Logotip Cercle de Cultura

Etiqueta: Política Cultural

Categories
Notícies

Fòrum Cultura 2020: Presentació

En els darrers anys i amb la àmplia difusió de la revolució digital, tant en la societat com en particular en l’àmbit cultural, hem arribat a un nou escenari ple d’incògnites. Quins nous productes culturals ens esperen? Com els crearem? Com participarem en la seva creació? Per quines vies els arribarem a difondre? Com els consumirem? Quins seran els mecanismes d’accés a aquests productes? Com s’adaptaran els agents culturals a tots aquests canvis? Totes aquestes preguntes i moltes altres responen a la voluntat de desenvolupar una estratègia i un argumentari per afrontar els escenaris de futur, per desvetllar les incerteses que duen associats i per situar la cultura i els seus continguts en un lloc més central de la reflexió i de la intervenció (social, política i econòmica) en el nostre país. Qui impulsa el Fòrum Cultura 2020? El Cercle de Cultura de la mà d’un conjunt d’entitats i organitzacions culturals del nostre país. Per què és necessari? –    Per recuperar la centralitat de la cultura com a valor públic, acció de govern i estratègia de sector. –    Perquè el sistema cultural és un dels eixos vertebradors del desenvolupament de les societats –    Per encarar amb èxit els reptes de futur de la revolució digital i actualitzar el diagnòstic de les dinàmiques culturals que s’esdevindran Qui el lidera? Una Taula permanent, amb més d’un centenar de persones destacades del sector cultural, és l’òrgan de direcció del Fòrum i impulsa el debat i la reflexió. I una Comissió coordinadora formada pels membres del Cercle de Cultura: Ezequiel Baró, Francesc Bellmunt, Lluís Bonet, Xavier Bru de Sala, Jaume Colomer, Xavier Marcè i Fèlix Riera. Amb Esteve Leon com a coordinador general. Què es debatrà? Els 8 eixos temàtics són: creació; indústries culturals, mercats interns i internacionalització; equipaments; capitalitat de Barcelona i equilibri territorial; patrimoni; sistema educatiu, xarxes de comunicació i públics; finançament, i polítiques públiques. A qui s’adreça? Cultura 2020 s’adreça a gestors culturals, entitats, associacions, polítics i, en general, a totes aquelles persones que actuen al sector de la cultura o estan interessades en el paper de la cultura al segle XXI, i al conjunt de la societat via els mitjans de comunicació. Quan tindrà lloc? La fase de debat del Fòrum s’iniciarà el 2017 i finalitzarà el 2018. Quins són els objectius? Assolir unes conclusions operatives per a la redefinició de les polítiques culturals al nostre país, que puguin ser implementades en la propera dècada. Argumentari “El capitalisme industrial està culminant la seva transició cap a un capitalisme cultural plenament desenvolupat, apropiant-se no només dels significats de la vida cultural i de les formes de la comunicació artística que les interpreten, sinó també de les seves experiències de vida.” (Jeremy Rifkin – La Era de l’Accés) “Dissortadament a la nostra societat la cultura es considerada inútil perquè no produeix diners. [Pretenc] difondre els coneixements considerats inútils. Si volem saber què es considerada prescindible només cal veure els pressupostos dels governs. Generalment retallen en educació, universitats i cultura. Jo crec el contrari. Per humanitzar la nostra civilització necessitem invertir en aquestes matèries. La seva utilitat no es pot mesurar amb diner, sinó en el desenvolupament humà. Estem creant un desert on l’humanisme no té cabuda.” (Nuccio Ordine – La utilitat de l’inútil. Manifest) Aquestes dues cites il•lustren dos pols enfrontats en el debat del paper actual i futur de la cultura a la societat; un debat que el Fòrum Cultura 2020 vol afrontar i arribar a conclusions compartides. Les economies desenvolupades han estat sotmeses en les darreres dècades a un extens i complex procés de mutació estructural (mundialització de les relacions