Categories
Bones festes
Categoria: Notícies
Categories
El nou web és notícia als mitjans
la renovació de la presència del Cercle de Cultura a internet amb un nou portal ha estat notícia als mitjans. Un nou web que incorpora vídeos de les seves activitats i presenta més informació i més continguts d’opinió i debat. Una altra novetat és que ara és interactiu, no només a l’hora de compartir els seus continguts a les xarxes socials, sinó també pel fet de poder-los comentar al mateix portal. La voluntat és que esdevingui una potent eina de comunicació tant de les persones sòcies del Cercle de Cultura com del món de la cultura i les arts en general.
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries, es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta; i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveu la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa és de 0,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, que el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constituirà una font important d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
Després de dos mesos de suspensió cautelar, arran del recurs presentat pel govern espanyol a la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha pres la decisió d’axecar aquesta suspensió, que permetrà que es torni a recaptar la taxa a les operadores d’internet per al finançament de la nostra indústria audiovisual. El Cercle de Cultura, com moltes altres entitats i associacions representatives del món cultural i de les seves indústries es va posicionar a favor que Catalunya aprovés una normativa com aquesta, i ara celebra que el TC hagi posat fi a aquesta suspensió que impedia el seu cobrament. Fa just un any, el Parlament va aprovar per àmplia majoria la llei de creació de l’impost sobre els operadors d’internet per al foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. La llei preveia la recaptació d’uns 20,5 M€ anuals i la taxa de 0,250,25€ mensuals per contracte de connexió a internet, el paguen les companyies subministradores. Cal recordar que aquesta taxa va destinada a dos fons: al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%). La taxa constitueix una nova font d’ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital es destinaran a projectes o actuacions que promoguin l’accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
En la seva intervenció, Patrícia Caicedo, destacà que internet ha significat un canvi en l’audiència, en tant que l’ha transformat en element actiu en el món de la música, així com el paper d’interneten la creació de noves comunitats de públics i per tant, a la difusió de la creació musical. Pel que fa al paper dels creadors, dels músics, Caicedo afirmà que internet genera nous espais de comunicació que afavoreix la interacció entre els músics. I va posar com exemple el concert simultani entre Barcelona i Sao Paulo del 2012 organitzat des del Barcelona Festival of Song. Pel que fa als repertoris de música clàssica, Patrícia Caicedo destacà la seva dificultat per interessar els noves generacions, i va apostar per imaginar-la combinada amb les noves tecnologies que obrin la porta a noves interdisclipinarietats amb les altres arts. Artur Serra, apuntà la necessitat que l’igual que la recerca, la cultura ha de poder comptar amb els mitjans tecnològics necessaris i, en aquest sentit, lamentà la no existència de grans projectes de convergència entre el món tecnològic i la creació artística, com si que gaudeixen sectors com el dels videojocs o las grans produccions cinematogràfiques. Per a Serra, caldria invertir en la posada en funcionament de laboratoris de creació artística. Joaquim Garrigosa, que actuà com a moderador, es mostrà a favor d’introduir l’educació en les arts en les primeres etapes escolars, començant per la preescolar (P3), plantejament que va ser un dels temes més comentats en el torn de paraules dels assistents. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya. Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs. La seva intervenció tingué com a base aquest article que podeu consultar on-line.
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està sens dubte relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament i manteniment de noves audiències. Els orígens d’aquesta situació es remunten al segle XX, quan sota l’influx d’artistes com Marcel Duchamp, es va començar a repensar el concepte d’obra d’art, concloent amb la fi de l’hegemonia del creador i es va donar pas a una participació cada vegada més activa de l’audiència. A partir de finals del segle XX, Internet va produir una autèntica revolució de la indústria musical que va canviar per sempre les seves formes de distribució i comercialització. No obstant això, la revolució més gran la constitueixen les infinites possibilitats que ofereix per a persones de diversos grups socials i nacionalitats, per a la preservació i difusió de repertoris en perill d’extinció, permetent als músics connectar amb les audiències en l’àmbit global, desenvolupar nínxols de mercat i establir xarxes d’intercanvi a nivells que abans mai s’havien imaginat. Com a resultat d’això, l’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Aquest escenari presenta nous reptes per als intèrprets que han de sumar al seu arsenal d’eines, el coneixement d’Internet, amb la finalitat de desenvolupar comunitats virtuals, tenir una presència online i proposar noves formes d’execució i relació amb les seves audiències. No obstant això, fins al moment, la majoria de les interaccions entre els músics i les seves audiències al món digital, es continuen produint dins de l’antic paradigma d’Internet, és a dir, el que implica l’existència d’una audiència que és receptora passiva de continguts, alguna cosa similar al model utilitzat per la televisió. Per aquesta raó m’interessa reflexionar sobre el que esdevé en el si del Barcelona Festival of Song, esdeveniment que des de 2011 integra l’Internet de segona generació, creant un espai de treball intercontinental per a l’ensenyament i l’execució de la música, permetent el desenvolupament de noves formes de relació entre els músics i les seves audiències i contribuint al desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga a les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums i als músics a desenvolupar eines i habilitats que afavoreixin noves formes de ser músic i de fer música i en les quals hi intervé la tecnologia.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona). Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats. El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya. Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs. Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona). Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats. El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya. Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs. Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
