Categories
Notícies

El dret d’autor és fonamental per a les indústries culturals

Catherine Jewell, responsable de comunicació de l’organització mundial de la propietat intel·lectual, OMPI, ha entrevistat el president del grup Penguin Random House, John Makinson, qui afirma entre d’altres reflexions sobre el present i futur econòmic de la creació literària que “el dret d’autor és el fonament de l’edició. El dret d’autor fa possible el reconeixement i la protecció dels drets dels nostres autors sobre les seves obres”. I afegeix sobre aquesta primera reflexió, traslladable al conjunt de la creació cultural i artística que “per molt diverses vies, el dret d’autor permet que els editors recolzin els escriptors i els proporcionin el temps i els recursos per crear. Les editorials contribueixen a que els escriptors puguin convertir l’escriptura en un treball a temps complert. Un dels majors problemes al que s’enfronten les editorials és evitar la pirateria. I una de les principals responsabilitats que tenim com editors és treballar amb fermesa en nom dels nostres autors per a protegir les seves obres”. John Makinson analitza positivament l’impacte d’internet per al sector editorial, indicant que “les xarxes socials permeten una major detectabilitat, oferint una plataforma per a que els lectors es relacionin entre ells i per a que els autors es relacionin amb els lectors”. Respecte el nou escenari en el que es troba el món editorial en el nou entorn digital, tot i defensar que “no ha suposat un canvi profund en el negoci tradicional de l’edició”, Makinson afirma que la major oportunitat que ofereix la tecnologia digital cal buscar-la en un enfocament centrat en el lector i en una estratègia de comercialització directa al consumidor.  Cal recordar que el grup Penguin Random House, amb una important presència a Catalunya, és l’editorial comercial més gran del món, amb 12.000 professionals en la seva plantilla, i que publica uns 15.000 nous títols cada any mitjançant els seus 250 segells editorials existents a tot el món. Poeu llegir tota l’entrevista en aquest enllaç, i podeu ampliar la lectura sobre els temes tractats en aquest article que vàrem publicar fa unes setmanes.

Categories
Notícies

Entrevista a Jaron Lanier: “la propietat intel·lectual és un assumpte cabdal alhora d’idear un futur digne per a les persones”

