El sector i la ciutadania necessitem els espais culturals oberts. Cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural Deures fets Amb molta dificultat, esforç, il·lusió i sense cap ajut a hores d’ara (després de tres mesos tancats), el sector cultural ha anat obrint les portes a l’activitat cultural dirigida a la ciutadania. Ho ha fet complint totes les normes dels protocols acordats amb el PROCICAT (en tenim un d’específic per a cada disciplina artística). Disposem de control d’aforaments i registres d’usuaris, tan necessaris com inexistents en moltes altres activitats. Els resultats són aclaparadors: cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural. Aquestes activitats culturals són la base de confiança pels espectadors que són corresponsables de l’èxit de les mesures gràcies a la seva actitud cívica, però també són la base de la reconstrucció de la certesa per a una inversió futura que permeti assolir l’obertura al 100%. Perplexitat El “premi” a aquesta actuació responsable avalada pels resultats va ser la decisió -primer a Lleida i després a Barcelona i àrea metropolitana- d’aplicar una resolució de manual d’instruccions d’etapes superades i insegures, on es comença a entreveure el nivell de desgavell per part dels màxims responsables encarregats de fer-nos sortir de la crisi. Esperàvem una fase 2 flexible, però la realitat a hores d’ara és que ens han tancat la cultura. Indignació Tots els agents del sector cultural s’activen al voltant de la campanya CULTURASEGURA perquè no és acceptable, ni cert, ni just que es projecti el missatge a la ciutadania que la cultura és una activitat contagiosa i se’ns privi de la viabilitat econòmica que podem tenir després de quatre mesos de crisi. Platges obertes, activitats obertes, el carrer obert, i les vacances a tocar, i l’única ocurrència és tancar els espais segurs on la gent s’ho passa bé, gaudeix, reflexiona, riu i plora…, en condicions de màxim control, higiene i distància, homologades pel mateix PROCICAT. Desproporcionalitat: Com es pot tancar tot un sector d’activitat que representa gairebé un 4% del PIB directe, sense cap argument sòlid ni causa justificada? En base a quin dret, a quina llei? Qui respon dels danys causats? Compromisos Ahir diumenge, a les 9 del matí, després de llargues negociacions, trucades, gestions, que van començar amb el tancament al Segrià i s’han intensificat amb la resolució dictada divendres-representants dels cinc sectors culturals (música, editorial, arts escèniques, arts visuals i audiovisual) es van reunir amb el Departament de Cultura i representants del Departament de Salut i d’Interior. Davant d’una manca d’arguments creïbles per decidir tancar tota una activitat segura i deixar-ne moltes sense control al lliure albir de la ciutadania, les parts de la taula vam assumir uns compromisos: Per part del sector, reiterar la nostra voluntat de ser part de la solució, oferint una gestió corresponsable en la gestió de la seguretat dels espais. El virus estarà amb nosaltres molt temps i no es pot tancar un país indefinidament, i molt menys de manera intermitent, perquè es acabar amb la seva salut anímica i econòmica. Per tant, caldrà buscar espais de seguretat on les persones puguin ocupar el seu temps lliure. Per part de la Secretaria de Salut i d’Interior, gestionar amb caràcter urgent les peticions d’obertura d’activitats prohibides amb la resolució, a partir d’enviar documentació als ajuntaments per ser validada pel PROCICAT. El sector va preparar la documentació. El govern encara no s’ha pronunciat sobre les activitats culturals que ahir ja es van celebrar, augmentant encara més la seva imatge de desbordament, descontrol, incoherència i incapacitat per rectificar una norma totalment equivocada que ha fet un mal irreparable a un sector ja de per sí molt damnificat. Ridícul Ahir vam assistir a un espectacle polític grotesc, que ens avergonyeix a tots, fruit d’una errada de dimensions no creïbles, que no s’esmena sinó que es reforça, i es dóna la següent situació: La norma PROHIBEIX fer actes culturals. Però TÉ UNA EXCEPCIÓ: si es demana permís al PROCICAT, a través dels ajuntaments, hi ha la possibilitat d’obrir. Aquesta mesura que tots creiem que era a mida del Festival Grec, ens diuen que és l’escletxa per obrir l’activitat cultural que encara no ha decidit anul·lar-se definitivament. Resultat: a partir d’ara, si ningú no rectifica, hi haurà una allau de peticions per fer activitats culturals obertes al públic, des de Festes majors, fins a activitats en espais tancats. I el PROCICAT les ha d’estudiar totes. Activitats municipals realitzant-se sense permís ahir, incertesa fins a l’últim moment, descrèdit del Govern, baralla i soroll polític, públic desinformat i desorientat, i tot un sector ESTIGMATITZAT, ARRUÏNAT i INDIGNAT. Demandes El sector ha demostrat amb fets una clara consciència i reconeixement de la difícil tasca que els nostres governants han d’afrontar en una gestió extremadament complicada i que sempre ha estat al seu costat amb voluntat d’ajudar i de sumar. Som i volem ser part de la solució. Però actius, segurs i amb tot el suport del Govern i de la resta d’administracions al món de la cultura. Per tot això, DEMANEM: Que es rectifiqui immediatament la decisió sobre el tancament dels espais i activitats culturals, donat que estem complint amb totes les mesures i no hi ha cap cas de contagi, i que no se suspengui l’activitat cultural segura de l’estiu (festes majors, etc.). Que d’ara endavant s’escolti al sector en la gestió de les decisions que l’afecten tan essencialment. Que la gestió de la crisi tingui fases de restriccions és lògic, però els espais culturals ja no són els capdavanters en el tancament, ja que són els espais més segurs. Per tant, que els espais culturals estiguin al final de les fases de tancament davant de qualsevol futura gestió de la crisi. Que la cultura sigui considerada pel Govern com un dels valors que ha ajudat a suportar la crisi i se la tracti amb la justa correspondència (cap homenatge des del Govern, ni cap altra administració, als artistes que ens han consolat desinteressadament, per cert). LA CULTURA ÉS UN BÉ DE PRIMERA NECESSITAT. Que es generin campanyes de confiança entre el públic, tan malmesa per les imprudents declaracions emeses des del Govern. Són demandes assumibles, justes i la rectificació honora a qui l’exerceix especialment quan l’error és tan flagrant. Malgrat tot, el descrèdit és tan gran que li ha tret categoria d’estigma a la cultura i ara qui l’ostenta és el Departament de Salut. En cas contrari, en cas que es bunqueritzi la decisió i no es comprengui que estem en una fase nova on moltes empreses de tots els sectors som segures i estem preparades per continuar obertes convivint amb la crisi, es fa absolutament necessària la dimissió dels responsables.
Autor: admin
La cultura és un dret
Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals i vicepresident del Cercle de Cultura, ha estat una de les personalitats del món cultural que ha participat la sèrie de reflexions sobre el futur del sector “La cultura en 300 paraules” impulsada pel CoNCA. Voldria que la cultura fos una expressió del bo i millor de la humanitat. La cultura és el que més ens diferencia de la resta d’éssers vius: la nostra capacitat de fer art, ciència i pensament, i les expressions de les nostres formes de vida. I dic això perquè crec en el poder de la cultura i l’educació per a millorar la dignitat de les persones i la cohesió social. Com tota crisi, la pandèmia de la COVID-19 és una oportunitat de regeneració. Cal fer moltes coses que abans no hem fet bé, i fer-ne d’altres que responen als canvis que hem d’encarar. Hem de millorar la relació dels sectors de la cultura amb el conjunt dels ciutadans. Però per fer-ho cal que ens preguntem si vivim per treballar o treballem per viure. Si l’economia està al servei de les persones o les persones al servei de l’economia. Com que crec en les utopies —perquè sense elles no ens hi acostem mai— i també crec que la força de la voluntat ens obre les portes de l’optimisme, l’endemà cal que tinguem el finançament que es mereix la cultura, com un dret universal i un pilar de l’estat del benestar. Un finançament públic a l’alçada del país, amb unes lleis de patrocini i mecenatge que no tenim, i la consideració de la cultura com un element que genera ocupació, impacte en el PIB i competitivitat, i com l’ingredient fonamental per a un turisme sostenible, una economia creativa competitiva. Ens cal un marc normatiu actualitzat que esdevingui un instrument d’innovació. Cal que ens afanyem a modernitzar les administracions públiques per tal que siguin més eficients i puguin establir relacions més àgils i prestar serveis públics de qualitat. Voldria que la cultura no fos només una mercaderia, sinó un element fonamental per a sentir-nos dignes i feliços. Text originàriament publicat a: https://conca.gencat.cat/ca/cultura-en-300-paraules/la-cultura-es-un-dret/
INTRODUCTION
The pandemic crisis we are suffering and its social and economic consequences have stressed the major role that culture plays in overcoming this crisis. Culture has proven to be the most valuable space for rediscovering values such as creativity, awareness, endeavour, solidarity, dialogue and the ability to transcend. But it has also confronted us with many of the shortcomings in the arts and culture sectors. A fact that we must correct in order to take advantage of their strength and potential for relaunching the European Union project and quality of life for citizens.
Europe’s rich cultural diversity is a key element for overcoming this profound crisis, which has affected all countries and involves the responsibilities of local, regional, federal and state administrations within the European Union.
Culture is not an expense but an investment. It is a crucial area for defending a way of life that places the priority on people. Culture in its various expressions is an essential factor for the style and quality of life of Europeans.
Each Member State is facing different challenges and circumstances. But culture provides all European citizens with a common thread for constructing dignity, progress, quality of life and also economic development and competitiveness.
This initiative is open to all and its main goal is to create a mindset and initiate a process of dialogue and action led by and from each country, sharing the need to improve the role of art and culture in strengthening the European Union project as a common project for peace, security, democracy, progress and the defence of human rights.
Art and culture institutions, entities, organisations, enterprises and operators must provide a process of dialogue and collaboration to administrations that can help to give culture a greater institutional, economic and social role.
Promoted by the Cercle de Cultura in Barcelona, this initiative was launched on 23 April and is now headed by the State Federation of Associations of Cultural Managers, FEAGC (Madrid), A Soul for Europe project (Berlin), the European Festivals Association (Brussels) and Alternativas Foundation (Madrid), and it also enjoys the support of several personalities linked to the arts and culture sectors as well as European institutions.
It is an open initiative that wants to share leadership with all institutions, organisations and professionals wishing to join. It aims to unite forces among all the arts and culture sectors in each of the countries of the European Union and also others that share a direct link, such as the creative economy, innovation or tourism. Together, we will be stronger. More culture! More Europe!
MANIFESTO
A manifesto in support of culture as a strategic factor in overcoming the COVID-19 crisis that is open to all institutions, NGOs, companies, artists, creators, intellectuals, technicians and cultural managers of all European Union Member States.
The Universal Declaration of Human Rights states that everyone has the right to culture. A rich diversity of cultural expressions in Europe is a major factor for dignity and quality of life when it comes to constructing the European Union project, as well as a key element for generating economic development, competitiveness and boosting innovation.
Cultural sectors are undergoing a crisis that has no historical precedents. Cultural activity in Europe was not as affected as it has been because of the COVID-19 pandemic even during the wars of the 20th century. Museums, libraries, publishers, art galleries, theatres, cinemas, concert and dance halls, festivals, fairs, circuses, traditional events and all manner of cultural expressions and projects have been severely affected and threaten both the continuity of artists, creators, professionals, companies, entities and institutions, and will also seriously affect the immediate future of the way we relate with and access culture.
The European Union is a project of peace, security, cooperation and progress that has led to one of the stages of greatest prosperity and quality of life for all citizens of all its Member States. Europe’s rich cultural diversity is extremely important for developing the lifestyle and common space of the European project.
Although Member States have jurisdiction over their cultural policies, we urge the main institutions of the European Union (European Parliament, Council and Commission) to include culture in the agenda of relaunching the European project, which needs to be initiated to overcome the effects of the COVID-19 crisis. We need to overcome previous shortcomings and give new impetus to the European Union project, in which culture continues to be a major factor.
The diversity and difference in supportive responses to the crisis situation in the cultural sectors that are being promoted by the Member States give us an idea of the need to improve the exchange of good practices in determining political priorities on the financing and development of culture at a European level.
This is why we are proposing that European institutions encourage Member States to work on a process of development and improvement of support and funding mechanisms by more profoundly incorporating the strategic nature of culture into the European construction project.
Manifesto points:
• Culture is a right enshrined in the Universal Declaration of Human Rights and an essential good that needs to be more profoundly incorporated into the European construction project.
• This means that culture must be protected and promoted with enough suitable resources that respond to this importance by Member States and also with the support and participation of European institutions.
• Culture should be more strongly integrated into the strategic plans for territorial, social and economic development at both national and European levels.
• We immediately need to incorporate “shock” measures aimed at injecting resources into the cultural sector. Beyond that of borrowing to overcome the crisis, we need to act urgently to preserve our cultural fabric by paying special attention to maintaining a balance between the public and private sectors.
• It is essential to launch measures to protect artists, creators, technicians and managers, as well as cultural companies, entities and institutions, as these are a source of wealth and work for many people.
• Greater strategic coordination of culture with economic, educational, welfare, development and cooperation policies.
• A major communication campaign is needed as soon as possible to raise awareness among European citizens about the fundamental value of culture in building a collective project of coexistence and the need for them to be involved in generating the viability of cultural sectors.
• We need to start working on coordination initiatives that can help Member States to have sponsorship and social participation laws that follow a European approval process and become a real stimulus for the participation of individuals and legal entities in financing and sponsoring culture.
• Work needs to be done to update the regulatory framework of the Member States that affects the cultural sectors by taking advantage of the true potential of culture in the strategic development of economic, social and territoral models.
• Culture sectors want to be considered as necessary as we have been in order to overcome this lockdown. But these efforts now need to be collective and European in scope. Only in this way will we be able to take advantage of the enormously rich cultural diversity of the European Union in relaunching its project for the future.
