Logotip Cercle de Cultura

Categoria: Notícies

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura renova la seva junta directiva, presidida per Segimon Borràs

Dimecres 7 al vespre, el Cercle de Cultura celebrà una assemblea general extraordinària en la que s’elegí la seva nova junta directiva que estarà presidida per Segimon Borràs, qui pren el relleu del cineasta Francesc Bellmunt, qui finalitzava el mandat estatutari. Juntament amb Borràs, la nova junta directiva de l’entitat està integrada per dos vicepresidents, Daniel Martínez de Obregón i Jordi Pardo; de Montserrat Bou, com a secretària-tresorera; així com per Xavier Marcé, Vinyet Panyella i Fèlix Riera com a vocals. A l’igual que el nou president del Cercle de Cultura, la major part del nou equip directiu de l’entitat ja en formava part de l’anterior i que integraven l’única candidatura que s’havia presentat en aquestes eleccions del Cercle de Cultura. El nou president, Segimon Borràs va destacar les principals línies de treball del Cercle de Cultura: “la celebració del Fòrum Cultura 2020, organitzat conjuntament amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu”, així com “l’estudi i elaboració de propostes sobre el finançament de la cultura i la seva fiscalitat, i sobre les aportacions de la cultura a l’economia, que constitueixen la singularitat de la nostra entitat”. En aquest segon objectiu, Borràs va avançar l’objectiu de “promoure la celebració d’un segon Congrés sobre Economia i Cultura, coincidint amb el desè aniversari de la celebració del primer”, organitzat el maig de 2009. Al seu discurs, el nou president del Cercle de Cultura va subratllar “en nom propi i dels companys de la nova junta” el seu agraïment “a la tasca dels qui ens han precedit. Els presidents Pere Vicens i Francesc Bellmunt ens han llegat un valuós corpus de doctrina i de pensament”. Un agraïment que va fer extensiu “als companys de la junta sortint per la seva generosa dedicació personal i per la confiança que van dipositar en mi proposant-me a presentació d’aquesta candidatura”. Segimon Borràs és una persona amb tota una vida vinculada estretament al món de la cultura, especialment al sector editorial. Durant quasi vint anys va ser secretari general del Gremi d’Editors de Catalunya, i ha estat al capdavant de moltes i diverses iniciatives per a la projecció exterior de la literatura catalana i de la seva indústria editorial. Així mateix ha estat professor en matèries de gestió cultural en diverses universitats catalanes i de l’exterior.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura proposa una reforma del CoNCA que li doni funcions executives i participi en l’ordenament de la política cultural del país

Després de la seva compareixença al Parlament a la comissió que estudia la reforma de la llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) la junta de govern del Cercle de Cultura ha fet públic un decàleg sobre el que haurien de ser els principals eixos del futur CoNCA en el que s’aposta  per un organisme que aplegui tant funcions d’assessorament i mediació com executives en la determinació i assignació de recursos públics per als sectors culturals i artístics del país. En aquest sentit, el Cercle de Cultura proposa que el futur CoNCA col·labori en l’ordenament cultural del país juntament amb el Departament de Cultura. Com a marc de col·laboració entre el futur CoNCA i el Govern, el Cercle de Cultura proposa que ambdues institucions elaborin un programa plurianual de cultura , que inclogui les línies estratègiques i els grans objectius. La concreció d’aquestes línies estratègiques es materialitzaria a partir d’un fons de promoció cultural des del qual s’atorgarien les accions d’ajut (subvencions, beques, premis…) dissenyades a través de programes anuals i desplegats en ofertes públiques. Ofertes que s’haurien de sotmetre a un procés previ d’avaluació d’experts independents. Pel que fa a la seva composició, el Cercle de Cultura proposa que el nomenament dels seus membres estableixi un rigorós règim d’incompatibilitats i un codi ètic propi, tot evitant que la seva elecció passi per un sistema de quotes -polítiques o sectorials- sigui implícita o explícita. Un risc que segons el Cercle, el text de reforma que està treballant el Parlament no garanteix. El document adjunt, “consideracions del Cercle de Cultura sobre la proposta de nova llei del Consell Nacional de la Cultura i les Arts” conté aquest decàleg, juntament amb una detallada anàlisi de l’actual normativa d’aquesta institució i del seu funcionament, a partir de la qual s’han fet les propostes que incorporen el decàleg.        

