Autor: Comunicació Cercle de Cultura

El 2019 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicava un informe analitzant més de 900 publicacions científiques de tot el món en les que es posava de manifest el rol de la cultura i les arts en la salut i el benestar. En aquest mateix informe, es recomanava incloure l’art i la cultura als sistemes sanitaris.

A Catalunya hi ha moltes iniciatives que vinculen cultura i salut, però encara hi ha molt de camí per recórrer en com s’ha d’enfocar la inclusió de les arts en la salut.

Des del Cercle de Cultura vam organitzar l’acte «Cultura i salut, una aliança transformadora», un debat sobre la cultura com a eina per a la salut i el benestar, amb dos professionals que han encapçalat aquesta qüestió al nostre país: la doctora Carmen Cabezas, vicepresidenta de la Comissió d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema Sanitari (CAIROS), i Guillem d’Efak, Cap d’Acció Comunitària, Programes Públics i Comunicació al MNAC. Va conduir la conversa Ma Teresa Pérez Tesor, psiquiatra de la Fundació Vidal i Barraquer i impulsora de nombrosos projectes que vinculen les arts i la salut.

L’acte va tenir lloc el dimecres, 15 d’abril de 2026 a les 18 h, a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298). Podeu consultar l’enregistrament sencer de la sessió a través del següent enllaç.

El dimecres 25 de març, des del Cercle de Cultura va organitzar la taula rodona “Públics i algoritmes”, una trobada per reflexionar sobre els sistemes de recomanació algorítmica i el seu impacte en la configuració dels públics culturals.  

L’acte es va organitzar a propòsit de la publicació del llibre Públicos y algoritmos. Estrategias de emancipación cultural de Jaume Colomer (Ed. RGC i BissapLab, Buenos Aires), i vol ser un espai de debat crític sobre la mediació tecnològica en els processos de consum i elecció cultural. En els darrers anys, l’accés sota demanda de continguts audiovisuals ha ampliat exponencialment les opcions disponibles. Aquesta sobreoferta digital, sumada als hàbits híbrids de consum cultural, tensiona el temps disponible i la pressió per no quedar fora de res (FOMO) i posa de manifest els límits cognitius de la capacitat de decidir. 

Davant de tot això, les plataformes han desplegat sistemes de recomanació personalitzada basats en algoritmes que sovint són opacs, amb biaixos i amb una tendència a reforçar preferències prèvies. Quins efectes té aquesta mediació algorítmica en la configuració dels gustos i valors culturals? Pot atrofiar la capacitat d’elecció amb criteris propis i generar dependència dels grans operadors? Cal una regulació? I quina ha de ser la funció dels espais culturals i educatius per reforçar l’autonomia dels públics? 

Participen en el debat Jaume Colomer, consultor especialitzat en anàlisi i planificació de sistemes i organitzacions culturals i especialista en anàlisi i desenvolupament de públics de la cultura i en arts escèniques, fundador i codirector de BissapLab; i Ferran López, consultor de màrqueting basat en dades amb experiència en la producció i promoció musical, fundador i director de teknecultura. Modera la conversa Sílvia Duran, directora de l’Àrea de Públics de l’ICEC des de 2013.  

L’acte, obert a tota la ciutadania, va tenir lloc el dimecres 25 de març de 2026 a les 18 h, a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298). Podeu recuperar l’enregistrament sencer a través del següent enllaç.

Què significa la disrupció tecnològica?  

La disrupció, aquesta paraula tan de moda, es produeix quan una tecnologia canvia les regles del joc d’un mercat o d’un sector, de la vida de les persones o d’una societat sencera.  

Com serà la tecnologia del futur? És la tecnologia digital el “Big Bang” universal del segle XXI? Serà capaç de canviar la cultura i, per tant, la nostra manera de pensar? Un altre exemple són les plataformes, com Netflix: ens ha alliberat de les tradicionals cadenes de televisió i dels seus horaris prèviament establerts per a gaudir de la sèrie o pel·lícula que vulguem veure en el moment que ens vingui de gust. Però, més enllà de les aplicacions tecnològiques immediates, la tecnologia està transformant el sistema de socialització de valors, relacions personals, i la pròpia consciència individual i col·lectiva, i esdevé el factor de canvi central en l’articulació dels poders i els valors del món on vivim. 

Aquesta disrupció tecnològica, aparentment facilitadora d’un anhelat progrés, amb noves oportunitats i potencials, comporta també reptes i amenaces, i crea un escenari que planteja  canvis molt importants en el sistema cultural, social i econòmic.  

Quins són els reptes i oportunitats d’aquesta nova situació? 

Des del Cercle de Cultura vam organitzar una taula rodona sobre cultura i disrupció tecnològica, amb Ricard Ruiz de Querol, científic del sector tecnològic amb publicacions sobre la intersecció entre tecnologia, filosofia i Societat, Cristina Calvet, advocada especialista en el sector de la cultura, i Genís Roca (President d’Accent Obert), consultor i professor universitari especialitzat en processos de transformació empresarial, desenvolupament de negoci i cultura digital. La conversa va ser moderada per Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura.  