The manifesto is supported by:
Hans-Gert Pöttering / Chairman of the Former Members Association and Former President of European Parliament / Germany
Enrique Barón / Former President of European Parliament. Chairman of Fundación Yehudi Menuhin España / Madrid
Manuel Cruz / Philosopher and writer / Former President of the Spanish Senate / Barcelona
Joan Rigol / Former Catalan Ministry of Culture and Former President of Catalan Parliament / Barcelona
Doris Pack / Chair of the Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation and Former President of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / Germany
Catherine Trautmann / Co-President of Franco-German Cultural High Council and Former French Ministry of Culture / France
Hannes Swoboda / President of The International Institute for Peace and Former President of the Group of Socialists and Democrats of the European Parliament / Austria
Nikolaos Sifounakis / Former President of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / Greece
Petra Kammerevert / Member of the European Parliament. Former President of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / Germany
Maria Badia / Former Vice president of Socialists and Democrats Group in the European Parliament / Catalonia / Spain
Segimon Borràs / Publisher. President of Cercle de Cultura / Barcelona
Kathrin Deventer / Secretary General of the European Festivals Association / Brussels
Diego López Garrido / Executive Vice President of Fundación Alternativas. Former Secretary of State for the European Union / Madrid
Santiago Fisas / Former Member of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / Barcelona
Zita Gurmai / President of the Party of European Socialists Women and Former Member of the European Parliament / Hungary
Volker Hassemer / President of the Zukunft Foundation / Berlin
Nele Hertling / Spokesperson for A Soul For Europe / Berlin
Daniel Innerarity / Philosopher. Director of Instituto de Gobernanza Democrática / Basque Country / Spain
Ulrich Fuchs / Director of the European Capital of Culture Linz 2009 and Marseille-Provence 2013 projects / Marseille
Jaume Lanaspa / President of the Barcelona Office of Club de Roma / Catalonia / Spain
Pia Locatelli / President of Fondazione A.J. Zaninoni for cultural promotion and training and Former Member of the European Parliament / Italy
Gabriel Magalhâes / Thinker, writer and poet / Portugal
José Manuel Pérez González (Peridis) / Architect and draftsman / Madrid
Francesc Torralba / Philosopher / Professor of Ethics at Ramon Llull University / Barcelona
Joan Manuel Tresserras / Former Minister of Culture of the Government of Government of Catalonia / Barcelona
Jordi Amat / Philologist and editor of El Món de Demà / Barcelona
Teresa Riera / Former President of the Committee on Industry, Research and Energy of the European Parliament / Balearic Islands / Spain
Diana Riba / Member of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / Barcelona
Andreas Schieder / Member of the European Parliament / Austria
Salima Yenbou / Greens Spokeswoman of the Committee on Culture and Education of the European Parliament / France
Pere Vicenç i Rahola / Honorary President of Cercle de Cultura and Former President of the International Publishers Association and the Federation of European Publishers / Barcelona
Initial support:
Jordi Alberich / Businessman / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Ferran Audí / Actor and director of cinema and theatre / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Laura Bertran / Director of Primer punt: Communication and institutional strategy / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Airan Berg / Artistic Director of the Festival der Regionen / Austria
Lluís Bonet / Director of the Cultural Management Program of the University of Barcelona / Member of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Montserrat Bou / PROA General Manager, Productors Audiovisuals Federats / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Gemma Carbó / Cultural Manager / President of INTERARTS Foundation / Catalonia / Spain
Martín Carrasco Pedrero / Cultural Manager and Exhibition Curator / Extremadura / Spain
Jesús Cimarro / President of Academia de las Artes Escénicas de España / Spain
Santiago Manuel Cuadrado Rodríguez / Cultural Manager. Badajoz Provincial Government / Extremadura / Spain
Carles Duarte / Director of the Fundació Institució Cultural del CIC. Former President of the National Council of Culture and Arts / Member of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Paul Dujardin / CEO & Artistic Director of the Centre for Fine Arts, BOZAR, European House for Culture / Brussels / Belgium
Daniel Fernández / EDHASA Editor. President of CEDRO (Spanish Center for Reprographic Rights) / Catalonia / Spain
Jorge Avelino Fernández de León / Cultural Manager. Member of the board of the Spanish Academy in Rome / Asturias / Spain
Jordi Font i Cardona / Cultural Manager and Secretary of the National Council of Culture and Arts / Catalonia / Spain
Mercè Franquesa / Secretary General of Cercle d’Economia / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Agustín Fructuoso / Plastic artist / Member of the board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Ángel García Carreño / Cultural Manager / Navarra / Spain
Jordi González / Vice President of Art and Contents of Grup FOCUS / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Beatriz Hernández Gómez / Cultural Manager / Extremadura / Spain
Belén Latorre / Director of Fundació Antigues Caixes Catalanes / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Esteve León / Cultural Manager / Senior advisor to Consorci de les Drassanes de Barcelona General Management. Teatre Lliure Trustee / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Felice v. Maltzahn / Zukunft Foundation / Berlin / Germany
Miguel Ángel Martín Ramos / Delegate in Brussels and Head of European Affairs of the Fundación Academia Europea y Iberoamericana de Yuste / Member of the Strategic Group of A Soul for Europe / Extremadura / Spain
Alfons Martinell / Honorary Director of the Unesco Chair: «Cultural Policies and Cooperation» / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Daniel Martínez de Obregón / President of Grup FOCUS / Member of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Rubén Morcillo Calderón / Cultural Manager. Curator of exhibitions and cultural spaces / Extremadura / Spain
Juan Carlos Moreno Piñero / Director of Fundación Academia Europea y Iberoamericana de Yuste / Extremadura / Spain
Vinyet Panyella / President of National Council of Culture and Arts / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Jordi Pardo / General Manager of Pau Casals Foundation / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Marta Puigderrajols / Cultural Manager / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Fèlix Riera / Publisher and Director of Fundació Romea / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
M. Àngels Torras / Director of Serveis Territorials a Barcelona of the Department of Culture from the Catalan Government / Member of the Board of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Antoni Vila Casas / President of Fundació Vila Casas / Member of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
New supports:
Pablo Álvarez de Eulate González / Music and Programming Area Coordinator of Acción Cultural Española AC/E / Spain
Carles Arques Aliaga / Crea360. European projects technician / Valencia / Spain
Miguel Atanet / Journalist / Andalusia / Spain
Nicolas Bertrand / Cultural Cooperation Consultant / France
Marta Esteve / General Director of Fundació Carulla / Catalonia / Spain
Víctor Fernández Correas / Journalist and writer / Extremadura / Spain
Diego Ferro / Actor / Madrid / Spain
Julio Guinea Bonillo / EU Law Professor and Coordinator of the EU-China URJC Master and Coordinator of the Democracy Working Group of Universidad Rey Juan Carlos / Spain
Dagmar Grünwald / Cultural Manager / Austria
Llucià Homs / Cultural Consultant, exhibition curator and art advisor / Member of Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Virginia Luque Gallegos / Consulting and Training in Cultural Management / Spain
Antonio Paolo Russo / Universitat Rovira i Virgili / Italy
María Jesús Pascual González / Documentalist. Centro de Documentación e Información Europea de Extremadura / Extremadura / Spain
Antonio Salazar / TV and film actor / Madrid / Spain
Alexandra Savvopoulou / Europe 2021 / Greece
José Manuel Seda / Tv, film and theatre actor / Andalusia / Spain
Silvana Navarro-Hoyos / ICCIRA - International Cultural and Creative Industries Regulatory Authority / Colombia
Elvira Sojli / University of New South Wales / Australia
Borut Vojkovic / Tourism, Entrepreneurship and Rural development in Moravske Toplice / Slovenia
Organizations which promote the initiative:
Cercle de Cultura - cercledecultura.org
FEAGC - Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural - feagc.com
ASfE - A Soul for Europe - asoulforeurope.eu
Fundación Alternativas - fundacionalternativas.org
EFA - European Festivals Association - efa-aef.eu
Organizations and associations (68):
Acadèmia Catalana de la Música
ACPDC - Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya
ADPCE - Asociación de Directores de Producción Cinematográfica de España
Âgora Sevreis Culturals S.L
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Amics de la UNESCO Barcelona
APAC Associació de Professionals de l'Audiovisual Català
Asociación de Museólogos y Museógrafos de Andalucía
ASSITEJ España. Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud
Associació Casal Font d'en Fargues
Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d'espectacles)
Associació d'editors en llengua catalana
Associació El Cor Canta
Associació Musical Windu
BOZAR, European House for Culture
Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Centre Moral i Cultural del Poblenou
CIATRE – Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya
Cluster Audiovisual de Catalunya
Col•legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya
Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo
Coral Font d'en Fargues
CoWorkNexus Project
daniel berdala art shop
Diagnosis Cultural
Editorial Les hores
Esbart Català de Dansaires
Escola Municipal de dansa de Celrà
EtcA - Escola de teatre i circ d'Amposta
FAETEDA - Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza
FEAGC - Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural
FECED - Federación estatal de compañías y empresas de danza
Federació Catalana de Societats Musicals
Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya
Federació Pessebres Vivents de Catalunya
FEMA - Federación de Músicos Asociados
Filmcommission Barcelona
Foment del Treball
Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia
Fundació Antiga Caixa Manlleu
Fundació Antigues Caixes Catalanes
Fundació Ars
Fundació Interarts
Fundació Orfeó Lleidatà
Fundació Pau Casals
Fundació Privada Taller de Músics
Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste
Fundación Caja de Burgos
Fundación Kreanta
Fundación Premio Convivencia
GEMA - Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua
GGAC - Gremi de Galeries d'Art de Catalunya
Gremi de Llibreters de Catalunya
Innovarte
LiceXballet
Life & Pictures S.L.
Llegir en Català - Associació d'Editorials Independents
Morfema T, SL
PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya
PDC - Plataforma en Defensa de la Cultura
PIAF - Productoras Independientes Audiovisuales Federadas
PROA - Productors Audiovisuals Federats
Propostes Artístiques, SL
Trànsit Projectes
TRESC - Comunitat de Cultura
UNIMA - Unión Internacional de la Marioneta Federación España
VEGAP - Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos
New supports (52):
Academia de las Artes Escénicas de España
AGADA Distribución
AlgoDiferente Gestión Cultural
Alquibla Teatro
Anabel Veloso Compañía Flamenca
ARC Research & Consultancy
Arte Amanti International Chamber Music Festival
ARTEC -C-LM Asociación de profesionales de la Gestión Cultural de Castilla-La Mancha
Asociación Cultural Lieva
Asociación Internacional de Fotografía InCadaqués
ASOCIACION TE VEO ARTES ESCENICAS PARA LA INFANCIA
Associació Arts al Carrer
Associació LIVEMEDIA
ATLANTE Cultura & Teatro
Aye Cultura Social
Centro Culturale Internazionale Luigi Einaudi
CID-N Red de Desarrollo de Inteligencia Colectiva
Citrum Audiovisual
Coperfield for Social Good
Creative association "Fish Eye"
Fundació Arqueològica Clos
Fundació Carulla
Fundació Catalunya Cultura
Fundación Melilla Ciudad Monumental
Galeria Espiral
GCIB Gestors Culturals de les Illes Balears
GESCULT Cultura Innovación y Desarrollo S. L.
Grupo Puja. Teatro aéreo
Italia Nostra Onlus
Javier Liñera
Kunsthandel Pohlhammer
La meva
La Siamesa
Last Tour
L'Om Imprebís
Nacho Vilar Producciones
New Culture Foundation
On the Move
pigeon-bridge
P’LA ARTE
Red de Cooperación de las Rutas del Emperador Carlos V. Itinerario Cultural del Consejo de Europa
Sección Iberoamericana del Ateneo de Madrid
Smart ibérica Impulso Empresarial
Tanttaka Teatroa
Teatre del Mar
Teaviva Teatro Social Artesano
The OSB Music SC
Txirene Producciones
Ulapé Teatro
una más una
Wayra Plataforma Musical Ecuador
Wonderfeel Festival
The updated information with the new supports will be available on the web pages of the promoting entities:
cercledecultura.org / feagc.com / asoulforeurope.eu / fundacionalternativas.org / efa-aef.eu
Adherence to the manifesto “More Culture, More Europe! More culture in the relaunch of the European Union project ”(click on the previous text)
Manifeste Plus de Culture! Plus d’Europe! Plus de culture pour la relance du projet de l'Union européenne.
INTRODUCTION
La crise pandémique que nous vivons et ses conséquences sociales et économiques ont mis en lumière le rôle de la culture pour surmonter la crise. La culture s'est révélée comme l'espace le plus précieux pour redécouvrir des valeurs telles que le dépassement de soi, la créativité, la sensibilité, l'effort, la solidarité et le dialogue. Mais cela a également mis en relief les faiblesses des secteurs des arts et de la culture, un aspect à corriger pour profiter de sa force et de son potentiel pour la relance du projet de l'Union européenne et la qualité de vie des citoyens.
La diversité et la richesse culturelle de l'Europe sont des éléments fondamentaux pour surmonter cette crise profonde, qui n’épargne aucun pays et exige la responsabilité des administrations locales, régionales, autonomes, fédérales et nationales de toute l'Union Européenne.
La culture n'est pas un coût. C'est un investissement. C'est un domaine primordial pour la défense d'un style de vie dans lequel les personnes sont prioritaires. La culture, dans ses différentes expressions, est un élément essentiel du style et de la qualité de vie des Européens.
Chaque État membre à ses propres défis et ses propres circonstances. Mais tous les citoyens européens trouvent dans la culture un élément commun pour la construction de la dignité, le progrès, la qualité de vie, mais aussi le développement économique et la compétitivité.
L’objectif général de cette initiative ouverte à tout le monde est de créer un espace d’opinion et de contribuer à mettre en œuvre un processus de dialogue et d’action conduit par chaque pays mais dont le point commun serait la nécessité de renforcer l’importance des arts et de la culture dans la consolidation du projet de l'Union européenne, en tant que projet collectif de paix et de sécurité, de démocratie, de progrès et de défense des droits de l'homme.