Categories
Notícies

Una visió cultural del conflicte Catalunya-Espanya dins el context de la globalització

Dins la munió de llibres que han aparegut aquests darrers anys sobre el procés polític català, “Just abans del salt endavant” de Fèlix Riera és el primer que l’analitza des de l’òptica cultural, tot emmarcant-lo en el context de la globalització que està portant a la debilitat dels estats-nació europeus, i a com responen aquests a la seva pèrdua de legitimació ciutadana. Riera, que planteja la política també com a fet cultural, analitza que les actuals tensions que es viuen a tota Europa provenen d’aquest debilitament dels estats-nació; i que aquests -i les nacions que també volen esdevenir estat com Escòcia o Catalunya- troben en la reactivació de la identitat nacional una font de legitimació. Aquesta reactivació passaria per convidar la ciutadania a “la passió pel límit polític”. Una invitació que suposaria també no traspassar les fronteres del sistema democràtic. L’autor advoca per desarmar el llenguatge de la confrontació, en tant que “la voluntat d’imposar una lectura de la situació (…) implica que l’afany per mostrar és superior al de voler veure la situació tal com és”. I per fer possible aquesta adequada interpretació, “un dels instruments més perfectes que permeten la comprensió i augmenten la visió ha estat l’art, en general, i la literatura en particular”. En aquest sentit, l’autor assenyala que el nucli del procés polític que viu el nostre país rau en la voluntat de ser dels catalans, i que per donar-hi sortida caldria sostreure’s d’aquesta “passió pel límit”, i reconèixer que “la lògica del conflicte planteja temps llargs, precisos i clars, que fugin de la urgència i la eufòria”.

Categories
Notícies

El Cercle de Cultura compareix a la comissió del Parlament per a la reforma del CoNCA

Dimecres 29, una delegació de la junta de govern del Cercle de Cultura, integrada pel seu president Francesc Bellmunt, el secretari Daniel Martínez, el vicepresident Ezequiel Baró, i el vocal Fèlix Riera, van comparèixer davant la comissió d’estudi del Parlament per a la reforma del CoNCA, creada a finals de l’any passat per la cambra catalana. Els representants del Cercle de Cultura van defensar la continuïtat d’aquest organisme, i van apostar per a que en el futur compti amb una estructura que vetlli per la creativitat cultural i que estigui coordinada amb els centres formatius. Francesc Bellmunt va defensar la importància que el CoNCA continuï existint com a eina al servei de la cultura, i va advertir que la seva supressió significaria una pèrdua per al sector cultural. Per part de Daniel Martínez i Ezequiel Baró es va posar en valor la vigència de l’Acord de Sant Boi de 2004 com a document fundacional del CoNCA i dels criteris originals que van servir posteriorment per a la llei de creació del 2009. Finalment, Fèlix Riera va traslladar un seguit de propostes per al futur CoNCA en favor de la seva consolidació, mitjançant una estructura executiva que vetllés per la creativitat cultural de les noves generacions i del conjunt dels continguts culturals. Una estructura que hauria de treballar coordinadament amb els centres formatius existents en tots els nivells acadèmics per promoure aquesta creativitat. Cal recordar que fa pocs mesos, el Cercle de Cultura va organitzar una taula rodona de reflexió i debat sobre el futur del CoNCA, de la qual es pot recuperar en aquesta crònica les principals aportacions que van fer els ponents convidats.

Categories
Notícies

La cultura com a dinamitzadora de barris a partir de la col·laboració público-privada i la seva relació amb les TIC

