En relació a la dimissió de Lluís Pasqual de la direcció del Teatre Lliure i del debat que l’ha acompanyat, Vinyet Panyella considera que “queda clar que el cas Pasqual posa damunt la taula temes relatius a la salut cultural del país que s’han de debatre i resoldre”. Concretament sobre el model d’elecció dels màxims responsables de grans centres de creació cultural i artística, Panyella apunta que “és un fet com a mínim curiós que quan la qüestió s’ha plantejat obertament i en públic ha estat quan hi ha hagut canvis de directius que han exercit llargament via lliure designació”.
Cerca: “/”
We found 4 results for your search.
Els dimonis del consum cultural
Xavier Marcé vol trencar en aquest article les resistències a assumir que “la major part dels continguts que associem quotidianament a la creació i la producció cultural són en realitat productes de mercat”, i que “el futur de la nostra producció cultural dependrà de la nostra capacitat per augmentar els públics, sigui la demanda”. L’autor, a més, fa una punyent reflexió sobre quin paper hauria de tenir l’administració pública en aquest mercat cultural.
El professor i periodista cultural Toni Vall defensa que la xarxa de teatres de Barcelona és una peça clau per tenir “gran una ciutat, més oberta, càlida, acollidora i llesta”, i aposta per la protecció i reconversió de les infraestructures culturals en perill, siguin sales de teatre o de cinema.
L’estudi “La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015” presentat pel CoNCA i la Direcció General de Joventut assenyala la importància de l’educació, els efectes de la crisi econòmica en el consum cultural i trenca alguns tòpics sobre l’impacte de les TIC en determinats àmbits culturals.