Categories
Nota de premsa Notícies

Jordi Pardo relleva Segimon Borràs com a president del Cercle de Cultura

Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.

Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).

La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.

El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020,  coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.

El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.

Objectius de la nova junta directiva

En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals  i representants de  l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.

També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.

Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.

També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.

En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.

Categories
Opinió

Ignorància vencible

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, reflexiona en aquest article sobre els efectes de la crisi de la COVID19 en la cultura i el seu futur. Borràs afirma que “hem de treballar per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística.”   Tal por els homes hem pres, Que ja van quedant-se asoles Teatres, cines, cafés… I places de bous… i escoles… I evitant l’humà contacte El saber per sa importància, L’amistad pert el bon tracte, I l’amor pert sa substància, però la gent no s’agrupa puix si s’agrupa s’agripa i al que li apreta la pupa, sense voler, se les pipa. Sant venerat Com abogat contra els malignes microbis: Ora pro nobis! En aquest temps de recés gairebé conventual que ens està tocant viure passo, com suposo que gairebé tothom, per moments dominats per l’optimisme i d’altres més aviat “moixos”. Hi ha, però, algunes idees permanents, una de les quals és l’enuig que em provoca sentir contínuament expressions com “sense precedents”, “desconegudes” o altres sinònims. El discurs polític i el mediàtic està dominat per una permanent voluntat de “descobrir la sopa d’all” que demostra que estem dominats per la supèrbia o per una profunda ignorància “vencible”. M’agradaria veure publicats i comentats estudis sobre les conseqüències econòmiques i socials de situacions precedents i sobre la diferència de  les seqüeles d’anteriors crisis estructurals o sistèmiques i de crisis conjunturals. Aquest és el motiu que m’ha portat a iniciar aquestes línies amb el fragment d’un poema que sembla escrit avui però que és de Genaro Genovés i va ser publicat al setmanari valencià “El cuento del Dumenche” núm. 266 del 16 de febrer de 1919. Si el trobeu us recomano llegir-lo sencer. Pel que fa a la cultura hi ha, entre d’altres, tres fets que aquests dies m’han fet reflexionar sobre l’efecte de la crisi en la cultura i el seu futur immediat. El primer és l’exemple d’un  artista plàstic de reconegut prestigi, per qui tinc un sincer afecte personal, que habitualment pinta obres de gran format d’estil abstracte. Com que no va poder desplaçar-se al seu taller s’ha reinventat i ha recuperat el treball en petit format i ha tornat a l’art figuratiu. Durant el confinament pinta cada dia un autoretrat i espero que en acabar tot això en faci una exposició. Vol dir que en situacions com l’actual l’ésser humà s’adapta, es repensa, es reinventa. Durant aquests dies hem viscut múltiples exemples de recerca de noves formes de difondre l’expressió artística i de noves maneres d’aproximar-se a la cultura. Un segon ha estat una novetat en les relacions entre el sector cultural i les Administracions. Han tingut lloc reunions conjuntes de representants de sectors culturals amb  consellers o ministres de cultura i d’economia. És una bona notícia si això significa que comencem a considerar la importància del paper que la cultura juga en el conjunt de l’economia del  país. Sempre es parla del finançament de la cultura però poques vegades es té en compte el paper de la cultura en l’economia. Finalment  la resposta de les entitats culturals al Manifest a favor de la Cultura que va impulsar el Cercle de Cultura em confirma la necessitat i la voluntat de tots els elements de la societat involucrats en el fet cultural de treballar i posar en comú la resposta als reptes que ha d’encarar la cultura en la societat actual. Els signants representen la major part dels que d’una manera o altra participen en el fet cultural. Associacions professionals i empresarials, ateneus, associacions de cultura popular i agents socials. Això confirma l’encert d’haver realitzat el Fòrum Cultura 2020, que va organitzar el Cercle, i les seves conclusions. Per acabar, crec que tots, societat civil i Administracions, hem de treballar  per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística i d’aproximar-se al fet cultural que després de la crisi apareixeran o acceleraran la seva implantació. Article publicat al digital Hänsel * i Gretel *  

Categories
Notícies

Segimon Borràs lloa la figura de l’escriptor i editor Miquel Arimany

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, va intervenir a l’acte de lliurament del premi de poesia Miquel Arimany, fent una glossa de la figura d’aquest poeta i editor. Arimany, des de l’editorial que portà el seu cognom va impulsar un gran nombre de diccionaris i altres obres per a l’aprenentatge del català, de la mateixa manera que aconseguí mantenir durant quaranta anys la revista cultural i literària El Pont. 