Barcelona i Girona són dos exemples, entre molts d’altres al nostre país, de com la cultura exerceix de factor de dinamització de l’estructura física i humana de les ciutats, ja sigui articulant-se amb canvis urbanístics a gran escala o intervenint directament en espais amb manca de vitalitat social. En una època on ja no es plantegen grans inversions en noves infraestructures culturals, la col·laboració público-privada esdevé una via imprescindible per a impulsar noves propostes. Unes propostes en les que els agents culturals i les empreses del sector tecnològic, especialment de les TIC, estableixen sinergies cada cop més estretes. En el cas de Girona, ens trobem amb dos models diferenciats en quant a l’origen dels recursos econòmics però amb similars objectius. Un, d’iniciativa comunitària de caràcter privats és l’experiència de CoEspai, una comunitat d’artistes professionals  de la qual han nascut nous projectes nascuts quasi de forma quasi simultània i que responen a noves necessitats específiques. Un és l’Associació Artística les Golfes, que funciona com un espai de treball que facilita la interacció entre els artistes que hi participen, i l’altra és l’espai 3r Esquerra, centrat en la compartició d’experiències i en la difusió de les seves obres, ja sigui a través de la mateixa sala d’exposicions del CoEspai, o en la producció de materials amb aquestes exposicions, com catàlegs o llibres d’artista. Dins del paraigua de CoEspai no només s’aixopluguen creadors artístics, sinó també alguna empresa TIC, que ha permès noves fórmules de col·laboració entre l’art i la tecnologia en projectes comuns. La segona experiència, La Volta, ha nascut gràcies a un fons europeu i ha tingut com a objectiu inicial la revitalització d’un dels barris històrics de la ciutat mitjançant una residència de creadors de diverses disciplines artístiques, bona part dels quals vinculats als oficis artesans tradicionals, tot col·laborant en la seva professionalització i la compartició de projectes comuns. Una part significativa dels seus esforços ha consistit en la rehabilitació de locals per a la seva transformació en tallers, galeria i botiga. Tot i aquest suport públic, el model de funcionament també respon a l’autogestió com en el cas anterior. La dinamització del barri de Sant Narcís de Girona ha consistit tant per l’activitat dels locals que ha anat servint com espais de taller, exposició o botiga, sinó també pel que ha significat les seves activitats com pol d’atracció cap al barri de ciutadans de la resta de la ciutat, mitjançant activitats fora dels propis locals, ja siguin pròpies, com el mercat Art Km 0, o d’altres que s’integren amb esdeveniments de referència del conjunt de la ciutat, com el festival Temps de Flors o el Black Music Festival. A Barcelona, el plantejament és més complex, ja que respon a la voluntat del govern municipal de construir un nou eix de creació i difusió cultural aprofitant el dinamisme tecnològic i empresarial que s’està desenvolupant a l’entorn de la plaça de les Glòries, sota la denominació de districte 22@, que ha substituït les antigues fàbriques abandonades per un creixent entramat d’empreses vinculades a les indústries culturals, a les TIC i al món universitari. Precisament es voldria aprofitar el gran dinamisme del 22@ a nivell tecnològic i acadèmic per a que la cultura en fos un altre dels seus grans trets definitoris. En aquest cas, es tractaria de descongestionar el centre històric de la ciutat, per relligar grans equipaments culturals amb anys de funcionament consolidat com l’Auditori o el TNC, amb d’altres de nous com el Disseny Hub Barcelona, que té per davant molta feina a fer per poder desplegar tot el potencial que permeten les seves grans instal·lacions que conformen un dels edificis més emblemàtics de la plaça de les Glòries. Podreu trobar més informació sobre aquests dos exemples als següents articles: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1090637-els-artistes-s-uneixen.html de Jordi Camps i Linnell, i http://www.lavanguardia.com/cultura/20170312/42800523238/districte-cultural-glories.html de Miquel Molina.