comercials i financeres així com canvis tecnològics de gran abast). Aquest fet ha generat canvis profunds en el què produïm, en com produïm i en la manera en que consumim allò que produïm, afectant considerablement la nostra manera de viure i altres àmbits socials com el cultural. La revolució digital ha accelerat determinats moviments de fons, com el desplaçament de l’activitat agrària i de bona part de la manufacturera en favor dels serveis, dotant de protagonisme als actius intangibles (creació, marca, disseny i altres suports de visibilitat). Aquests actius han esdevingut un vector principal de creació de valor i creixement econòmic i d’acceleració de processos de canvi social a llarg termini. En aquest context, la producció, distribució i difusió de béns i serveis culturals i creatius ocupen un lloc creixent i cada cop més rellevant en l’actual espai econòmic de les societats avançades, en la mesura en que el contingut cultural penetra en les lògiques de l’univers de la mercaderia. Des d’aquesta perspectiva, la contribució de la cultura al desenvolupament  econòmic és cada cop més manifesta. El món de la cultura s’ha vist, igualment, afectat a diversos nivells per aquesta mutació i per la revolució digital, malgrat que a ritmes desiguals en funció del sector d’activitat. •    En primer lloc, s’accentuen tendències ja presents, com la sobreproducció de béns i serveis culturals, l’increment de la posició de poder d’alguns distribuïdors i difusors de continguts, el pes dels costos fixos en el cost total mentre que el cost mitjà de reproducció és cada cop més baix, la concentració del consum cultural en un nombre relativament reduït de productes, o uns mercats cada cop més diversificats i segmentats. •    En segon lloc, l’emergència de factors disruptius han canviat notablement la configuració i la dinàmica d’alguns subsectors. Així, l’entrada de nous actors dominants, la consolidació de nous models de negoci, o els canvis en els modes de finançament de moltes activitats, amb especial efectes en la gestió i ingressos dels drets de propietat intel•lectual. •    En tercer lloc, la progressiva transformació de les pràctiques i usos culturals de la població que ha fet que es desenvolupessin no només nous models de participació, interacció i consum cultural, sinó que afecten la percepció de valor i la disposició a pagar o a invertir en productes i processos culturals. En aquests darrers anys de notable reducció dels recursos disponibles, l’acció pública en l’àmbit de la cultura a escala local i nacional s’ha centrat en el manteniment dels serveis i dels equipaments heretats i el suport a les expressions de major valor social o polític, però només ocasionalment ha pogut prestar atenció en la resposta als canvis estructurals o a les manifestacions i actors més emergents. Sovint ha buscat més la seva legitimació en dimensions extrínseques al fet cultural – a nivell econòmic o social, i en els seus impactes directes, indirectes o induïts en els respectius territoris – que en posar les bases d’un sector cultural al servei d’una ciutadania i d’uns actors confrontats als canvis estructurals descrits. La cultura  genera la capacitat creativa i crítica que la retroalimenta i que, al llarg de la història, ha estat un factor clau del progrés i del desenvolupament humà. En aquest sentit, és també perceptible –aquí i arreu- la dificultat del sistema educatiu –i també cultural- per ampliar i enfortir una massa crítica capaç de discernir i sobreposar-se a l’allau d’ofertes d’entreteniment de poca qualitat i molta banalitat. En aquest context, les institucions que articulen la societat cultural tenen grans dificultats per incorporar i difondre les innovacions creatives. Tot plegat palesa la necessitat d’actualitzar el diagnòstic i l’argumentari (teòric i polític) destinat a aprehendre millor l’evolució de les dinàmiques culturals, socials i polítiques (amb les seves oportunitats i riscos), així com el paper dels diferents actors culturals, públics, no lucratius i mercantils. La proposta d’agenda del Fòrum Cultura 2020, promogut pel Cercle de Cultura amb altres entitats del sector, pretén contribuir a l’anàlisi i a la construcció d’una estratègia a curt i mig terme –els tres anys que ens separen del 2020– per un millor desenvolupament de l’organització de la cultura a Catalunya.   