Categories
Recent

Vinyet Panyella: “La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental”

Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”:

Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost.

Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys?

Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA.

P. S’assemblarà al de la primera etapa.

R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què.

“Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura”

P. Hi haurà gaires canvis?

R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat.

P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA?

R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina.

P. Es recuperaran funcions?

R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura.

P. Els diagnòstics han estat útils?

R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis.

P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria?

R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix.

P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria?

R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions.

P. Quins són els temes en què es vol incidir?

R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost.

“No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal”

P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura?

R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu.

P. Qui n’és el culpable?

R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals.

P. El CoNCA també ha patit retallades.

R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots.

P. És el problema principal?

R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar.

P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys?

R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara.

Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.

Categories
Notícies

Vinyet Panyella: “La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental”

Entrevista a la Presidenta del CoNCA i membre de la junta directiva del Cercle de Cultura al diari El País, en la que afirma, entre altres qüestions rellevants, que “indigna que al segle XXI no es consideri la cultura un bé social”: Al febrer Vinyet Panyella (Sitges, 1954) es va jubilar tot posant punt final a la seva tasca al capdavant dels Museus de Sitges. Per a ella, que també va ser directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, era el moment de reprendre projectes que tenia relegats: investigació, llibres, poesia i, sobretot, una tesi sobre el noucentisme, una de les seves especialitats. Tot va tornar a quedar en un segon pla després de la trucada de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, per proposar-la com a membre del nou CoNCA. Després va venir la decisió d’escollir-la presidenta, la quarta —primera dona— d’aquest organisme creat el 2009 després de la reclamació del sector per renovar les polítiques culturals, i que, després de la llei òmnibus del 2011, va veure com se li retallaven funcions, competències i pressupost. Pregunta. Què queda d’aquell organisme fundat fa 10 anys? Resposta. Una voluntat i una consciència de ser un organisme reclamat pel sector, pels sectors. És veritat que la figuració inicial era més teòrica que pràctica, perquè la configuració del Govern i de la conselleria de Cultura són les que són, i potser no es va pensar l’encaix ideal. Amb la llei òmnibus es va fer un replantejament del terreny i es van determinar unes funcions, premis nacionals, informes sectorials i d’equipaments, i d’altres es van deixar més obertes. En els dos últims anys, després de la dimissió de consellers i la seva no-substitució, s’ha viscut una gran indecisió fins que la consellera de Cultura va decidir endreçar el CoNCA. P. S’assemblarà al de la primera etapa. R. A finals d’octubre s’acabarà una lectura crítica de la llei, per treure-li tot el potencial. Així veurem el que s’ha fet i el que no s’ha fet, i per què. “Entre les nostres prioritats hi ha la professionalització i el paper de l’administració local en el cost de la cultura” P. Hi haurà gaires canvis? R. De format i de manera de treballar. Les decisions del plenari seran sempre consensuades. Perquè la força del CoNCA és la seva unanimitat i la seva unitat. P. Li ha faltat visibilitat al CoNCA? R. Absolutament, i, d’alguna manera, també identitat, cosa que ha fet que el sector tingués la percepció que el CoNCA només es dedicava als premis nacionals, però s’ha fet molta feina. P. Es recuperaran funcions? R. Es potenciarà la presència del CoNCA en els organismes que tenen la responsabilitat d’atorgar subvencions a la creació. Abans el CoNCA ho feia tot. Ara participarà amb l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC). És un pas molt important. No es tracta tant de recuperar funcions com de situar el CoNCA en el moment actual, de cara al futur. Les seves funcions principals són assessorar, vetllar, avaluar i emetre diagnòstics de l’estat de la cultura. P. Els diagnòstics han estat útils? R. No ho sabem. Farem un informe d’avaluació dels deu anys del CoNCA per veure la incidència pràctica d’aquests treballs. És fonamental per saber on som i introduir canvis. P. El CoNCA s’ha vist com un rival de la conselleria? R. Ha estat una lectura personalitzada, però el CoNCA no ha estat una conselleria bis, ni ho ha de ser. És un tema d’encaix. P. No li resta credibilitat davant el sector que tingui la seva seu a la conselleria? R. La llei diu que s’adscrigui al Departament de Cultura. L’important no és on sigui, sinó el compliment de funcions. P. Quins són els temes en què es vol incidir? R. Sobretot en la professionalització de la cultura, el seu cost i el paper de les administracions locals en aquest cost. “No hi ha arguments per defensar la retallada indiscriminada del 6% d’Economia; farà molt de mal” P. Com valora les retallades en els últims anys a Cultura? R. Negativament. No pot ser d’altra manera. En els últims anys s’han retallat els recursos, amb molt poca sensibilitat. Des del CoNCA reivindiquem que la Cultura sigui considerada, com la Sanitat i l’Educació, un bé social, el més extens i generós. Les retallades comporten que la cultura no arribi a la gent, perquè sempre es retalla de les activitats. Als museus i les entitats hi ha costos que no es poden retallar, de manera que sempre se suprimeixen activitats o, el que és el mateix, el retorn social de la cultura, i això és molt greu. P. Qui n’és el culpable? R. És un tema que s’ha d’assumir des del Govern que sigui, però la qüestió és de política financera del Departament d’Economia. Passa el mateix que a Espanya, on no ha prosperat una llei de mecenatge perquè el Ministeri d’Economia s’hi ha negat. M’indigna que al segle XXI no hi hagi consciència que la cultura és un bé social. En aquest sentit, la conselleria de Cultura és tan víctima com nosaltres. També reivindiquem que l’administració local canviï i prioritzi la cultura i els béns culturals. P. El CoNCA també ha patit retallades. R. Sí. Pocs dies després de prendre possessió es van reclamar al CoNCA 70.000 euros que teníem adjudicats i executats. Al final han estat 53.000 euros. Hem hagut de retallar activitats de l’últim trimestre. Quan hi ha retallades el més afectat és el tercer, el carrer, i això és el que no pot ser. La situació és molt greu. No hi ha arguments per defensar la retallada del 6% lineal indiscriminat d’Economia, que ha fet molt de mal a tots. P. És el problema principal? R. Ara sí. La cultura catalana és tremendament creativa, altament qualitativa i motivada, però li falla l’alimentació econòmica, que és fonamental. És un tema peremptori i urgent que s’ha d’enfocar. P. Com veu la cultura d’aquí cinc anys? R. M’agradaria que el pressupost per a la cultura complís les ràtios europees del 2% o més, però no estem en aquest camí. També que la llei del CoNCA s’hagi desenvolupat un 100%. Crec que pot donar més del triple del que ha donat fins ara. Podeu accedir a l’entrevista original en aquest enllaç.