Categories
Notícies

El portal Europeana es prepara per a l’any europeu del patrimoni cultural

El portal europeana.eu, amb 25 milions d’obres culturals i artístiques digitalitzades, es prepara per a esdevenir una eina de primer nivell per a l’any europeu del patrimoni cultural que se celebrarà el 2018. Concretament, Europeana vol ser protagonista en tres dels seus principals eixos més vinculats a les indústries culturals: la tecnologia aplicada al patrimoni, la defensa dels drets d’autor i la creativitat cultural, i alhora dinamitzar i eixamplar l’accés obert a les col·leccions artístiques i culturals europees, per sumar fins a 1.800 membres a la seva associació en xarxa. Per aquest motiu, recentment ha aprovat un pla de treball, dotat amb prop de 6,4 milions d’euros, amb tres objectius: facilitar la compartició de continguts d’alta qualitat de les institucions al portal, i oferir-lis un retorn que faci aquesta tasca més atractiva per a cadascuna d’elles -com línies de comercialització i negoci; treballar de forma més específica els sectors de la investigació, de la docència i de les indústries culturals; i també implicar més ciutadania en les visites i consultes del portal, així com fer-los participar en noves campanyes de difusió i promoció de la cultura i l’art. Un dels principals esforços del pla de treball d’Europeana és a nivell organitzatiu, desenvolupant més accions pel que fa als sectors de l’educació, la investigació i la indústria creativa -des de dissenyadors a empresaris digitals- amb . Pel que fa a l’esforç per arribar a més ciutadans i fer-los participar en activitats culturals, Europeana continuarà desenvolupant sinergies amb les principals xarxes socials, tant generalistes com especialitzades en art i cultura, i amb les comunitats i plataformes de creació de coneixement col·lectiu (Wiki). Cal recordar que Europeana és un gran portal virtual que dóna accés a milions d’obres culturals i artístiques, des de llibres a pel·lícules, passant per pintures i documents d’arxiu, que han estat digitalitzats per museus, biblioteques, universitats i altres institucions, que en el cas de Catalunya anirien des de la Filmoteca de Catalunya, el Museu del Disseny, l’ICUB, TV3 o la totalitat de les seves universitats públiques. Impulsat per la Comissió Europea i posat en marxa ara fa 8 anys, Europeana ofereix uns vint-i-cinc milions de documents i imatges al conjunt de la ciutadania, des d’un portal multilingüe que, treballa per promoure la col·laboració entre el conjunt de les institucions culturals i artístiques europees per facilitar un accés integrat al conjunt dels seus continguts des de la xarxa. Dins d’aquest marc, Europeana vol donar suport al patrimoni cultural i científic a través de la transferència de coneixement, la innovació i la promoció d’aquests al conjunt de la ciutadania europea.

Categories
Notícies

Informe “la cultura en españa en 2016”: els efectes de la desigual inversió estatal en cultura a Catalunya o a Madrid

L’informe “La cultura en España en 2016” presentat fa pocs dies per la Fundación Contemporánea assenyala que en els darrers anys, Madrid ha anat guanyant distància amb Catalunya pel que fa la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Un fet que no és gens aliè a la dura retallada d’aportacions de l’Estat a Catalunya en l’àmbit cultural. Aquest informe, elaborat a partir de les enquestes realitzades per més de tres-cents professionals i creadors de la cultura, fa uns rànquings per comunitats i ciutats de l’Estat pel que fa a la percepció de la qualitat i innovació de la seva oferta cultural. Els territoris més ben situats són en ambdós casos Madrid, Catalunya i el País Basc. En el cas de Madrid, la puntuació de la seva qualitat en l’oferta ha pujat d’una puntuació de 85 al 90 sobre 100 entre el 2009 i el 2016, tot i que en l’informe del 2015 va arribar al 94,2. Catalunya, en canvi ha baixat del 79 al 75,9. En la valoració de la innovació, passa una cosa semblant: Madrid puja del 67 al 78,7%, tot i patir també un descens respecte l’any anterior, i Catalunya baixa del 73 al 66,2. Val a dir que en els dos rànquings, el País Basc veu molt millorada la seva puntuació al llarg d’aquest període de 7 anys. Pel que fa a la qualitat i innovació a nivell de ciutats, la situació és, lògicament, molt similar. Per aquest ordre figuren Madrid, Barcelona i dues ciutats basques: Bilbao i Sant Sebastià. En qualitat, Madrid passa del 86 al 94, mentre que Barcelona baixa del 90 al 82,2. Si mirem la valoració pel que fa a la innovació, mentre les dues ciutats empataven amb un 77 el 2009, Madrid puja fins un 85,1 i Barcelona baixa lleugerament fins el 73,6, tot i una forta recuperació en el darrer any, que també es fa visible en l’apartat de la qualitat. Cal recordar l’informe que va elaborar el Departament de Cultura fa un parell d’anys, en el que assenyalava que als pressupostos generals de l’Estat s’havia produït una reducció del 44% en les aportacions a equipaments culturals catalans entre el 2011 i el 2016, així com la desaparició de la partida prevista per la Carta Municipal de Barcelona, que havia de suposar uns 9,5 milions d’euros per a les institucions culturals de la ciutat. Mentre, en els 3 darrers anys de l’estudi, els grans equipaments de Madrid van veure incrementat el finançament de l’Estat espanyol en un 20%. L’estudi indicava que el percentatge d’aportacions de l’Estat als pressupostos dels principals equipaments amb seu a Madrid, anaven del 20 fins al 67% del total, mentre que els catalans només suposaven entre un 7 i un 23% com a màxim. En el cas de les bones puntuacions del País Basc, una de les raons es trobaria també en el capítol del diner destinat a la cultura; gràcies als recursos econòmics que disposen el conjunt d’institucions públiques basques (ajuntaments, diputacions forals i govern basc) gràcies al concert econòmic, i que els permet aportar un 85% més de diners per càpita en cultura que les administracions catalanes. Així no ha d’estranyar que al rànquing d’equipaments o esdeveniments culturals més ben puntuats, siguin aquells on l’Estat espanyol destina més recursos els situats dalt de tot: Museu del Prado, Museu Reina Sofía o el Teatro Real. Els catalans se situen a partir de la posició 11, amb el CCCB, el Caixa Fòrum, el festival Temporada Alta (única menció de fora de Barcelona) el Mercat de les Flors, el MACBA, el festival Sónar, el Grec, la Fundació Joan Miró i el Teatre Lliure.  Si aquest rànquing es realitzava només amb les respostes dels enquestats catalans, l’ordre varia sensiblement: l’encapçala el Mercat de les Flors, seguit del Sónar, el CaixaFòrum, el CCCB, el Primavera Sount, el festival Temporada Alta, el Grec, el MACBA i el Teatre Lliure. Entre els vint primers, l’únic gran esdeveniment o equipament cultural que no se situa a Barcelona -a banda de la ja citat Temporada Alta- és el Mercat de Música Viva de Vic. Respecte els àmbits temàtics de la cultura i l’art, l’informe situa com a millors puntuats pel que fa al seu moment creatiu, a la gastronomia, el disseny, la moda, el teatre, la literatura, les arts plàstiques, l’arquitectura, el cinema i la música clàssica i contemporània. I en relació a la seva repercussió internacional, la llista és quasi la mateixa, a excepció del teatre que es substituït per la dansa entre els deu més ben puntuats. Pel que fa a les qüestions principals que caldria afrontar en favor de la millora de l’oferta cultural barcelonina, els enquestats assenyalen com a primera la necessitat de millorar les eines de suport a la cultura (espais, creadors emergents…) així com la planificació estratègica de les polítiques culturals, amb més suport i finançament; seguides per la demanda de més propostes internacionals en la seva programació. També es demana de forma destacada una millora en la coordinació entre institucions culturals, i l’estímul per crear nous públics, amb especial esment a apropar la cultura a l’àmbit educatiu en totes les seves etapes; acompanyat per una millor comunicació de l’oferta cultural de tota la ciutat. Com en altres informes i estudis, el conjunt de professionals del sector reclamen una llei del mecenatge, que no només legisli els incentius fiscals, sinó que serveixi per al reconeixement públic dels patrocinadors i mecenes culturals.  