L’acte va tenir lloc el dijous, 29 de gener de 2026 a les 18 h, a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298). Podeu recuperar l’enregistrament sencer a través del següent enllaç. 

El dimecres, 10 de desembre, des del Cercle de Cultura va tenir lloc l’acte “Ministeri de Cultura: balanç i perspectiva de dos anys”, una conversa amb Jordi Martí Grau, secretari d’Estat de Cultura. 

El secretari d’Estat de Cultura va revisar les línies programàtiques del Ministeri de Cultura després de dos anys, tractant elements clau com la reforma de l’INAEM, el pla de drets culturals o les noves línies d’ajudes. Posteriorment, va iniciar un diàleg amb Cristina Calvet, advocada especialista en el sector de la cultura, i Pau Carrió, dramaturg i director teatral, sobre reptes assolits i deures pendents fins ara. 

La trobada, dirigida a tot l’ecosistema cultural, va tenir lloc el dimecres 10 de desembre a les 18:00 h a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298).

Podeu recuperar l’enregistrament sencer de l’acte a través del següent enllaç.

El dijous 20 de novembre a les 19:30, va tenir lloc la conversa amb la consellera d’Economia i Finances, H. Sra. Alícia Romero Llano i la consellera de Cultura, H. Sra. Sònia Hernández Almodóvar.

En aquest diàleg amb la consellera de Cultura i la consellera d’Economia i Finances, conduït per Guillem López Casasnovas, Catedràtic Emèrit d’Economia de la UPF, i per Jordi Pardo, gestor cultural i president del Cercle de Cultura, es van compartir visions sobre el potencial de la cultura pel desenvolupament econòmic, i sobre el paper de l’economia en l’enfortiment del sistema cultural com un àmbit fonamental per a la qualitat de vida, la cohesió social i el desenvolupament econòmic sostenible.  

Catalunya té un enorme potencial en l’àmbit de la cultura que ha jugat un paper clau en el posicionament de l’activitat econòmica del país, especialment en la captació de talent, inversions i activitats econòmiques relacionades amb la innovació, el turisme i l’àmbit de l’economia creativa. Però s’hi afegeix també l’enorme potencial de la cultura com a factor clau per a l’impuls de la qualitat de vida i la cohesió social, i la competitivitat. 

El procés de millora del pressupost de cultura, després de molts anys de constricció comparativa, ha permès encarar amb major optimisme els reptes d’aquests temps de grans canvis, comptant amb la cultura com un element clau. 

Des d’una perspectiva proactiva, i posant l’èmfasi amb les grans oportunitats i potencials d’una bona relació entre l’àmbit de la cultura i l’economia, aquest acte té com a objectiu establir un diàleg enriquidor sobre dues mirades estratègiques: l’economia vista des de la cultura, i la cultura vista des de l’economia. 

Després del col·loqui, l’acte va continuar amb una conversa informal tot prenent una copa de cava. 

Podeu recuperar l’enregistrament sencer de la sessió a través del següent enllaç. 

La trobada organitzada pel Cercle de Cultura, dirigida a tot l’ecosistema cultural, va tenir lloc el dijous 20 de novembre a les 19:30 h a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298). 

El dimarts, 21 d’octubre, des del Cercle de Cultura vam organitzar l’acte “El paper de la cultura en la consolidació de la democràcia a Espanya”, una trobada per reflexionar sobre la relació entre cultura i democràcia. 

Va conduir l’acte el periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán. El seu assaig Cultura española en democracia. Una crónica breve de 50 años (1975-2024), ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre els factors que han contribuït a construir i configurar la identitat cultural d’Espanya en democràcia. Coincidint amb el 50è aniversari de la Transició espanyola, es fa imprescindible reflexionar sobre l’impacte de la cultura en la democràcia espanyola i sobre el seu paper essencial per enfortir-la en el futur.  

Es tracta d’una trobada amb la voluntat de subratllar la importància del binomi Cultura-Democràcia, clau per afrontar els reptes econòmics, polítics, socials, tecnològics, científics i culturals del present i del futur. Serà un diàleg obert amb actors culturals destacats a Catalunya, per analitzar el paper fonamental que han tingut tant les empreses culturals com els equipaments culturals públics en el desenvolupament i consolidació de la democràcia. 

Vam comptar amb la participació en el diàleg de Jesús Badenes, director general de la Divisió Editorial de Grupo Planeta; Laura Cendrós, presidenta de la Fundació Amics del MNAC; Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA; i Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus. Per acabar, vam compartir un espai informal de trobada i conversa amb les persones assistents. 

L’acte, dirigit a persones, empreses, entitats i institucions amb interès per la temàtica, va tenir lloc el dimarts 21 d’octubre a les 18:00 h a l’auditori del Cercle d’Economia (Provença, 298).  

Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a través del següent enllaç.