Categories
Notícies

Anàlisi del Cercle de Cultura del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020” pel que fa a la cultura

La junta del Cercle de Cultura ha estudiat el document del “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Després d’analitzar i debatre sobre el contingut del document, la junta considera que “amb caràcter general creiem que hi manca una visió de conjunt, estratègica i amb vistes al futur de les necessitats i les prioritats legislatives en l’àmbit de la política cultural. Sembla, més aviat, una mena de calaix de sastre que recull temes que han quedat pendents en anteriors legislatures, barrejant aspectes de diferent rang normatiu, de caràcter legislatiu o merament organitzatiu. Hi trobem a faltar propostes de caràcter transversal amb la resta de Departaments de la Generalitat, sobretot Ensenyament, Economia, Benestar Social”. Pel que fa als punt concrets d’aquest Pla, la junta del Cercle de Cultura ha fet la següent anàlisi: 1.- Llei de Mecenatge.- Malauradament aquesta és una assignatura pendent que s’arrossega de fa massa anys, no només a nivell de la Generalitat sinó a nivell estatal. En aquesta matèria la competència de la Generalitat és limitada, però pot regular-ne alguns aspectes de funcionament, en especial en el tram autonòmic de l’IRPF. També hauria de potenciar el seu paper mediador entre els projectes culturals i socials i les empreses. El principal mur que tan a la Generalitat com a l’Estat s’han trobat en aquest tema ha estat el poder del Ministeri d’Hisenda. Per a superar-lo, les administracions de cultura haurien de comptar amb el recolzament i suport de tots els agents de la societat civil. 2.- CoNCA.- No es suportable seguir “embolicant la troca ” i “fer volar coloms” sobre aquesta qüestió, que és urgent resoldre. El Cercle de Cultura ja s’ha manifestat reiteradament sobre aquest tema, públicament i davant la Comissió de Cultura del Parlament. Malauradament requereix un ampli consens polític i social que la situació actual no facilita. 3.- Llei del cinema.- No sembla que, ara com ara, sigui una prioritat. Ha hi ha una llei, vigent de 2010. En tot cas seria suficient un decret modificant-la en el que convingui. 4.-Llei del Patrimoni Cultural Immaterial.- Creiem que seria un error crear-la de forma separada. L’actual Llei de 1993 ha quedat envellida i obsoleta i seria el moment de promoure una nova llei que ho abasti i actualitzi globalment tots els conceptes. 5 i 6.- Decret accés avaluació dels arxius de la Generalitat.- Cal una revisió de la Llei d’Arxius. L’accés a la informació i l’obligació de transparència afecten tots dos decrets i també la normativa del procediment administratiu. 7.- Decret d’accessibilitat a la cultura.- Està be contemplar els aspectes d’accessibilitat física als espais culturals, però entenem que avui cal plantejar aspectes socials de més abast com l’accés de la societat a la cultura, l’apropament de la cultura a la societat i la participació social en la cultura. 8,- Estructura del Departament.- Per fer qualsevol canvi caldrà que s’expliqui el model i els objectius per poder pronunciar-se. Podeu consultar aquest enllaç el “Pla Normatiu de l’Administració de la Generalitat per als anys 2019 i 2020”. Les principals referències a l’àmbit cultural les trobareu a les pàgines 13 i 22.

Categories
Notícies

Informe “la cultura en españa en 2016”: els efectes de la desigual inversió estatal en cultura a Catalunya o a Madrid

