mig les associacions, empreses, fundacions, equipaments culturals, escoles, teatres i fundacions que s'han adherit a la campanya "Si la cultura em toca, ara et toca a tu", impulsada pel Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat. 

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en aquests moments extremadament complicats de la pandèmia. Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert, etc.

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l'entitat o projecte al qual vol donar suport a, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països, però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Manifest Nota de premsa

Declaració del Cercle de Cultura davant les mesures governamentals anunciades el dia 29 d’octubre de 2020

Ahir el govern de la Generalitat va anunciar les noves mesures per a la contenció de l’extensió de la COVID 19. Entenem que en una situació tan excepcional i greu com la que estem vivint els governants han de prendre decisions, encara que resultin dures. Així i tot, el tancament d'una part de les activitats culturals (no de totes), d'un dia per altre, i sense cap marge de planificació, malgrat la recent declaració de la cultura com a bé essencial per part del Govern, és incomprensible i injust per a un sector que fa temps que aplica les màximes mesures de seguretat. 

Davant d’aquesta situació volem manifestar el següent:

Primer.- La nostra més enèrgica protesta per dos motius fonamentals: que es prenguin mesures d’aquesta mena sense un termini mínim (tres dies) d’aplicació i, a més, tenint en compte que les dades ens demostren que els espais culturals són espais segurs.

Segon.- Que la cultura és segura no és només l’enunciat d’una campanya informativa, sinó una realitat contrastada. Els espais culturals han extremat les mesures de protecció, fins i tot més enllà de les exigències normatives, i no existeix cap constatació que les activitats culturals siguin una font activa de contagi.

Tercer.- Que la reducció de l’aforament dels museus al 33% és una mesura merament propagandística atenent que l’impacte de la situació actual fa que la freqüentació dels museus estigui molt per sota d’aquest percentatge. Per altra banda, quina diferència hi ha en les condicions tècniques dels museus, de les galeries d’art i sales d’exposicions? Els hi és d’aplicació aquesta limitació o estan abocades al tancament?

Quart.- La suspensió sobtada de tota l’activitat cultural aquest cap de setmana suposa un gravíssim perjudici econòmic i logístic als artistes, les organitzacions i les empreses culturals. Sense cap marge de maniobra i sense garantia de compensació suficient.

Cinquè.- Que, d'ara endavant, aquest tipus de mesures dràstiques siguin prèviament planificades amb els principals representants del sector cultura, abans que es desencadeni la necessitat de prendre-les, per tal de poder treballar amb uns escenaris d'incertesa més limitada.

Sisè.- Que la compensació econòmica anunciada no sigui merament declarativa, que s’hi destinin recursos suficients -ara estan estimats en 50 milions d’euros- i que els mecanismes burocràtics de gestió no facin gairebé impossible accedir-hi a molts dels afectats.   

Setè.- Instem als representants institucionals de la cultura, al Parlament, als Ajuntaments i a les Diputacions de Catalunya a posicionar-se públicament en relació amb aquestes mesures. I, en cas de disconformitat, actuar en conseqüència.  

Barcelona, 30 d'octubre de 2020 Cercle de Cultura

Categories
Sense categoria

La presentació de candidatures per al Premi CoronaCultura finalitza el 30 de setembre

La Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA han posat en marxa el Premi CoronaCultura amb l’objectiu de reconèixer aquelles entitats, pimes, equipaments i professionals que han generat accions culturals de nova creació o adaptades a la nova situació generada pel Covid19, i que s’hagin iniciat a partir del 14 de març. Les propostes poden ser dels àmbits de la música, les arts escèniques, la literatura, el cinema i les arts visuals; l’àmbit d’actuació ha de ser Catalunya, i la data límit de presentació és el 30 de setembre d’enguany. Per a la valoració de les candidatures, el jurat tindrà en compte l’originalitat, la innovació, l’impacte cultural, social i educatiu, i la capacitat d’adaptació a la nova situació generada pel Covid-19. Com explica Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, “el sector cultural ha estat un dels principals impulsors d’activitats en temps de confinament i continua reinventant-se amb noves formes de fer arribar la cultura a la societat, quan més ho necessitava. Aquest Premi vol reconèixer aquelles entitats, equipaments i professionals que de forma original i innovadora han treballat per fer propostes de qualitat”. Per participar-hi cal emplenar el formulari que es troba a la web de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i accedir a l’apartat d’inscripció que es troba a la pàgina del Premi CoronaCultura. Caldrà adjuntar un dossier de presentació de la proposta, que inclogui la descripció i els objectius del projecte, tal com es detalla a les bases d’aquests premis. Entre totes les propostes presentades s’atorgaran tres premis: un primer premi valorat en 5.000 euros, un segon premi, en 3.000 euros, i un tercer premi, en 2.000 euros. La difusió dels guanyadors/res es farà pública a través de la pàgina web i xarxes socials de la FACC. El jurat dels premis està format per cinc persones de reconegut prestigi en l’àmbit cultural: Joan Oller, director del Palau de la Música; Àlex Casanovas, actor i President de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc); Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura; Pepe Zapata, director del TRESC; i Esther Vera, directora del Diari Ara

Categories
Notícies

La cultura és segura

El sector i la ciutadania necessitem els espais culturals oberts. Cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural  Deures fets Amb molta dificultat, esforç, il·lusió i sense cap ajut a hores d’ara (després de tres mesos tancats), el sector cultural ha anat obrint les portes a l’activitat cultural dirigida a la ciutadania. Ho ha fet complint totes les normes dels protocols acordats amb el PROCICAT (en tenim un d’específic per a cada disciplina artística). Disposem de control d’aforaments i registres d’usuaris, tan necessaris com inexistents en moltes altres activitats. Els resultats són aclaparadors: cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural. Aquestes activitats culturals són la base de confiança pels espectadors que són corresponsables de l’èxit de les mesures gràcies a la seva actitud cívica, però també són la base de la reconstrucció de la certesa per a una inversió futura que permeti assolir l’obertura al 100%.  Perplexitat El “premi” a aquesta actuació responsable avalada pels resultats va ser la decisió -primer a Lleida i després a Barcelona i àrea metropolitana- d’aplicar una resolució de manual d’instruccions d’etapes superades i insegures, on es comença a entreveure el nivell de desgavell per part dels màxims responsables encarregats de fer-nos sortir de la crisi. Esperàvem una fase 2 flexible, però la realitat a hores d’ara és que ens han tancat la cultura.  Indignació Tots els agents del sector cultural s’activen al voltant de la campanya CULTURASEGURA perquè no és acceptable, ni cert, ni just que es projecti el missatge a la ciutadania que la cultura és una activitat contagiosa i se’ns privi de la viabilitat econòmica que podem tenir després de quatre mesos de crisi. Platges obertes, activitats obertes, el carrer obert, i les vacances a tocar, i l’única ocurrència és tancar els espais segurs on la gent s’ho passa bé, gaudeix, reflexiona, riu i plora…, en condicions de màxim control, higiene i distància, homologades pel mateix PROCICAT.  Desproporcionalitat: Com es pot tancar tot un sector d’activitat que representa gairebé un 4% del PIB directe, sense cap argument sòlid ni causa justificada? En base  a quin dret, a quina llei? Qui respon dels danys causats?  Compromisos Ahir diumenge, a les 9 del matí, després de llargues negociacions, trucades, gestions, que van començar amb el tancament al Segrià i s’han intensificat amb la resolució dictada divendres-representants dels cinc sectors culturals (música, editorial, arts escèniques, arts visuals i audiovisual) es van reunir amb el Departament de Cultura i representants del Departament de Salut i d’Interior. Davant d’una manca d’arguments creïbles per decidir tancar tota una activitat segura i deixar-ne moltes sense control al lliure albir de la ciutadania, les parts de la taula vam assumir uns compromisos:  Per part del sector, reiterar la nostra voluntat de ser part de la solució, oferint una gestió corresponsable en la gestió de la seguretat dels espais. El virus estarà amb nosaltres molt temps i no es pot tancar un país indefinidament, i molt menys de manera intermitent, perquè es acabar amb la seva salut anímica i econòmica. Per tant, caldrà buscar espais de seguretat on les persones puguin ocupar el seu temps lliure.  Per part de la Secretaria de Salut i d’Interior, gestionar amb caràcter urgent les peticions d’obertura d’activitats prohibides amb la resolució, a partir d’enviar documentació als ajuntaments per ser validada pel PROCICAT.  El sector va preparar la documentació. El govern encara no s’ha pronunciat sobre les activitats culturals que ahir ja es van celebrar, augmentant encara més la seva imatge de desbordament, descontrol, incoherència i incapacitat per rectificar una norma totalment equivocada que ha fet un mal irreparable a un sector ja de per sí molt damnificat.  Ridícul  Ahir vam assistir a un espectacle polític grotesc, que ens avergonyeix a tots, fruit d’una errada de dimensions no creïbles, que no s’esmena sinó que es reforça, i es dóna la següent situació: La norma PROHIBEIX fer actes culturals. Però TÉ UNA EXCEPCIÓ: si es demana permís al PROCICAT, a través dels ajuntaments, hi ha la possibilitat d’obrir. Aquesta mesura que tots creiem que era a mida del Festival Grec, ens diuen que és l’escletxa per obrir l’activitat cultural que encara no ha decidit anul·lar-se definitivament.  Resultat: a partir d’ara, si ningú no rectifica, hi haurà una allau de peticions per fer activitats culturals obertes al públic, des de Festes majors, fins a activitats en espais tancats. I el PROCICAT les ha d’estudiar totes. Activitats municipals realitzant-se sense permís ahir, incertesa fins a l’últim moment, descrèdit del Govern, baralla i soroll polític, públic desinformat i desorientat, i tot un sector ESTIGMATITZAT, ARRUÏNAT i INDIGNAT.  Demandes El sector ha demostrat amb fets una clara consciència i reconeixement de la difícil tasca que els nostres governants han d’afrontar en una gestió extremadament complicada i que sempre ha estat al seu costat amb voluntat d’ajudar i de sumar. Som i volem ser part de la solució. Però actius, segurs i amb tot el suport del Govern i de la resta d’administracions al món de la cultura. Per tot això, DEMANEM:  Que es rectifiqui immediatament la decisió sobre el tancament dels espais i activitats culturals, donat que estem complint amb totes les mesures i no hi ha cap cas de contagi, i que no se suspengui l’activitat cultural segura de l’estiu (festes majors, etc.).  Que d’ara endavant s’escolti al sector en la gestió de les decisions que l’afecten tan essencialment.  Que la gestió de la crisi tingui fases de restriccions és lògic, però els espais culturals ja no són els capdavanters en el tancament, ja que són els espais més segurs. Per tant, que els espais culturals estiguin al final de les fases de tancament davant de qualsevol futura gestió de la crisi.  Que la cultura sigui considerada pel Govern com un dels valors que ha ajudat a suportar la crisi i se la tracti amb la justa correspondència (cap homenatge des del Govern, ni cap altra administració, als artistes que ens han consolat desinteressadament, per cert). LA CULTURA ÉS UN BÉ DE PRIMERA NECESSITAT.  Que es generin campanyes de confiança entre el públic, tan malmesa per les imprudents declaracions emeses des del Govern. Són demandes assumibles, justes i la rectificació honora a qui l’exerceix especialment quan l’error és tan flagrant. Malgrat tot, el descrèdit és tan gran que li ha tret categoria d’estigma a la cultura i ara qui l’ostenta és el Departament de Salut. En cas contrari, en cas que es bunqueritzi la decisió i no es comprengui que estem en una fase nova on moltes empreses de tots els sectors som segures i estem preparades per continuar obertes convivint amb la crisi, es fa absolutament necessària la dimissió dels responsables. 