Les institutions, organismes, organisations, entreprises et opérateurs des arts et de la culture doivent proposer un processus de dialogue et de collaboration avec les différentes administrations qui permette d’accorder à la culture un rôle plus central au niveau institutionnel, économique et social.
Cette initiative, promue par le Cercle de Cultura de Barcelone, a été lancée le 23 avril. Les chefs de file en sont aujourd’hui FEAGC, la Fédération nationale des associations professionnelles de gestionnaires culturels d'Espagne (Madrid), le projet A Soul for Europe (Berlin), la European Festivals Association (Brussels) et la Fundación Alternativas (Madrid) et elle reçoit le soutien de différentes personnalités liées aux secteurs culturels et aux institutions européennes.
Il s'agit d'une initiative ouverte qui souhaite partager le leadership avec toutes les institutions, organisations et professionnels qui souhaitent la rejoindre. L'objectif est d'unir les forces de tous les secteurs des arts et de la culture et d’autres directement concernés tels que l'économie créative, l'innovation ou le tourisme, dans chacun des pays de l'Union européenne. Ensemble, nous serons plus forts. Plus de culture ! Plus d'Europe !
MANIFESTE
Un manifeste en faveur de la culture comme facteur stratégique pour surmonter la crise COVID-19, ouvert à toutes les institutions, organisations non gouvernementales, entreprises, artistes, créateurs, intellectuels, techniciens et administrateurs culturels de tous les États membres de l'Union européenne.
La Déclaration universelle des droits de l'Homme établit que la culture est un droit de tous. Dans la construction du projet de l'Union européenne, la richesse et la diversité des expressions culturelles de l'Europe sont un facteur fondamental de dignité et de qualité de vie, ainsi qu’un élément clé du développement économique, de la compétitivité et de la promotion de l'innovation.
Les secteurs de la culture souffrent une crise sans précédent historique. Ni les guerres du vingtième siècle étaient parvenues à interrompre l'activité culturelle européenne comme l’a fait aujourd’hui la pandémie de la COVID-19. Les musées, les galeries d'art, les théâtres, les salles de concert et de danse, les festivals, les foires, les cirques, les manifestations populaires et toutes sortes d'expressions et de projets culturels ont subi des effets très importants qui menacent la continuité des artistes, créateurs, professionnels, entreprises, entités et institutions, et touchera sérieusement l'avenir immédiat des formes de relation et d'accès à la culture.
L'Union européenne est un projet de paix, de sécurité, de coopération et de progrès qui a permis l'une des étapes les plus prospères et de grande qualité de vie pour tous les citoyens de tous ses États membres. La richesse et la diversité culturelle de l'Europe sont très importantes pour développer le style de vie, l'espace commun et le projet de l'Union européenne.
Bien que les politiques culturelles soient une compétence des États membres, nous demandons instamment aux principales institutions de l'Union européenne (Parlement, Conseil et Commission européenne) d’intégrer la culture dans l'agenda de relance du projet européen pour surmonter les effets de la crise de la COVID-19. Nous devons surmonter les faiblesses antérieures et donner un nouvel élan au projet de l'Union européenne, dans lequel la culture sera un élément encore plus important.
La diversité et la différence des réponses promues par les États membres pour dépasser la situation de crise dans les secteurs de la culture prouvent qu’il est nécessaire d'améliorer l'échange de bonnes pratiques pour déterminer les priorités politiques, le financement et le développement de la culture à l’échelle européenne.
C'est pourquoi, nous proposons aux institutions européennes d’encourager les États membres à travailler à un processus de développement et d'amélioration des mécanismes de financement et de soutien, intégrant plus fortement le caractère stratégique de la culture dans le projet de construction européenne.
Points du manifeste:
• La culture est un droit inscrit dans la Déclaration universelle des droits de l'Homme et une nécessité fondamentale ; ce droit doit être intégré dans le projet de construction européenne.
• La culture doit donc être protégée et promue avec les ressources nécessaires et appropriées par les États mais aussi avec le soutien et la participation des institutions européennes.
• La culture devrait être intégrée plus fortement dans les plans stratégiques de développement territorial, social et économique, à l’échelle nationale comme européenne.
• Des mesures de choc doivent être prises pour investir immédiatement des ressources dans les secteurs culturels. Au-delà de l’endettement pour sortir de la crise, une action urgente sera nécessaire pour préserver le tissu culturel, en veillant particulièrement à préserver l’équilibre des forces entre le secteur public et privé.
• Il est essentiel d’adopter des mesures de protection destinées aux artistes, créateurs, techniciens et administrateurs culturels, ainsi qu’aux entreprises, organismes et institutions culturelles, source de richesse et de travail pour de nombreuses personnes.
• Une meilleure coordination stratégique de la culture est indispensable dans les politiques économiques, éducatives, de protection sociale, de développement et de coopération.
• Une grande campagne de communication doit être promue pour sensibiliser les citoyens européens à la valeur fondamentale de la culture pour construire le projet collectif de cohabitation et à la nécessité de leur complicité pour générer au plus vite la viabilité des secteurs culturels.
• Il est primordial de commencer à travailler à des initiatives de coordination permettant aux États membres de disposer de lois concernant le mécénat, le parrainage et la participation sociale qui suivent un processus d'homologation européenne et qui deviennent une véritable stimulation pour la participation des personnes physiques et morales au financement de la culture.
• Un travail doit être effectué pour mettre à jour le cadre législatif des États membres qui concerne les secteurs culturels, en mettant à profit les potentiels réels de la culture dans le développement stratégique du modèle économique, social et territorial.
• Les secteurs de la culture veulent être considérés comme aussi nécessaires qu’ils l’ont été pour surmonter ce confinement. Mais cet effort doit être collectif et à l’échelle européenne. Ce n'est qu'ainsi que nous pourrons profiter de l'énorme richesse et diversité culturelles de l'Union européenne pour relancer son futur projet.
Le manifeste est soutenu par:
Hans-Gert Pöttering / Président de l'Association des Anciens Membres et Ancien Président du Parlement européen / Allemagne
Enrique Barón / Ancien Président du Parlement Européen. Président de la Fundación Yehudi Menuhin España / Madrid
Manuel Cruz / Philosophe et écrivain / Ancien Président du Sénat Espagnol / Barcelone
Joan Rigol / Ancien Ministère Catalan de la Culture et Ancien Président du Parlement Catalan / Barcelone
Doris Pack / Présidente de la Fondation Franco-Germain pour la Coopération Culturelle et Ancienne Présidente de la Commission de la Culture et de l'Éducation du Parlement Européen / Allemagne
Catherine Trautmann / Coprésidente du Conseil Supérieur Culturel franco-allemand et Ancien Ministère Français de la Culture / France
Hannes Swoboda / Président de l'Institut International pour la Paix et Ancien Président du Groupe des Socialistes et Démocrates du Parlement Européen / Autriche
Nikolaos Sifounakis / Ancien Président de la Commission de la Culture et de l'Éducation du Parlement Européen / Grèce
Petra Kammerevert / Membre du Parlement Européen. Ancien Président de la Commission de la Culture et Éducation du Parlement Européen / Allemagne
Maria Badia / Ancienne Vice-Présidente du Groupe des Socialistes et Démocrates au Parlement Européen / Catalogne / Espagne
Segimon Borràs / Éditeur. Président du Cercle de Cultura / Barcelone
Kathrin Deventer / Secrétaire Générale de l'European Festivals Association / Bruxelles
Diego López Garrido / Vice-Président exécutif de la Fundación Alternativas. Ancien Secrétaire d'État à l'Union européenne / Madrid
Santiago Fisas / Ancien Membre de la Commission de la Culture et de l'Éducation du Parlement Européen / Barcelone
Zita Gurmai / Présidente du Parti des Femmes Socialistes Européennes et Ancienne Députée Européenne / Hongrie
Volker Hassemer / Président de la Fondation Zukunft / Berlin
Nele Hertling / Porte-parole de A Soul For Europe / Berlin
Daniel Innerarity / Philosopher. Directeur de l'Instituto de Gobernanza Democrática / Pays Basque / Espagne
Ulrich Fuchs / Directeur des projets Capitale Européenne de la Culture Linz 2009 et Marseille-Provence 2013 / Marseille
Jaume Lanaspa / Président du Bureau de Barcelone du Club de Roma / Catalogne / Espagne
Pia Locatelli / Présidente de la Fondazione AJ Zaninoni pour la promotion et la formation culturelles et Ancienne Députée Européenne / Italie
Gabriel Magalhâes / Penseur, écrivain et poète / Portugal
José Manuel Pérez González (Peridis) / Architecte et dessinateur / Madrid
Francesc Torralba / Philosophe / Professeur d'éthique à l’Université Ramon Llull / Barcelone
Joan Manuel Tresserras / Ancien Ministre de la Culture du Gouvernement de la Catalogne / Barcelone
Jordi Amat / Philologue et rédacteur en chef d'El Món de Demà / Barcelone
Teresa Riera / Ancienne Présidente de la Commission de l'Industrie, de la Recherche et de l'Énergie du Parlement Européen / Îles Baléares / Espagne
Diana Riba / Membre de la Commission de la Culture et de l'Éducation du Parlement Européen / Barcelone
Andreas Schieder / Membre du Parlement Européen / Autriche
Salima Yenbou / Porte-parole des Verts de la Commission de la Culture et de l'Éducation du Parlement Européen / France
Pere Vicenç i Rahola / Président Honoraire du Cercle de Cultura et Ancien président de l'Association Internationale des Éditeurs et de la Fédération des Éditeurs Européens / Barcelone
Support initial:
Jordi Alberich / Chef d’entreprise / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Ferran Audí / Acteur et directeur de cinéma et théâtre / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Laura Bertran / Directrice de Primer punt: Communication et stratégie institutionnelle / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Airan Berg / Directeur artistique du Festival der Regionen / Autriche
Lluís Bonet / Directeur du Programme de Management Culturel de l'Université de Barcelone / Membre du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Montserrat Bou / Directrice Générale de PROA, Productors Audiovisuals Federats / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Gemma Carbó / Administratrice de projets culturels / Présidente de la Fondation INTERARTS / Catalogne / Espagne
Martín Carrasco Pedrero / Administrateur de projets culturels et Commissaire d' exposition / Estrémadure / Espagne
Jesús Cimarro / President de l’Academia de las Artes Escénicas de España / Espagne
Santiago Manuel Cuadrado Rodríguez Administrateur de projets culturels. Gouvernement provincial de Badajoz / Estrémadure / Espagne
Carles Duarte / Directeur de la Fundació Institució Cultural del CIC. Ancien Président du Conseil national de la Culture et des Arts / Membre du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Paul Dujardin / Directeur Général & Directeur Artistique de BOZAR, European House for Culture / Bruxelles / Belgique
Daniel Fernández / Éditeur d’EDHASA. Président du CEDRO (Centre Espagnol des Droits de Reprographie) / Catalogne / Espagne
Jorge Avelino Fernández de León / Administrateur de projets culturels. Membre du Conseil d'Administration de l'Académie Espagnole de Rome / Asturies / Espagne
Jordi Font i Cardona / Administrateur de projets culturels et Secrétaire du Conseil National de la Culture et des Arts / Catalogne / Espagne
Mercè Franquesa / Secrétaire Général du Cercle d'Economia / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Agustín Fructuoso / Artiste plasticien / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Ángel García Carreño / Administrateur de projets culturels / Navarre / Espagne
Jordi González / Vice-président Art et Contenu du Grup FOCUS / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Beatriz Hernández Gómez / Administratrice de projets culturels / Estrémadure / Espagne
Belén Latorre / Directrice de la Fundació Antigues Caixes Catalanes / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Esteve León / Administrateur de projets culturels / Conseiller principal de la Direction Générale du Consorci de les Drassanes de Barcelona. Patron du Teatre Lliure / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalonia / Spain
Felice v. Maltzahn / Fondation Zukunft / Berlin / Allemagne
Miguel Ángel Martín Ramos / Délégué à Bruxelles et Responsable des Affaires Européennes de la Fundación Academia Europea y Iberoamericana de Yuste / Membre du groupe stratégique A Soul for Europe / Extremadura / Espagne
Alfons Martinell / Directeur honoraire de la Chaire Unesco: «Politiques culturelles et coopération» / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Daniel Martínez de Obregón / Président du Grup FOCUS / Membre du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Rubén Morcillo Calderón / Administrateur de projets culturels. Conservateur d'expositions et d'espaces culturels / Estrémadure / Espagne
Juan Carlos Moreno Piñero / Directeur de la Fundación Academia Europea y Iberoamericana de Yuste / Estrémadure / Espagne
Vinyet Panyella / Présidente du Conseil National de la Culture et des Arts / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Jordi Pardo / Directeur général de la Fundació Pau Casals / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Marta Puigderrajols / Administratrice de projets culturels / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Fèlix Riera / Éditeur et Directeur de la Fundació Romea / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
M. Àngels Torras / Directrice des Serveis Territorials a Barcelona du Département de la Culture du Gouvernement de la Catalogne / Membre du comité directeur du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Antoni Vila Casas / Président de la Fundació Vila Casas / Membre du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Nouvelles adhésions:
Pablo Álvarez de Eulate González / Coordinateur de musique et programmation de Acción Cultural Española AC/E / Espagne
Carles Arques Aliaga / Crea360. Technicien de projet européen / Valence / Espagne
Miguel Atanet / Journaliste / Andalousie / Espagne
Nicolas Bertrand / Consultant en coopération culturelle / France
Marta Esteve / Directrice générale de la Fundació Carulla / Catalogne / Espagne
Víctor Fernández Correas / Journaliste et écrivain / Extremadura / Espagne
Diego Ferro / Acteur / Madrid / Espagne
Julio Guinea Bonillo / Professeur de droit européen et coordinateur du Master UE-Chine URJC et coordinateur du groupe de travail sur la démocratie à l'Université Rey Juan Carlos / Espagne
Dagmar Grünwald / Administrateur culturel / Autriche
Llucià Homs / Consultant culturel, commissaire d'exposition et conseiller artistique / Membre du Cercle de Cultura / Catalogne / Espagne
Virginia Luque Gallegos / Conseil et formation en gestion culturelle / Espagne
Antonio Paolo Russo / Universitat Rovira i Virgili / Italie
María Jesús Pascual González / Documentaliste. Centro de Documentación e Información Europea de Extremadura / Estrémadure / Espagne
Antonio Salazar / Acteur de cinéma et télévision / Madrid / Espagne
Alexandra Savvopoulou / Europe 2021 / Grèce
José Manuel Seda / Acteur de cinéma et théâtre / Andalusia / Espagne
Silvana Navarro-Hoyos / ICCIRA - International Cultural and Creative Industries Regulatory Authority / Colombie
Elvira Sojli / University of New South Wales / Australie
Borut Vojkovic / Tourisme, entrepreneuriat et développement rural dans la municipalité de Moravske Toplice / Slovénie
Organisations qui promeuvent l'initiative:
Cercle de Cultura - cercledecultura.org
FEAGC - Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural - feagc.com
ASfE - A Soul for Europe - asoulforeurope.eu
Fundación Alternativas - fundacionalternativas.org
EFA - European Festivals Association - efa-aef.eu
Organisations et associations:
Acadèmia Catalana de la Música
ACPDC - Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya
ADPCE - Asociación de Directores de Producción Cinematográfica de España
Âgora Sevreis Culturals S.L
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Amics de la UNESCO Barcelona
APAC Associació de Professionals de l'Audiovisual Català
Asociación de Museólogos y Museógrafos de Andalucía
ASSITEJ España. Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud
Associació Casal Font d'en Fargues
Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d'espectacles)
Associació d'editors en llengua catalana
Associació El Cor Canta
Associació Musical Windu
BOZAR, European House for Culture
Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Centre Moral i Cultural del Poblenou
CIATRE – Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya
Cluster Audiovisual de Catalunya
Col•legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya
Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo
Coral Font d'en Fargues
CoWorkNexus Project
daniel berdala art shop
Diagnosis Cultural
Editorial Les hores
Esbart Català de Dansaires
Escola Municipal de dansa de Celrà
EtcA - Escola de teatre i circ d'Amposta
FAETEDA - Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza
FEAGC - Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural
FECED - Federación estatal de compañías y empresas de danza
Federació Catalana de Societats Musicals
Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya
Federació Pessebres Vivents de Catalunya
FEMA - Federación de Músicos Asociados
Filmcommission Barcelona
Foment del Treball
Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia
Fundació Antiga Caixa Manlleu
Fundació Antigues Caixes Catalanes
Fundació Ars
Fundació Interarts
Fundació Orfeó Lleidatà
Fundació Pau Casals
Fundació Privada Taller de Músics
Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste
Fundación Caja de Burgos
Fundación Kreanta
Fundación Premio Convivencia
GEMA - Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua
GGAC - Gremi de Galeries d'Art de Catalunya
Gremi de Llibreters de Catalunya
Innovarte
LiceXballet
Life & Pictures S.L.
