Categoria: Activitats
El reconeixement normatiu de la Propietat Intel·lectual va tenir lloc en època del Despotisme Il·lustrat i, des de llavors, ha fet un llarg camí fins que, als darrers anys, el conjunt de serveis, xarxes, software i hardware disponibles ha suposat un autèntic terratrèmol per aquesta normativa que es troba en una situació de profunda confusió, en bona part per l’obsolescència esdevinguda dels conceptes que constituïen els pilars bàsics de la seva arquitectura. En efecte, l’actual regulació genera una notable frustració col·lectiva per als autors i titulars derivatius dels drets, per als usuaris i, també, per als agents econòmics. Alhora, la necessària i urgent reforma de la propietat intel·lectual ha esdevingut un greu problema per als poders públics i la política legislativa. Per tot això, sembla evident que, des de la perspectiva de l’ordre legal i, sobretot, de l’interès econòmic, privat i col·lectiu, s’hauria de produir una profunda reflexió sobre el paper i contingut de les futures normatives sobre Propietat Intel·lectual fugint de posicionament incoherents amb les necessitats i interessos del moment actual. Resulta urgent, doncs, afrontar el repte de dotar-nos d’un nou marc legal que vertebri el foment de la producció i del comerç de les creacions intel·lectuals, garantint la seva protecció i, alhora, faci viable el desenvolupament d’un sector econòmic absolutament crucial en l’àmbit de la nova economia al voltant de l’explotació dels continguts.
El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).
Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències. L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums, i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.
El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.
Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org
El relat sobre els procesos migratoris a Catalunya, malgrat els esforços de Paco Candel, ha estat segrestat pel contingut de dos llibres. Un és el de Jordi Pujol (Immigració, problema i esperança de Catalunya), i l’altre de Jordi Solé Tura (Catalanisme i revolució burgesa). Una pinça que intenta la congelació de les identitats. Pujol posa sobre la taula que les classes socials a Catalunya perden valor i que allò important és l’origen de les persones, la identitat, la cultura. En Solé Tura afirma que la consciència nacional pertany a la burguesia, atenent els postulats marxistes sobre l’internacionalisme proletari. Lluís Cabrera considera que entre la cultura i identitat andalusa (i, per extensió, la hispànica) i la cultura i identitat catalana, les diferències són mínimes o, en tot cas, inexistents. La Catalunya dual és un invent per a retroalimentar les dues coalicions que, fins fa poc, s’han repartit el poder, PSC-PSOE i CiU.
Per abordar la revolució digital i el canvi de paradigma que aquesta comporta, cal considerar la necessitat d’avançar vers la cerca i posada en pràctica de solucions coherents amb els trets i elements diferenciadors del nou entorn digital emergent. En la mesura que això es pugui fer, la resposta als reptes de la transformació que s’està esdevenint en les activitats creatives, culturals i de comunicació es podrà produir amb una major eficàcia. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació – UPF Barcelona. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA, “la digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural”. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent. Posteriorment, es va obrir el debat obert entre tots els assistents.