Categories
Opinió

Comunitat Mèdia: un pas endavant per la innovació en les indústries culturals i creatives

Xavier Cubeles, membre d’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, descriu en aquest article l’impacte que suposarà la posada en marxa de la Comunitat RIS3CAT MEDIA per al sector cultural i creatiu català, a partir de vuit projectes que desenvoluparan noves oportunitats de producció, difusió i consum culturals, amb una inversió de prop de 14 milions d’euros. Uns projectes que comptaran amb la implicació directa de 34 empreses, entitats i institucions de les indústries creatives i d’organitzacions vinculades amb la R+D+I del país. Els vincles entre cultura, ciència, creativitat i tecnologia incideixen de manera decisiva en el desenvolupament social i econòmic. Sobretot, i de manera ben intensa, en moments de canvi com els actuals.  Això no és una novetat. La història de Catalunya proporciona casos il·lustratius en aquest sentit com la creació de l’Escola Gratuïta del Disseny als inicis de la revolució industrial. Aquesta iniciativa va ser impulsada per la Junta de Comerç de Barcelona amb la finalitat de formar els dibuixants que demandava la indústria tèxtil emergent al segle XVIII. Amb la seva evolució, l’escola esdevindria el primer centre de Barcelona on es pogué aprendre arquitectura, i també el lloc on hi estudiarien algunes de les figures més representatives del món de les arts i del disseny de Catalunya. L’Escola encara existeix i és coneguda pel nom de l’edifici on aquesta s’allotjà originàriament: l’Escola Llotja. En el marc de la denominada quarta revolució industrial, som novament en una etapa en la qual cal treballar amb encert i coordinadament per mantenir i reforçar el posicionament de Catalunya com a territori d’innovació, amb Barcelona al capdavant com a capital reconeguda internacionalment. En aquesta nova onada de canvi, les indústries culturals i creatives (ICC) ocupen un lloc clau donat el seu potencial d’innovació en l’economia, la societat i la cultura. El reconeixement d’aquest rol de les ICC s’evidencia, entre altres, amb la seva inclusió dins dels set àmbits sectorials líder de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent RIS3 de Catalunya (la RIS3CAT), formulada fa uns anys a requeriment de la Unió Europea. Com és sabut, aquesta estratègia se sustenta en la identificació dels àmbits sectorials de cada territori que tenen uns coneixements, capacitats i recursos amb un major potencial de desenvolupament, per als quals s’impulsen estratègies especialitzades d’innovació. L’acreditació i finançament de la Comunitat RIS3CAT MEDIA és un pas endavant en el desplegament d’aquesta estratègia, ja que suposa reconèixer un pla d’actuacions específic en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) per a les ICC. D’aquesta manera i per primera vegada, aquestes activitats queden incloses específicament en les polítiques d’innovació empresarial de Catalunya amb una agenda pròpia, junt amb altres sectors capdavanters de la seva economia com les indústries de la salut i ciències de la vida, de l’alimentació, de la química, de l’energia i recursos, dels sistemes industrials, de la mobilitat sostenible o del disseny. En tots aquests àmbits la innovació està al centre de les respectives estratègies de desenvolupament, i s’hi han constituït Comunitats RIS3CAT els darrers anys. La confluència de ciència, tecnologia i creativitat en els projectes de la Comunitat Mèdia pot contribuir a una conversió més eficient del coneixement en nous productes, tot generant noves oportunitats per a les empreses, afavorint el creixement econòmic o millorant el benestar col·lectiu. Per a fer-ho, es preveu treballar complementàriament en dos sentits. Per un costat, potenciant el paper del coneixement científic i tecnològic en les ICC junt amb la creativitat, per tal de promoure aquestes activitats. Per un altre costat, reforçant el paper de la creativitat com factor clau d’innovació en la resta d’activitats econòmiques de Catalunya junt amb el coneixement científic i tecnològic, i amb les ICC com a motor per a fer-ho.  

Categories
Activitats

Debat sobre economia i cultura: una nova etapa del Fòrum Cultura 2020 finalitzada

Coordinada per Xavier Cubeles, la taula sobre economia i cultura del Fòrum Cultura 2020 celebrava la seva segona sessió de treball, que culminà els debats iniciats una setmana abans. Cubeles hi apuntà la necessitat d’impulsar un cercle virtuós per a la cultura que passa per més despesa particular que porta a més despesa públic; i que per això cal un compromís de la cultura amb la societat i l’educació, i una aposta per la innovació. Una de les qüestions tractades ha estat l’oportunitat que la convergència entre cultura i tecnologia tingui Barcelona com a referent internacional, a partir de casos d’èxit com el Sonar + o l’existència de la Mobile World Capital. Seguint en aquesta línia, es va reflexionar sobre la necessitat de donar legitimació a la cultura digital com ja tenen la resta d’expressions culturals: premis, reconeixements i presència a la crítica periodística. A més de Segimon Borràs i Jordi Pardo, a la reunió hi participaren Pepe Zapata, Pere Vicens,  Carles Sora, Joan M. Corbella, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Josep Missé.

Categories
Activitats

La taula dedicada a l’economia del Fòrum Cultura 2020 finalitza els seus debats

Dilluns 9 de juliol, la taula sobre economia i cultura del Fòrum Cultura 2020 que coordina Xavier Cubeles, culminà els debats iniciats la setmana anterior, avier Cubeles apunta la necessitat d’impulsar un cercle virtuós per a la #cultura que passa per + despesa particular que porta a + despesa pública: compromís de la #cultura amb la societat i l’educació, i aposta per la innovació. apunta l’oportunitat que la convergència entre #cultura i tecnologia tingui #Barcelona com a referent internacional, a partir de casos d’èxit com el @sonarplusd i de l’existència del @MWCapita @carlesora assenyala la necessitat de donar legitimació a la #cultura #digital: premis, reconeixement, crítica periodística… I Joan M. Corbella apunta al canvi radical en la despesa #cultural, que se’n va a operadores globals.   Juntament amb Segimon Borràs, Jordi Pardo, participaren en aquesta segona sessió de la taula: Pepe Zapata, Pere Vicens, Carles Sora, Jon M. Corbella, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort, Josep Missé.  