Llegir en Català - Associació d'Editorials Independents
Morfema T, SL
PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya
PDC - Plataforma en Defensa de la Cultura
PIAF - Productoras Independientes Audiovisuales Federadas
PROA - Productors Audiovisuals Federats
Propostes Artístiques, SL
Trànsit Projectes
TRESC - Comunitat de Cultura
UNIMA - Unión Internacional de la Marioneta Federación España
VEGAP - Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos
Nouvelles adhésions:
Academia de las Artes Escénicas de España
AGADA Distribución
AlgoDiferente Gestión Cultural
Alquibla Teatro
Anabel Veloso Compañía Flamenca
ARC Research & Consultancy
Arte Amanti International Chamber Music Festival
ARTEC -C-LM Asociación de profesionales de la Gestión Cultural de Castilla-La Mancha
Asociación Cultural Lieva
Asociación Internacional de Fotografía InCadaqués
ASOCIACION TE VEO ARTES ESCENICAS PARA LA INFANCIA
Associació Arts al Carrer
Associació LIVEMEDIA
ATLANTE Cultura & Teatro
Aye Cultura Social
Centro Culturale Internazionale Luigi Einaudi
CID-N Red de Desarrollo de Inteligencia Colectiva
Citrum Audiovisual
Coperfield for Social Good
Creative association "Fish Eye"
Fundació Arqueològica Clos
Fundació Carulla
Fundació Catalunya Cultura
Fundación Melilla Ciudad Monumental
Galeria Espiral
GCIB Gestors Culturals de les Illes Balears
GESCULT Cultura Innovación y Desarrollo S. L.
Grupo Puja. Teatro aéreo
Italia Nostra Onlus
Javier Liñera
Kunsthandel Pohlhammer
La meva
La Siamesa
Last Tour
L'Om Imprebís
Nacho Vilar Producciones
New Culture Foundation
On the Move
pigeon-bridge
P’LA ARTE
Red de Cooperación de las Rutas del Emperador Carlos V. Itinerario Cultural del Consejo de Europa
Sección Iberoamericana del Ateneo de Madrid
Smart ibérica Impulso Empresarial
Tanttaka Teatroa
Teatre del Mar
Teaviva Teatro Social Artesano
The OSB Music SC
Txirene Producciones
Ulapé Teatro
una más una
Wayra Plataforma Musical Ecuador
Wonderfeel Festival
Les informations actualisés avec les nouveaux supports seront disponibles sur les sites web des entités promotrices:
cercledecultura.org / feagc.com / asoulforeurope.eu / fundacionalternativas.org / efa-aef.eu
Adhésion au manifeste «Plus de culture, plus d'Europe! Plus de culture dans la relance du projet de l'Union européenne » (cliquez sur le texte précédent)
Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior) Formulario para la adhesión de creadores, professionales, instituciones, empresas y entitades del mundo de la cultura (clicar sobre el texto anterior) La versión en castellano del manifiesto está situada debajo del texto en lengua catalana. Manifest “Més Cultura! Més Europa! Més cultura en el rellançament del projecte de la Unió Europea” PRESENTACIÓ La crisi pandèmica que estem vivint i les seves conseqüències socials i econòmiques han posat de manifest relleu la importància de la cultura per superar la crisi. La cultura s’ha mostrat com l’espai més valuós per retrobar valors com la superació, creativitat, sensibilitat, esforç, solidaritat, diàleg. Però també ens ha situat davant de moltes de les febleses dels sectors de la cultura i de les arts. Un fet que hem de corregir per aprofitar, i també la seva força i potencial pel rellançament d’un projecte de la Unió Europea i la qualitat de vida de la ciutadania. La diversitat i riquesa cultural d’Europa és un element fonamental per superar aquesta profunda crisi, que afecta a tots els països, i que implica les responsabilitats de les administracions locals, regionals, autonòmiques, federals i estatals de tots els estats membres. La cultura no és una despesa. És una inversió. És un àmbit fonamental per a la defensa d’una forma de vida en la que les persones són la prioritat. La cultura, en les seves diverses expressions, és un element essencial de l’estil i qualitat de vida dels europeus. Cada Estat membre té reptes i circumstàncies diferents. Però tots els ciutadans europeus tenen en la cultura un element comú per a la construcció de dignitat, progrés, qualitat de vida, i també desenvolupament econòmic i competitivitat. L’objectiu d’aquesta iniciativa, oberta a tothom, és crear un estat d’opinió i instar a posar en marxa un procés de diàleg i d’actuació liderades des de cada país, però que posin en comú la importància de les arts i la cultura en l’enfortiment del projecte de la Unió Europea, com un projecte comú de pau i seguretat, democràcia, progrés i defensa dels drets humans. Les institucions, entitats, organitzacions, empreses i operadors de les arts i la cultura hem d’oferir un procés de diàleg i col•laboració amb les diferents administracions que permeti situar la cultura en una posició de major centralitat institucional, econòmica i social. Aquesta iniciativa, impulsada des del Cercle de Cultura de Barcelona, es va posar en marxa el 23 d’abril, i avui està encapçalada per la Federación Estatal de Entidades de Gestión Cultural d’Espanya (Madrid), el projecte A Soul for Europe (Berlin), l’European Festivals Association (Brussel•les) i la Fundación Alternativas (Madrid) i compta amb el suport de personalitats vinculades a la cultura i a les institucions europees. És una iniciativa oberta que vol compartir el lideratge amb totes les institucions, organitzacions i professionals que s’hi vulguin adherir. Es tracta de sumar esforços entre tots els sectors de les arts i de la cultura i d’altres directament vinculats com l’economia creativa, la innovació o el turisme, de cadascun dels països de la Unió Europea. Junts serem més forts. Més Cultura! Més Europa! MANIFEST Un manifest en favor de la cultura com factor estratègic de superació de la crisi del COVID-19, obert a totes les institucions, entitats no governamentals, empreses, artistes, creadors, intel·lectuals, tècnics i gestors culturals de tots els Estats membres de la Unió Europea. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans la cultura és un dret de totes les persones. En la construcció del projecte de la Unió Europea, la riquesa i diversitat d’expressions culturals són un factor fonamental de dignitat i qualitat de vida, i un element clau per a la creació de desenvolupament econòmic, competitivitat i d’impuls de la innovació. El sectors de la cultura estan patint un crisi que no té precedents històrics. Ni durant els conflictes bèl•lics del segle XX l’activitat cultural Europea no havia estat tant afectada com ho està per efecte de la pandèmia del COVID-19. Els museus, biblioteques, editorials, galeries, d’art, teatres, cinemes, sales de concert, ball, festivals, fires, circ, manifestacions populars i tot tipus d’expressions i projectes culturals han sofert uns efectes importantíssims que amenacen tant la continuïtat dels artistes, creadors, professionals, empreses, entitats i institucions, i afectaran greument el futur immediat de les formes de relació i accés cultural. La Unió Europea és un projecte de pau, seguretat, cooperació i progrés que ha permès una de les etapes de major prosperitat i qualitat de vida per al conjunt de la ciutadania de tots els seus Estats membres. La riquesa i diversitat cultural d’Europa són molt importants per desenvolupar l’estil de vida i l’espai comú del projecte de la Unió Europea. Tot i que les polítiques culturals són una competència dels Estats membres, instem a les principals institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell i Comissió Europea), a incorporar la cultura en l’agenda de rellançament del projecte Europeu que és necessari posar en marxa per superar els efectes de la crisi del COVID-19. Cal superar febleses anteriors i donar un nou impuls al projecte de la Unió Europea, en el que la cultura sigui un factor més important. La diversitat i la diferència de les respostes de recolzament a la situació de crisi dels sectors de la cultura que s’estan impulsant pels Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pràctiques en la determinació de les prioritats polítiques, el finançament i el desenvolupament de la cultura a nivell Europeu. Per això proposem que les institucions europees impulsin els Estats membres a treballar en un procés de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finançament i suport, incorporant amb més força el caràcter estratègic de la cultura en el projecte de construcció Europea. Punts del manifest: • La cultura és un dret recollit per la declaració Universal dels Drets Humans, i un bé de primera necessitat que ha d’incorporar-se amb més força en projecte de construcció del projecte Europeu. • Això comporta que la cultura ha d’estar protegida, impulsada i promocionada, amb uns recursos suficients i adequats a aquesta importància, des dels Estats, però també amb el suport i participació de les institucions europees. • La cultura hauria d’integrar-se amb major intensitat en els plans estratègics de desenvolupament territorial, social i econòmic, nacionals i d’abast europeu. • Calen incorporar mesures de “xoc” destinades a injectar recursos en el sectors culturals amb caràcter immediat. Més enllà de l’endeutament per sortir de la crisi caldrà actuar de manera urgent per preservar el teixit cultural, amb especial atenció a la relació entre el sector públic i el privat. • Són imprescindibles mesures de protecció tant dels artistes, creadors, tècnics i gestors, com de les empreses, entitats i institucions culturals, font de riquesa i treball de moltes persones. • Cal una major coordinació estratègica de la cultura amb les polítiques econòmiques, educatives, de benestar, desenvolupament i cooperació. • Cal una gran campanya de comunicació per sensibilitzar la ciutadania europea envers del valor fonamental de la cultura per construir el projecte col•lectiu de convivència i de la necessitat de la seva complicitat per generar una viabilitat dels sectors culturals el més aviat possible. • Cal començar a treballar en iniciatives de coordinació que permetin disposar als Estats membres de lleis de Mecenatge, Patrocini i Participació social que segueixin un procés d’homologació europea, i que esdevinguin un veritable estímul per la participació de les persones físiques com jurídiques en el finançament de la cultura. • Cal posar-se a treballar en l’actualització del marc normatiu dels Estats membres que afecta els sectors de la cultura, aprofitant els potencials reals de la cultura en el desenvolupament estratègic del model econòmic, social i territorial. • Els sectors de la cultura volem ser considerats tan necessaris com ho hem estat per superar aquest confinament. Ara, però, cal que aquest esforç sigui col•lectiu i d’abast europeu. Només d’aquesta forma podrem aprofitar l’enorme riquesa i diversitat cultural de la Unió Europea en el rellançament del seu projecte de futur. Donen suport a aquest manifest: Hans-Gert Pöttering / President de la “Former Members of the European Parliament” i Expresident del Parlament Europeu / Alemanya Enrique Barón / Expresident del Parlament Europeu / President de la Fundació Yehudi Menuhin-Espanya / Madrid Manuel Cruz / Filòsof i escriptor / Ex president del Senat d’Espanya / Barcelona Joan Rigol / Exconseller de Cultura i Expresident del Parlament de Catalunya / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation i Expresidenta de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Alemanya Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council i Exministra de Cultura de França / França Hannes Swoboda / President del The International Institut for Peace i Expresident del Grup de Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Àustria Nikolaus Sifounakis / Expresident de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Grècia Petra Kammerevert / Diputada del Parlament Europeu. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemanya Maria Badia / Exvicepresidenta del Grup Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu / Espanya Segimon Borràs / Editor. President del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer / Secretary General. European Festivals Association / Brussel•les Diego López Garrido / Vicepresident executiu de la Fundación Alternativas. Exsecretari d’Estat per a la Unió Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmembre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partit Socialista Europeu de Dones i Exmembre del Parlament Europeu / Hongria Volker Hassemer, Chairperson of the foundation Zukunft / Berlin Nele Hertling / Portaveu A Soul For Europe / Berlin Daniel Innerarity / Filòsof. Director de l’Institut de Governança Democràtica / País Basc / Espanya Ulrich Fuchs / Director dels Projectes de l’European Capital of Culture Linz 2009 and Marseille-Provence 2013 / Marsella Jaume Lanaspa / President de l’Oficina de Barcelona del Club de Roma / Catalunya / Espanya Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni per la Promoció cultural i la formació i Exmembre del Parlament Europeu / Itàlia Gabriel Magalhâes / Pensador, escriptor i poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecte i dibuixant / Madrid Francesc Torralba / Filòsof / Catedràdic d’Ètica / Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Barcelona Jordi Amat / Filòleg i editor d’El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Expresidenta de la Comissió d’Indústria i Investigació del Parlament Europeu / Balears / Espanya Diana Riba / Membre de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / Barcelona Andreas Schieder / Diputat al Parlament Europeu / Àustria Salima Yenbou / Portaveu dels Verds a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu / França Pere Vicens i Rahola / President d’Honor del Cercle de Cultura. Expresident de la Unió Internacional d’Editors i Expresident de la Federació d’Editors Europeus / Barcelona Adhesions inicials: Jordi Alberich / Empresari / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ferran Audí / Actor i director de cinema i teatre / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Laura Bertran / Directora de Primer punt: Comunicació i estratègia institucional / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Airan Berg / Director Artístic del Festival der Regionen / Àustria Lluís Bonet / Director del Programa de Gestió Cultural de la UB / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Montserrat Bou /Directora general de PROA, Productors Audiovisuals Federats / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Gemma Carbó / Gestora Cultural / Presidenta de la fundació INTERARTS / Catalunya / Espanya Martín Carrasco Pedrero / Gestor Cultural i Comissari d’Exposicions / Extremadura / Espanya Jesús Cimarro / President de l’Academia de las Artes Escénicas de España / Espanya Santiago Manuel Cuadrado Rodríguez / Gestor Cultural. Diputació Provincial de Badajoz / Extremadura / Espanya Carles Duarte / Director de la Fundació Institució Cultural del CIC. Ex President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Paul Dujardin / CEO & Director Artístic de BOZAR, European House for Culture / Brussel·les / Bèlgica Daniel Fernández / Editor d’EDHASA. President de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) / Catalunya / Espanya Jorge Avelino Fernández de León / Gestor Cultural. Membre del patronat de l’Acadèmia Española a Roma / Astúries / Espanya Jordi Font i Cardona / Gestor cultural i secretari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Catalunya / Espanya Mercè Franquesa / Secretaria General del Cercle d’Economia / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Agustín Fructuoso / Artista plàstic / Membre de la junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Ángel García Carreño / Gestor cultural / Navarra / Espanya Jordi González / Vicepresident d’Arts i Continguts del grup FOCUS / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Beatriz Hernández Gómez / Gestora cultural / Extremadura / Espanya Belén Latorre / Directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Esteve León / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Advocat i Gestor Cultural / Catalunya / Espanya Felice v. Maltzahn / Zukunft Foundation / Berlin / Alemanya Miguel Ángel Martín Ramos / Responsable d’Assumptes Europeus a Brussel•les. Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Membre del grup estratègic de A Soul for Europe / Extremadura / Espanya Alfons Martinell / Director honorífic de la Càtedra Unesco: «Polítiques Culturals i Cooperació» / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Daniel Martínez de Obregón / President del Grup Focus / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Rubén Morcillo Calderón / Gestor Cultural. Comissari d’exposicions i espais culturals / Extremadura / Espanya Juan Carlos Moreno Piñero / Director de la Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste / Extremadura / Espanya Vinyet Panyella / Presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Jordi Pardo / Director general de la Fundació Pau Casals / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Marta Puigderrajols / Gestora Cultural / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Fèlix Riera / Editor i director de la Fundació Romea / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya M. Àngels Torras / Directora dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Membre de la Junta del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antoni Vila Casas / President de la Fundació Vila Casas / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Noves adhesions Carles Arques Aliaga / Crea360. Tècnic de Projectes Europeus / País Valencià / Espanya Miguel Atanet / Periodista / Andalusia / Espanya Nicolas Bertrand / Consultor en cooperació cultural / França Marta Esteve / Directora general de la Fundació Carulla / Catalunya / Espanya Víctor Fernández Correas / Periodista i escriptor / Extremadura / Espanya Diego Ferro / Actor / Madrid / Espanya Dagmar Grünwald / Gestora cultural / Àustria Llucià Homs / Consultor cultural, comissari d’exposicions i art advisor / Membre del Cercle de Cultura / Catalunya / Espanya Antonio Paolo Russo / Universitat Rovira i Virgili / Itàlia María Jesús Pascual González / Documentalista. Centro de Documentación e Información Europea de Extremadura / Extremadura / Espanya Antonio Salazar / Actor de cinema i televisió / Madrid / Espanya Alexandra Savvopoulou / Europe 2021 / Grècia José Manuel Seda / Actor de cinema, teatre i televisió / Andalusia / Espanya Elvira Sojli / University of New South Wales / Austràlia Borut Vojkovic / Turisme, Emprenedoria i Desenvolupament Rural al Municipi de Moravske Toplice / Eslovènia Organitzacions promotores de la iniciativa: Cercle de Cultura – cercledecultura.org FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural – feagc.com ASfE – A Soul for Europe – asoulforeurope.eu Fundación Alternativas – fundacionalternativas.org EFA – European Festivals Association – efa-aef.eu Organizacions i entitats (68) Acadèmia Catalana de la Música ACPDC – Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya ADPCE – Asociación de Directores de Producción Cinematográfica de España Àgora Serveis Culturals S.L Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Amics de la UNESCO Barcelona APAC Associació de Professionals de l’Audiovisual Català Asociación de Museólogos y Museógrafos de Andalucía ASSITEJ España. Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud Associació Casal Font d’en Fargues Associació Cultural El Galliner de Manresa (Toc d’espectacles) Associació d’editors en llengua catalana Associació El Cor Canta Associació Musical Windu BOZAR, European House for Culture Centre d’Estudis Comarcals del Segrià Centre Moral i Cultural del Poblenou CIATRE – Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya Cluster Audiovisual de Catalunya Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo Coral Font d’en Fargues CoWorkNexus Project daniel berdala art shop Diagnosis Cultural Editorial Les hores Esbart Català de Dansaires Escola Municipal de dansa de Celrà EtcA – Escola de teatre i circ d’Amposta FAETEDA – Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza FEAGC – Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Gestión Cultural FECED – Federación estatal de compañías y empresas de danza Federació Catalana de Societats Musicals Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya Federació Pessebres Vivents de Catalunya FEMA – Federación de Músicos Asociados Filmcommission Barcelona Foment del Treball Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia Fundació Antiga Caixa Manlleu Fundació Antigues Caixes Catalanes Fundació Ars Fundació Interarts Fundació Orfeó Lleidatà Fundació Pau Casals Fundació Privada Taller de Músics Fundación Academia Europea e Iberoamericana de Yuste Fundación Caja de Burgos Fundación Kreanta Fundación Premio Convivencia GEMA – Asociación de Grupos Españoles de Música Antigua GGAC – Gremi de Galeries d’Art de Catalunya Gremi de Llibreters de Catalunya Innovarte LiceXballet Life & Pictures S.L. Llegir en Català – Associació d’Editorials Independents Morfema T, SL PAC – Productors Audiovisuals de Catalunya PDC – Plataforma en Defensa de la Cultura PIAF – Productoras Independientes Audiovisuales Federadas Propostes Artístiques, SL Trànsit Projectes TRESC – Comunitat de Cultura UNIMA – Unión Internacional de la Marioneta Federación España VEGAP – Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos Noves adhesions Academia de las Artes Escénicas de España AGADA Distribución AlgoDiferente Gestión Cultural Alquibla Teatro Anabel Veloso Compañía Flamenca ARC Research & Consultancy Arte Amanti International Chamber Music Festival ARTEC -C-LM Asociación de profesionales de la Gestión Cultural de Castilla-La Mancha Asociación Cultural Lieva Asociación Internacional de Fotografía InCadaqués ASOCIACION TE VEO ARTES ESCENICAS PARA LA INFANCIA Associació Arts al Carrer ATLANTE Cultura & Teatro Aye Cultura Social Centro Culturale Internazionale Luigi Einaudi Citrum Audiovisual Fundació Carulla Fundación Melilla Ciudad Monumental GCIB Gestors Culturals de les Illes Balears GESCULT Cultura Innovación y Desarrollo S. L. Grupo Puja. Teatro aéreo Javier Liñera Kunsthandel Pohlhammer La Siamesa L’Om Imprebís Nacho Vilar Producciones New Culture Foundation On the Move pigeon-bridge P’LA ARTE Red de Cooperación de las Rutas del Emperador Carlos V. Itinerario Cultural del Consejo de Europa Sección Iberoamericana del Ateneo de Madrid Smart ibérica Impulso Empresarial Tanttaka Teatroa Teatre del Mar The OSB Music SC Txirene Producciones una más una Wonderfeel Festival La informació actualitzada amb les noves adhesions estarà disponible a les pàgines web de les entitats promotores: cercledecultura.org / feagc.com / asoulforeurope.eu / fundacionalternativas.org / efa-aef.eu Formulari per a l’adhesió de creadors, professionals, institucions, empreses i entitats del món de la cultura (cliqueu sobre el text anterior) Manifiesto “¡Más Cultura, Más Europa! Más cultura en el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea” PRESENTACIÓN La crisis pandémica que estamos viviendo y sus consecuencias sociales y económicas han puesto de relieve la importancia de la cultura para superar la crisis. La cultura se ha mostrado como el espacio más valioso para reencontrar valores como la superación, creatividad, sensibilidad, esfuerzo, solidaridad y diálogo. Pero también nos ha situado ante muchas de las debilidades de los sectores de la cultura y de las artes. Un hecho que tenemos que corregir para aprovechar su fuerza y potencial para el relanzamiento del proyecto de la Unión Europea y la calidad de vida de la ciudadanía. La diversidad y riqueza cultural de Europa es un elemento fundamental para superar esta profunda crisis que afecta a todos los países, y que implica las responsabilidades de las administraciones locales, regionales, autonómicas, federales y estatales de todos los estados miembros. La cultura no es un gasto. Es una inversión. Es un ámbito fundamental para la defensa de una forma de vida en la que las personas son la prioridad. La cultura, en sus diversas expresiones, es un elemento esencial del estilo y calidad de vida de los europeos. Cada Estado miembro tiene retos y circunstancias diferentes. Pero todos los ciudadanos europeos tienen en la cultura un elemento común para la construcción de dignidad, progreso, calidad de vida, y también de desarrollo económico y competitividad. El objetivo de esta iniciativa, abierta a todos, es crear un estado de opinión e instar a poner en marcha un proceso de diálogo y de actuación liderados desde cada país, pero que pongan en común la necesidad la importancia del papel de las artes y la cultura en el fortalecimiento del proyecto de la Unión Europea, como un proyecto común de paz y seguridad, democracia, progreso y defensa de los derechos humanos. Las instituciones, entidades, organizaciones, empresas y operadores de las artes y la cultura debemos ofrecer un proceso de diálogo y colaboración con las diferentes administraciones que permita situar la cultura en una posición de mayor centralidad institucional, económica y social. Esta iniciativa, impulsada desde el Cercle de Cultura de Barcelona, se puso en marcha el 23 de abril, y hoy está encabezada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (Madrid), el proyecto A Soul for Europe (Berlin), la European Festivals Association (Bruselas) y la Fundación Alternativas (Madrid) y cuenta con el apoyo de personalidades vinculadas a la cultura y a las instituciones europeas. Es una iniciativa abierta que quiere compartir el liderazgo con todas las instituciones, organizaciones y profesionales que quieran adherirse. Se trata de sumar esfuerzos entre todos los sectores de las artes y de la cultura y otros directamente vinculados como la economía creativa, la innovación o el turismo, de cada uno de los países de la Unión Europea. Juntos seremos más fuertes. ¡Más cultura! ¡Más Europa! MANIFIESTO Un manifiesto a favor de la cultura como factor estratégico de superación de la crisis del COVID-19, abierto a todas las instituciones, entidades no gubernamentales, empresas, artistas, creadores, intelectuales, técnicos y gestores culturales de todos los Estados miembros de la Unión Europea. Según la Declaración Universal de los Derechos Humanos, la cultura es un derecho de todas las personas. En la construcción del proyecto de la Unión Europea, la riqueza y la diversidad de las expresiones culturales son un factor fundamental de dignidad y calidad de vida, y un elemento clave para la creación de desarrollo económico, competitividad y de impulso de la innovación. Los sectores de la cultura están sufriendo una crisis que no tiene precedentes históricos. Ni durante los conflictos bélicos del siglo XX la actividad cultural europea no había estado tan paralizada como lo está por efecto de la pandemia del COVID-19. Los museos, galerías de arte, bibliotecas, editoriales, teatros, cines, salas de concierto y de baile, festivales, ferias, circos, manifestaciones populares y todo tipo de expresiones y proyectos culturales han sufrido el cierre o la parálisis, con unos efectos importantísimos que amenazan tanto la continuidad de los artistas, creadores, profesionales, empresas, entidades e instituciones, y afectarán gravemente el futuro inmediato de las formas de relación y acceso cultural. La Unión Europea es un proyecto de paz, seguridad, cooperación y progreso que ha permitido una de las etapas de mayor prosperidad, calidad de vida para el conjunto de la ciudadanía de todos sus Estados miembros. La riqueza y la diversidad cultural de Europa son muy importantes para desarrollar el estilo de vida y el espacio común del proyecto de la Unión Europea. Aunque las políticas culturales son una competencia de los Estados miembros, instamos a las principales instituciones de la Unión Europea (Parlamento, Consejo y Comisión Europea) a incorporar la cultura en la agenda de relanzamiento del proyecto europeo que es necesario poner en marcha para superar los efectos de la crisis del COVID-19. Hay que superar debilidades anteriores y dar un nuevo impulso al proyecto de la Unión Europea, en el que la cultura sea un factor más importante. La diversidad y la diferencia de las respuestas de apoyo a la situación de crisis de los sectores de la cultura que están impulsando los Estados miembros nos dan una idea de la necesidad de mejorar el intercambio de buenas prácticas en la determinación de las prioridades políticas, la financiación y el desarrollo de la cultura a nivel europeo. Por eso, proponemos que las instituciones europeas impulsen a los Estados miembros a trabajar en un proceso de desarrollo y de mejora de los mecanismos de financiación y apoyo incorporando con más fuerza el carácter estratégico de la cultura en el proyecto de construcción europea. Puntos del manifiesto: • La cultura es un derecho recogido por la declaración Universal