Eixos de debat Creativitat: foment, sostenibilitat i projecció Sobre  la construcció i millora d’un ecosistema (institucions, accions, regulacions) que afavoreixi un entorn adequat per a la formació i millora de la creativitat. Visibilitat i reconeixement dels creadors. Com fer sostenible la densitat creativa? Quin pot ser l’àmbit i l’abast d’una política de foment de la creació (artística)? Com es poden identificar, estimular, atraure i retenir les capacitats creatives? Mercats culturals: dinamització i ampliació, de l’espai local a l’internacional Característiques específiques dels béns culturals. Les condicions de creació i consolidació dels mercats d’aquests tipus de béns: dinàmiques recents. Els espais d’ús i consum cultural. La cultura crea i distribueix riquesa: una mirada econòmica -i no economicista- del sector cultural. Equipaments culturals: governança, funció social i dinamització en xarxa El paper motor dels equipaments culturals de referència Disposar d’institucions culturals –espais, serveis i programes- democràtiques al servei dels professionals i la ciutadania. Singularitats, mecanismes cooperatius i retorn social. Barcelona, xarxes i territori Serveis públics culturals: distribució, cobertura i lògiques. Dinàmiques ascendents i descendents: punts de trobada. Parcs culturals i factories. Barcelona, una capital cultural internacional? Factors d’equilibri i desequilibri cultural de Catalunya. Les oportunitats i distorsions del turisme. Educació, experiència i pràctiques culturals Com han evolucionat, en les darreres dècades, les pràctiques culturals? Quins han estat els factors principals d’aquests canvis?   De l’aprenentatge a la pràctica, de la pràctica a  l’experiència, de l’experiència al coneixement. La configuració de la sensibilitat i de l’imaginari cultural (vector 1). L’educació millora la cultura; la cultura millora l’educació? La cultura en els mitjans i xarxes de comunicació social i digital La influència dels canvis tecnològics en el desenvolupament dels sectors (mercats i espais de consum) dels béns culturals i creatius. Els impactes més rellevants de la revolució digital en els processos de creació i de producció d’aquests béns, i en les seves pautes de distribució i consum. La configuració de la sensibilitat i l’imaginari cultural (vector 2). Les opcions globals de les cultures localitzades. Tecnologies i continguts: pre-condicions, condicions, possibilitats i resultats. Teoria de la interacció. Noves formes de prescripció cultural. Les opcions del català en el món digital. Finançament: necessitats, criteris i recursos El finançament de l’àmbit cultural superposa tres lògiques: la del mercat, la dels poders públics, la de les donacions. Els canvis recents en el protagonisme de cadascuna d’aquestes lògiques. Qui paga què, quant, i perquè? La recerca de l’equilibri, la justícia i la suficiència.  Serveis culturals públics: cost i justificació. Assignar, compartir i repartir recursos i opcions culturals. Cóm pot evolucionar el model (actual) de finançament del sector cultural en la propera dècada? Polítiques culturals públiques: avaluació i perspectiva Legitimació i eficàcia de les polítiques culturals. Canvis després del període de crisi? El futur. Una opció pròpia en un món interdependent. L’encaix de totes les peces: institucions, governs, creadors, productors, operadors, receptors. Revisió, pas a pas de l’estat de la cadena cultural. I ara què?: públics, professionals i polítics; la reconstrucció del valor de la cultura.