Categories
Manifest

Manifest Més Cultura! Més Europa! Més cultura en el rellançament del projecte de la Unió Europea / Manifiesto ¡Más Cultura, Más Europa! Más cultura en el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea

Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior) Formulario para la adhesión de creadores, professionales, instituciones, empresas y entitades del mundo de la cultura (clicar sobre el texto anterior) La versión en castellano del manifiesto está situada debajo del texto en lengua catalana. Manifest “Més Cultura! Més Europa! Més cultura en el rellançament del projecte de la Unió Europea” PRESENTACIÓ La crisi pandèmica que estem vivint i les seves conseqüències socials i econòmiques han posat de manifest relleu la importància de la cultura per superar la crisi. La cultura s’ha mostrat com l’espai més valuós per retrobar valors com la superació, creativitat, sensibilitat, esforç, solidaritat, diàleg. Però també ens ha situat davant de moltes de les febleses dels sectors de la cultura i de les arts. Un fet que hem de corregir per aprofitar, i també la seva força i potencial pel rellançament d’un projecte de la Unió Europea i la qualitat de vida de la ciutadania. La diversitat i riquesa cultural d’Europa és un element fonamental per superar aquesta profunda crisi, que afecta a tots els països, i que implica les responsabilitats de les administracions locals, regionals, autonòmiques, federals i estatals de tots els estats membres. La cultura no és una despesa. És una inversió. És un àmbit fonamental per a la defensa d’una forma de vida en la que les persones són la prioritat. La cultura, en les seves diverses expressions, és un element essencial de l’estil i qualitat de vida dels europeus. Cada Estat membre té reptes i circumstàncies diferents. Però tots els ciutadans europeus tenen en la cultura un element comú per a la construcció de dignitat, progrés, qualitat de vida, i també desenvolupament econòmic i competitivitat. L’objectiu d’aquesta iniciativa, oberta a tothom, és crear un estat d’opinió i instar a posar en marxa un procés de diàleg i d’actuació liderades des de cada país, però que posin en comú la importància de les arts i la cultura en l’enfortiment del projecte de la Unió Europea, com un projecte comú de pau i seguretat, democràcia, progrés i defensa dels drets humans. Les institucions, entitats, organitzacions, empreses i operadors de les arts i la cultura hem d’oferir un procés de diàleg i col•laboració amb les diferents administracions que permeti situar la cultura en una posició de major centralitat institucional, econòmica i social. Aquesta iniciativa, impulsada des del Cercle de Cultura de Barcelona, es va posar en marxa el 23 d’abril, i avui està encapçalada per la Federación Estatal de Entidades de Gestión Cultural d’Espanya (Madrid), el projecte A Soul for Europe (Berlin), l’European Festivals Association (Brussel•les) i la Fundación Alternativas (Madrid) i compta amb el suport de personalitats vinculades a la cultura i a les institucions europees.  És una iniciativa oberta que vol compartir el lideratge amb totes les institucions, organitzacions i professionals que s’hi vulguin adherir. Es tracta de sumar esforços entre tots els sectors de les arts i de la cultura i d’altres directament vinculats com l’economia creativa, la innovació o el turisme, de cadascun dels països de la Unió Europea. Junts serem més forts. Més Cultura! Més Europa!    MANIFEST Un manifest en favor de la cultura com factor estratègic de superació de la crisi del COVID-19, obert a totes les institucions, entitats no governamentals, empreses, artistes, creadors, intel·lectuals, tècnics i gestors culturals de tots els Estats membres de la Unió Europea. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans la cultura és un dret de totes les persones. En la construcció del projecte de la Unió Europea, la riquesa i diversitat d’expressions culturals són un factor fonamental de dignitat i qualitat de vida, i un element clau per a la creació de desenvolupament econòmic, competitivitat i d’impuls de la innovació. El sectors de la cultura estan patint un crisi que no té precedents històrics. Ni durant els conflictes bèl•lics del segle XX l’activitat cultural Europea no havia estat tant afectada com ho està per efecte de la pandèmia del COVID-19. Els museus, biblioteques, editorials, galeries, d’art, teatres, cinemes, sales de concert, ball, festivals, fires, circ, manifestacions populars i tot tipus d’expressions i projectes culturals han sofert uns efectes importantíssims que amenacen tant la continuïtat dels artistes, creadors, professionals, empreses, entitats i institucions, i afectaran greument el futur immediat de les formes de relació i accés cultural. La Unió Europea és un projecte de pau, seguretat, cooperació i progrés que ha permès una de les etapes de major prosperitat i qualitat de vida per al conjunt de la ciutadania de tots els seus Estats membres. La riquesa i diversitat cultural d’Europa són molt importants per desenvolupar l’estil de vida i l’espai comú del projecte de la Unió Europea. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels Estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea), a incorporar la cultura en l’agenda de rellançament del projecte Europeu que és necessari posar en marxa per superar els efectes de la crisi del COVID-19. Cal superar febleses anteriors i donar un nou impuls al projecte de la Unió Europea, en el que la cultura sigui un factor més important.  La diversitat i la diferència de les respostes de recolzament a la situació de crisi dels sectors de la cultura que s’estan impulsant pels Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell Europeu. Per això proposem que les institucions europees impulsin els Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport, incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció Europea.   Punts del manifest: • La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat que ha d’incorporar-se amb més força en projecte de construcció del projecte Europeu. • Això comporta que la cultura ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància, des dels Estats, però també amb el suport i participació de les institucions europees. • La cultura hauria d’integrar-se amb major intensitat en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic, nacionals i d’abast europeu. • Calen incorporar mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sectors culturals amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar el teixit cultural, amb especial atenció a la relació entre el sector públic i el privat. • Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. • Cal una major coordinació estratègica de la cultura amb les polítiques econòmiques, educatives, de benestar, desenvolupament i cooperació. • Cal una gran campanya de comunicació per sensibilitzar la ciutadania europea envers del valor fonamental de la cultura per construir el projecte col•lectiu de convivència i de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible.  • Cal començar a treballar en iniciatives de coordinació que permetin disposar als Estats membres de lleis de Mecenatge, Patrocini i Participació social que segueixin un procés d’homologació europea, i que esdevinguin un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. • Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu dels Estats membres que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de la cultura en el desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. • Els sectors de la cultura volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, cal que aquest esforç sigui col•lectiu i d’abast europeu. Només d’aquesta forma podrem aprofitar l’enorme riquesa i diversitat cultural de la Unió Europea en el rellançament del seu projecte de futur.   Donen suport a aquest manifest: Hans-Gert Pöttering / President de la “Former Members of the European Parliament” i Expresident del Parlament Europeu / Alemanya Enrique Barón / Expresident del Parlament Europeu / President de la Fundació Yehudi Menuhin-Espanya / Madrid Manuel Cruz / Filòsof i escriptor / Ex president del Senat d’Espanya / Barcelona Joan Rigol / Exconseller de Cultura i Expresident del Parlament de Catalunya / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation i Expresidenta de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Alemanya Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council i Exministra de Cultura de França / França Hannes Swoboda / President del The International Institut for Peace i Expresident del Grup de Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Àustria Nikolaus Sifounakis / Expresident de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Grècia Petra Kammerevert / Diputada del Parlament Europeu. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemanya Maria Badia / Exvicepresidenta del Grup Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Espanya Segimon Borràs / Editor. President del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer /  Secretary General. European Festivals Association / Brussel•les Diego López Garrido / Vicepresident executiu de la Fundación Alternativas. Exsecretari d’Estat per a la Unió Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmembre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partit Socialista Europeu de Dones i Exmembre del Parlament Europeu / Hongria Volker Hassemer, Chairperson of the foundation Zukunft / Berlin  Nele Hertling / Portaveu A Soul For Europe / Berlin  Daniel Innerarity / Filòsof. Director de l’Institut de Governança Democràtica / País Basc / Espanya Ulrich Fuchs / Director dels Projectes de l’European Capital of Culture Linz 2009 and Marseille-Provence 2013 / Marsella  Jaume Lanaspa / President de l’Oficina de Barcelona del Club de Roma / Catalunya / Espanya Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni per la Promoció cultural i la formació i Exmembre del Parlament Europeu / Itàlia Gabriel Magalhâes / Pensador, escriptor i poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecte i dibuixant / Madrid Francesc Torralba / Filòsof / Catedràdic d’Ètica / Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Barcelona Jordi Amat / Filòleg i editor d’El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Expresidenta de la Comissió d’Indústria i Investigació del Parlament Europeu / Balears / Espanya Diana Riba / Membre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Andreas Schieder / Diputat al Parlament Europeu / Àustria Salima Yenbou / Portaveu dels Verds a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / França Pere Vicens i Rahola / President d’Honor del Cercle de Cultura. Expresident de la Unió Internacional d’Editors i Expresident de la Federació d’Editors Europeus / Barcelona   Adhesions inicials: Jordi Alberich / Empresari / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ferran Audí / Actor i director de cinema i teatre / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Laura Bertran / Directora de Primer punt: Comunicació i estratègia institucional / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Airan Berg / Director Artístic del Festival der Regionen / Àustria Lluís Bonet / Director del Programa de Gestió Cultural de la UB / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Montserrat Bou /Directora general de PROA, Productors Audiovisuals Federats / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Gemma Carbó / Gestora Cultural / Presidenta de la fundació INTERARTS / Catalunya / Espanya Martín Carrasco Pedrero / Gestor Cultural i Comissari d’Exposicions / Extremadura / Espanya Jesús Cimarro / President de l’Academia de las Artes Escénicas de España / Espanya Santiago Manuel Cuadrado Rodríguez / Gestor Cultural. Diputació Provincial de Badajoz / Extremadura / Espanya Carles Duarte / Director de la Fundació Institució Cultural del CIC. Ex President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Paul Dujardin / CEO & Director Artístic de BOZAR, European House for Culture / Brussel·les / Bèlgica Daniel Fernández / Editor d’EDHASA. President de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) / Catalunya / Espanya Jorge Avelino Fernández de León / Gestor Cultural. Membre del patronat de l’Acadèmia Española a Roma / Astúries / Espanya Jordi Font i Cardona / Gestor cultural i secretari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Catalunya / Espanya Mercè Franquesa / Secretaria General del Cercle d’Economia / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Agustín Fructuoso / Artista plàstic / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ángel García Carreño / Gestor cultural / Navarra / Espanya Jordi González / Vicepresident d’Arts i Continguts del grup FOCUS / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Beatriz Hernández Gómez / Gestora cultural / Extremadura / Espanya Belén Latorre / Directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Esteve León / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Advocat i Gestor Cultural / Catalunya / Espanya Felice v. Maltzahn / Zukunft Foundation / Berlin / Alemanya Miguel Ángel Martín Ramos / Responsable d’Assumptes Europeus  a Brussel•les. Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Membre del grup estratègic de A Soul for Europe / Extremadura / Espanya Alfons Martinell / Director honorífic de la Càtedra Unesco: «Polítiques Culturals i Cooperació» / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Daniel Martínez de Obregón / President del Grup Focus / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Rubén Morcillo Calderón / Gestor Cultural. Comissari d’exposicions i espais culturals / Extremadura / Espanya Juan Carlos Moreno Piñero / Director de la Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Extremadura / Espanya Vinyet Panyella / Presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Jordi Pardo / Director general de la Fundació Pau Casals / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Marta Puigderrajols / Gestora Cultural / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Fèlix Riera / Editor i director de la Fundació Romea / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya M. Àngels Torras / Directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antoni Vila Casas / President de la Fundació Vila Casas / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya   Noves adhesions   Carles Arques Aliaga / Crea360. Tècnic de Projectes Europeus / País Valencià / Espanya Miguel Atanet / Periodista / Andalusia / Espanya Nicolas Bertrand / Consultor en cooperació cultural / França Marta Esteve / Directora general de la Fundació Carulla / Catalunya / Espanya Víctor Fernández Correas / Periodista i escriptor / Extremadura / Espanya Diego Ferro / Actor / Madrid / Espanya Dagmar Grünwald / Gestora cultural / Àustria Llucià Homs / Consultor cultural, comissari d’exposicions i art advisor / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antonio Paolo Russo / Universitat Rovira i Virgili / Itàlia María Jesús Pascual González / Documentalista. Centro de Documentación e Información Europea de Extremadura / Extremadura / Espanya Antonio Salazar / Actor de cinema i televisió / Madrid / Espanya Alexandra Savvopoulou / Europe 2021 / Grècia José Manuel Seda / Actor de cinema, teatre i televisió / Andalusia / Espanya Elvira Sojli / University of New South Wales / Austràlia Borut Vojkovic / Turisme, Emprenedoria i Desenvolupament Rural al Municipi de Moravske Toplice / Eslovènia     Organitzacions promotores de la iniciativa: Cercle de Cultura – cercledecultura.org FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural – feagc.com ASfE – A Soul for Europe – asoulforeurope.eu  Fundación Alternativas – fundacionalternativas.org EFA – European Festivals Association – efa-aef.eu   Organizacions i entitats (68) Acadèmia Catalana de la Música ACPDC – Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya ADPCE – Asociación de Directores de Producción Cinematográfica de España  Àgora Serveis Culturals S.L Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Amics de la UNESCO Barcelona APAC Associació de Professionals de l’Audiovisual Català Asociación de Museólogos y Museógrafos de Andalucía ASSITEJ España. Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud Associació Casal Font d’en Fargues Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d’espectacles) Associació d’editors en llengua catalana Associació El Cor Canta Associació Musical Windu BOZAR, European House for Culture Centre d’Estudis Comarcals del Segrià Centre Moral i Cultural del Poblenou CIATRE – Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya  Cluster Audiovisual de Catalunya Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo Coral Font d’en Fargues CoWorkNexus Project daniel berdala art shop Diagnosis Cultural Editorial Les hores Esbart Català de Dansaires Escola Municipal de dansa de Celrà EtcA – Escola de teatre i circ d’Amposta FAETEDA – Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural  FECED – Federación estatal de compañías y empresas de danza Federació Catalana de Societats Musicals Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya Federació Pessebres Vivents de Catalunya FEMA – Federación de Músicos Asociados Filmcommission Barcelona Foment del Treball Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia Fundació Antiga Caixa Manlleu Fundació Antigues Caixes Catalanes Fundació Ars Fundació Interarts Fundació Orfeó Lleidatà Fundació Pau Casals Fundació Privada Taller de Músics Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste Fundación Caja de Burgos Fundación Kreanta Fundación Premio Convivencia GEMA – Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua GGAC – Gremi de Galeries d’Art de Catalunya Gremi de Llibreters de Catalunya Innovarte LiceXballet Life & Pictures S.L. Llegir en Català – Associació d’Editorials Independents Morfema T, SL PAC – Productors Audiovisuals de Catalunya PDC – Plataforma en Defensa de la Cultura PIAF – Productoras Independientes Audiovisuales Federadas Propostes Artístiques, SL Trànsit Projectes TRESC – Comunitat de Cultura UNIMA – Unión Internacional de la Marioneta Federación España VEGAP – Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos   Noves adhesions   Academia de las Artes Escénicas de España AGADA Distribución AlgoDiferente Gestión Cultural Alquibla Teatro Anabel Veloso Compañía Flamenca ARC Research & Consultancy Arte Amanti International Chamber Music Festival ARTEC -C-LM Asociación de profesionales de la Gestión Cultural de Castilla-La Mancha Asociación Cultural Lieva Asociación Internacional de Fotografía InCadaqués ASOCIACION TE VEO ARTES ESCENICAS PARA LA INFANCIA Associació Arts al Carrer ATLANTE Cultura & Teatro Aye Cultura Social Centro Culturale Internazionale Luigi Einaudi Citrum Audiovisual Fundació Carulla Fundación Melilla Ciudad Monumental GCIB Gestors Culturals de les Illes Balears  GESCULT Cultura Innovación y Desarrollo S. L. Grupo Puja. Teatro aéreo Javier Liñera Kunsthandel Pohlhammer La Siamesa L’Om Imprebís Nacho Vilar Producciones New Culture Foundation On the Move pigeon-bridge P’LA ARTE Red de Cooperación de las Rutas del Emperador Carlos V. Itinerario Cultural del Consejo de Europa Sección Iberoamericana del Ateneo de Madrid Smart ibérica Impulso Empresarial Tanttaka Teatroa Teatre del Mar The OSB Music SC Txirene Producciones una más una Wonderfeel Festival   La informació actualitzada amb les noves adhesions estarà disponible a les pàgines web de les entitats promotores: cercledecultura.org / feagc.com / asoulforeurope.eu / fundacionalternativas.org / efa-aef.eu   Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior)   Manifiesto “¡Más Cultura, Más Europa! Más cultura en el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea” PRESENTACIÓN La crisis pandémica que estamos viviendo y sus consecuencias sociales y económicas han puesto de relieve la importancia de la cultura para superar la crisis. La cultura se ha mostrado como el espacio más valioso para reencontrar valores como la superación, creatividad, sensibilidad, esfuerzo, solidaridad y diálogo. Pero también nos ha situado ante muchas de las debilidades de los sectores de la cultura y de las artes. Un hecho que tenemos que corregir para aprovechar su fuerza y potencial para el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea y la calidad de vida de la ciudadanía. La diversidad y riqueza cultural de Europa es un elemento fundamental para superar esta profunda crisis que afecta a todos los países, y que implica las responsabilidades de las administraciones locales, regionales, autonómicas, federales y estatales de todos los estados miembros. La cultura no es un gasto. Es una inversión. Es un ámbito fundamental para la defensa de una forma de vida en la que las personas son la prioridad. La cultura, en sus diversas expresiones, es un elemento esencial del estilo y calidad de vida de los europeos. Cada Estado miembro tiene retos y circunstancias diferentes. Pero todos los ciudadanos europeos tienen en la cultura un elemento común para la construcción de dignidad, progreso, calidad de vida, y también de desarrollo económico y competitividad. El objetivo de esta iniciativa, abierta a todos, es crear un estado de opinión e instar a poner en marcha un proceso de diálogo y de actuación liderados desde cada país, pero que pongan en común la necesidad la importancia del papel de las artes y la cultura en el fortalecimiento del proyecto de la Unión Europea, como un proyecto común de paz y seguridad, democracia, progreso y defensa de los derechos humanos. Las instituciones, entidades, organizaciones, empresas y operadores de las artes y la cultura debemos ofrecer un proceso de diálogo y colaboración con las diferentes administraciones que permita situar la cultura en una posición de mayor centralidad institucional, económica y social. Esta iniciativa, impulsada desde el Cercle de Cultura de Barcelona, se puso en marcha el 23 de abril, y hoy está encabezada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (Madrid), el proyecto A Soul for Europe (Berlin), la European Festivals Association (Bruselas) y la Fundación Alternativas (Madrid) y cuenta con el apoyo de personalidades vinculadas a la cultura y a las instituciones europeas. Es una iniciativa abierta que quiere compartir el liderazgo con todas las instituciones, organizaciones y profesionales que quieran adherirse. Se trata de sumar esfuerzos entre todos los sectores de las artes y de la cultura y otros directamente vinculados como la economía creativa, la innovación o el turismo, de cada uno de los países de la Unión Europea. Juntos seremos más fuertes. ¡Más cultura! ¡Más Europa! MANIFIESTO Un manifiesto a favor de la cultura como factor estratégico de superación de la crisis del COVID-19, abierto a todas las instituciones, entidades no gubernamentales, empresas, artistas, creadores, intelectuales, técnicos y gestores culturales de todos los Estados miembros de la Unión Europea. Según la Declaración Universal de los Derechos Humanos, la cultura es un derecho de todas las personas. En la construcción del proyecto de la Unión Europea, la riqueza y la diversidad de las expresiones culturales son un factor fundamental de dignidad y calidad de vida, y un elemento clave para la creación de desarrollo económico, competitividad y de impulso de la innovación. Los sectores de la cultura están sufriendo una crisis que no tiene precedentes históricos. Ni durante los conflictos bélicos del siglo XX la actividad cultural europea no había estado tan paralizada como lo está por efecto de la pandemia del COVID-19. Los museos, galerías de arte, bibliotecas, editoriales, teatros, cines, salas de concierto y de baile, festivales, ferias, circos, manifestaciones populares y todo tipo de expresiones y proyectos culturales han sufrido el cierre o la parálisis, con unos efectos importantísimos que amenazan tanto la continuidad de los artistas, creadores, profesionales, empresas, entidades e instituciones, y afectarán gravemente el futuro inmediato de las formas de relación y acceso cultural. La Unión Europea es un proyecto de paz, seguridad, cooperación y progreso que ha permitido una de las etapas de mayor prosperidad, calidad de vida para el conjunto de la ciudadanía de todos sus Estados miembros. La riqueza y la diversidad cultural de Europa son muy importantes para desarrollar el estilo de vida y el espacio común del proyecto de la Unión Europea. Aunque las políticas culturales son una competencia de los Estados miembros, instamos a las principales instituciones de la Unión Europea (Parlamento, Consejo y Comisión Europea) a incorporar la cultura en la agenda de relanzamiento del proyecto europeo que es necesario poner en marcha para superar los efectos de la crisis del COVID-19. Hay que superar debilidades anteriores y dar un nuevo impulso al proyecto de la Unión Europea, en el que la cultura sea un factor más importante. La diversidad y la diferencia de las respuestas de apoyo a la situación de crisis de los sectores de la cultura que están impulsando los Estados miembros nos dan una idea de la necesidad de mejorar el intercambio de buenas prácticas en la determinación de las prioridades políticas, la financiación y el desarrollo de la cultura a nivel europeo. Por eso, proponemos que las instituciones europeas impulsen a los Estados miembros a trabajar en un proceso de desarrollo y de mejora de los mecanismos de financiación y apoyo incorporando con más fuerza el carácter estratégico de la cultura en el proyecto de construcción europea.     Puntos del manifiesto: • La cultura es un derecho recogido por la declaración Universal de los Derechos Humanos, y un bien de primera necesidad que debe incorporarse con más fuerza en proyecto de construcción del proyecto europeo. • Esto conlleva que la cultura debe estar protegida, impulsada y promocionada con unos recursos suficientes y adecuados a esta importancia, desde los Estados, pero también con el apoyo y participación de las instituciones europeas. • La cultura debería integrarse con mayor intensidad en los planes estratégicos de desarrollo territorial, social y económico, nacionales y de alcance europeo. • Son necesarias medidas de “choque” destinadas a inyectar recursos en los sectores culturales con carácter inmediato. Más allá del endeudamiento para salir de la crisis, habrá que actuar de manera urgente para preservar el tejido cultural, con especial atención a la relación entre el sector público y el privado. • Son imprescindibles medidas de protección tanto para los artistas, creadores, técnicos y gestores, como de las empresas, entidades e instituciones culturales, fuente de riqueza y trabajo de muchas personas. • Es indispensable una mayor coordinación estratégica de la cultura en las políticas económicas, educativas, de bienestar, desarrollo y cooperación. • Hay que impulsar una gran campaña de comunicación para sensibilizar a la ciudadanía europea del valor fundamental de la cultura para construir el proyecto colectivo de convivencia y de la necesidad de su complicidad para generar una viabilidad de los sectores culturales lo antes posible. • Hay que empezar a trabajar en iniciativas de coordinación que permitan disponer en los Estados miembros de leyes de Mecenazgo, Patrocinio y Participación social que sigan un proceso de homologación europea, y que se convierta en un verdadero estímulo para la participación de las personas físicas como jurídicas en la financiación de la cultura. • Hay que ponerse a trabajar en la actualización del marco normativo de los Estados miembros que afecta a los sectores de la cultura, aprovechando los potenciales reales de la cultura en el desarrollo estratégico del modelo económico, social y territorial. • Los sectores de la cultura queremos ser considerados tan necesarios como lo hemos sido para superar este confinamiento. Ahora, sin embargo, es necesario que este esfuerzo sea colectivo y de alcance europeo. Sólo de esta forma podremos aprovechar la enorme riqueza y diversidad cultural de la Unión Europea en el relanzamiento de su proyecto de futuro. Dan soporte a este manifiesto: Hans-Gert Pöttering / Presidente de la “Former Members of the European Parliament” y Ex Presidente del Parlamento Europeo / Alemania Enrique Barón / Ex Presidente del Parlamento Europeo / Presidente de la Fundación Yehudi Menuhin España / Madrid Manuel Cruz / Filósofo y escritor / Ex Presidente del Senado de España / Barcelona Joan Rigol / Ex consejero de Cultura y Ex Presidente del Parlamento de Cataluña / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la “Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation” y Ex presidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council y Exministra de Cultura de Francia / Francia Hannes Swoboda / Presidente del The International Institute for Peace y Ex Presidente del Grupo de Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Austria Nikolaus Sifounakis / Expresidente de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Grecia Petra Kammerevert / Diputada del Parlamento Europeo. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Maria Badia / Exvicepresidenta del Grupo Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Cataluña / España Segimon Borràs / Editor. Presidente del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer / Secretaria General de la European Festivals Association / Bruselas Diego López Garrido / Vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas. Exsecretario de Estado para la Unión Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmiembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partido Socialista Europeo de Mujeres y Exmiembro del Parlamento Europeo / Hungría Volker Hassemer / Presidente de la Zukunft Foundation / Berlín  Nele Hertling / Portavoz de A Soul For Europe / Berlín Daniel Innerarity / Filósofo. Director del Instituto de Gobernanza Democrática / País Vasco / España Ulrich Fuchs / Director de los proyectos European Capital of Culture Linz 2009 y Marseille-Provence 2013 / Marsella  Jaume Lanaspa / Presidente de la Oficina de Barcelona del Club de Roma / Cataluña / España Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni para la Promoción cultural y la formación y Exmiembro del Parlamento Europeo / Italia Gabriel Magalhâes / Pensador, escritor y poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecto y dibujante / Madrid Francesc Torralba / Filósofo / Catedrático de Ética Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconsejero de Cultura de la Generalitat de Cataluña / Barcelona Jordi Amat / Filólogo y editor de El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Portavoz del Grupo S&D de la Comisión de Industria del Parlamento Europeo / Baleares / España Diana Riba / Miembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Andreas Schieder / Diputado en el Parlamento Europeo / Austria Salima Yenbou / Portavoz de los Verdes en la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / F