de los Derechos Humanos, y un bien de primera necesidad que debe incorporarse con más fuerza en proyecto de construcción del proyecto europeo. • Esto conlleva que la cultura debe estar protegida, impulsada y promocionada con unos recursos suficientes y adecuados a esta importancia, desde los Estados, pero también con el apoyo y participación de las instituciones europeas. • La cultura debería integrarse con mayor intensidad en los planes estratégicos de desarrollo territorial, social y económico, nacionales y de alcance europeo. • Son necesarias medidas de “choque” destinadas a inyectar recursos en los sectores culturales con carácter inmediato. Más allá del endeudamiento para salir de la crisis, habrá que actuar de manera urgente para preservar el tejido cultural, con especial atención a la relación entre el sector público y el privado. • Son imprescindibles medidas de protección tanto para los artistas, creadores, técnicos y gestores, como de las empresas, entidades e instituciones culturales, fuente de riqueza y trabajo de muchas personas. • Es indispensable una mayor coordinación estratégica de la cultura en las políticas económicas, educativas, de bienestar, desarrollo y cooperación. • Hay que impulsar una gran campaña de comunicación para sensibilizar a la ciudadanía europea del valor fundamental de la cultura para construir el proyecto colectivo de convivencia y de la necesidad de su complicidad para generar una viabilidad de los sectores culturales lo antes posible. • Hay que empezar a trabajar en iniciativas de coordinación que permitan disponer en los Estados miembros de leyes de Mecenazgo, Patrocinio y Participación social que sigan un proceso de homologación europea, y que se convierta en un verdadero estímulo para la participación de las personas físicas como jurídicas en la financiación de la cultura. • Hay que ponerse a trabajar en la actualización del marco normativo de los Estados miembros que afecta a los sectores de la cultura, aprovechando los potenciales reales de la cultura en el desarrollo estratégico del modelo económico, social y territorial. • Los sectores de la cultura queremos ser considerados tan necesarios como lo hemos sido para superar este confinamiento. Ahora, sin embargo, es necesario que este esfuerzo sea colectivo y de alcance europeo. Sólo de esta forma podremos aprovechar la enorme riqueza y diversidad cultural de la Unión Europea en el relanzamiento de su proyecto de futuro. Dan soporte a este manifiesto: Hans-Gert Pöttering / Presidente de la “Former Members of the European Parliament” y Ex Presidente del Parlamento Europeo / Alemania Enrique Barón / Ex Presidente del Parlamento Europeo / Presidente de la Fundación Yehudi Menuhin España / Madrid Manuel Cruz / Filósofo y escritor / Ex Presidente del Senado de España / Barcelona Joan Rigol / Ex consejero de Cultura y Ex Presidente del Parlamento de Cataluña / Barcelona Doris Pack / Presidenta de la “Franco-Germain Foundation for Cultural Cooperation” y Ex presidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Catherine Trautmann / Copresidenta de la Franco-German Cultural High Council y Exministra de Cultura de Francia / Francia Hannes Swoboda / Presidente del The International Institute for Peace y Ex Presidente del Grupo de Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Austria Nikolaus Sifounakis / Expresidente de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Grecia Petra Kammerevert / Diputada del Parlamento Europeo. Expresidenta de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Alemania Maria Badia / Exvicepresidenta del Grupo Socialistas y Demócratas del Parlamento Europeo / Cataluña / España Segimon Borràs / Editor. Presidente del Cercle de Cultura / Barcelona Kathrin Deventer / Secretaria General de la European Festivals Association / Bruselas Diego López Garrido / Vicepresidente ejecutivo de la Fundación Alternativas. Exsecretario de Estado para la Unión Europea / Madrid Santiago Fisas / Exmiembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Zita Gurmai / Presidenta del Partido Socialista Europeo de Mujeres y Exmiembro del Parlamento Europeo / Hungría Volker Hassemer / Presidente de la Zukunft Foundation / Berlín Nele Hertling / Portavoz de A Soul For Europe / Berlín Daniel Innerarity / Filósofo. Director del Instituto de Gobernanza Democrática / País Vasco / España Ulrich Fuchs / Director de los proyectos European Capital of Culture Linz 2009 y Marseille-Provence 2013 / Marsella Jaume Lanaspa / Presidente de la Oficina de Barcelona del Club de Roma / Cataluña / España Pia Locatelli / Presidenta de la Fondazione A.J. Zaninoni para la Promoción cultural y la formación y Exmiembro del Parlamento Europeo / Italia Gabriel Magalhâes / Pensador, escritor y poeta / Portugal José Manuel Pérez González (Peridis) / Arquitecto y dibujante / Madrid Francesc Torralba / Filósofo / Catedrático de Ética Universitat Ramon Llull / Barcelona Joan Manuel Tresserras / Exconsejero de Cultura de la Generalitat de Cataluña / Barcelona Jordi Amat / Filólogo y editor de El Món de Demà / Barcelona Teresa Riera / Portavoz del Grupo S&D de la Comisión de Industria del Parlamento Europeo / Baleares / España Diana Riba / Miembro de la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / Barcelona Andreas Schieder / Diputado en el Parlamento Europeo / Austria Salima Yenbou / Portavoz de los Verdes en la Comisión de Cultura del Parlamento Europeo / F
Ignorància vencible
El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, reflexiona en aquest article sobre els efectes de la crisi de la COVID19 en la cultura i el seu futur. Borràs afirma que “hem de treballar per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística.” Tal por els homes hem pres, Que ja van quedant-se asoles Teatres, cines, cafés… I places de bous… i escoles… I evitant l’humà contacte El saber per sa importància, L’amistad pert el bon tracte, I l’amor pert sa substància, però la gent no s’agrupa puix si s’agrupa s’agripa i al que li apreta la pupa, sense voler, se les pipa. Sant venerat Com abogat contra els malignes microbis: Ora pro nobis! En aquest temps de recés gairebé conventual que ens està tocant viure passo, com suposo que gairebé tothom, per moments dominats per l’optimisme i d’altres més aviat “moixos”. Hi ha, però, algunes idees permanents, una de les quals és l’enuig que em provoca sentir contínuament expressions com “sense precedents”, “desconegudes” o altres sinònims. El discurs polític i el mediàtic està dominat per una permanent voluntat de “descobrir la sopa d’all” que demostra que estem dominats per la supèrbia o per una profunda ignorància “vencible”. M’agradaria veure publicats i comentats estudis sobre les conseqüències econòmiques i socials de situacions precedents i sobre la diferència de les seqüeles d’anteriors crisis estructurals o sistèmiques i de crisis conjunturals. Aquest és el motiu que m’ha portat a iniciar aquestes línies amb el fragment d’un poema que sembla escrit avui però que és de Genaro Genovés i va ser publicat al setmanari valencià “El cuento del Dumenche” núm. 266 del 16 de febrer de 1919. Si el trobeu us recomano llegir-lo sencer. Pel que fa a la cultura hi ha, entre d’altres, tres fets que aquests dies m’han fet reflexionar sobre l’efecte de la crisi en la cultura i el seu futur immediat. El primer és l’exemple d’un artista plàstic de reconegut prestigi, per qui tinc un sincer afecte personal, que habitualment pinta obres de gran format d’estil abstracte. Com que no va poder desplaçar-se al seu taller s’ha reinventat i ha recuperat el treball en petit format i ha tornat a l’art figuratiu. Durant el confinament pinta cada dia un autoretrat i espero que en acabar tot això en faci una exposició. Vol dir que en situacions com l’actual l’ésser humà s’adapta, es repensa, es reinventa. Durant aquests dies hem viscut múltiples exemples de recerca de noves formes de difondre l’expressió artística i de noves maneres d’aproximar-se a la cultura. Un segon ha estat una novetat en les relacions entre el sector cultural i les Administracions. Han tingut lloc reunions conjuntes de representants de sectors culturals amb consellers o ministres de cultura i d’economia. És una bona notícia si això significa que comencem a considerar la importància del paper que la cultura juga en el conjunt de l’economia del país. Sempre es parla del finançament de la cultura però poques vegades es té en compte el paper de la cultura en l’economia. Finalment la resposta de les entitats culturals al Manifest a favor de la Cultura que va impulsar el Cercle de Cultura em confirma la necessitat i la voluntat de tots els elements de la societat involucrats en el fet cultural de treballar i posar en comú la resposta als reptes que ha d’encarar la cultura en la societat actual. Els signants representen la major part dels que d’una manera o altra participen en el fet cultural. Associacions professionals i empresarials, ateneus, associacions de cultura popular i agents socials. Això confirma l’encert d’haver realitzat el Fòrum Cultura 2020, que va organitzar el Cercle, i les seves conclusions. Per acabar, crec que tots, societat civil i Administracions, hem de treballar per minimitzar els efectes negatius d’aquesta crisi però, sobretot, hem d’aprofitar l’experiència per a reconèixer i donar sortida a les noves formes d’expressió artística i d’aproximar-se al fet cultural que després de la crisi apareixeran o acceleraran la seva implantació. Article publicat al digital Hänsel * i Gretel *
La Fundación Alternativas va presentar en línia el document ‘Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas’, d’Alfons Martinell -membre de la junta de govern del Cercle de Cultura- i Beatriz Barreiro. El document proposa un nou contracte social per a la cultura per part de l’Estat. Un contracte social en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals (podeu seguir tota la presentació des del reproductor del vídeo que teniu a l’esquerra del text). El document elaborat per Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona, i Beatriz Barreiro, doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC, analitza la situació dels models clàssics de polítiques culturals, que es troben en dificultats de sustentació i són criticats per amplis sectors socials. En aquest context es percep la necessitat d’un esforç per a una major adaptació de les polítiques culturals a un enfocament més proactiu en clau dels drets humans i culturals. Una de les propostes més destacades és un nou contracte social per a la cultura, en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals. Segons Martinell l’informe respon a la pregunta de “per què els drets culturals són tan poc coneguts i reclamats en el nostre ordenament de polítiques públiques”. Segons la seva opinió, es tracta de garantir, d’acord amb un dret reconegut per la comunitat internacional: “el dret dels ciutadans a participar en la vida cultural, perquè la cultura, en totes les seves dimensions, és un dret universal”. Per a Alfons Martinell, les polítiques públiques han de cobrir uns “serveis bàsics” a través de les diferents administracions, però en aquest moment, a l’Estat espanyol, gairebé el 70% de la despesa pública en cultura el realitzen les “administracions locals”, sense obligació normativa a fer-ho, perquè veuen la “necessitat que les ciutats tenen de cultura”, i que les autonomies han creat model de polítiques culturals d'”Estat-nació”, amb equipaments “de país” en cadascuna de les 17 autonomies -pinacoteques, biblioteques regionals, etc- que no correspon a la “realitat actual”, i que ha generat un “despesa pública descontrolada”. Martinell defensa que la cultura és un “servei essencial”, però la nostra societat no ha estat capaç de definir-lo com a tal, i que durant el confinament de la Covid19 ha estat un “element important per a suportar” el confinament. El que ha demostrat aquesta crisi és que la vida cultural, privada i col·lectiva és “bàsica per suportar situacions de gravetat, i la societat té un deute amb la cultura, i espero que en la recuperació se sàpiguen adoptar mesures perquè el sector cultural, que ha aportat molt més a la col·lectivitat que altres, rebi el rescabalament que es mereix”. Entre les mesures necessàries per implantar una nova generació de polítiques públiques, Alfons Martinell va apuntar a la creació d’uns “serveis mínims, com s’ha plantejat a França”. En aquest sentit va expressar la seva sorpresa pel fet que l’Estat espanyol no tingui una “llei de cultura” després de més de quaranta anys de Constitució democràtica, i ha sostingut que la situació es “atomitzatda”, perquè no hi ha un “marc de referència”. Els municipis, que són els “grans generadors” de cultura, no tenen una “norma”, i el patrocini “no pot solucionar-ho tot”. “Estaríem molt contents que el nostre informe fes dubtar els legisladors a l’hora de crear la llei; el més important és generar un estat d’opinió i que les diferents ideologies puguin coincidir perquè la cultura no es converteixi en una arma llancívola entre grups polítics”, ha reblat Martinell. Us podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: https://www.fundacionalternativas.org/public/storage/cultura_documentos_archivos/f37d95a3db61e7357683c9b526badd94.pdf
Pere Vicens, president d’honor del Cercle de Cultura, va participar en la taula rodona “Cultura, empresa i ètica” organitzada per la Fundació Catalunya Cultura el 25 de juny. A més de Vicens, hi van participar Sergi Ferrer Salat, Francesc Torralba i Sílvia Martí, que van estar moderats per Enric Crous Pere Vicens, amb una llarga trajectòria empresarial al món editorial, va iniciar la seva intervenció (podreu visionar el debat des del reproductor que acompanya aquest text) posant de relleu la diferència entre civilització, cultura i tradició. Vicens va reclamar més ajuts directes als empresaris que vulguin col·laborar amb el món cultural: “la funció primera de l’empresa és crear riquesa i llocs de treball. Per això considera que falten ajudes directes als empresaris que volen invertir en cultura, més enllà de la llei de mecenatge” Així mateix, el president d’honor del Cercle de Cultura va afirmar que els interessos dels governants molts cops són diferents dels de la societat, més universals. I en aquest sentit va llençar un repte: “Cal poder-los convèncer que és bo esmerçar en cultura, i que cal arriscar-hi”.