L’escriptora de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) Francesca Grimalt, va ser la guanyadora del premi, amb l’obra Sotjar bubotes. El conjunt de poemes de Grimalt, juntament amb els dels altres quatre finalistes –Josep Civit, de Montblanc, Joan-Ignasi Elias, de Barcelona, Joan Mercader, d’Olot i Jordi Pla, de Figueres– s’ha publicat en un llibre que es va presentar al mateix acte. La desena edició d’aquest premi literari es va celebrar a les Masies de Roda el proppassat dissabte 5 d’octubre.

Categories
Notícies

Segimon Borràs lloa la figura de l’escriptor i editor Miquel Arimany

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, va intervenir a l’acte de lliurament del premi de poesia Miquel Arimany, fent una glossa de la figura d’aquest poeta i editor. Arimany, des de l’editorial que portà el seu cognom va impulsar un gran nombre de diccionaris i altres obres per a l’aprenentatge del català, de la mateixa manera que aconseguí mantenir durant quaranta anys la revista cultural i literària El Pont.  L’escriptora de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) Francesca Grimalt, va ser la guanyadora del premi, amb l’obra Sotjar bubotes. El conjunt de poemes de Grimalt, juntament amb els dels altres quatre finalistes –Josep Civit, de Montblanc, Joan-Ignasi Elias, de Barcelona, Joan Mercader, d’Olot i Jordi Pla, de Figueres– s’ha publicat en un llibre que es va presentar al mateix acte. La desena edició d’aquest premi literari es va celebrar a les Masies de Roda el proppassat dissabte 5 d’octubre.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 ja ha celebrat 7 de les seves 8 taules programades i encararà la seva fase final a inicis del 2019

El Fòrum Cultura 2020, el procés de reflexió al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el món de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha reprès els seus debats durant els mesos d’octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecció internacional, el finançament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrarà la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les polítiques culturals per als pròxims anys i, posteriorment, s’organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions.  La segona fase de debats del Fòrum Cultura 2020, aquest p, continuà les tasques iniciades abans de l’estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s’estructurà en dues sessions de treball en les quals participarà una representació sectorial i d’especialistes en la matèria tractada. De totes elles s’està elaborant un document de síntesi que contindrà les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuació sorgides en aquests espais de reflexió. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les temàtiques següents: “Barcelona-Catalunya: territori i projecció internacional”, conduïda per Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum, celebrada al Museu d’Història de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que comptà amb la participació de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabré, Laia Gargallo, Oriol Martí, David Ibáñez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Baltà i Santi Martínez. “Finançament de la Cultura”, coordinada per Lluís Bonet a la seu de la Fundació La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingué com a participants a Lluís Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vallès,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eulàlia Espinàs, Jonàs Sala, Mònica Arús, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. “Els reptes de la cultura a l’era digital”, que va coordinar Jordi Sellas  els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d’Àngela Martínez, Susana Pérez, Josep Ma. Ganyet, Andrés Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perelló, Marisol López, Genís Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rodà. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs i  també Jordi Pardo, més enllà d’haver-ne coordinat la primera d’elles. A la taula dedicada a la temàtica Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audiències i públics i l’accés a l’oferta cultural; com assolir una major projecció internacional de l’activitat cultural i artística del país; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d’alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesió social, competitivitat territorial i desenvolupament econòmic. En destacà la idea que Catalunya s’hauria de dotar d’una estratègia cultural público-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la qüestió, com seria l’evolució de les polítiques centrades en la gestió de l’oferta a centrar-se en la gestió de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del país i el debat centre-perifèria. Com un exemple d’equilibri territorial en el terreny cultural s’analitzà el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finançament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finançament, dels seus recursos, així com les prioritats i lògiques d’intervenció. S’analitzà el paper que han del sector públic: quin paper han tenir les administracions locals, si és o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, així com la necessitat d’una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, més enllà de la conservació del patrimoni; la viabilitat econòmica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalització en la gestió de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l’era digital va analitzar la situació i oportunitats de la transformació digitals als sectors culturals. Entre d’altres temes es va estudiar la transformació i l’experimentació digital; la qüestió de com arribar al públic –del coneixement i anàlisi de les dinàmiques de consum- vinculat als canvis en la distribució i el seus protagonistes, actuals i futurs;  Pel que fa a l’àmbit del patrimoni i la documentació, es van apuntar com a factors claus la seva digitalització i preservació, l’accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d’equipaments i territoris. Tornà a ser present als debats la qüestió del finançament; des de com poder comptar amb més inversors coneixedors del sector a com poder fer créixer empresarialment les Startups. Anàlisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s’iniciava el Fòrum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi González, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Martín, Judit Carrera, Agustín Fructuoso, Miquel-Lluís Muntané, Neus Ballús, Tania Brenlle, Jordi Muñoz, Francesc Serés, Agustí Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau Pérez, Toni Casares, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l’ESMUC. Va comptar amb la participació de Núria Aidelman, Núria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Giró, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eugènia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi Gómez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plató del CERC de la Diputació de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participació de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel Noè, Clara Rodríguez, Mónica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i Àngels Margarit, juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo. “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d’Art Santa Mònica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plató del CERC de la Diputació de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Missé, Segimón Borràs i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visió actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d’estar en l’agenda del conjunt d’administracions i  d’operadors del sistema cultural de Catalunya per escurçar la distància entre el que somniem i la realitat, i proposar d’una forma pràctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progrés social i comunitari, la qualitat de vida, l’activitat econòmica, la creació de competitivitat territorial i la seva relació amb altres sectors de l’activitat del país. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l’oportunitat i necessitat d’aquest debat, i d’espais que connectin diferents visions, àmbits professionals i acadèmics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creació Artística va tractar sobre la relació entre els processos de creació i els espais, la gestió del talent i la participació creativa, i les dificultats d’encaix entre espais centrals de referència i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perquè puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva presència a l’àmbit educatiu i al camp professional de la creació. Així mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econòmica del país. A les dues sessions va ser permanent la preocupació en com detectar, primer, i acompanyar, després, el talent artístic i cultural.   A la taula sobre Cultura i Educació es va debatre sobre el problema de l’orientació en els ensenyaments artístics prioritàriament adreçats a la professionalització, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l’hora d’explicar la fractura de públics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les polítiques educatives haurien d’integrar l’escola, l’entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majoritàriament impulsats o reactivats amb la recuperació de la democràcia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del país, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovació en la gestió, concepció i desenvolupament d’aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses qüestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusió i accessibilitat social a una realitat cada vegada més culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions bàsiques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, així com de la seva governança. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans àmbits: els impactes directes de l’activitat cultural en l’economia i la creació de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes, l’atracció d’activitats i d’inversions procedents de l’exterior; i els impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l’activitat cultural i la força creativa del país, i la relació amb sectors relacionats com el turisme, l’economia creativa i la innovació en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexió es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversió. Una visió que explica les dificultats de finançament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalització i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l’any vinent se celebrarà la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les polítiques culturals públiques, que coordinarà Esteve León. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el Fòrum Cultura 2020 seran presentats públicament i analitzats en diferents actes i documents. El Fòrum Cultura 2020 compta amb la col·laboració del Cercle d’Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així també, aquest procés de debat ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, l’ESMUC, el CERC de la Diputació de Barcelona, el Museu Arts Santa Mònica, el Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebració de les reunions de les seves diverses taules de debat.