Categories
Opinió

Ignorància vencible

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, reflexiona en aquest article sobre els efectes de la crisi de la COVID19 en la cultura i el seu futur. Borràs afirma que “hem de treballar per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística.”   Tal por els homes hem pres, Que ja van quedant-se asoles Teatres, cines, cafés… I places de bous… i escoles… I evitant l’humà contacte El saber per sa importància, L’amistad pert el bon tracte, I l’amor pert sa substància, però la gent no s’agrupa puix si s’agrupa s’agripa i al que li apreta la pupa, sense voler, se les pipa. Sant venerat Com abogat contra els malignes microbis: Ora pro nobis! En aquest temps de recés gairebé conventual que ens està tocant viure passo, com suposo que gairebé tothom, per moments dominats per l’optimisme i d’altres més aviat “moixos”. Hi ha, però, algunes idees permanents, una de les quals és l’enuig que em provoca sentir contínuament expressions com “sense precedents”, “desconegudes” o altres sinònims. El discurs polític i el mediàtic està dominat per una permanent voluntat de “descobrir la sopa d’all” que demostra que estem dominats per la supèrbia o per una profunda ignorància “vencible”. M’agradaria veure publicats i comentats estudis sobre les conseqüències econòmiques i socials de situacions precedents i sobre la diferència de  les seqüeles d’anteriors crisis estructurals o sistèmiques i de crisis conjunturals. Aquest és el motiu que m’ha portat a iniciar aquestes línies amb el fragment d’un poema que sembla escrit avui però que és de Genaro Genovés i va ser publicat al setmanari valencià “El cuento del Dumenche” núm. 266 del 16 de febrer de 1919. Si el trobeu us recomano llegir-lo sencer. Pel que fa a la cultura hi ha, entre d’altres, tres fets que aquests dies m’han fet reflexionar sobre l’efecte de la crisi en la cultura i el seu futur immediat. El primer és l’exemple d’un  artista plàstic de reconegut prestigi, per qui tinc un sincer afecte personal, que habitualment pinta obres de gran format d’estil abstracte. Com que no va poder desplaçar-se al seu taller s’ha reinventat i ha recuperat el treball en petit format i ha tornat a l’art figuratiu. Durant el confinament pinta cada dia un autoretrat i espero que en acabar tot això en faci una exposició. Vol dir que en situacions com l’actual l’ésser humà s’adapta, es repensa, es reinventa. Durant aquests dies hem viscut múltiples exemples de recerca de noves formes de difondre l’expressió artística i de noves maneres d’aproximar-se a la cultura. Un segon ha estat una novetat en les relacions entre el sector cultural i les Administracions. Han tingut lloc reunions conjuntes de representants de sectors culturals amb  consellers o ministres de cultura i d’economia. És una bona notícia si això significa que comencem a considerar la importància del paper que la cultura juga en el conjunt de l’economia del  país. Sempre es parla del finançament de la cultura però poques vegades es té en compte el paper de la cultura en l’economia. Finalment  la resposta de les entitats culturals al Manifest a favor de la Cultura que va impulsar el Cercle de Cultura em confirma la necessitat i la voluntat de tots els elements de la societat involucrats en el fet cultural de treballar i posar en comú la resposta als reptes que ha d’encarar la cultura en la societat actual. Els signants representen la major part dels que d’una manera o altra participen en el fet cultural. Associacions professionals i empresarials, ateneus, associacions de cultura popular i agents socials. Això confirma l’encert d’haver realitzat el Fòrum Cultura 2020, que va organitzar el Cercle, i les seves conclusions. Per acabar, crec que tots, societat civil i Administracions, hem de treballar  per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística i d’aproximar-se al fet cultural que després de la crisi apareixeran o acceleraran la seva implantació. Article publicat al digital Hänsel * i Gretel *  

Categories
Notícies Opinió

Entrevista a Belén Latorre: “La cultura, la millor medicina”