El Cercle de Cultura organitzà el 29 de novembre, a l’auditori del pati Manning de Barcelona, una jornada per revisar la naturalesa i funcions futures del CoNCA. Una sessió que comptà amb les intervencions de Nora Ancarola, Carles Duarte, Xavier Fina, Agustí Fructuoso, Montserrat Moliner, moderats per Jordi Pardo, i que s’emmarca en el procés preparatiu del Fòrum Cultura 2020 que s’iniciarà el 2017. Aquest és un breu vídeo de presentació de l’acte. A l’apartat notícies del web podreu llegir un resum de les intervencions dels cinc ponents i del moderador.
Belén Latorre Laguna és directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, entitat que promou i coorganitza, amb el suport del BBVA, 8 premis culturals en diverses disciplines, amb l’objectiu d’ajudar els professionals en la seva projecció, difusió de les obres premiades i estendre la cultura arreu de Catalunya. És membre de la junta del Cercle de Cultura. Com estàs vivint el dia a dia del confinament en l’àmbit personal i en l’àmbit professional? Ara que ja es pot sortir a fer esport, molt millor. A l’inici vaig haver de buscar una fórmula entre la disciplina i la flexibilitat, que em permetés fer front al dia a dia. Em continuo aixecant d’hora per posar-me al dia i estar activa a les 9?h davant l’ordinador i el mòbil. Continuo omplint la meva agenda de tasques i reunions que ara faig amb videotrucades. Les jornades acaben més tard, però això em permet dinar amb els meus fills o treballar a l’aire lliure mentre em prenc un te. En un inici, tots els esforços es van centrar a reprogramar i planificar l’activitat prevista per a aquests mesos, de fet encara ho estic fent, però més endavant ja hem encetat nous projectes culturals adaptats a les necessitats del moment, cosa que m’apassiona. Se’m fa difícil decidir que una activitat ja no es pugui fer, tant per l’activitat com per les persones que sé que necessiten treballar. Els dies passen volant. Ara ja no sé si sabré tornar al dia a dia del despatx o anar amunt i avall per a fer reunions. De fet, penso que a partir d’ara treballaré diferent. He après a confiar en el meu equip, que es pot treballar per objectius, fent multitasques i des de qualsevol lloc. Penso també que aquesta situació ens pot servir per aconseguir ciutats ambientalment més sostenibles, un dels reptes que no podem oblidar. Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Ja res serà igual per a la majoria de sectors. Al de la Cultura, hem de pensar ja en noves formes més flexibles de planificar i treballar, d’arribar a públics que tenen necessitats diferents, noves vies per obtenir ingressos, ser encara més eficients i, sobretot, estar més coberts i protegits davant de moments d’incertesa com els actuals. Vivim en un món agitat a tots els nivells: crisis econòmiques, d’emergència climàtica o situacions no desitjades es tornaran a repetir i cal treballar pensant en aquest context de futur. Cadascú des de la seva posició. Encara em sembla sorprenent com la Covid19 ha estat un tsunami per a l’economia, que farà caure el PIB enormement i no millorarà fins al 2022; això demostra la nostra fragilitat. El món cultural ressorgirà, com sempre, però encara més debilitat. Sens dubte, s’han de canviar les polítiques culturals i les maneres de fer de tothom per fer front d’una altra manera el que ens presenti el futur. Pels que treballem amb un ordinador, el teletreball, comunicar-nos o formar-nos a través d’una pantalla ja donem per fet que formarà part del nostre dia a dia. La societat, per la seva banda, ha descobert que hi ha altres maneres de gaudir de la cultura i que és la millor medicina per passar el confinament: hem participat en activitats culturals, hem visitat exposicions virtuals, assistit a un Festival de música o hem gaudit de la música des d’un balcó. “Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0” De tot això, jo extrec diverses conclusions amb avantatges i desavantatges. No totes les persones que es dediquen a la cultura poden fer la seva feina a casa o a través d’una pantalla, si bé tothom s’ha bolcat a fer arribar la cultura a les cases de forma gratuïta. I el que ha estat una gran ajuda en aquests moments, darrere hi té molts professionals que han de continuar guanyant-se la vida i que han vist truncades les seves gires, així com espais que han quedat deserts i que s’han de mantenir omplint els aforaments. Caldrà saber combinar el que es pot oferir de manera oberta i gratuïta, i la que no, i arribar a fórmules mixtes. La segona conclusió és que no tot s’hi val. Les plataformes ajuden a transmetre, fan participar les persones, ajuden a arribar a racons i pobles que tenen més dificultats per accedir a la cultura, però no t’ofereixen la part experiencial dels sentits, de les emocions, de compartir un espectacle en un teatre, un cinema o un auditori amb altres persones. Actuar davant d’un auditori, veure les reaccions del públic o sentir els aplaudiments, no és el mateix que rebre molts “likes”. Tampoc és el mateix per al comerç d’una població. La cultura dinamitza l’economia d’una població. Cada Festival que es deixa de fer és una font d’ingressos menys per al petit comerç. Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0. En definitiva, buscar formes culturals mixtes, amb més visió de negoci, encara més ben pensades i planificades, i més col·laboratives amb les entitats i públic de l’entorn. Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments. Els que ens dediquem a la cultura, sabem que transforma o que ens ajuda a ser persones més obertes, crítiques i innovadores. Malauradament, moltes persones que treballen en altres sectors no li donen la mateixa importància i la relacionen amb el lleure. De fet, no acaba sent prioritària en les polítiques públiques. Però vull ser positiva, aprofitem precisament aquest moment per fer valdre la cultura. Ajudem-nos els uns als altres. Fem difusió per xarxes de tot el que fem, escoltem i escrivim a favor de la cultura. Animem a llegir, a crear, a assistir a esdeveniments culturals virtuals. Captem a la gent jove i de totes les edats, perquè una vegada passi tot això, continuïn gaudint-ne des de casa, a equipaments culturals o als carrers on vivim. Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural. Les entitats, fundacions, empreses i equipaments que es dediquen a la cultura, encara que sigui desitjable, no poden dependre sempre d’unes polítiques culturals i d’uns pressupostos anuals que mai estan garantits. La cultura és un dret de tots i totes i hauríem de cuidar-la com es fa a França o Alemanya, que la consideren un bé de cohesió social i desenvolupament econòmic, per no repetir els beneficis que té en les persones, des de petits, i en la societat. Per tant, més enllà dels plans de xoc que ara puguin pal·liar els efectes del moment fins que torni la normalitat, ens calen unes polítiques culturals sòlides, fiscals, de protecció, de suport sostingut en el temps per a tots els professionals, entitats i empreses que s’hi dediquen. Cal dissenyar una política cultural que sigui transversal a la resta de polítiques socials, econòmiques, educatives, de salut i territori. I des del món de les entitats, una gran taula del tercer sector cultural de Catalunya, on estiguin representades totes les entitats, associacions, empreses i professionals que hi treballen, i que avancin coordinadament i en col·laboració pública i privada. I per part del sector, en general, no quedar-nos de braços plegats. Posem sobre la taula el que fem i com ho fem i redissenyem projectes culturals de qualitat, però més autosuficients, evitant els ingressos eventuals, més eficients i solvents, col·laboratius i tenint en compte els mitjans digitals per tenir un major impacte cultural i social de tots els públics, principalment els més propers a nosaltres. Deixem de fer les coses com les hem fet sempre, provem i experimentem. Molta salut per a tothom!
Publiquem aquest article de Lluís Bonet on fa una proposta d'una nova agenda per a les polítiques culturals. Aquest és el 5è escrit de Bonet al seu blog amb relació al greu impacte de la pandèmia al si del sector de la cultura. Els anteriors han estat dedicats a les organitzacions, els seus professionals i les pràctiques culturals.
Davant l’emergència i greu situació del sector cultural, avui més que mai, és imprescindible disposar d’unes polítiques governamentals valentes, amb coneixement de la realitat local, visió estratègica a curt, mig i llarg terme, i empatia envers el conjunt d’agents implicats. La seva missió ha de consistir, fonamentalment, en: acompanyar uns professionals i unes organitzacions al llindar de la fallida; salvaguardar aquelles experiències més fràgils i al mateix temps més rellevants pel paisatge cultural post-crisi; donar suport aquells projectes o institucions amb major capacitat multiplicadora i sinèrgica envers el sistema cultural; enfortir els processos de resiliència de ciutadania, entitats i professionals. Per què han de ser també valentes? Per que és imprescindible prioritzar, també arriscar, i això no agradarà als agents de sectors, formats o activitats més convencionals o no prioritàries. Tradicionalment, la majoria de governs tendeixen a concentrar els recursos en els equipaments i projectes de titularitat governamental1 (aquells que històricament han acabat formant part de la seva responsabilitat directa, sense que això respongui necessàriament a necessitats o demandes actuals). I, pel que fa al suport a iniciatives de tercers, s’opta preferentment per la repartidora: petites ajudes a un gran nombre d’organitzacions. Distribuir uns recursos escassos a un nombre elevat de projectes no sempre té sentit. El tindria si calgués ampliar el teixit d’agents culturals i esperonar noves iniciatives, però aquest no és cas en una crisi com l’actual, i en general quan: l’ajuda és tan petita que quasi no compensa els costos d’administració de la mateixa (costos de gestió tant per part de la pròpia administració com per als receptors); és reprodueix un ecosistema desequilibrat (reben més els territoris i els subsectors amb més iniciativa i més capacitat de presentar propostes alineades amb els paràmetres de les convocatòries) enlloc d’ajudar preferentment allí on hi ha més dèficits; l’activitat es farà de totes maneres i no depèn del suport governamental; és a dir, quan el diner públic no incentiva sinó que tan sols comporta uns ingressos addicionals. Pel que fa al gruix del pressupost cultural públic, aquest se centra en el personal i les activitats dels museus, mitjans de comunicació, biblioteques, teatres o centres culturals de titularitat governamental. Molts d’ells, però malauradament massa pocs, compleixen una missió redistribuïdora fonamental a escala territorial o sectorial, ja que la iniciativa privada lucrativa se centra en les grans metròpolis o en la producció cultural de masses, abandonant les expressions més locals (de mercat petit, no competitiu, però que ens permeten ser qui som i reinventar les arrels) o que requereixen esforços cognitius més grans (fruit de processos creatius o patrimonials complexos o innovadors). Ara bé, sovint aquest paper supletori no es fa amb suficient eficiència, be perquè el perfil i dimensió dels equipaments no és adequat per maximitzar les sinergies o per treure profit d’uns actius immobilitzats desaprofitats (museus sense quasi personal i una museografia antiquada, teatres amb un nombre de funcions baixíssim, biblioteques que no poden competir amb l’oferta digital disponible ...). Sovint perquè primen altres objectius, com uns mitjans de comunicació públics o unes polítiques de programació i preus dels equipaments al servei d’estratègies partidistes, clientelars. Finalment, perquè no ha existit una política d’incentius, reciclatge i mobilitat del personal a càrrec; un recurs humà molt desaprofitat, dedicat massa sovint a tasques administratives i no de disseny i esperonament de l’activitat del teixit social. Quan una política es deixa en mans, únicament, del compromís voluntariós d’uns pocs, aquesta no arriba massa lluny. I és una llàstima perquè malgrat les retallades disposem d’infraestructures i professionals potencialment prou bons. I, addicionalment, donada la seva estabilitat institucional seran els que podran aguantar millor l’embat d’aquesta nova crisi. Nogensmenys, cal superar rigideses normatives en la tramitació administrativa ja que frenen una resposta eficient, qüestió sagnant en un moment particularment greu com l’actual. Ara bé, si mirem el gruix de les estratègies de política cultural, aquelles que es poden llegir en el detall dels pressupostos públics (oblideu-vos dels grans discursos retòrics o dels focs d’artifici de promeses evanescents), no hi ha hagut canvis substancials entre la primera i la segona dècada del segle XXI. Com pot ser això si tantes coses han canviat en aquest lapse de temps? La crisi de 2008 va implicar una reducció brutal dels recursos disponibles, recursos que no s’han recuperat deu anys després (a Espanya la despesa cultural pública del conjunt d’administracions públiques de 2017 estava encara a un 72% de la de 2008). Però les retallades no varen respondre a una estratègia reflexionada sinó que es varen salvar les activitats que tenien menys costos polítics o comptables, els projectes més institucionalitzats, amb personal funcionari, o com a molt aquelles activitats amb més capacitat de mobilització social. En paral·lel varen créixer moltes iniciatives i projectes, particularment flexibles, fràgils o intensius en el temps –com per exemple els festivals –, activitats que ara patiran particularment. Per això és necessari que la política cultural que es dissenyi tingui una mirada estratègica. En aquest sentit, qui, què i com cal prioritzar davant d’una crisi inesperada, profunda i que ens ha agafat sense estar preparats? No és fàcil respondre a aquesta pregunta ja que no disposem de prou informació –malgrat el gran nombre d’enquestes d’urgència realitzades durant el darrer mes i mig (malauradament no totes metodològicament correctes)– per fer una diagnosi acurada de la situació per territoris, sectors, formats i tipologies d’agents. El que està clar és que no s’haurien de tornar a repetir els errors de la gestió de la crisi de 2008, ja que hauríem d’haver après de l’experiència i perquè el sector cultural arribar més afeblit que en aquell moment. Anàlisi crítica de les mesures governamentals implementades fins ara Les mesures que s'han pres fins ara per pal·liar els efectes de la