Categories
Notícies

Invertir en cultura sense un marc legal adequat

Organitzat per la Fundació Cercle d’Economia, el mecenatge cultural va tornar a ser protagonista d’una taula rodona on fundacions i l’Institut Català de Finances van palesar les dificultats que les empreses inverteixin més en cultura, i la necessitat de poder comptar amb una llei de mecenatge adequada, com ja ens va analitzar Carlos Cuatrecasas a l’entrevista que vam publicar recentment en aquest portal. El president de la Fundació Catalunya Cultura, Enric Crous, va definir-la com a “llotja” on empreses i creadors es troben per explorar vies de finançament per a materialitzar els projectes culturals presentats, i va anunciar que el proper 9 de març se celebrarà una trobada oberta al món empresarial a IESE. Des de la Fundació Bancària La Caixa, el seu director general Jaume Giró va denunciar que amb l’actual legislació espanyola “el retorn econòmic en cultura no compensa la inversió” de les empreses, tot defensant la destinació de més recursos en cultura “perquè la societat sàpiga resoldre més justament, necessita gent sensible, pensament crític i un poble culte”. L’apunt del sector públic el va aportar el conseller delegat de l’ICF, Josep Ramon Sanromà, qui posà sobre la taula la necessitat “de buscar (nous) models col·laboratius” entre empreses i fundacions que serveixin per mobilitzar més recursos cap a la cultura. A nivell de xifres, l’acte celebrat el 26 de gener va servir per recordar que el 2015 la cultura catalana va generar uns 3.757 milions d’euros en total, situant-se en el 2% del PIB. A nivell d’empreses implicades en accions de mecenatge, la xifra ja arriba a les 450. I pel que fa als primers resultats de la Fundació Catalunya Cultura, aquesta ha aconseguit impulsar 95 projectes culturals en aquests dos darrers anys; augmentant de les 8 empreses inicialment implicades a la fundació a les actuals 13.