Categories
Notícies

Dilluns 25: el Cercle de Cultura organitza una conferència de Joan Subirats

Dilluns 25 de juny, a les 18h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia (Provença, 298) el Cercle de Cultura organitza una conferència a càrrec del Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, que portarà com a títol: “Si la resposta és cultura, quina era la pregunta?”. L’acte serà presentat pel president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, i conduit i moderat per Fèlix Riera, membre de la junta directiva del Cercle de Cultura. Us preguem confirmació d’assistència mitjançant el següent correu electrònic: info@cercledecultura.org

Categories
Activitats

Roda de premsa de presentació del Fòrum Cultura 2020: un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural

Dilluns 14 de maig, Segimon Borràs i Jordi Pardo van presentar als mitjans de comunicació el Fòrum Cultura 2020, que esdevindrà durant tot el 2018 fins a inicis del 2019, un procés de reflexió i debat sobre els reptes, prioritats i elements de canvi cultural. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà en vuit taules, amb un coordinador per a cadascuna d’elles. El coordinador de la taula de economia serà Xavier Cubeles; el d’equipaments culturals, Pepe Serra; el de la projecció internacional de Barcelona i Catalunya, Jordi Pardo; el de finançament, Lluís Bonet; el de reptes culturals serà Jordi Sellas, i el de polítiques culturals públiques, Esteve León. La primera de les taules, sobre creació artística, es va reunir el mateix dia al Teatre Romea, en una sessió que tindrà una segona part el proper dia 25 de maig, amb Jordi Balló de coordinador i amb la participació d’Ingrid Guardiola, Neus Ballús, Pau Carrió, Isabel Sucunza, Elena Martín Gimeno, Jordi González, Agustín Fructuós, Miquel Lluís Muntaner, Pau Pérez, Francesc Serés, Montse Serra i Judit Carrera. La segona de les taules, coordinada per Gemma Carbó sobre “cultura i educació”, se celebrarà a la seu de l’ESMUC els dies 21 i 31 de maig amb la participació de Joan Manuel del Pozo, Marina Subirats, Núria Sampere, Núria Aidelman, Antoni Monegal i Ignasi Gómez. El vicepresident del Cercle, Jordi Pardo, afirmà que l’objectiu d’aquest Fòrum Cultura 2020 és el “d’aterrar, determinar les necessitats i els objectius perquè el sector millori, amb unes sessions organitzades des d’una mirada calidoscòpica, per determinar les prioritats i objectius, tant a nivell individual, com d’organitzacions, entitats i institucions”. Jordi Pardo ha considerat que es tracta de “retallar la distància entre el discurs polític i la realitat pràctica” i ha afegit que: “ningú no dubta del valor central que ha tingut històricament la cultura, però l’esforç i els instruments per incentivar-la no han estat ni homogenis ni han estat a l’altura de les expectatives ni de les oportunitats “.