crisi, com ara els préstecs avalats pel govern, l'exempció o endarreriment en els terminis de pagament d'alguns impostos, els ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació), així com algunes ajudes a fons perdut o subvencions extraordinàries, no només són insuficients sinó que sovint estan mal adaptats a la realitat del sector cultural. De tots ells, el que està sent més efectiu (especialment per a les organitzacions de menys de 50 treballadors) són els ERTO, però caldria allargar-los passat l’estat d’alarma perquè en molts casos no se’ls permetrà obrir fins molt més endavant i per facilitar la reincorporació gradual dels treballadors, ja que l’activitat econòmica i el consum es recuperaran lentament. En canvi, els ajuts directes són en la majoria de casos d’imports massa reduïts pels tràmits burocràtics que impliquen2. Ara bé, en tots dos casos, són mesures per aturar el cop inicial, no per encarar el retorn a l’activitat ni per preparar-se per un futur incert. En aquest sentit és interessant escoltar les demandes dels membres del Consell de cultura de Barcelona: "necessitem un gran pla per al sector cultural, un pla que assenti unes bases noves i sòlides per a la vida cultural de la propera dècada i que eviti els errors del passat" 3. I, al costat d’això, demanen mesures concretes: “incrementar les ajudes proposades per les institucions públiques, aportar liquiditat a les empreses –més que préstecs, calen fons no reintegrables–, habilitar un mecanisme de suport a les empreses privades i entitats semipúbliques, així com a professionals autònoms –un fons de suport ad hoc disponible durant un període més o menys llarg–, i finalment agilitzar els processos administratius per fer front a la urgència de la situació”. Aquest darrer requeriment és molt important ja que l’administració sovint està més centrada en evitar algun trampós sense tenir en compte l’enorme malbaratament de recursos propis i aliens que implica complir amb procediments administratius poc eficients, que malauradament tampoc eviten la trampa. Una altra qüestió que cal analitzar és el volum i l’eficàcia de l’ajuda financera governamental, a curt, mig i llarg termini. En relació al volum de l’ajuda, aquest depèn de la capacitat financera de cada govern, lligat al seu nivell d’endeutament previ, la capacitat per poder-se endeutar més (que depèn de la confiança dels potencials creditors) i de les prioritats governamentals sobre quins sectors i agents mereixen rebre aquestes ajudes. A la majoria de països llatinoamericans, la capacitat d’endeutament és limitada i la cultura no es considerada una prioritat pels dirigents polítics i econòmics centrats en altres sectors. Tot i això, s’observen diferències enormes de sensibilitat i d’estratègies entre els diferents països (veure, per exemple, el recull realitzat per l’OEI amb les iniciatives dels governs iberoamericans, el del Compendium de polítiques culturals o de KEA a escala europea, o a nivell mundial posant el focus en la mobilitat d’artistes realitzat per On the move i CircoStrada, entre molts d’altres). A Europa tindrem una gran injecció de liquiditat per part del Banc Central Europeu, però no sabem encara com es distribuirà per sectors, tipologies d’agents i en última instància, nivells de govern. El com es faci marcarà l’eficiència i l’eficàcia del paquet de mesures de suport a la cultura. A Espanya la cultura no és una prioritat governamental, tal com la primera reacció del ministre del ram va deixar clar. A més, l’anàlisi de la gestió de la crisi de 2008 no genera gaires esperances. L’administració central va acaparar la major part dels recursos disponibles, ofegant les comunitats autònomes que havien de fer front al cost de les despeses en sanitat i educació, i limitant la capacitat de despesa dels ens locals endeutats en les competències essencials (que no incloïen cultura). Tanmateix, són aquests darrers els que han liderat la despesa en cultura, incrementant en quasi 10 punts percentuals el seu pes en la despesa cultural total de les administracions públiques espanyoles (del 54,8% el 2008 al 64,2% el 2017). Així, doncs, si la liquiditat arriba als ajuntaments hi ha una certa esperança de comptar amb recursos reals per reactivar el sector, tal com molt bé expliquen Àngel Mestres i Oriol Martí en un escrit recent al blog de Trànsit projectes. Ja que si els recursos excepcionals posats a disposició acaben fonamentalment en mans de l’administració central, el seu impacte en el teixit cultural serà molt més baix i centrat en les grans empreses del sector4 (a no ser, vana esperança, que es crees un projecte descentralitzat d’art públic, com el New Deal del president Roosevelt durant la Gran Depressió, tal com el Cultura/s de la Vanguardia deixa suggerir!). Pel que respecta a les comunitats autònomes, amb l’excepció basca i navarresa pel seu estatus fiscal especial, estaran tan endeutades cobrint la despesa sanitària i en serveis socials que serà difícil que incrementin els seus pressupostos culturals (malgrat que la Generalitat aporta el 24% del pressupost cultural del conjunt de CCAA). Pel que fa al suport indirecte al teixit empresarial (avals, préstecs, rebaixes fiscals ...), si els diners es queden en les grans empreses i no arriben als petits operadors, aquest darrers amb menys recursos per aguantar la crisi acabaran desapareixent, i amb ells la riquesa, diversitat i flaire local de les expressions culturals. Pel que fa a les famílies, caldrà veure en quina proporció els recursos arriben a les classes populars (molt necessitades i que per tant els destinaran fonamentalment a subsistència), a les classes mitjanes (els principals consumidors culturals) o només nodreixen les butxaques dels més rics (que potser aprofitaran l’abundor da liquiditat per invertir en propietats immobles i bens culturals a preu de saldo). Vers un canvi de valors Més enllà dels recursos econòmics, saber escoltar, acompanyar i assessorar assertivament són valors claus, especialment importants en moments d’incertesa com els actuals. Cal fer-ho, no obstant, amb el màxim respecte, coratge i empatia possibles. El fet d’acompanyar no ha de ser incompatible amb prendre decisions difícils, valentes, com per exemple prioritzar els recursos cap aquelles activitats més necessàries per assegurar una vida cultural plena un cop passada la pandèmia, o amb més probabilitat de supervivència. Ara bé, malgrat saber que moltes organitzacions i projectes hauran de tancar, amb efectes greus per a la supervivència econòmica de molts professionals, no es pot condemnar d’entrada sense estudiar el diferent grau de resiliència de cada organització. I això passa per la proximitat; és a dir, pel tan repetit i no sempre ben aplicat principi de subsidiarietat. Quan més a prop d’un projecte, dels seus professionals i de la comunitat de referència, més fàcil és estimar els potencials i les necessitats, i així adaptar localment el ventall d’instruments polítics, financers i de suport disponibles. Compartir informació sobre estratègies i instruments a escala nacional i internacional és extremadament útil, però la seva adaptació ha de ser regional i local. Un dels grans errors de la mentalitat tecnocràtica és pensar que una teràpia homogènia, tractar a tothom per igual, comporta eficàcia i equitat. Una altra forma d’acompanyar és la informació i la formació. Ambdós instruments són claus per ajudar als professionals a prendre les seves pròpies decisions, compartint diagnosis i possibles estratègies. Ara bé, estem aprofitant suficientment els moments actuals d’aturada de les activitats per formar i generar tallers de reflexió i intercanvi per tal que els professionals dissenyin les seves estratègies per a les diferents etapes que venen? Per exemple, per dissenyar espais o activitats culturals COVID-Free que generin confiança a les audiències i als treballadors, o per un retorn financerament i humana responsable i viable? Estan apareixent força experiències independents,5 però falta un suport públic més explícit. Un aspecte que pot ser rellevant és acompanyar amb informació i assessorament sobre les oportunitats en el mercat internacional. Malgrat que la recessió econòmica és global, els països del Nord d’Europa es recuperaran abans que els del Sud, tant pel menor impacte inicial de la pandèmia com per la major capacitat adquisitiva de les seves audiències i la generositat dels seus pressupostos culturals. En canvi, les perspectives del mercat llatinoamericà o africà no són optimistes, així com tampoc s’espera gaire dinamisme en els programes de cooperació cultural internacional, ni en l’ajuda al desenvolupament, donat el replegament domèstic i la priorització envers la crisi sanitària i alimentària. Val la pena subratllar la feina que, amb independència de cap política explícita, estan realitzant molts projectes culturals, en particular aquells que afavoreixen i coordinen les iniciatives dels seus professionals, des d’espais patrimonials que estan recollint el nou patrimoni fruit d’aquesta crisi, fins als artistes i gestors que amb una gran imaginació estan creant nous productes i formats de compartir les expressions culturals. També cal destacar la labor d’alguns equips tècnics de l’administració, que en sintonia amb professionals del sector i cooperant amb xarxes de cooperació internacional, estan elaborant o difonent guies pràctiques sobre com gestionar aquest moment tan particular6. En el fons, les polítiques culturals són una responsabilitat de tots, no només dels polítics que temporalment les dirigeixen. Quan més participatives, transparents i valentes siguin, molt millor per tal de projectar la vida cultural i els seus agents cap a un futur difícil, complex però també ple d’oportunitats. Una mirada cap al futur Per concloure, cal esperar transformacions rellevants a mig terme en les polítiques de suport públic a la cultura? Hi haurà un canvi de prioritats o fins i tot de paradigmes de política cultural? O, com en la crisi financera anterior, es prioritzarà allò més institucional o més majoritari, amb independència de la seva aportació en termes de creativitat o sinergies multiplicadores? Seria una llàstima! Caldria aprofitar aquesta crisi per replantejar-se els objectius i els indicadors d’avaluació de les polítiques públiques de cultura. Davant d’una caiguda dràstica de la demanda, que no només tardarà a recuperar-se sinó que probablement ho farà amb una estructura de la despesa cultural familiar diferent, cal plantejar-se una pregunta entrellaçada: quin tipus d’ajuda és més eficaç per assolir quins objectius específics? I això, en un context general de retrocés dels drets personals (en molts països creix la deriva autoritària i augmenta el suport popular cap a partits amb una agenda populista, contraris a les bases de la democràcia liberal) que fa que sigui encara més crucial relegitimar una acció cultural pública centrada en defensar els drets culturals.7 Si la crisi ha demostrat que les expressions culturals són vitals per acompanyar i generar sentiment comunitari en moments d’angoixa, d’introspecció i de distanciament social, potser cal reforçar aquesta visió. Professionals, amateurs i audiències han de poder compartir des de las seva experiència i sensibilitat formes d’expressió i de vivència culturals enriquidores. Això passa per repensar els paràmetres habituals d’avaluar les polítiques culturals. Potser no cal maximitzar audiències o prioritzar només l’excel·lència artística, sinó deixar que professionals compromesos amb aquesta dimensió social desenvolupin nous projectes amb el màxim d’interacció. Existeix alguna experiència incipient (com les auditories del CoNCA) però cal millorar-les i generalitzar-les, aprenent de l’experiència internacional,8 tot comptant amb un observatori cultural independent. El sector cultural ha d’abandonar la mirada endogàmica i l’actitud de greuge permanent per seure amb els responsables públics i escoltar el que la societat els demana. En resum, per construir conjuntament una política cultural menys centrada en garantir els propis interessos o somnis, i més focalitzada a emancipar el ciutadà i a apoderar el creador. PD. Agraeixo la lectura crítica d’Àngel Mestres. ________________ 1 La despesa en personal i en compres del conjunt d’administracions públiques espanyoles es va endur l’any 2017 el 66% del pressupost total, i això que moltes transferències a tercers (el 23% del total) i les inversions són a organismes autònoms de titularitat pública, amb el que es dediquen molt pocs recursos a incentivar les iniciatives del sector empresarial i de la societat civil. 2 Per exemple, els ajuts únics de 300€ per part de l’Ajuntament de Barcelona als autònoms que hagin tingut de tancar el negoci o amb una caiguda d’un 75% dels ingressos. Tenint en compte que també l’administració central i el govern català han aprovat mesures similars, però amb requisits i canals de sol·licitud diferents, l’esforç de gestió per part de les administracions i dels beneficiaris és desproporcionat en relació a les partides que si destinen. 3 https://www.ara.cat/cultura/Consell-Cultura-Barcelona-reclama-cultura-coronavirus-covid-19_0_2439956104.html 4 La indústria del llibre i de l’audiovisual són els dos únics àmbits amb importants transferències al sector privat per part de l’administració central, que compten també amb substanciosos beneficis fiscals. 5 Més enllà del que estem fent els programes universitaris en gestió cultural, han nascut propostes com https://plataformac.com/escena-pro/, www.lavanguardia.com/local/sevilla/20200427/48762315464/monkey-week-son-propone-charlas-abiertas-en-internet-para-analizar-la-situacion-del-sector-de-la-musica.html o EXIT de la Nau Ivanow, per només citar-ne algunes a Catalunya. 6 Amb exemples que engloben tots els camps culturals, des de webinars organitzats per la OCDE o altres organitzacions internacionals, a la guia traduïda per Ibermuseos sobre com gestionar museus i col·leccions de l’Australian Institute for the Conservation of Cultural Material (AICCM) i Blue Shield Australia, el document per les arts escèniques publicat per IETM, o el ben documentat informe de On the move i CircoStrada. 7 Els dos països de la UE que més han incrementat el seu pressupost cultural són Hongria i Polònia, caracteritzat per ser governats per aquest tipus de força política. 8 Per exemple, l’avaluació qualitativa engegada per l’Arts Council d’Anglaterra, malgrat la controvèrsia existent, o l’experiència francesa en biblioteques públiques.