Belén Latorre Laguna és directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, entitat que promou i coorganitza, amb el suport del BBVA, 8 premis culturals en diverses disciplines, amb l’objectiu d’ajudar els professionals en la seva projecció, difusió de les obres premiades i estendre la cultura arreu de Catalunya. És membre de la junta del Cercle de Cultura. Com estàs vivint el dia a dia del confinament en l’àmbit personal i en l’àmbit professional?  Ara que ja es pot sortir a fer esport, molt millor. A l’inici vaig haver de buscar una fórmula entre la disciplina i la flexibilitat, que em permetés fer front al dia a dia. Em continuo aixecant d’hora per posar-me al dia i estar activa a les 9?h davant l’ordinador i el mòbil. Continuo omplint la meva agenda de tasques i reunions que ara faig amb videotrucades. Les jornades acaben més tard, però això em permet dinar amb els meus fills o treballar a l’aire lliure mentre em prenc un te. En un inici, tots els esforços es van centrar a reprogramar i planificar l’activitat prevista per a aquests mesos, de fet encara ho estic fent, però més endavant ja hem encetat nous projectes culturals adaptats a les necessitats del moment, cosa que m’apassiona. Se’m fa difícil decidir que una activitat ja no es pugui fer, tant per l’activitat com per les persones que sé que necessiten treballar. Els dies passen volant. Ara ja no sé si sabré tornar al dia a dia del despatx o anar amunt i avall per a fer reunions. De fet, penso que a partir d’ara treballaré diferent. He après a confiar en el  meu equip, que es pot treballar per objectius, fent multitasques i des de qualsevol lloc. Penso també que aquesta situació ens pot servir per aconseguir ciutats ambientalment més sostenibles, un dels reptes que no podem oblidar.  Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Ja res serà igual per a la majoria de sectors. Al de la Cultura, hem de pensar ja en noves formes més flexibles de planificar i treballar, d’arribar a públics que tenen necessitats diferents, noves vies per obtenir ingressos, ser encara més eficients i, sobretot, estar més  coberts i protegits davant de moments d’incertesa com els actuals. Vivim en un món agitat a tots els nivells: crisis econòmiques, d’emergència climàtica o situacions no desitjades es tornaran a repetir i cal treballar pensant en aquest context de futur. Cadascú des de la seva posició. Encara em sembla sorprenent com la Covid19 ha estat un tsunami per a l’economia, que farà caure el PIB enormement i no millorarà fins al 2022; això demostra la nostra fragilitat. El món cultural ressorgirà, com sempre, però encara més debilitat. Sens dubte, s’han de canviar les polítiques culturals i les maneres de fer de tothom per fer front d’una altra manera el que ens presenti el futur.  Pels que treballem amb un ordinador, el teletreball, comunicar-nos o formar-nos a través d’una pantalla ja donem per fet que formarà part del nostre dia a dia. La societat, per la seva banda, ha descobert que hi ha altres maneres de gaudir de la cultura i que és la millor medicina per passar el confinament: hem participat en activitats culturals, hem visitat exposicions virtuals, assistit a un Festival de música o hem gaudit de la música des d’un balcó.  “Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0”  De tot això, jo extrec diverses conclusions amb avantatges i desavantatges. No totes les persones que es dediquen a la cultura poden fer la seva feina a casa o a través d’una pantalla, si bé tothom s’ha bolcat a fer arribar la cultura a les cases de forma gratuïta. I el que ha estat una gran ajuda en aquests moments, darrere hi té molts professionals que han de continuar guanyant-se la vida i que han vist truncades les seves gires, així com espais que han quedat deserts i que s’han de mantenir omplint els aforaments. Caldrà saber combinar el que es pot oferir de manera oberta i gratuïta, i la que no, i arribar a fórmules mixtes.  La segona conclusió és que no tot s’hi val. Les plataformes ajuden a transmetre, fan participar les persones, ajuden a arribar a racons i pobles que tenen més dificultats per accedir a la cultura, però no t’ofereixen la part experiencial dels sentits, de les emocions, de compartir un espectacle en un teatre, un cinema o un auditori amb altres persones. Actuar davant d’un auditori, veure les reaccions del públic o sentir els aplaudiments, no és el mateix que rebre molts “likes”. Tampoc és el mateix per al comerç d’una població. La cultura dinamitza l’economia d’una població. Cada Festival que es deixa de fer és una font d’ingressos menys per al petit comerç. Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0. En definitiva, buscar formes culturals mixtes, amb més visió de negoci, encara més ben pensades i planificades, i més col·laboratives amb les entitats i públic de l’entorn.    Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments. Els que ens dediquem a la cultura, sabem que transforma o que ens ajuda a ser persones més obertes, crítiques i innovadores. Malauradament, moltes persones que treballen en altres sectors no li donen la mateixa importància i la relacionen amb el lleure. De fet, no acaba sent prioritària en les polítiques públiques. Però vull ser positiva, aprofitem precisament aquest moment per fer valdre la cultura. Ajudem-nos els uns als altres. Fem difusió per xarxes de tot el que fem, escoltem i escrivim a favor de la cultura. Animem a llegir, a crear, a assistir a esdeveniments culturals virtuals. Captem a la gent jove i de totes les edats, perquè una vegada passi tot això, continuïn gaudint-ne des de casa, a equipaments culturals o als carrers on vivim.    Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural. Les entitats, fundacions, empreses i equipaments que es dediquen a la cultura, encara que sigui desitjable, no poden dependre sempre d’unes polítiques culturals i d’uns pressupostos anuals que mai estan garantits.  La cultura és un dret de tots i totes i hauríem de cuidar-la com es fa a França o Alemanya, que la consideren un bé de cohesió social i desenvolupament econòmic, per no repetir els beneficis que té en les persones, des de petits, i en la societat. Per tant, més enllà dels plans de xoc que ara puguin pal·liar els efectes del moment fins que torni la normalitat, ens calen unes polítiques culturals sòlides, fiscals, de protecció, de suport sostingut en el temps per a tots els professionals, entitats i empreses que s’hi dediquen. Cal dissenyar una política cultural que sigui transversal a la resta de polítiques socials, econòmiques, educatives, de salut i territori. I des del món de les entitats, una gran taula del tercer sector cultural de Catalunya, on estiguin representades totes les entitats, associacions, empreses i professionals que hi treballen, i que avancin coordinadament i en col·laboració pública i privada.   I per part del sector, en general, no quedar-nos de braços plegats. Posem sobre la taula el que fem i com ho fem i redissenyem projectes culturals de qualitat, però més autosuficients, evitant els ingressos eventuals, més eficients i solvents, col·laboratius i tenint en compte els mitjans digitals per tenir un major impacte cultural i social de tots els públics, principalment els més propers a nosaltres. Deixem de fer les coses com les hem fet sempre, provem i experimentem.  Molta salut per a tothom!

Categories
Opinió

Per una nova agenda de la política cultural

Publiquem aquest article de Lluís Bonet on fa una proposta d'una nova agenda per a les polítiques culturals. Aquest és el 5è escrit de Bonet al seu blog amb relació al greu impacte de la pandèmia al si del sector de la cultura. Els anteriors han estat dedicats a les organitzacions, els seus professionals i les pràctiques culturals.