L’informe “La cultura en España en 2016” presentat fa pocs dies per la Fundación Contemporánea assenyala que en els darrers anys, Madrid ha anat guanyant distància amb Catalunya pel que fa la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Un fet que no és gens aliè a la dura retallada d’aportacions de l’Estat a Catalunya en l’àmbit cultural. Aquest informe, elaborat a partir de les enquestes realitzades per més de tres-cents professionals i creadors de la cultura, fa uns rànquings per comunitats i ciutats de l’Estat pel que fa a la percepció de la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Els territoris més ben situats són en ambdós casos Madrid, Catalunya i el País Basc. En el cas de Madrid, la puntuació de la seva qualitat en l’oferta ha pujat d’una puntuació de 85 al 90 sobre 100 entre el 2009 i el 2016, tot i que en l’informe del 2015 va arribar al 94,2. Catalunya, en canvi ha baixat del 79 al 75,9. En la valoració de la innovació, passa una cosa semblant: Madrid puja del 67 al 78,7%, tot i patir també un descens respecte l’any anterior, i Catalunya baixa del 73 al 66,2. Val a dir que en els dos rànquings, el País Basc veu molt millorada la seva puntuació al llarg d’aquest període de 7 anys. Pel que fa a la qualitat i innovació a nivell de ciutats, la situació és, lògicament, molt similar. Per aquest ordre figuren Madrid, Barcelona i dues ciutats basques: Bilbao i Sant Sebastià. En qualitat, Madrid passa del 86 al 94, mentre que Barcelona baixa del 90 al 82,2. Si mirem la valoració pel que fa a la innovació, mentre les dues ciutats empataven amb un 77 el 2009, Madrid puja fins un 85,1 i Barcelona baixa lleugerament fins el 73,6, tot i una forta recuperació en el darrer any, que també es fa visible en l’apartat de la qualitat. Cal recordar l’informe que va elaborar el Departament de Cultura fa un parell d’anys, en el que assenyalava que als pressupostos generals de l’Estat s’havia produït una reducció del 44% en les aportacions a equipaments culturals catalans entre el 2011 i el 2016, així com la desaparició de la partida prevista per la Carta Municipal de Barcelona, que havia de suposar uns 9,5 milions d’euros per a les institucions culturals de la ciutat. Mentre, en els 3 darrers anys de l’estudi, els grans equipaments de Madrid van veure incrementat el finançament de l’Estat espanyol en un 20%. L’estudi indicava que el percentatge d’aportacions de l’Estat als pressupostos dels principals equipaments amb seu a Madrid, anaven del 20 fins al 67% del total, mentre que els catalans només suposaven entre un 7 i un 23% com a màxim. En el cas de les bones puntuacions del País Basc, una de les raons es trobaria també en el capítol del diner destinat a la cultura; gràcies als recursos econòmics que disposen el conjunt d’institucions públiques basques (ajuntaments, diputacions forals i govern basc) gràcies al concert econòmic, i que els permet aportar un 85% més de diners per càpita en cultura que les administracions catalanes. Així no ha d’estranyar que al rànquing d’equipaments o esdeveniments culturals més ben puntuats, siguin aquells on l’Estat espanyol destina més recursos els situats dalt de tot: Museu del Prado, Museu Reina Sofía o el Teatro Real. Els catalans se situen a partir de la posició 11, amb el CCCB, el Caixa Fòrum, el festival Temporada Alta (única menció de fora de Barcelona) el Mercat de les Flors, el MACBA, el festival Sónar, el Grec, la Fundació Joan Miró i el Teatre Lliure.  Si aquest rànquing es realitzava només amb les respostes dels enquestats catalans, l’ordre varia sensiblement: l’encapçala el Mercat de les Flors, seguit del Sónar, el CaixaFòrum, el CCCB, el Primavera Sount, el festival Temporada Alta, el Grec, el MACBA i el Teatre Lliure. Entre els vint primers, l’únic gran esdeveniment o equipament cultural que no se situa a Barcelona -a banda de la ja citat Temporada Alta- és el Mercat de Música Viva de Vic. Respecte els àmbits temàtics de la cultura i l’art, l’informe situa com a millors puntuats pel que fa al seu moment creatiu, a la gastronomia, el disseny, la moda, el teatre, la literatura, les arts plàstiques, l’arquitectura, el cinema i la música clàssica i contemporània. I en relació a la seva repercussió internacional, la llista és quasi la mateixa, a excepció del teatre que es substituït per la dansa entre els deu més ben puntuats. Pel que fa a les qüestions principals que caldria afrontar en favor de la millora de l’oferta cultural barcelonina, els enquestats assenyalen com a primera la necessitat de millorar les eines de suport a la cultura (espais, creadors emergents…) així com la planificació estratègica de les polítiques culturals, amb més suport i finançament; seguides per la demanda de més propostes internacionals en la seva programació. També es demana de forma destacada una millora en la coordinació entre institucions culturals, i l’estímul per crear nous públics, amb especial esment a apropar la cultura a l’àmbit educatiu en totes les seves etapes; acompanyat per una millor comunicació de l’oferta cultural de tota la ciutat. Com en altres informes i estudis, el conjunt de professionals del sector reclamen una llei del mecenatge, que no només legisli els incentius fiscals, sinó que serveixi per al reconeixement públic dels patrocinadors i mecenes culturals.  

