Miquel Curanta avança en aquest article tres objectius bàsics de la nova direcció de l’ICEC: impuls als projectes culturals, capacitació per millorar el funcionament de les empreses del sector, i “activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural”.
Cerca: “”
S'han trobat 8 resultats per a la vostra cerca.
Cas Pasqual: dues acotacions per al debat
En relació a la dimissió de Lluís Pasqual de la direcció del Teatre Lliure i del debat que l’ha acompanyat, Vinyet Panyella considera que “queda clar que el cas Pasqual posa damunt la taula temes relatius a la salut cultural del país que s’han de debatre i resoldre”. Concretament sobre el model d’elecció dels màxims responsables de grans centres de creació cultural i artística, Panyella apunta que “és un fet com a mínim curiós que quan la qüestió s’ha plantejat obertament i en públic ha estat quan hi ha hagut canvis de directius que han exercit llargament via lliure designació”.
Els dimonis del consum cultural
Xavier Marcé vol trencar en aquest article les resistències a assumir que “la major part dels continguts que associem quotidianament a la creació i la producció cultural són en realitat productes de mercat”, i que “el futur de la nostra producció cultural dependrà de la nostra capacitat per augmentar els públics, sigui la demanda”. L’autor, a més, fa una punyent reflexió sobre quin paper hauria de tenir l’administració pública en aquest mercat cultural.
El professor i periodista cultural Toni Vall defensa que la xarxa de teatres de Barcelona és una peça clau per tenir “gran una ciutat, més oberta, càlida, acollidora i llesta”, i aposta per la protecció i reconversió de les infraestructures culturals en perill, siguin sales de teatre o de cinema.
L’estudi “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” presentat pel CoNCA i la Direcció General de Joventut assenyala la importància de l’educació, els efectes de la crisi econòmica en el consum cultural i trenca alguns tòpics sobre l’impacte de les TIC en determinats àmbits culturals.
Xavier Marcè analitza les oportunitats, reptes i mancances del teatre polític contemporani, “en la recerca d’un llenguatge artístic que posi la creativitat i l’art a disposició de l’educació popular”.
L’hora del teatre, no la del cine
Article de Xavier Bru de Sala publicat al Periódico en el que critica la banalitat d’una part molt significativa de l’oferta cultural. Lamenta que la visió crítica de la societat que planteja una part de l’oferta teatral o les arts visuals, no sigui present en altres àmbits dels productes de gran consum cultural al nostre país, com la literatura o la ficció televisiva.
El Departament de Cultura ha publicat dos estudis que analitzen l’evolució de l’ocupació en les empreses culturals d’aquests darrers anys i el sector de les arts escèniques, i que ofereixen unes dades de gran interès sobre el dinamisme de les indústries culturals del nostre país malgrat els anys de crisi patits.