Davant l’emergència i greu situació del sector cultural, avui més que mai, és imprescindible disposar d’unes polítiques governamentals valentes, amb coneixement de la realitat local, visió estratègica a curt, mig i llarg terme, i empatia envers el conjunt d’agents implicats. La seva missió ha de consistir, fonamentalment, en: acompanyar uns professionals i unes organitzacions al llindar de la fallida; salvaguardar aquelles experiències més fràgils i al mateix temps més rellevants pel paisatge cultural post-crisi; donar suport aquells projectes o institucions amb major capacitat multiplicadora i sinèrgica envers el sistema cultural; enfortir els processos de resiliència de ciutadania, entitats i professionals. Per què han de ser també valentes? Per que és imprescindible prioritzar, també arriscar, i això no agradarà als agents de sectors, formats o activitats més convencionals o no prioritàries. Tradicionalment, la majoria de governs tendeixen a concentrar els recursos en els equipaments i projectes de titularitat governamental1 (aquells que històricament han acabat formant part de la seva responsabilitat directa, sense que això respongui necessàriament a necessitats o demandes actuals). I, pel que fa al suport a iniciatives de tercers, s’opta preferentment per la repartidora: petites ajudes a un gran nombre d’organitzacions. Distribuir uns recursos escassos a un nombre elevat de projectes no sempre té sentit. El tindria si calgués ampliar el teixit d’agents culturals i esperonar noves iniciatives, però aquest no és cas en una crisi com l’actual, i en general quan:  l’ajuda és tan petita que quasi no compensa els costos d’administració de la mateixa (costos de gestió tant per part de la pròpia administració com per als receptors); és reprodueix un ecosistema desequilibrat (reben més els territoris i els subsectors amb més iniciativa i més capacitat de presentar propostes alineades amb els paràmetres de les convocatòries) enlloc d’ajudar preferentment allí on hi ha més dèficits; l’activitat es farà de totes maneres i no depèn del suport governamental; és a dir, quan el diner públic no incentiva sinó que tan sols comporta uns ingressos addicionals. Pel que fa al gruix del pressupost cultural públic, aquest se centra en el personal i les activitats dels museus, mitjans de comunicació, biblioteques, teatres o centres culturals de titularitat governamental. Molts d’ells, però malauradament massa pocs, compleixen una missió redistribuïdora fonamental a escala territorial o sectorial, ja que la iniciativa privada lucrativa se centra en les grans metròpolis o en la producció cultural de masses, abandonant les expressions més locals (de mercat petit, no competitiu, però que ens permeten ser qui som i reinventar les arrels) o que requereixen esforços cognitius més grans (fruit de processos creatius o patrimonials complexos o innovadors). Ara bé, sovint aquest paper supletori no es fa amb suficient eficiència, be perquè el perfil i dimensió dels equipaments no és adequat per maximitzar les sinergies o per treure profit d’uns actius immobilitzats desaprofitats (museus sense quasi personal i una museografia antiquada, teatres amb un nombre de funcions baixíssim, biblioteques que no poden competir amb l’oferta digital disponible ...). Sovint perquè primen altres objectius, com uns mitjans de comunicació públics o unes polítiques de programació i preus dels equipaments al servei d’estratègies partidistes, clientelars.  Finalment, perquè no ha existit una política d’incentius, reciclatge i mobilitat del personal a càrrec; un recurs humà molt desaprofitat, dedicat massa sovint a tasques administratives i no de disseny i esperonament de l’activitat del teixit social. Quan una política es deixa en mans, únicament, del compromís voluntariós d’uns pocs, aquesta no arriba massa lluny. I és una llàstima perquè malgrat les retallades disposem d’infraestructures i professionals potencialment prou bons. I, addicionalment, donada la seva estabilitat institucional seran els que podran aguantar millor l’embat d’aquesta nova crisi. Nogensmenys, cal superar rigideses normatives en la tramitació administrativa ja que frenen una resposta eficient, qüestió sagnant en un moment particularment greu com l’actual. Ara bé, si mirem el gruix de les estratègies de política cultural, aquelles que es poden llegir en el detall dels pressupostos públics (oblideu-vos dels grans discursos retòrics o dels focs d’artifici de promeses evanescents), no hi ha hagut canvis substancials entre la primera i la segona dècada del segle XXI. Com pot ser això si tantes coses han canviat en aquest lapse de temps? La crisi de 2008 va implicar una reducció brutal dels recursos disponibles, recursos que no s’han recuperat deu anys després (a Espanya la despesa cultural pública del conjunt d’administracions públiques de 2017 estava encara a un 72% de la de 2008). Però les retallades no varen respondre a una estratègia reflexionada sinó que es varen salvar les activitats que tenien menys costos polítics o comptables, els projectes més institucionalitzats, amb personal funcionari, o com a molt aquelles activitats amb més capacitat de mobilització social. En paral·lel varen créixer moltes iniciatives i projectes, particularment flexibles, fràgils o intensius en el temps –com per exemple els festivals –, activitats que ara patiran particularment. Per això és necessari que la política cultural que es dissenyi tingui una mirada estratègica. En aquest sentit, qui, què i com cal prioritzar davant d’una crisi inesperada, profunda i que ens ha agafat sense estar preparats? No és fàcil respondre a aquesta pregunta ja que no disposem de prou informació –malgrat el gran nombre d’enquestes d’urgència realitzades durant el darrer mes i mig (malauradament no totes metodològicament correctes)– per fer una diagnosi acurada de la situació per territoris, sectors, formats i tipologies d’agents. El que està clar és que no s’haurien de tornar a repetir els errors de la gestió de la crisi de 2008, ja que hauríem d’haver après de l’experiència i perquè el sector cultural arribar més afeblit que en aquell moment. Anàlisi crítica de les mesures governamentals implementades fins ara Les mesures que s'han pres fins ara per pal·liar els efectes de la crisi, com ara els préstecs avalats pel govern, l'exempció o endarreriment en els terminis de pagament d'alguns impostos, els ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació), així com algunes ajudes a fons perdut o subvencions extraordinàries, no només són insuficients sinó que sovint estan mal adaptats a la realitat del sector cultural. De tots ells, el que està sent més efectiu (especialment per a les organitzacions de menys de 50 treballadors) són els ERTO, però caldria allargar-los passat l’estat d’alarma perquè en molts casos no se’ls permetrà obrir fins molt més endavant i per facilitar la reincorporació gradual dels treballadors, ja que l’activitat econòmica i el consum es recuperaran lentament. En canvi, els ajuts directes són en la majoria de casos d’imports massa reduïts pels tràmits burocràtics que impliquen2. Ara bé, en tots dos casos, són mesures per aturar el cop inicial, no per encarar el retorn a l’activitat ni per preparar-se per un futur incert. En aquest sentit és interessant escoltar les demandes dels membres del Consell de cultura de Barcelona: "necessitem un gran pla per al sector cultural, un pla que assenti unes bases noves i sòlides per a la vida cultural de la propera dècada i que eviti els errors del passat" 3. I, al costat d’això, demanen mesures concretes: “incrementar les ajudes proposades per les institucions públiques, aportar liquiditat a les empreses –més que préstecs, calen fons no reintegrables–, habilitar un mecanisme de suport a les empreses privades i entitats semipúbliques, així com a professionals autònoms –un fons de suport ad hoc disponible durant un període més o menys llarg–, i finalment agilitzar els processos administratius per fer front a la urgència de la situació”. Aquest darrer requeriment és molt important ja que l’administració sovint està més centrada en evitar algun trampós sense tenir en compte l’enorme malbaratament de recursos propis i aliens que implica complir amb procediments administratius poc eficients, que malauradament tampoc eviten la trampa. Una altra qüestió que cal analitzar és el volum i l’eficàcia de l’ajuda financera governamental, a curt, mig i llarg termini. En relació al volum de l’ajuda, aquest depèn de la capacitat financera de cada govern, lligat al seu nivell d’endeutament previ, la capacitat per poder-se endeutar més (que depèn de la confiança dels potencials creditors) i de les prioritats governamentals sobre quins sectors i agents mereixen rebre aquestes ajudes. A la majoria de països llatinoamericans, la capacitat d’endeutament és limitada i la cultura no es considerada una prioritat pels dirigents polítics i econòmics centrats en altres sectors. Tot i això, s’observen diferències enormes de sensibilitat i d’estratègies entre els diferents països (veure, per exemple, el recull realitzat per l’OEI amb les iniciatives dels governs iberoamericans, el del Compendium de polítiques culturals o de KEA a escala europea, o a nivell mundial posant el focus en la mobilitat d’artistes realitzat per On the move i CircoStrada, entre molts d’altres). A Europa tindrem una gran injecció de liquiditat per part del Banc Central Europeu, però no sabem encara com es distribuirà per sectors, tipologies d’agents i en última instància, nivells de govern. El com es faci marcarà l’eficiència i l’eficàcia del paquet de mesures de suport a la cultura. A Espanya la cultura no és una prioritat governamental, tal com la primera reacció del ministre del ram va deixar clar. A més, l’anàlisi de la gestió de la crisi de 2008 no genera gaires esperances. L’administració central va acaparar la major part dels recursos disponibles, ofegant les comunitats autònomes que havien de fer front al cost de les despeses en sanitat i educació, i limitant la capacitat de despesa dels ens locals endeutats en les competències essencials (que no incloïen cultura). Tanmateix, són aquests darrers els que han liderat la despesa en cultura, incrementant en quasi 10 punts percentuals el seu pes en la despesa cultural total de les administracions públiques espanyoles (del 54,8% el 2008 al 64,2% el 2017). Així, doncs, si la liquiditat arriba als ajuntaments hi ha una certa esperança de comptar amb recursos reals per reactivar el sector, tal com molt bé expliquen Àngel Mestres i Oriol Martí en un escrit recent al blog de Trànsit projectes. Ja que si els recursos excepcionals posats a disposició acaben fonamentalment en mans de l’administració central, el seu impacte en el teixit cultural serà molt més baix i centrat en les grans empreses del sector4 (a no ser, vana esperança, que es crees un projecte descentralitzat d’art públic, com el New Deal del president Roosevelt durant la Gran Depressió, tal com el Cultura/s de la Vanguardia deixa suggerir!). Pel que respecta a les comunitats autònomes, amb l’excepció basca i navarresa pel seu estatus fiscal especial, estaran tan endeutades cobrint la despesa sanitària i en serveis socials que serà difícil que incrementin els seus pressupostos culturals (malgrat que la Generalitat aporta el 24% del pressupost cultural del conjunt de CCAA). Pel que fa al suport indirecte al teixit empresarial (avals, préstecs, rebaixes fiscals ...), si els diners es queden en les grans empreses i no arriben als petits operadors, aquest darrers amb menys recursos per aguantar la crisi acabaran desapareixent, i amb ells la riquesa, diversitat i flaire local de les expressions culturals. Pel que fa a les famílies, caldrà veure en quina proporció els recursos arriben a les classes populars (molt necessitades i que per tant els destinaran fonamentalment a subsistència), a les classes mitjanes (els principals consumidors culturals) o només nodreixen les butxaques dels més rics (que potser aprofitaran l’abundor da liquiditat per invertir en propietats immobles i bens culturals a preu de saldo). Vers un canvi de valors Més enllà dels recursos econòmics, saber escoltar, acompanyar i assessorar assertivament són valors claus, especialment importants en moments d’incertesa com els actuals. Cal fer-ho, no obstant, amb el màxim respecte, coratge i empatia possibles. El fet d’acompanyar no ha de ser incompatible amb prendre decisions difícils, valentes, com per exemple prioritzar els recursos cap aquelles activitats més necessàries per assegurar una vida cultural plena un cop passada la pandèmia, o amb més probabilitat de supervivència. Ara bé, malgrat saber que moltes organitzacions i projectes hauran de tancar, amb efectes greus per a la supervivència econòmica de molts professionals, no es pot condemnar d’entrada sense estudiar el diferent grau de resiliència de cada organització. I això passa per la proximitat; és a dir, pel tan repetit i no sempre ben aplicat principi de subsidiarietat. Quan més a prop d’un projecte, dels seus professionals i de la comunitat de referència, més fàcil és estimar els potencials i les necessitats, i així adaptar localment el ventall d’instruments polítics, financers i de suport disponibles. Compartir informació sobre estratègies i instruments a escala nacional i internacional és extremadament útil, però la seva adaptació ha de ser regional i local. Un dels grans errors de la mentalitat tecnocràtica és pensar que una teràpia homogènia, tractar a tothom per igual, comporta eficàcia i equitat. Una altra forma d’acompanyar és la informació i la formació. Ambdós instruments són claus per ajudar als professionals a prendre les seves pròpies decisions, compartint diagnosis i possibles estratègies. Ara bé, estem aprofitant suficientment els moments actuals d’aturada de les activitats per formar i generar tallers de reflexió i intercanvi per tal que els professionals dissenyin les seves estratègies per a les diferents etapes que venen? Per exemple, per dissenyar espais o activitats culturals COVID-Free que generin confiança a les audiències i als treballadors, o per un retorn financerament i humana responsable i viable? Estan apareixent força experiències independents,5 però falta un suport públic més explícit. Un aspecte que pot ser rellevant és acompanyar amb informació i assessorament sobre les oportunitats en el mercat internacional. Malgrat que la recessió econòmica és global, els països del Nord d’Europa es recuperaran abans que els del Sud, tant pel menor impacte inicial de la pandèmia com per la major capacitat adquisitiva de les seves audiències i la generositat dels seus pressupostos culturals. En canvi, les perspectives del mercat llatinoamericà o africà no són optimistes, així com tampoc s’espera gaire dinamisme en els programes de cooperació cultural internacional, ni en l’ajuda al desenvolupament, donat el replegament domèstic i la priorització envers la crisi sanitària i alimentària. Val la pena subratllar la feina que, amb independència de cap política explícita, estan realitzant molts projectes culturals, en particular aquells que afavoreixen i coordinen les iniciatives dels seus professionals, des d’espais patrimonials que estan recollint el nou patrimoni fruit d’aquesta crisi, fins als artistes i gestors que amb una gran imaginació estan creant nous productes i formats de compartir les expressions culturals. També cal destacar la labor d’alguns equips tècnics de l’administració, que en sintonia amb professionals del sector i cooperant amb xarxes de cooperació internacional, estan elaborant o difonent guies pràctiques sobre com gestionar aquest moment tan particular6. En el fons, les polítiques culturals són una responsabilitat de tots, no només dels polítics que temporalment les dirigeixen. Quan més participatives, transparents i valentes siguin, molt millor per tal de projectar la vida cultural i els seus agents cap a un futur difícil, complex però també ple d’oportunitats. Una mirada cap al futur Per concloure, cal esperar transformacions rellevants a mig terme en les polítiques de suport públic a la cultura? Hi haurà un canvi de prioritats o fins i tot de paradigmes de política cultural? O, com en la crisi financera anterior, es prioritzarà allò més institucional o més majoritari, amb independència de la seva aportació en termes de creativitat o sinergies multiplicadores? Seria una llàstima! Caldria aprofitar aquesta crisi per replantejar-se els objectius i els indicadors d’avaluació de les polítiques públiques de cultura. Davant d’una caiguda dràstica de la demanda, que no només tardarà a recuperar-se sinó que probablement ho farà amb una estructura de la despesa cultural familiar diferent, cal plantejar-se una pregunta entrellaçada: quin tipus d’ajuda és més eficaç per assolir quins objectius específics? I això, en un context general de retrocés dels drets personals (en molts països creix la deriva autoritària i augmenta el suport popular cap a partits amb una agenda populista, contraris a les bases de la democràcia liberal) que fa que sigui encara més crucial relegitimar una acció cultural pública centrada en defensar els drets culturals.7 Si la crisi ha demostrat que les expressions culturals són vitals per acompanyar i generar sentiment comunitari en moments d’angoixa, d’introspecció i de distanciament social, potser cal reforçar aquesta visió. Professionals, amateurs i audiències han de poder compartir des de las seva experiència i sensibilitat formes d’expressió i de vivència culturals enriquidores. Això passa per repensar els paràmetres habituals d’avaluar les polítiques culturals. Potser no cal maximitzar audiències o prioritzar només l’excel·lència artística, sinó deixar que professionals compromesos amb aquesta dimensió social desenvolupin nous projectes amb el màxim d’interacció. Existeix alguna experiència incipient (com les auditories del CoNCA) però cal millorar-les i generalitzar-les, aprenent de l’experiència internacional,8 tot comptant amb un observatori cultural independent. El sector cultural ha d’abandonar la mirada endogàmica i l’actitud de greuge permanent per seure amb els responsables públics i escoltar el que la societat els demana. En resum, per construir conjuntament una política cultural menys centrada en garantir els propis interessos o somnis, i més focalitzada a emancipar el ciutadà i a apoderar el creador. PD. Agraeixo la lectura crítica d’Àngel Mestres. ________________ 1 La despesa en personal i en compres del conjunt d’administracions públiques espanyoles es va endur l’any 2017 el 66% del pressupost total, i això que moltes transferències a tercers (el 23% del total) i les inversions són a organismes autònoms de titularitat pública, amb el que es dediquen molt pocs recursos a incentivar les iniciatives del sector empresarial i de la societat civil. 2 Per exemple, els ajuts únics de 300€ per part de l’Ajuntament de Barcelona als autònoms que hagin tingut de tancar el negoci o amb una caiguda d’un 75% dels ingressos. Tenint en compte que també l’administració central i el govern català han aprovat mesures similars, però amb requisits i canals de sol·licitud diferents, l’esforç de gestió per part de les administracions i dels beneficiaris és desproporcionat en relació a les partides que si destinen. 3 https://www.ara.cat/cultura/Consell-Cultura-Barcelona-reclama-cultura-coronavirus-covid-19_0_2439956104.html 4 La indústria del llibre i de l’audiovisual són els dos únics àmbits amb importants transferències al sector privat per part de l’administració central, que compten també amb substanciosos beneficis fiscals. 5 Més enllà del que estem fent els programes universitaris en gestió cultural, han nascut propostes com https://plataformac.com/escena-pro/, www.lavanguardia.com/local/sevilla/20200427/48762315464/monkey-week-son-propone-charlas-abiertas-en-internet-para-analizar-la-situacion-del-sector-de-la-musica.html o EXIT de la Nau Ivanow, per només citar-ne algunes a Catalunya. 6 Amb exemples que engloben tots els camps culturals, des de webinars organitzats per la OCDE o altres organitzacions internacionals, a la guia traduïda per Ibermuseos sobre com gestionar museus i col·leccions de l’Australian Institute for the Conservation of Cultural Material (AICCM) i Blue Shield Australia, el document per les arts escèniques publicat per IETM, o el ben documentat informe de On the move i CircoStrada. 7 Els dos països de la UE que més han incrementat el seu pressupost cultural són Hongria i Polònia, caracteritzat per ser governats per aquest tipus de força política. 8 Per exemple, l’avaluació qualitativa engegada per l’Arts Council d’Anglaterra, malgrat la controvèrsia existent, o l’experiència francesa en biblioteques públiques.