Categories
Notícies

Invertir en cultura sense un marc legal adequat

Organitzat per la Fundació Cercle d’Economia, el mecenatge cultural va tornar a ser protagonista d’una taula rodona on fundacions i l’Institut Català de Finances van palesar les dificultats que les empreses inverteixin més en cultura, i la necessitat de poder comptar amb una llei de mecenatge adequada, com ja ens va analitzar Carlos Cuatrecasas a l’entrevista que vam publicar recentment en aquest portal. El president de la Fundació Catalunya Cultura, Enric Crous, va definir-la com a “llotja” on empreses i creadors es troben per explorar vies de finançament per a materialitzar els projectes culturals presentats, i va anunciar que el proper 9 de març se celebrarà una trobada oberta al món empresarial a IESE. Des de la Fundació Bancària La Caixa, el seu director general Jaume Giró va denunciar que amb l’actual legislació espanyola “el retorn econòmic en cultura no compensa la inversió” de les empreses, tot defensant la destinació de més recursos en cultura “perquè la societat sàpiga resoldre més justament, necessita gent sensible, pensament crític i un poble culte”. L’apunt del sector públic el va aportar el conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà, qui posà sobre la taula la necessitat “de buscar (nous) models col·laboratius” entre empreses i fundacions que serveixin per mobilitzar més recursos cap a la cultura. A nivell de xifres, l’acte celebrat el 26 de gener va servir per recordar que el 2015 la cultura catalana va generar uns 3.757 milions d’euros en total, situant-se en el 2% del PIB. A nivell d’empreses implicades en accions de mecenatge, la xifra ja arriba a les 450. I pel que fa als primers resultats de la Fundació Catalunya Cultura, aquesta ha aconseguit impulsar 95 projectes culturals en aquests dos darrers anys; augmentant de les 8 empreses inicialment implicades a la fundació a les actuals 13.

Categories
Notícies

Carlos Cuatrecasas: “la inversió en cultura té una repercussió econòmica important”