Categories
Opinió

Política cultural: per un debat operatiu.

Malgrat algunes declaracions retòriques, el paper de la cultura en la societat, i el de la política cultural en el marc de les polítiques públiques, continua sent molt limitat al nostre país, en molts casos gairebé marginal. I la crisi dels darrers anys, ha agreujat la situació amb la reducció del consum i del recursos públics i algunes regulacions desfavorables. Per altra banda, diversos factors han contribuït a la modificació de certes percepcions sobre el model cultural: entre d’altres, la pròpia crisi de legitimitat de la política que impacta sobre el govern de les institucions culturals; la divergència (real o aparent) del mercat (o les indústries culturals) i la creació (o les arts); la contraposició de la cultura comunitària i la cultura professional, l’abast i virtualitat del proteccionisme cultural davant una globalització cada vegada més banal, l’encaix de la diversitat en entorns altament multiculturals i, sovint, conflictius…     I la major part d’aquestes qüestions no són cap singularitat catalana o espanyola sinó que formen part de l’agenda de molts països i organitzacions internacionals. Els models de política cultural més avançats, que han estat la referència dels darrers trenta anys, evidencien les seves limitacions, el seu esgotament i un munt de dubtes. És per això que estats com Irlanda, per esmentar-ne un de dimensions i característiques similars a Catalunya, s’han plantejat, des de finals de 2015, una revisió integral de la seva política cultural apel·lant directament els experts i els artistes o, per citar un esdeveniment encara més recent, només cal veure el programa de debat de la Conferència Internacional de Recerca sobre política cultural celebrada el passat mes de juliol a Seül. En el nostre cas, cal tenir en compte que els darrers cinc anys s’han produït algunes iniciatives d’anàlisi, debat i temptativa de consens, sota el format de pla estratègic global o d’acord nacional per a la cultura, que han implicat taules de debat amb la participació de centenars de persones o la participació de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En aquest context, plantejar ara mateix un debat global sobre el sector cultural català és redundant o innecessari? I, si la resposta és que, amb uns objectius acotats i precisos, val la pena abordar-ho, es planteja una altra qüestió: a qui li correspon fer-ho? La proposta de que el debat pivoti preferentment sobre els professionals de la cultura –creadors, emprenedors, investigadors i gestors- té diverses avantatges: garanteix la consideració prioritària dels problemes reals generals i sectorials, la independència d’una reflexió sense cotilles, la recerca d’opcions factibles i el compromís de la societat cultural. Cultura 2025 – el nom del document irlandès- ho expressa de forma sintètica: “aspira a proveir una base cultural sòlida i inclusiva a la societat i el reconeixement que la cultura crea valors socials tangibles, promou el benestar i suposa directament i indirecta un impacte econòmic; també assolir un increment de la participació individual i comunitària..” Esteve León, coordinador general del Fòrum Cultura 2020 impulsat pel Cercle de Cultura

Categories
Notícies

Fòrum Cultura 2020: un any de preparatius per davant

El Fòrum Cultura 2020, adreçat als gestors culturals, entitats, responsables polítics i institucionals i al conjunt de persones que actuen o els interessa el paper de la cultura a la nostra societat, comença els seus preparatius, coordinats per una comissió del Cercle de Cultura integrada per Ezequiel Baró, Francesc Bellmunt, Lluís Bonet, Xavier Bru de Sala, Jaume Colomer, Xavier Marcé, Fèlix Riera, i Esteve Leon que en farà de coordinador general. Aquest Fòrum tindrà el seu punt culminant amb la celebració de la 1a Conferència de la Cultura Catalana durant la primera meitat del 2017, amb un triple objectiu: poder recuperar la centralitat de la cultura com a valor públic; que el sistema cultural sigui considerat eix vertebrador de la nostra societat; i que el sector cultural encari amb èxit els reptes de futur de la revolució digital. A partir del mes de setembre, el Fòrum Cultura 2020, que estarà liderat per una taula permanent de més d’un centenar de persones destacades del sector, iniciarà el procés de debat i reflexió. Un procés que tindrà 8 eixos temàtics centrals: el foment, sostenibilitat i projecció de la creativitat; la dinamització i ampliació local i internacional dels mercats culturals; la governança i funció social dels equipaments culturals; la capitalitat cultural de Barcelona; les pràctiques culturals i l’experiència dins el món educatiu; el paper dels mitjans i xarxes de comunicació social; criteris, nous recursos i necessitats de finançament; i l’avaluació i perspectives de futur de les polítiques culturals. Just després de les vacances d’estiu, els detalls del projecte i calendari del Fòrum Cultura 2020 seran presentats als socis i sòcies del Cercle de Cultura.  

Categories
Notícies

Carlos Cuatrecasas: “la inversió en cultura té una repercussió econòmica important”

Carlos Cuatrecasas presideix la Fundació del Cercle d’Economia des del 2009. La seva trajectòria com a persona vinculada al mecenatge de la cultura ve de molt més lluny, amb un protagonisme directe en alguns dels grans projectes impulsats al nostre país, com va ser la reconstrucció del gran teatre del Liceu. Quin paper juga una  fundació  d’una entitat vinculada al pensament econòmic respecte el món de la cultura? El Cercle d’Economia,  i la fundació en concret, sempre ha procurat a través dels seus socis, crear un esperit favorable a la cultura, a la reflexió i al diàleg. És una finalitat de la nostra entitat. La Fundació està servint per relligar, fer de pont, entre empresaris i directius i la societat. Considerem que és molt important que el món de l’empresa tinguin una intensa vida cívica, s’impliqui per millorar la societat. Transmetre el desig de participar en la vida pública amb un criteri reflexiu i equilibrat. Un exemple d’això va ser la creació de la URL, de la qual el Cercle d’Economia forma part del seu patronat, o el fet que molts catedràtics universitaris hagin passat per les juntes de govern del Cercle d’Economia. Fa poc, la Fundació Cercle d’Economia celebrà  la novena edició dels seus Premis Ensenyament, guardonant  una exitosa experiència terrassenca d’escola inclusiva en la que alumnes d’una escola d’educació especial comparteixen assignatures amb alumnes de primària i d’un institut públic de la ciutat. Amb quin objectiu es convoquen aquests premis? La fundació amb aquest premi fomenta aquesta preparació per obrir-se camí, per  adaptar-se als canvis; per això procurem guardonar els sistemes més moderns d’educació. Sempre he defensat que l’ensenyament ha de preparar a la gent a anar pel món, però amb una base cultural important. És des d’aquesta base cultural que l’educació pot fer emergir el talent. Una educació que aporti coneixement. Internet complementa, però no és coneixement sinó informació. Per això és tan important una bona base cultural. Uns altres premis impulsats per la fundació, són els que es destinen a reconèixer activitats de patrocini i mecenatge empresarial. Els premis Carlos Güell tenen dins les seves diverses categories, una de dedicada al patrimoni cultural.  Quina visió en teniu d’aquest sector? Ens calen millorar equipaments per a que la gent els visiti. Els museus han de generar desig cultural, que es valorin i es coneguin.  Recentment he visitat l’Institut d’Art de Chicago, on he pogut comprovar que molta gent jove, no pas turistes, sinó de la ciutat,  visiten la seva gran col·lecció de l’impressionisme francès. En canvi, els museus de Barcelona, en general, són poc visitats. Caldria una forta inversió per a fer-los atractius, i poder exhibir moltes coses que tenim que són magnífiques i que són als soterranis dels museus. Que la ciutadania ho valorés i se’ls fes seus, i que ajudin a pujar el nivell cultural de Barcelona i Catalunya. Quan el nivell cultural és alt, el nivell democràtic puja. Els problemes humans són a totes les èpoques i la cultura ens permet conèixer-los. I quan més coneixes l’esperit humà, quan més coneixes els autors que l’han tractat, es més fàcil que prenguis decisions o que participis en la vida pública amb més criteri, amb més intel·ligència, amb més equilibri. … Per això calen recursos econòmics. Quan parlo d’inversió, parlo tant del govern català i com del govern espanyol. Cal que la part dels pressupostos de cultura augmenti, això és imprescindible. Els dos en tenen la responsabilitat, i cal subratllar que la inversió en cultura té una repercussió econòmica important. La cultura pot ser també una font d’ingressos, ja que té una reversió econòmica tant per un país com per una ciutat.  A més, quan el nivell cultural d’un país és més alt és més fàcil que sigui un país més democràtic. La problemàtica del mecenatge de la cultura és un tema encara per resoldre. Com hauria de ser una llei que hi respongués encertadament? Cal fomentar la cultura des de la societat civil com des de l’administració. I per a les empreses, l’aspecte fiscal és fonamental. Amb una desgravació fiscal alta es farien moltes coses, pot ser un element decisiu, però també caldria concebre un estímul sentimental per ajudar la societat, per fomentar la filantropia. Tenim molts exemples de mecenes, començant pel mateix Mecenes de l’emperador August, que eren persones que estimaven la cultura. M’agradaria una llei potent que creés un ambient favorable per aquestes activitats de patrocini i mecenatge. Hi ha, però, un tema clau: el sector públic a Espanya té una desconfiança claríssima cap al sector privat. I amb el mecenatge, es pensa que s’utilitzaran les desgravacions fiscals per raons no molt nobles, fins i tot  per aprofitar-se. Per això no funciona. Perquè el problema no és de recaptació fiscal. Els diners destinats al mecenatge seria la xocolata del lloro per a la hisenda pública, que es veuria molt poc afectada,  i en canvi es podrien dirigir capitals privats cap a finalitats molt interessants. I com caldria gestionar aquests recursos econòmics? No sóc gens partidari que els diners del mecenatge es destinin a fundacions públiques. Defenso una llei del mecenatge on realment el ciutadà pugui canalitzar els seus fons a les activitats culturals que considerés més convenients, sense necessitat de la  intermediació de cap poder públic. El que s’ha de fer és fomentar el patrocini privat per destinar els diners on cregui oportú, no pas dirigit a dit. A vegades sembla que els únics que saben com s’han de fer les coses és el sector públic, i això és molt impositiu. Per exemple, amb la reconstrucció del Liceu, molts dels propietaris de les llotges van oferir tornar a portar obres d’art a les avantllotges, algunes salvades de l’incendi. Doncs bé, va haver una negativa per resposta, perquè es va dir que això era un teatre públic i que totes les llotges havien de ser iguals. Ets un teatre públic,  t’ofereixen poder portar un quadre de Casas… i dius que no?. Segur que si es fes una enquesta, molta gent hauria dit que li agradaria trobar-se amb aquest quadre al Liceu, ja que podria visitar aquestes avantllotges fora dels horaris dels concerts.

Categories
Notícies

El Fòrum Cultura 2020 es presenta a l’assemblea general del Cercle de Cultura

Dijous 19 de maig, el Cercle de Cultura celebrarà la seva assemblea general, on es presentarà als seus socis i sòcies el fòrum Cultura 2020; un fòrum que vol esdevenir un gran fòrum de reflexió i debat sobre els elements estructural del sistema cultural de Catalunya. La junta del Cercle de Cultura ha decidit crear i impulsar, sota el lideratge de l’entitat, un fòrum de reflexió de debat estable, durant el 2016 i 2017, sobre els grans temes de l’acció cultural a Catalunya, per tal d’incidir en la formulació de polítiques culturals des de la perspectiva dels agents culturals. El Cercle de Cultura considera que la situació actual de la cultura és preocupant per la baixa percepció social del seu valor públics, per la pèrdua de centralitat, tant en l’acció governamental com en el discurs de la majoria de formacions polítiques, i per la manca d’un discurs i una estratègia compartida a nivell de sector; problemàtiques a les quals el fòrum Cultura 2020 voldrà donar-hi resposta. Cal recordar que durant les darreres setmanes, aquest fòrum ha estat presentat a diverses entitats, com l’Ateneu Barcelonès.

Categories
Notícies

La Comissió Europea publica un informe sobre els nous sistemes de finançament per a la cultura

El sector de les indústries culturals i creatives, especialment si parlem de les petites i mitjanes empreses, pateix un problema estructural com és l’accés al finançament, per les característiques pròpies del sector que ho dificulten: escassetat de bens materials i el gran pes dels actius intangibles. Als dèficits de comprensió de les característiques d’aquest sector per part de les entitats financeres. L’informe elaborat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea “Cap a ecosistemes financers més eficients” estudia quins són els reptes que ha d’assumir el sector alhora de buscar finançament, planteja tot un seguit de sistemes de finançament innovadors i presenta 32 casos d’èxit, que serveixen per il·lustrar com determinades fórmules innovadores poden ajustar-se a les necessitats de finançament de les empreses culturals i creatives. Aquest informe d’anàlisi i bones pràctiques forma part dels materials que posa a disposició la Comissió Europea a les institucions dels seus estats membres en el marc de l’Agenda Europea per a la Cultura i del seu pla de treball 2015-2018, en el que les indústries culturals i creatives són un dels seus principals eixos, on cop s’ha constatat que són una font de creació d’ocupació que contribueix al creixement a Europa, i que, a més, són un un mitjà excel·lent per afavorir la inclusió social i donar suport a la diversitat cultural.

Categories
Notícies

Un llibre de la UV analitza les polítiques culturals a l’Estat espanyol dels darrers 30 anys

Divendres 18 de març a les 6 de la tarda, a la seu del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (Pati Manning, carrer Montalegre, 7) es presentarà el llibre “Treinta años de políticas culturales en España”. Un dels seus autors, Joaquim Rius-Ulldemolins, professor de la Universitat de València, ha escrit aquesta breu ressenya per al Cercle de Cultura que llegireu sota d’aquest paràgraf. Les polítiques culturals s’han convertit a l’Estat espanyol, des de la recuperació de la democràcia, en un element clau en la configuració dels agents del sistema polític, en el desenvolupament territorial, en la generació de noves pràctiques d’oci i consum i en la construcció d’identitats col·lectives. No obstant això, l’atenció dedicada a aquesta temàtica per part dels investigadors es trobava fins ara dispersa i sense sistematitzar. Joaquim Rius-Ulldemolins i Juan Arturo Rubio, investigadors en polítiques culturals i els editors d’aquest llibre, han articulat les contribucions dels principals especialistes en aquesta temàtica, que pretén així cobrir aquest buit i establir un balanç pioner dels més de trenta anys de polítiques culturals a l’Estat espanyol. D’aquesta manera, el llibre es focalitza en analitzar el nucli de la política cultural (els sectors culturals, les indústries i les institucions culturals), atenent alhora les seves diferents dimensions, la diversitat d’agents en el qual hi participen i els diferents sectors d’intervenció de la política cultural (com els sectors culturals, el patrimoni, els museus, les festes, els festivals o el turisme). Finalment, s’aborda la influència del marc polític i institucional, els factors identitaris i el context internacional com a factors que condicionen la política cultural i expliquen la seva evolució.  

Categories
Notícies

L’Ateneu Barcelonès s’adhereix al programa Catalunya 2020. Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana

Dilluns 22 de febrer, s’ha celebrat a la sala de juntes del Cercle d’Economia, l’acte de presentació de l’Ateneu Barcelonès al Cercle de Cultura, que ha servit com a primer pas dels preparatius de la proposta Cultura 2020. Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana. L’acte s’inicià amb les intervencions del president del Cercle de Cultura Francesc Bellmunt; de Lluís Bonet, membre de la comissió de continguts del Cercle de Cultura, que presentaren els objectius de la proposta Catalunya 2020, i de Patrícia Gabancho, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, qui subratllà la importància de la cultura dins el món educatiu, així com defensa que la cultura ha de ser considerada un servei públic, per la qual cosa s’han de reforçar les actuals polítiques culturals i impulsar-ne de noves. Després d’aquestes intervencions s’obrí un torn d’intervencions entre els assistents, que aportaren diversos punts de vista sobre les temàtiques i enfocaments que hauria de prioritzar la proposta presentada. Cultura 2020. Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana té com a objectiu fer de la cultura un dels principals eixos vertebradors del país, i s’articularà en diverses activitats al llarg del 2016 i 2017 sobre els temes cabdals de la cultura, tant per diagnosticar-los com per aportar solucions als problemes plantejats. Un debat sobre la cultura que serà organitzat i pensat des de les entitats i no des dels poders públics. L’Ateneu Barcelonès és la primera entitat que s’ha adherit a aquesta iniciativa del Cercle de Cultura, que buscarà inicialment la participació d’altres entitats del teixit cultural que també siguin transversals en el seu àmbit d’actuació per impulsar aquest programa, per tal de superar el marc de les relacions entre el sector públic i el privat per oferir una mirada integral de la cultura, pensant en el conjunt dels seus operadors, sectors creatius, i el nou escenari digital.

Categories
Notícies

L’impacte de les inversions culturals necessita de noves metodologies d’estudi

Impulsat per un conjunt de fundacions i organismes britànics, alemanys, holandesos i irlandesos, recentment s’ha fet públic l’informe “Cultural and creative spillovers in Europe: Report on a preliminary evidence review”, que ha estudiat els efectes indirectes de les inversions públiques i privades en els sectors culturals i creatius, amb l’objectiu de poder mesurar millor el seu retorn al conjunt de la societat. Un estudi que coincideix amb la celebració del 25è aniversari del Programa Media, actualment incorporat dins el paraigua del nou programa Europa Creativa, que fa pocs dies va celebrar una jornada de treball dins la programació de la Berlinale. L’estudi posa en relleu que alguns aspectes d’aquests efectes beneficiosos ja ha estat analitzats amb profunditat, com l’increment de la innovació social per la via de la difusió de coneixements, i la generació d’un entorn urbà més creatiu a l’entorn dels sectors culturals i creatius que es veuen afavorits per aquestes inversions. Tot i aquestes evidències, l’informe conclou que cal promoure mètodes de recerca consistents i creïbles per permetre al sector i a les autoritats públiques millorar la formulació de polítiques eficients i l’assignació de recursos. L’informe constata les llacunes encara existents pel que fa a l’estudi d’aquests efectes indirectes; i reclama una visió més integral, interdisciplinar, als futurs informes sobre l’impacte d’aquestes inversions. Entre d’altres estudis que es recomanen prioritàriament hi ha els vinculats a la investigació del retorn social de la inversió (SROI).

Categories
Notícies

Acte de presentació de l’Ateneu Barcelonès. Primer pas dels preparatius de CULTURA 2020. Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana

Dilluns 22 de febrer, a les 19h., a la sala d’actes del Cercle d’Economia se celebrarà l’acte de presentació de l’Ateneu Barcelonès al Cercle de Cultura, a càrrec de la seva vicepresidenta, la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, i del president del Cercle de Cultura, Francesc Bellmunt. En relació a aquest acte, Francesc Bellmunt ha avançat als socis i sòcies de l’entitat que l’objectiu de l’acte va més enllà de l’estricta presentació de l’Ateneu Barcelonès, anunciant els preparatius d’una ambiciosa proposta: CULTURA 2020, Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana. “A partir d’una iniciativa sorgida en el si de la Comissió de Continguts de la nostra associació vaig transmetre a la Junta la proposta d’organitzar un seguit d’actes de reflexió cultural que, en unes jornades finals, recollissin de manera propositiva les inquietuds, necessitats i projectes del món cultural a Catalunya. Disposem d’un primer enunciat que inicialment resumeix les intencions centrals de la proposta CULTURA 2020 Fòrum de reflexió sobre la cultura catalana, Barcelona 2016-2017”. Bellmunt  ha afegit que “davant de les circumstàncies que viu la cultura al nostre país, el Cercle de Cultura vol activar al màxim, des de la seva posició independent, les energies estratègiques d’un nombre significatiu de persones vinculades a les principals associacions de Catalunya amb l’objectiu de fer de la cultura un dels principals eixos vertebradors del país.L’ambició del projecte Cultura 2020, tant en els seu aspecte organitzatiu com en el de l’elaboració dels continguts, requerirà un ampli compromís de participació. Iniciem aquest camí amb il·lusió el dia 22 d’aquest mes, presentant la primera associació que ha decidit compartir aquesta idea amb nosaltres, l’Ateneu Barcelonès”. Per la seva banda, Patrícia Gabancho farà esment a que “les estratègies de la cultura han de sortir de la comunitat cultural per servir i vertebrar la societat. Els Ateneus hi són peces clau, perquè són el pont entre el món cultural que genera propostes i la gent que les rep i que hi participa. Per tant, han de jugar un paper actiu en la tasca de posar la cultura al centre de la societat, amb la col·laboració de les institucions. L’Ateneu Barcelonès, que és el degà d’aquestes institucions, pretén ser un dinamitzador, un receptor d’idees i la casa dels debats. Només ho pot fer establint col·laboració amb altres entitats”.