Categories
Notícies Opinió

Agustí Fructuoso: “La cultura és com un jonc, fràgil, però resistent i difícil de tombar”

Entrevista a Agustí Fructuoso, pintor i co-fundador del projecte TPK Art i Pensament Contemporani l’any 1977. Actualment hi continua lligat com a responsable d’exposicions i intercanvis internacionals Com estàs vivint el dia a dia del confinament a nivell personal i a nivell professional?  Personalment, m’imagino que com tothom, amb ganes de veure a amics i família. M’ho estic prenent com un temps de malaltia, aquest temps en què no pots fer res del que fas diàriament però que en canvi et permet gaudir d’una curiosa llibertat en el sentit que et pots permetre perdre el temps o millor dit no tens per què tenir l’obligació d’aprofitar-ho, ja que la malaltia et justifica no fer-ho. En el meu cas em permeto dibuixar i pintar allò que si pogués anar al meu taller, no faria per un absurd sentit de responsabilitat. El dia abans del confinament em vaig  proposar que fos una pausa productiva  i malgrat que he hagut de  suspendre  tres exposicions, estic acceptablement satisfet del treball resultant. Dibuixo molt, feia molt de temps que no dibuixava tant  i la veritat és que m’ho passo molt bé encara que sempre tinguis al cap el patiment de tantes i tantes persones i la incertesa de futur que la situació actual obre . Dit això tinc ganes de poder tornar a anar a l’estudi i veure els quadres grans de dos metres per dos metres i més.  Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Sempre es diu que tota crisi és una oportunitat i com a tal hauríem de ser capaços de treure conclusions positives per a futures actuacions, perquè les negatives ja es presenten soles. Aquesta crisi el que posa de manifest  dins del sector  cultural  és el precari en què se sustenten les seves estructures. Ningú sap com se sortirà d’aquesta crisi, però una cosa crec que és certa, sortiran pitjor aquells sectors que no siguin considerats necessaris per a la societat. Llavors la pregunta és: la cultura és vista per la societat realment com un bé necessari?, la resposta és no i una prova no són  els baixos pressupostos institucionals dedicats a la mateixa sinó la poca o cap resposta de la societat cap aquest fet.  Aquesta poca o cap implicació de la ciutadania amb la cultura – problema no aliè a responsabilitats del mateix sector cultural que caldria analitzar amb honestedat- farà que, en un futur a curt i mitjà termini, l’àmbit que quedarà més tocat serà el de la difusió perquè justament és aquest el que estableix un pont de relació entre creadors i ciutadania. En aquests moments no sols estem instal·lats en la “societat de l’espectacle“ com deia Guy Debord,  sinó que ens hem instal·lat en la “societat de l’espectador “, de manera que moltes vegades anem més als “llocs“ que a les “coses“. Aquesta passivitat influeix negativament al desenvolupament de la relació cultura-ciutadania i només es pot corregir potenciant els ensenyaments artístics en tots els seus nivells. Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments. La creació em preocupa relativament, si va seguir sent possible la poesia després d’Auschwitz, seguirà sent possible després del coronavirus. En el pitjor dels casos, potser hi haurà una tria  de projectes i desapareguin temporalment aquells més  “mastodònticament” innecessaris. Continuant en el pitjor escenari possible, la indústria cultural pot quedar més o menys “tocada”, però quan dic que la creació em preocupa relativament és perquè els creadors seguiran treballant com han fet sempre i amb les circumstàncies que calguin, de fet això ja succeeix. Em preocupa més el deteriorament que puguin patir els canals de difusió i distribució públics, privats i  “emergents“ i el que això pugui repercutir no en la creació però sí en la seva visibilitat i en la seva vessant com espai públic de reflexió i crítica. El missatge positiu és que la cultura és com un jonc, fràgil però resistent i difícil de tombar. Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural. Quan passi tot tindrem una perspectiva més clara de com ha quedat el camp de batalla, totes les baixes i totes les mutilacions. D’altra banda no serà estrany que al principi de la sortida es produeixi una gran eufòria social traduïda en una gran necessitat de sortir i assistir a tots aquells esdeveniments culturals que  han estat negats per  la pandèmia. Si es produeix això, que seria el de desitjar, també és possible que sigui un efecte passatger i que després d’un temps, la cultura torni a la fràgil situació en què es trobava abans de l’epidèmia. La meva impressió és que estem en un moment clau com també ho va ser la crisi econòmica que es va iniciar el 2007, però pitjor en el sentit que en aquella crisi hi havia l’esperança de poder canviar les relacions socials i econòmiques  i treballar per una societat més justa. Aquesta esperança s’ha anat esvaint a una gran velocitat , provocant una total desconfiança ciutadana cap a les institucions polítiques. Aquest moment és pitjor, deia, perquè aquella esperança en aquests moments no existeix  ni tan sols com a possible utopia. Dit això hauríem de ser conscients que un dels fracassos de la sortida de la crisi anterior i per a mi el gran culpable de la pèrdua de confiança, és que ens vàrem seguir comportant com si no hagués passat res, com si el problema no fos responsabilitat de tots i vàrem continuar cadascun al nostre  espai sense afrontar realment el conflicte i el conflicte no és altre que l’estructuració d’un espai de responsabilitat política  des de l’individu cap la societat i a l’inrevés.  Mentre aquesta relació no canviï i la ciutadania no entengui que el seu únic poder per incidir en les polítiques culturals, econòmiques, sanitàries, social, etc., és la seva implicació en aquestes, la sortida de la crisi serà pitjor que la del 2007. Fins ara podíem enganyar-nos i pensar que amb publicar opinions a Facebook, votar cada x temps i manifestar-nos de tant en tant, ja érem individus lliures i  influents, ara ja sabem que no és així i és aquest fet el que em porta a pensar que o som capaços d’entendre que la nostra implicació com a individus a la vida pública i que la complicitat amb els altres és necessària per poder ser partícips  en la presa de decisions o la societat com a tal serà cada vegada més fràgil, més  precària i l’individu cada vegada amb menys atributs com a ciutadà. En cultura tenim el gran avantatge que, en aquest moment, no cal inventar res per ser propositius, únicament el que cal fer per començar és posar en funcionament lleis i objectius que des de fa molts anys es van plantejant des del  sector i que encara no s’ha aconseguit quallar: llei de mecenatge, estatut de l’artista, educació artística entri a l’escola de manera real, si se’m permet la paraula “desprecarietzar” el treball cultural i per descomptat aclarir el tema de la inversió cultural de les institucions públiques: quin percentatge del pressupost públic ha de retornar a la Cultura a partir del que aquesta representa dins del PIB . Aquestes mesures i altres més sabudes per tots són les que cal posar en marxa per contribuir a un enfortiment sòlid del teixit cultural.