Carlos Cuatrecasas presideix la Fundació del Cercle d’Economia des del 2009. La seva trajectòria com a persona vinculada al mecenatge de la cultura ve de molt més lluny, amb un protagonisme directe en alguns dels grans projectes impulsats al nostre país, com va ser la reconstrucció del gran teatre del Liceu. Quin paper juga una  fundació  d’una entitat vinculada al pensament econòmic respecte el món de la cultura? El Cercle d’Economia,  i la fundació en concret, sempre ha procurat a través dels seus socis, crear un esperit favorable a la cultura, a la reflexió i al diàleg. És una finalitat de la nostra entitat. La Fundació està servint per relligar, fer de pont, entre empresaris i directius i la societat. Considerem que és molt important que el món de l’empresa tinguin una intensa vida cívica, s’impliqui per millorar la societat. Transmetre el desig de participar en la vida pública amb un criteri reflexiu i equilibrat. Un exemple d’això va ser la creació de la URL, de la qual el Cercle d’Economia forma part del seu patronat, o el fet que molts catedràtics universitaris hagin passat per les juntes de govern del Cercle d’Economia. Fa poc, la Fundació Cercle d’Economia celebrà  la novena edició dels seus Premis Ensenyament, guardonant  una exitosa experiència terrassenca d’escola inclusiva en la que alumnes d’una escola d’educació especial comparteixen assignatures amb alumnes de primària i d’un institut públic de la ciutat. Amb quin objectiu es convoquen aquests premis? La fundació amb aquest premi fomenta aquesta preparació per obrir-se camí, per  adaptar-se als canvis; per això procurem guardonar els sistemes més moderns d’educació. Sempre he defensat que l’ensenyament ha de preparar a la gent a anar pel món, però amb una base cultural important. És des d’aquesta base cultural que l’educació pot fer emergir el talent. Una educació que aporti coneixement. Internet complementa, però no és coneixement sinó informació. Per això és tan important una bona base cultural. Uns altres premis impulsats per la fundació, són els que es destinen a reconèixer activitats de patrocini i mecenatge empresarial. Els premis Carlos Güell tenen dins les seves diverses categories, una de dedicada al patrimoni cultural.  Quina visió en teniu d’aquest sector? Ens calen millorar equipaments per a que la gent els visiti. Els museus han de generar desig cultural, que es valorin i es coneguin.  Recentment he visitat l’Institut d’Art de Chicago, on he pogut comprovar que molta gent jove, no pas turistes, sinó de la ciutat,  visiten la seva gran col·lecció de l’impressionisme francès. En canvi, els museus de Barcelona, en general, són poc visitats. Caldria una forta inversió per a fer-los atractius, i poder exhibir moltes coses que tenim que són magnífiques i que són als soterranis dels museus. Que la ciutadania ho valorés i se’ls fes seus, i que ajudin a pujar el nivell cultural de Barcelona i Catalunya. Quan el nivell cultural és alt, el nivell democràtic puja. Els problemes humans són a totes les èpoques i la cultura ens permet conèixer-los. I quan més coneixes l’esperit humà, quan més coneixes els autors que l’han tractat, es més fàcil que prenguis decisions o que participis en la vida pública amb més criteri, amb més intel·ligència, amb més equilibri. … Per això calen recursos econòmics. Quan parlo d’inversió, parlo tant del govern català i com del govern espanyol. Cal que la part dels pressupostos de cultura augmenti, això és imprescindible. Els dos en tenen la responsabilitat, i cal subratllar que la inversió en cultura té una repercussió econòmica important. La cultura pot ser també una font d’ingressos, ja que té una reversió econòmica tant per un país com per una ciutat.  