Categories
Activitats

Economia i cultura: la quarta taula de debats del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

Dimarts 3 de juliol, a la sala d’actes del Centre d’Art Santa Mònica, se celebrà la primera sessió de treball de la taula de debat sobre economia i cultura, que coordina Xaiver Cubeles, i que continuarà dilluns 9 amb una segona i darrera reunió. Pel caràcter transversal de la taula, Xavier Cubeles va elaborar un document previ per centrar els treballs d’aquestes dues sessions, tot indicant que “atesa l’amplitud de qüestions que es poden arribar a abordar sobre “cultura i economia”, es proposa que l’assignació i la distribució de recursos (monetaris o no) a les activitats culturals sigui el punt de partida del treball d’aquest eix temàtic del Fòrum. Sobretot, des de la perspectiva de la demanda, és a dir, dels recursos que des de diferents procedències la societat i els mercats destinen a la cultura: a través de la pràctica i el consum cultural de la ciutadania, de les inversions d’empreses privades, de les aportacions privades fetes sense ànim de lucre, de les exportacions realitzades als mercats exteriors, o de la despesa pública”. Cubeles afegeix que “sens dubte, el desenvolupament de les activitats culturals de Catalunya (com d’arreu) està condicionat en gran part per la demanda existent d’aquestes activitats, i pel seu potencial d’evolució en el futur. En aquest sentit, per exemple, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos (monetaris o no) que configuren la demanda cultural de Catalunya actualment? Com han evolucionat aquests darrers anys? En quina mesura i de quina manera poden augmentar o es poden incentivar els diferents components de la demanda cultural els propers anys?”. En aquest document introductori, Xavier Cubeles formula tres tipus d’impactes de la cultura sobre el desenvolupament econòmic i social de Catalunya a tractar a les reunions: “Impactes directes com la generació de renda (valor afegit brut), d’ocupació o d’exportacions, amb els corresponents efectes multiplicadors sobre la resta de l’activitat econòmic; segon, impactes indirectes pels seus efectes positius sobre activitats com el turisme, les exportacions d’altres productes del país, l’atracció d’activitat i d’inversions procedents de l’exterior, etc. I tercer, impactes sobre la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de les persones, etc”. A la primera sessió hi van participar experts en diversos àmbits culturals, com és el cas de Pepe Zapata, Karma Peiró, Salvador Anton Clavé, Gabriel Pinós, Dolors Ricart, Jordi Gratacós, Antoni Laporte, Ezequiel Baró, Àlex Costa, Montserrat Tort i Dolors Cotrina.  

Categories
Activitats

Sessió informativa sobre les taules dedicades als equipaments culturals i a l’economia i la cultura del Fòrum Cultura 2020

Un cop finalitzades les reunions de les primeres taules del Fòrum Cultura 2020, dedicades a la creació artística i a l’educació i la cultura, el 5 de juny se celebrà una sessió informativa, en la que es presentaren els objectius de les dues pròximes taules de debat, que tindran com a eixos temàtics els equipaments culturals i l’economia i la cultura. Juntament amb Segimon Borràs i Jordi Pardo, els dos coordinadors respectius de les taules 3 i 4, Pepe Serra i Xavier Cubeles van compartir amb els socis participants els objectius que s’hi han marcat i varen recollir les reflexions i suggeriments que aquests els hi van traslladar. Pepe Serra va avançar que la composició dels integrants de la taula sobre equipaments culturals serà molt diversa, tant a nivell territorial com de tipologia d’equipaments vinculats amb els participants. Així mateix, va apuntar que un dels objectius nuclears del debat serà com fer que els equipaments culturals se situïn al centre de la vida social. Per la seva banda, Xavier Cubeles detallà que un dels objectius bàsics de la seva taula serà el tema de la demanda cultural en tres àmbits: com augmentar el consum familiar de la cultura; com acostar-hi les inversions empresarials; i el paper dels pressupostos públics. Cubeles va afegir que aquesta la taula sobre economia i cultura treballarà  també propostes sobre com afavorir l’exportació de les creacions i produccions culturals catalanes.

Categories
Activitats Notícies

La transversalitat de la revolució digital en la cultura

Per abordar la revolució digital i el canvi de paradigma que aquesta comporta, cal considerar la necessitat d’avançar vers la cerca i posada en pràctica de solucions coherents amb els trets i elements diferenciadors del nou entorn digital emergent. En la mesura que això es pugui fer, la resposta als reptes de la transformació que s’està esdevenint en les activitats creatives, culturals i de comunicació es podrà produir amb una major eficàcia. El ponent principal de la sessió va ser Xavier Cubeles, Investigador de Barcelona Media i professor del Departament de Comunicació – UPF Barcelona. Cubeles, va basar la seva ponència en l’estudi elaborat per encàrrec del CoNCA,  “la digitalització: onze trets clau del nou entorn de desenvolupament cultural”. Un cop finalitzada la ponència, Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, especialista en estratègia global, anàlisi de l’entorn i models de presència, va exercir de contraponent. Posteriorment, es va obrir el debat obert entre tots els assistents.