Categories
Notícies

Catalunya encapçala l’obertura de noves biblioteques, mentre una tercera part de la seva ciutadania no llegeix cap llibre

L’informe “La lectura en España, 2017” de la Federació de Gremis d’Editors alerta que prop del 40% de la ciutadania no llegeix cap llibre. A nivell nacional, aquest percentatge és una mica inferior -no arriba al 34%- segons les dades del Departament de Cultura. Així mateix, l’informe assenyala que entre el 2010 i 2014, Catalunya va obrir dues de cada 3 noves biblioteques al conjunt de l’Estat espanyol. Un els grans vectors de la promoció de la lectura és l’educació. En aquest sentit, l’informe és molt crític amb la LOMCE, en tant que l’actual normativa educativa no fixa cap temps mínim diari dedicat a la lectura, a diferència de la legislació anterior, la LOE. Unes crítiques que s’amplien a les retallades en polítiques culturals i educatives. Respecte les biblioteques, les dades de l’informe assenyalen que a nivell estatal entre el 2010 i el 2014 es van tancar 218, mentre es van obrir 31 de noves, de les quals la gran majoria -unes 21- són a Catalunya. Els territoris on es van tancar més van ser Extremadura, Castella-la Manxa i el País Valencià a més d’una cinquantena en cada cas. Una segona dada és el descens o augment de bibliotecaris druant aquest període que, no és del tot coincident amb les dades anteriors, en tant que s’han reforçat els serveis de les biblioteques no afectades pel seu tancament. Així, els territoris on han augmentat més el nombre d’aquests professionals són la Comunitat de Madrid i Catalunya, superant el centenar, seguits a molta distància pel País Valencià. Pel que fa a la reducció de plantilles, a més de Castella-la Manxa i Extremadura -pel tancament de de biblioteques- Castella i Lleó i les Canàries lideren el descensos. La situació de les llibreries és d’un continuat descens d’establiments oberts. Concretament, el darrer any estudiat -el 2014- es van reduir quasi un 16%, passant de 4.336 a només 3.650 a tot l’Estat. Pel que fa als perfils de les persones més lectores, l’estudi no aporta novetats: les dones superen els homes, així com les persones de 30 a 55 anys, les que tenen perfil universitari i les que viuen en grans ciutats.

Categories
Notícies

La ciutadania catalana és la que més diners va destinar a la cultura el 2015 a tot l’Estat espanyol, tot i el descens respecte el 2014

L’anuari d’estadístiques culturals 2016 del Ministeri de Cultura assenyala que aquests darrers anys tant la ciutadania catalana com les seves administracions locals (ajuntaments i diputacions) són les que més recursos econòmics destinaren a la cultura respecte la resta de territoris de l’Estat espanyol. Concretament, cada català/ana va destinar el 2015 a bens i serveis culturals 320,8 € cadascú, sent la xifra més alta del conjunt de les Comunitats Autònomes, i just darrera vindrien els ciutadans bascos i navarresos. Aquesta xifrà, però, és lleugerament inferior a la del 2014, quan assolí els 326 €. Pel que fa a les xifres de les administracions, la Generalitat hi destinà el 2014 més de 245 M€, un 23,4% del total estatal, però lluny dels més de 393 milions del 2010. Respecte les inversions de les administracions locals, l’informe assenyala que els ajuntaments catalans hi van aportar més 568 milions €, un 23% del total estatal, sense comptar el País Basc ni Navarra. Els diferencials més alts respecte la resta de l’Estat espanyol els trobem en les inversions en protecció del patrimoni; biblioteques, museus i arxius, i promoció cultural. Si s’analitzen les dades dels organismes supralocals com les diputacions, Catalunya torna a anar al capdavant, amb uns 97 M€, que representa una mica més del 21% del cojunt de diputacions i organismes similars. Tot i el detall d’aquestes dades territorialitzades, l’anuari no incorpora cap dada sobre les inversions del govern espanyol a nivell de Comunitats Autònomes. Cal recordar que en el cas de Catalunya, havien sofert un descens del 71,3% entre el 2008 i el 2014. En tot cas serien unes dades subjectes debat, ja que bona part de les inversions del Ministeri de Cultura, tot i fer-se en equipaments situats a Madrid (Museu del Prado, Museu Reina Sofia o el Teatro Real) no es contemplen com a inversions territorials