La mida del relat, un factor clau en el mercat! El Cercle de Cultura va organitzar el 21 de maig un nou debat temàtic sota el títol: El relat cinematogràfic: sèries o llargmetratges? Els ponents de la sessió van ser Fausto Fernández i Hèctor Claramunt. Posteriorment es va obrir el debat entre els assistents. PRESENTACIÓ. Abans de parlar de Dumas parlem de Mann. En el pròleg de La muntanya màgica Thomas Mann reconeixia que la seva novel·la tot i ser una obra de moltes pàgines no calien set anys per llegir-la; i afegia, però tampoc us la podreu llegir en set hores. Alexandre Dumas, més radical, ni es plantejava deixar el temps de lectura en mans del lector i dosificava els capítols servint-los seriadament. En qualsevol cas, tot narrador sap que per fidelitzar l’atenció es convenient anar per davant de l’audiència, saber què passarà abans que ella i si convé, deixar-la temporalment amb la mel a la boca. Avui, en la narració cinematogràfica, amb les noves regles de la difusió digital, s’ha intensificat aquest procés d’estira i arronsa. Sèries i llargmetratges competeixen en un mercat obert i accessible. Convivència, ruptura, cicle…? Fausto Fernàndez i Hèctor Claramunt, dos practicants de cultes aparentment diferents, cara a cara. No us ho perdeu. FAUSTO FERNÁNDEZ. (Barcelona, 1966), llicenciat en ciències de la informació, és crític i col·laborador a la revista Fotogramas, als programes La finestra indiscreta de Catalunya Ràdio i La Claqueta de Radio Marca i a Canal +. Ha participat en nombrosos llibres col·lectius editats per festivals com els de Sitges i Donosti. Autor de Telebasura Española (Ed. Glènat, 1997). Sinopsi de la ponència: El cinema i la televisió han compartit, des de sempre, molt de fons i forma, fins i tot el llenguatge (eminentement visual). Tot i això, també són evidents les coses que les diferencien. Avui, quan el discurs mainstream ens parla d’ una ficció televisiva més agosarada i creativa que el cinema, és un moment també per reivindicar tot lo que aquesta TV li deu al cinema d’ara mateix, a la TV del passat, i tot lo que la TV actual no ha pogut clonar d’una producció cinematogràfica molt més interessant i arriscada del que sembla. HÈCTOR CLARAMUNT. Actor, guionista i director de teatre i televisió. Va cursar els seus estudis de cinema a la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara. Professionalment, es va iniciar sota la tutel.la de Francesc Bellmunt amb la TV movie “Nines Russes” i la mini-sèrie “Àngels i Sants”. Ha participat com a actor en diverses sèries de televisió d’àmbit estatal (“El Internado”, “Desaparecida”, “Luna”). L’últim any ha estat co-creador, co-guionista i co-director amb Joel Joan de la sèrie “El Crac” per TVC. Sinopsi de la ponència:Des de fa uns quants anys, s’ha anat produint un autèntic fenomen cultural al voltant de les sèries de televisió, mentre que l’assistència al cinema ha anat minvant. Això en part és degut a la revolució tecnològica del “home-cinema”, però tot i així, el canvi va molt més enllà que això. La passió i l’expectació que generen les sèries de televisió és molt superior a la que genera avui en dia el món del cinema. Les sèries juguen amb molt més avantatges al seu favor. Analitzarem molts d’aquests factors, aprofundint especialment en la llibertat narrativa a nivell estructural que permet uns arcs de personatge d’una complexitat totalment fora de l’abast de cap llargmetratge cinematogràfic. Convocatòria Dia: 21 de maig de 2015. Horari: de 19:00 a 20:30 hores. Lloc: Sala del Gremi d’Editors de Catalunya ( València 279, 1r, Barcelona). Tema: El relat cinematogràfic: sèries o llargmetratges? Ponents: Fausto Fernández i Hèctor Claramunt.
Eleccions municipals 2015. Taula de representants de formacions polítiques que presenten candidatura a Barcelona. Dia: 7 de maig del 2015 Hora: 19:30 Lloc: Auditori del Cercle d’Economia (Provença 298, Barcelona) Moderador: Bernat Puigtobella En motiu de les eleccions municipals del 24 de maig es van convidar set formacions polítiques que presenten candidatura a la ciutat de Barcelona a explicar les seves prioritats en política cultural i participar en un debat posterior amb els assistents. La Taula va estar formada per les següents formacions i representants: Convergència i Unió (CiU): Jaume Ciurana i Llevadot Barcelona en Comú: Berta Sureda Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Juanjo Puigcorbé CUP Capgirem Barcelona: Pere Casas Zarzuela Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Guillem Espriu Avendaño Ciutadans (C’s): Pau Guix Partit Popular de Catalunya (PPC): Àngels Esteller Ruedas Es van adreçar als representants un qüestionari amb set preguntes per tal que cada formació es centri en la o les que consideri de més interès: 1. Quines són les tres principals prioritats culturals del vostre programa? 2. Quins pactes i acords calen per posar la cultura al centre de les polítiques municipals en l’ordre social, educatiu, creatiu i econòmic? 3. Quina ha de ser la relació de la ciutat de Barcelona amb la Generalitat en matèria cultural i quin model de gestió proposeu per als grans equipaments nacionals situats a la ciutat de Barcelona? 4. Quin paper han de tenir en la vida cultural de la ciutat les empreses culturals i, en general, l’activitat cultural privada? 5. Quin paper ha de tenir l’Àrea Metropolitana en la vida cultural de Barcelona i què penseu de l’engranatge cultural centre-barris? 6. En el capítol d’infraestructures, com creieu que es pot anar cap al metre pensat més que cap al metre quadrat? 7. Quin es el paper del programa fàbriques de creació en el vostre disseny cultural i com imagineu el desenvolupament necessari de les empreses de creació a Barcelona?