Categories
Activitats

Dilluns 14 se celebrarà la primera sessió de debat del Fòrum Cultura 2020

Dimecres 9 de maig se celebrà una sessió informativa sobre les dues primeres taules de debat del Fòrum Cultura 2020, que estaran dedicades a la creació artística i les relacions entre cultura i educació. Un acte de presentació obert als socis i entitats convidades pel Cercle de Cultura que comptà amb les intervencions del president de l’entitat, Segimon Borràs i del seu vicepresident, Jordi Pardo, juntament amb els coordinadors d’aquestes dues taules: Jordi Balló i Gemma Carbó, respectivament. La trobada va servir per recollir propostes i suggeriments dels socis assistents i representants de les entitats, que enriquiran el treball de debat i reflexió que es produirà durant les properes setmanes. El proper dilluns 14 significarà la posada en marca de les sessions de debat, amb la primera reunió de la taula dedicada a la creació artística. Aquell mateix dia, es farà una presentació del Fòrum Cultura 2020 davant dels mitjans de comunicació.  

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura a l’agenda institucional, social i econòmica del país

El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i  la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020  ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels  àmbits de debat:  desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura renova la seva junta directiva, presidida per Segimon Borràs

Dimecres 7 al vespre, el Cercle de Cultura celebrà una assemblea general extraordinària en la que s’elegí la seva nova junta directiva que estarà presidida per Segimon Borràs, qui pren el relleu del cineasta Francesc Bellmunt, qui finalitzava el mandat estatutari. Juntament amb Borràs, la nova junta directiva de l’entitat està integrada per dos vicepresidents, Daniel Martínez de Obregón i Jordi Pardo; de Montserrat Bou, com a secretària-tresorera; així com per Xavier Marcé, Vinyet Panyella i Fèlix Riera com a vocals. A l’igual que el nou president del Cercle de Cultura, la major part del nou equip directiu de l’entitat ja en formava part de l’anterior i que integraven l’única candidatura que s’havia presentat en aquestes eleccions del Cercle de Cultura. El nou president, Segimon Borràs va destacar les principals línies de treball del Cercle de Cultura: “la celebració del Fòrum Cultura 2020, organitzat conjuntament amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu”, així com “l’estudi i elaboració de propostes sobre el finançament de la cultura i la seva fiscalitat, i sobre les aportacions de la cultura a l’economia, que constitueixen la singularitat de la nostra entitat”. En aquest segon objectiu, Borràs va avançar l’objectiu de “promoure la celebració d’un segon Congrés sobre Economia i Cultura, coincidint amb el desè aniversari de la celebració del primer”, organitzat el maig de 2009. Al seu discurs, el nou president del Cercle de Cultura va subratllar “en nom propi i dels companys de la nova junta” el seu agraïment “a la tasca dels qui ens han precedit. Els presidents Pere Vicens i Francesc Bellmunt ens han llegat un valuós corpus de doctrina i de pensament”. Un agraïment que va fer extensiu “als companys de la junta sortint per la seva generosa dedicació personal i per la confiança que van dipositar en mi proposant-me a presentació d’aquesta candidatura”. Segimon Borràs és una persona amb tota una vida vinculada estretament al món de la cultura, especialment al sector editorial. Durant quasi vint anys va ser secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, i ha estat al capdavant de moltes i diverses iniciatives per a la projecció exterior de la literatura catalana i de la seva indústria editorial. Així mateix ha estat professor en matèries de gestió cultural en diverses universitats catalanes i de l’exterior.