A més, quan el nivell cultural d’un país és més alt és més fàcil que sigui un país més democràtic. La problemàtica del mecenatge de la cultura és un tema encara per resoldre. Com hauria de ser una llei que hi respongués encertadament? Cal fomentar la cultura des de la societat civil com des de l’administració. I per a les empreses, l’aspecte fiscal és fonamental. Amb una desgravació fiscal alta es farien moltes coses, pot ser un element decisiu, però també caldria concebre un estímul sentimental per ajudar la societat, per fomentar la filantropia. Tenim molts exemples de mecenes, començant pel mateix Mecenes de l’emperador August, que eren persones que estimaven la cultura. M’agradaria una llei potent que creés un ambient favorable per aquestes activitats de patrocini i mecenatge. Hi ha, però, un tema clau: el sector públic a Espanya té una desconfiança claríssima cap al sector privat. I amb el mecenatge, es pensa que s’utilitzaran les desgravacions fiscals per raons no molt nobles, fins i tot  per aprofitar-se. Per això no funciona. Perquè el problema no és de recaptació fiscal. Els diners destinats al mecenatge seria la xocolata del lloro per a la hisenda pública, que es veuria molt poc afectada,  i en canvi es podrien dirigir capitals privats cap a finalitats molt interessants. I com caldria gestionar aquests recursos econòmics? No sóc gens partidari que els diners del mecenatge es destinin a fundacions públiques. Defenso una llei del mecenatge on realment el ciutadà pugui canalitzar els seus fons a les activitats culturals que considerés més convenients, sense necessitat de la  intermediació de cap poder públic. El que s’ha de fer és fomentar el patrocini privat per destinar els diners on cregui oportú, no pas dirigit a dit. A vegades sembla que els únics que saben com s’han de fer les coses és el sector públic, i això és molt impositiu. Per exemple, amb la reconstrucció del Liceu, molts dels propietaris de les llotges van oferir tornar a portar obres d’art a les avantllotges, algunes salvades de l’incendi. Doncs bé, va haver una negativa per resposta, perquè es va dir que això era un teatre públic i que totes les llotges havien de ser iguals. Ets un teatre públic,  t’ofereixen poder portar un quadre de Casas… i dius que no?. Segur que si es fes una enquesta, molta gent hauria dit que li agradaria trobar-se amb aquest quadre al Liceu, ja que podria visitar aquestes avantllotges fora dels horaris dels concerts.

Categories
Notícies

Jornada sobre les oportunitats de col·laboració entre l’empresa i la cultura

Organitzat per la Fundació Catalunya Cultura i amb la col·laboració del Cercle de Cultura, el proper 24 de maig se celebrarà a l’auditori de la Pedrera una jornada de debat, que portarà com a títol “Col·laboració entre la cultura i l’empresa. Un espai a conquerir”. A la convocatòria d’aquesta jornada s’afirma que “és el moment de sumar, col·laborar, de trobar objectius compartits i d’identificar els valors de la cultura a l’empresa i a la societat”, tant socials, educatius i de cohesió territorial, juntament amb “el valor que això pot tenir per l’empresa convertint-la en un vehicle per crear comunitat i cohesió dins de les organitzacions, com a estratègia de posicionament i aposta empresarial”. La jornada de debat, que s’iniciarà a les 9 del matí i finalitzarà a les dues del migdia, tindrà 5 taules rodones, dedicades al compromís social i educatiu de la cultura; com la cultura pot ajudar a un major compromís dels treballadors amb l’empresa; l’estratègia de negoci i el seu compromís amb la cultura; cultura i territori; i la gran qüestió del mecenatge com a aposta de l’empresa amb la cultura. Aquestes taules comptaran amb una vintena d’especialistes de molt diversos àmbits de les empreses culturals, institucions, festivals i entitats financeres. La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar en aquest enllaç del web de la Fundació Catalunya Cultura