Categories
Manifest

Manifest a favor de la cultura

El sector cultural de Catalunya subscriu aquest manifest en què s'insta a les administracions públiques, tant catalanes com espanyoles i de la Unió Europea, a impulsar un conjunt de mesures que permetin el manteniment del teixit productiu i l’activitat dels sectors culturals per garantir la continuïtat de la feina desenvolupada per creadors, artistes i treballadors de la cultura, associacions i de tots aquells ciutadans que hi participen a través de la cultura popular i tradicional.   

Més enllà de la seva capacitat de crear impacte en el PIB i en l’ocupació, l’activitat dels sectors de la cultura és clau en la creació de competitivitat, dignitat, qualitat de vida i cohesió social a l’àmbit local, de Catalunya, d’Espanya i són, a més, un element fonamental per al rellançament del projecte europeu. Aquestes mesures han de contemplar tota la cadena de valor, que va des de la creació, la recerca, la conservació, la producció, la distribució, l'exhibició i la difusió.   

És urgent donar una resposta positiva basada en incentius i ajudes econòmiques facilitadores de l’accés cultural i el consum, que siguin verificables, clares i directes als actors dels sectors de la cultura per preservar la continuïtat de les empreses, institucions, entitats i dels seus professionals.   

Manifest   

La greu crisi sanitària a la qual estem assistint des del tancament dels espais culturals del passat 12 de març i des del decret d'Estat d'Alarma del 14 de març, ha deixat els sectors culturals en estat de xoc, paralitzats i sense cap capacitat per a generar cap mena d’ingressos o per garantir el seu funcionament bàsic. Una mesura necessària per combatre la urgència sanitària i garantir una gestió eficaç i coordinada per a lluitar contra el coronavirus ha sacsejat, com mai abans cap altra crisi, tota la cultura del país. Una cultura que des del primer moment s’ha solidaritzat amb generositat en abastir de continguts els minuts i les hores mortes de la ciutadania confinada a casa, coneixedora com és de la importància de tenir cura del cos, i també de l’ànima.   

Però ens hem descuidat de catalogar la cultura com un servei essencial. Ara des de casa, demà des dels seus espais naturals d’exhibició. I ens hem deixat pel camí, desprotegits, empreses, entitats, institucions, artistes, creadors, investigadors, gestors i treballadors, i tota la varietat de persones que vivim cada dia de la cultura considerada com un dels motors del nostre progrés social. A més, la cultura és fonamental per a la construcció de l’oferta turística, basada en molts casos en l’atractiu i l’oferta cultural, sense la qual no serà possible rellançar l’activitat turística i de serveis associats.   

Els professionals de la gestió cultural, els museus i espais de patrimoni, les arts escèniques, audiovisuals, les arts literàries, les plàstiques i les musicals, s'han vist obligats a interrompre els seus processos de creació, recerca, gestió patrimonial i desenvolupament creatiu destinats a garantir la continuïtat bàsica dels seus serveis i posar en marxa nous projectes; així com s’han quedat desertes les ciutats sense obrir sales d'exhibició cinematogràfiques, teatrals, musicals, els espais de creació, les galeries d'art, els museus i espais de presentació patrimonial, les biblioteques, arxius, llibreries, i espais públics on es desenvolupen manifestacions culturals de tota mena. L'experiència s'estén també a les empreses productores de cinema, de televisió, d'espectacles teatrals, d'editorials, de la indústria del videojoc, la producció musical, i els serveis associats al turisme, la cultura popular i la gestió del lleure.   

Avui podem certificar que el 100% del sector cultural està aturat. A la impossibilitat de generar ingressos o de continuar oferint els serveis bàsics a la ciutadania, s'uneix l'enorme dificultat per a mantenir a curt i mitjà termini les estructures productives i els serveis bàsics de funcionament que són les que creen les condicions per a l'adequat funcionament dels sectors culturals. Constatem que els artistes, creadors, gestors, conservadors i investigadors, que el conjunt de treballadors de la cultura, no només ja no disposen de les condicions per donar sortida als seus treballs sinó que, a més, una gran majoria no reben cap ingrés, o les seves organitzacions estan patint enormes dificultats de finançament que posen en risc la seva continuïtat. A la situació de dèficit en el finançament de la cultura, la manca d’una llei de patrocini, mecenatge i participació social, s’hi afegeix ara la crisi pandèmica global. Podem asseverar que els sectors culturals es troben davant del moment més difícil i decisiu de la seva història.   

El sector cultural ha estat clau per ajudar a edificar valors essencials en la societat com són el pluralisme, la convivència, la tolerància, el respecte, la llibertat d'expressió, la crítica i l'educació. Però recordem que la cultura no és una despesa: és una inversió, i que és també un sector econòmic important (3,5 % del PIB) que, a més, afecta de manera important l’enfocament d’altres sectors, com el turisme i el comerç.   

Tots aquests aspectes són els que ens impulsen a reclamar amb promptitud les següents mesures:   

Peticions   

1. La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat, i així ha de quedar establert en totes les normes del nostre país, a partir d’ara i pel futur. 

2. Això comporta que ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància. 

3. La cultura hauria d’integrar-se en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic. 

4. Calen mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sector amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar tot el teixit cultural, amb especial atenció a la preservació del joc de forces equilibrades entre el sector públic i el privat. 

5. Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. 

6. Cal una coordinació estratègica que impliqui als departaments de Cultura, Salut, Educació, Empresa, Treball, Territori i Interior, en la planificació de la recuperació de l’activitat, per no estigmatitzar els espais culturals, com va succeir en l’inici d’aquesta crisi. Caldrà pactar amb el sector les condicions en les quals es planteja la tornada, així com els protocols de seguretat que generin confiança al públic. 

7. Cal una gran campanya de comunicació i màrqueting dirigida a recuperar el públic cultural sensibilitzant-lo de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible. 

8. Cal començar a treballar en iniciatives legislatives que permetin disposar d’una llei de Mecenatge, Patrocini i Participació social que esdevingui un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. 

9. Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. 

10. Volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, toca a les administracions posar les eines, les lleis i els recursos per ajudar al sector cultural.   

Barcelona, 20 d’abril de 2020  

Primeres 150 organitzacions signants  

AADPC Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya Acadèmia Catalana de la Música Acadèmia del Cinema Català ACCA Associació Catalana de Crítica d'Art ACET Associació Catalana d'Escoles de Teatre ACGC Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Actua Cultura 2% ACMIPE Associació Catalana de Mags, Il·lusionistes Professionals i Empresaris ACPDC Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya Ad'EC Associació d’Escenògrafs de Catalunya ADETCA Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya Adhoc Cultura Àgora Serveis Culturals SL Agrupament d'Esbarts Dansaires AMC Associació de Museòlegs de Catalunya Amics de la UNESCO de Barcelona Amics dels Museus de Catalunya AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya  aMt Associació de Músics de Tarragona APAC Associació de Professionals de l'Audiovisual Català APECAT Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans APEIJ-Xarxa Gavà. Associació per a la Promoció de l'espectacle infantil i juvenil a Gavà APGCC Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ARC Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya Arç Cooperativa Àrea, Espai de Dansa i Creació Art Barcelona - associació de galeries Associació Cultural Calaix de Sastre de Sant Feliu de Llobregat Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d'Espectacles) Associació Cultural Viu el Teatre Asociación cultural espai ku Asociación Cultural Planetababel Associació Amics del Caganer Associació Casal Corpus Grup de Teatre Associació Casal Font d'en Fargues Associació Camera Musicae Associació d'Artesans d'Ofici del Poble Espanyol Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet Associació EL COR CANTA Associació LiceXballet Associació LIVEMEDIA Associació Musical Andreuenca Associació Mundoanimado Associació Musical Aula de So Associació Musical Windu Associació Professional de Músics de Catalunya Areavisual.cat Ateneu Barcelonès Ateneu Popular de Ponent de Lleida Ateneu Santfeliuenc Ateneu Torrellenc Barnasants Catalunya Film Festivals CCEPC Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana CECAAC, Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Visuals de Catalunya CECS Centre d'Estudis Comarcals del Segrià Centre Moral d'Arenys de Munt Centre Moral i Cultural del Poblenou CIATRE Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya Clúster Audiovisual de Catalunya Colla jove gegantera de Santa Bàrbara CPAC Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Col·legi de Directors de Catalunya Confederació Sardanista de Catalunya Cor de Ponent Coral Font d'en Fargues CoWorkNexus Project Daniel Berdala Art Shop Editorial Les Hores EDITORS.CAT Associació d'Editors en Llengua Catalana El Círcol de Badalona Esbart Sabadell Dansaire Escola de Ballet Eulàlia Blasi Espai SI Prize Espai Valldeburg El Àlamo creative management Ens de l'Associacionisme Cultural Català EtcA Escola de teatre i circ d'Amposta Escola municipal de dansa de Celrà FAC Federació d'Ateneus de Catalunya FAD Foment de les Arts i del Disseny Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos FCSM Federació Catalana de Societats Musicals Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya Federació Pessebres Vivents de Catalunya Federació Sabadell Cultura Foment del Treball Nacional Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia Fundació Amics del MNAC Fundació Antiga Caixa Manlleu Fundació Antigues Caixes Catalanes Fundació Arqueològica Clos Fundació Ars Fundació Bosch i Cardellach Fundació Carulla Fundació Catalunya la Pedrera Fundació Conservatori Liceu Fundación First Team Fundació Institut d'Estudis Nord Americans Fundació Interarts Fundació Kreanta Fundació La Roda Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Fundació Orfeó Lleidatà Fundació Pau Casals Fundació Taller de Músics Fundació Vila Casas Fundació Xarxa d'Espectacles infantils i juvenils de Catalunya GEMC Gremi d'Editorials de Música de Catalunya GGAC Gremi de Galeries d'Art de Catalunya Gremi de Cinemes de Catalunya Ismes Galeria d'Art La Farinera, Ateneu del Clot Llegir en Català. Associació d'Editorials Independents Lluïsos de Gràcia Lluïsos d'Horta Museu Episcopal de Vic nunArt Gràcia Pa amb Xocolata - Teatre PAC Associació Plataforma d’Arts de Carrer PAC Productors Audiovisuals de Catalunya PAF Productors Assoc. de Fonogrames PIMEC Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya PROA Productors Audiovisuals Federats Proeval Propostes Artístiques, SL Reial Cercle Artístic de Barcelona scannerFM Seminario de Cultura Mexicana en Barcelona SWAB Barcelona Art Fair Talaeia Cultura TPK Art i Pensament Contemporani TRÀNSIT projectes TRESC - Comunitat de Cultura TTP Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics Ull de Teatre, Grup Escènic / Xarxa Ulldecona Xarxa Abrera Xarxa Capellades Xarxa Corbera de Llobregat Xarxa d'Espectacles d'Esparreguera Xarxa Igualada Xarxa Llagostera Xarxa Martorell Xarxa Sant Feliu de Llobregat Xarxa Tremp Xarxa Vilafranca del Penedès FEAGC Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural