Miquel Curanta avança en aquest article tres objectius bàsics de la nova direcció de l’ICEC: impuls als projectes culturals, capacitació per millorar el funcionament de les empreses del sector, i “activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural”.
Cerca: “”
We found 18 results for your search.
Cultura popular
Xavier Marcé defensa la cultura popular, tant com espai de creació, com a motor de les indústries creatives i com a productes culturals que esdevenen propietat pública, “la qual cosa ens apropa a un dels mites més perseguits de la cultura: com fer-la esdevenir propietat de tothom”.
1.000 espirals sonores i universals
“D’ONES: (R)evolució de les dones en la música”, protagonitzada per 1.000 artistes femenines dels Països Catalans al llarg del darrer segle a través de composicions, cançons i videoclips, és una gran exposició comissariada pel grup Enderrock, que es pot visitar al Palau Robert fins l’abril de l’any vinent. La directora de redacció de la revista capçalera del grup editorial, Helena Morén Alegret, reflexiona sobre la importància de donar visibilitat al protagonisme femení en la creació i interpretació musical de la nostra cultura.
On són les dones als festivals?
El director editorial del grup de revistes musicals Enderrock, Lluís Gendrau, analitza la presència de dones als festivals de música en viu al nostre país, que qualifica de “discriminatòria”. Reclama que els mitjans de comunicació, les institucions i el mateix públic dels concerts pressionin més perquè la cultura “sigui igualment justa i paritària”.
L’estudi “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” presentat pel CoNCA i la Direcció General de Joventut assenyala la importància de l’educació, els efectes de la crisi econòmica en el consum cultural i trenca alguns tòpics sobre l’impacte de les TIC en determinats àmbits culturals.
L’Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga ha publicat un informe sobre el protagonisme de festivals musicals de música electrònica als Països Catalans, com el Sónar o el Festival Internacional de Benicàssim, dins l’oferta d’oci cultural europeu.
amb Josep M. Prat, president d’executiu del GrupCamera analitzem la situació de la música clàssica al nostre país, els exitosos 32 d’anys d’Ibercamera a Barcelona, i quines mesures caldria impulsar per atraure el públic més jove
Lluís Cabrera ens exposa les seves idees sobre la diversitat cultural, l’educació, la política i la llibertat, i també sobre el paper del Cercle de Cultura al nostre país. Una entrevista que ens permet conèixer millor la personalitat d’aquest dinamitzador del panorama musical, i amb ell els orígens i la importància actual deTaller de Músics en el panorama de la música a Catalunya. Aquesta conversa amb Lluís Cabrera inicia un nou espai de continguts del web del Cercle de Cultura, on periòdicament persones vinculades a l’entitat, ens donaran la seva visió sobre les diversos sectors del món de la creació, l’art i la cultura.
Reproduïm un article publicat per l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual sobre els grans beneficis socials, culturals i econòmics que genera l’ecosistema musical, en el que s’analitza les experiències de ciutats com Londres, Nashville,Toronto, Melbourne, Settle, Memphis o Bogotà, per esdevenir “ciutats de la música”, és a dir ciutats que recolzen un desenvolupament dinàmic de l’economia musical. L’anàlisi i propostes d’aquest article no són només d’interès per al sector musical, sinó també per a la resta d’indústries creatives, alhora de repensar les sinergies entre ciutat i cultura.
El 19 de novembre se celebrà el debat temàtic “ser músic i fer música en l’era digital”, a càrrec de la soprano i musicòloga Patrícia Caicedo, i del director adjunt de la Fundació I2Cat, Artur Serra, moderats per Joaquim Garrigosa, dirctor de l’Auditori. Un debat que serví per analitzar els reptes i oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per a crear noves audiències, afavorir la creació musical i la interacció entre artistes i públic.