Categories
Opinió

La Cultura com a eix del projecte de país

Des del CoNCA hem seguit amb preocupació la manca d’atenció a la Cultura dins de la campanya a les Eleccions Generals. Només des de la Cultura, el Coneixement i l’Educació es pot construir una societat avançada, de qualitat, amb una sòlida dimensió social, amb una economia que es nodreixi del talent i la creativitat, que ofereixi oportunitats i es projecti al món amb mirada pròpia. Per això, en el marc de la campanya electoral, el CoNCA: -Reivindica que s’aturi la reducció de recursos públics a la Cultura i reclama una profunda reforma de la legislació sobre mecenatge a fi d’estimular l’aportació de nous recursos -Planteja millores concretes de les retencions de l’IRPF i la superació de rigideses en el camp de les cotitzacions -Exigeix la immediata reducció de l’IVA cultural, a fi que sigui del 4% -Es manifesta contra la pirateria i defensa una protecció més adequada i justa dels drets d’autor

Categories
Opinió

La Fundació Catalunya Cultura

La Fundació Barcelona – Cultura, creada l’any 2006 per l’ajuntament de Barcelona i el suport de 19 empreses, va ser un bon instrument per a l’impuls i captació de finançament pels projectes culturals. La creació l’any 2014 de la Fundació Catalunya Cultura té uns altres objectius. Pot ser un bon instrument per a l’impuls de la cultura del patrocini i el mecenatge, l’assessorament als operadors culturals i les empreses i pot ajudar a canalitzar recursos privats per a la cultura. Però la seva creació, sense un marc legal que sigui un veritable instrument per a l’impuls del patrocini i el mecenatge, amb incentius fiscals atractius, limitarà les possibilitats de la seva actuació, i pot suposar la incorporació d’un element distorsionador entre els projectes i institucions culturals que cerquen patrocini i mecenatge, i les empreses i mecenes. La Fundació Catalunya Cultura no ha de suposar mai una competència per a les entitats receptores de patrocini. La veritable prioritat és disposar d’una llei de mecenatge i patrocini que ofereixi incentius fiscals atractius a les empreses i particulars. Tot i la constricció pressupostària, els efectes econòmics intrínsecs i extrínsecs de l’activitat cultural justifiquen les desgravacions fiscals i altres beneficis tributaris. Hi ha marge, bons exemples ben a prop i d’abast diferent: Navarra, per començar, o França i altres països de la Unió Europea o el món Anglosaxó per continuar.

Categories
Sense categoria

Gemma Sendra, Pilar Pifarré, Jordi Pardo, Cristina Salvador, Pere Vicens i Lluís Bonet: Reptes i oportunitats per a un nou finançament de la cultura

Cinquè vídeo de la jornada Intercanvis 2015 “Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura”, organitzada pel Cercle de Cultura i la Fundació del Cercle d’Economia. Taula rodona “Reptes i oportunitats per a un nou finançament de la cultura” amb Gemma Sendra, Pilar Pifarré, Jordi Pardo, Cristina Salvador, Pere Vicens i Lluís Bonet. Intercanvis 2015 va tractar la revisió del marc de relacions i de finançament de la cultura des d’una perspectiva dels sectors de la cultura, i també des de la lògica de la cultura com a factor de desenvolupament econòmic, d’impuls de la innovació en els sectors econòmics tradicionals o de desenvolupament de noves activitats. La jornada es va celebrar el 7 de juliol de 2015 a la sala d’actes del Cercle d’Economia.