Jaron Lanier, pioner en el camp digital adverteix dels perills de la cultura de la «gratuïtat» dels continguts a Internet. Lanier és una personalitat destacada de Silicon Valley, a més de precursor en matèria de realitat virtual i un dels escriptors més famosos del camp tecnològic. La seva preocupació per la situació actual del món d’Internet és cada vegada més gran i ens explica els motius per corregir el rumb i la manera de aconseguir-ho. ¿S’ha beneficiat la cultura de la revolució digital? En alguns aspectes s’ha beneficiat i en altres s’ha perjudicat. És com preguntar si les càmeres són bones per a la cultura. La informàtica ha arribat a ser una obsessió en la cultura, que avui dia simplement és digital fins a uns nivells increïbles. Però han tingut els recursos digitals un efecte positiu en la creativitat? No sé si algú té de veritat la perspectiva necessària per a saber-ho amb certesa. En el meu llibre Contra el ramat digital: un manifest vaig fer un experiment. Quan estava amb altres persones i sonava música, els preguntava si podien dir-me de què dècada era el que estaven escoltant. Em deixava totalment desconcertat el fet de no podien diferenciar la present dècada de l’anterior; mentre que, fins i tot els joves, distingien molt bé totes les altres dècades. És com si s’hagués produït algun tipus d’immobilitat cultural, però és difícil dir si es deu a Internet. És una llàstima, però el món de la xarxa s’ha tornat molt segmentat i estret de mires. A més està adquirint característiques que afavoreixen l’aïllament. Les plataformes de les xarxes socials a Internet fan servir algoritmes que ens transmeten informació en la qual, segons els seus càlculs, ja estem interessats; de manera que és com si ens trobéssim tancats en una habitació plena de miralls i la nostra experiència del món fora cada vegada més limitada. Crec que estan passant moltes coses realment interessants i innovadores, però no estic segur que l’art informatitzat m’hagi commogut tant com algunes altres formes d’art. En qualsevol cas tot és molt subjectiu. Què és el que més el preocupa del mercat digital actual? Hi ha hagut una disminució brusca de les professions i oportunitats professionals per als que han dedicat la seva vida a l’expressió cultural, però creiem il·lusament que això no ha passat. Com els jugadors en un casino, molts joves creuen que poden ser ells els que arribin al capdamunt de YouTube, Kickstarter o alguna altra plataforma. Però aquestes oportunitats són escasses en comparació amb els nombrosos llocs de treball que antigament tenia la classe mitjana en el camp de l’escriptura, la fotografia, l’enregistrament de música i moltes altres activitats creatives. Des del punt de vista econòmic, la revolució digital no ha estat molt bona. Analitzem, per exemple, el cas dels traductors professionals. Els seus oportunitats professionals han anat disminuint de la mateixa manera que les dels músics que gravaven discos, els periodistes, els escriptors i els fotògrafs. La destrucció de la seva ocupació va començar amb l’expansió d’Internet i continua amb rapidesa. És notable que per als traductors professionals aquesta destrucció estigui vinculada a l’augment de les traduccions automàtiques. Les traduccions automàtiques no són més que fusions de traduccions autèntiques. Tots els dies extraiem i recopilem milions de vegades les traduccions fetes per persones reals a fi de mantenir actualitzades unes bases de dades de referència amb activitats i argot d’últim moment. Són els fragments d’aquestes frases del que després es retorna mecànicament en forma de traduccions automàtiques útils. En principi, no hi ha res a objectar a aquest sistema. És útil, llavors per què no? El problema és que no paguem un cèntim per les traduccions que s’han utilitzat per generar les traduccions automàtiques. Hi ha qui podria considerar-ho un frau. Tots aquests sistemes, que destrueixen ocupació creen la falsa impressió que és la màquina la que fa la feina, quan en realitat funcionen a partir d’informació generada per persones -que anomenem conjunts extensos de dades (big data). Si trobéssim la manera de pagar-los per la seva valuosa contribució real a aquests grans recursos informàtics, podríem evitar les crisis d’ocupació que, en cas contrari, es produiran. Vostè afirma que la cultura gratuïta és perillosa. Per què? Jo vaig contribuir a defensar que la música fos gratuïta, amb la convicció que redundaria en un benefici per a la cultura i els músics, de manera que no és que em negui a acceptar aquesta novetat. Vaig contribuir a crear-la. I sí té altres bons aspectes. En primer lloc, a la gent li agrada sentir-se generosa i li agrada compartir i ser oberta. Aquesta predisposició és valuosa i la societat ha de trobar la manera d’agrair-la. Però tal com estem fent les coses tots ens posem al servei d’un diminut grapat de grans empreses tecnològiques, el que sens dubte és una gran ximpleria. Si un servei en línia és gratis, no en tingui cap dubte que es val d’un ardit per guanyar diners sotmetent a la gent a una manipulació subconscient. És estrany que hi hagi tants que no ho vegin. Una cosa que m’irrita és la manera en què es perd el context. Comences per descobrir novetats musicals o culturals d’una manera molt precisa, però els algoritmes prenen el comandament de la teva rumb. Si un algoritme calcula que és probable que t’agradi una peça musical, te la recomana. De manera que l’algoritme és l’amo i senyor del context de la humanitat. Té tendència a treure a la cultura del seu context i el context ho és tot. El resultat és que l’estructura de la pròpia xarxa es converteix en el context, en lloc de les persones reals i el món real. Aquesta qüestió és summament important. Una de les idees originals de la cultura del mashup (fusió) és que trobes una peça musical, algú la recrea i acaba transformant-se en un vídeo, després un altre fa una paròdia d’aquest vídeo i tot es converteix en una gegantina explosió de creativitat. És una cosa genuí i genial al que tothom pot contribuir. No vull que aquesta cultura es perdi, però avui en dia els autors d’aquesta creació musical a la qual anomenem mashup no reben cap benefici; només es beneficien Facebook o Google o algun altre gegant empresarial, el que en definitiva condueix a la increïble concentració de riquesa de la qual som testimonis i en aquest procés es deshumanitza les persones que han participat. Quan ideàvem Internet, jo tenia la convicció que pel fet d’existir un sistema global d’informació la gent no podria negar coses com el canvi climàtic, però el que veiem és exactament el contrari. Els nostres sistemes d’informació permeten que la gent visqui en petites bombolles i es desconnecti de la realitat d’una manera que no prevèiem. Quina desil·lusió! A més aquesta desconnexió té una repercussió negativa en l’art, la política, les ciències, l’economia i, francament, en tot. Què pensa de la «economia col·laborativa»? En els començaments de Google, els intel·lectuals de Silicon Valley estaven fascinats per la cultura dels barris marginals de tot el món i les seves economies informals. Van inspirar la idea d’una «economia col·laborativa» en la qual els situats al centre de la xarxa -gegants com Facebook, Google i Uber- es tornen summament rics i poderosos, mentre que la resta té la sensació que es beneficia de negociar entre si. Però la idea que ens en sortirem amb una economia col·laborativa, en la qual s’espera que la gent corrent comparteixi el que té mentre unes poques empreses situades en el centre són les que guanyen tots els diners, senzillament no se sosté. Es pressuposa que en una economia formal que funciona correctament els participants poden planificar el seu futur en lloc de viure en la incertesa. Si et malaltes, tens estalvis. La teva vida és en certa mesura predictible. Perquè ho sigui volem posseir actius reals, com una casa o propietat intel·lectual. És interessant contemplar la possibilitat d’una economia realment col·laborativa que sigui inclusiva, però no és per res del que estem parlant. Llavors ¿què s’ha de fer per garantir una economia digital sostenible? El punt de partida evident és pagar a la gent per la informació valuosa que ha generat. I no dic que jo tingui totes les respostes, però el fonamental és senzill i estic segur que es pot dur a la pràctica. Una forma de sistema socialista imposat, en el qual tots fossin iguals seria ruïnós. És desitjable que hi hagi cert grau de variació. Però en aquest moment, un grapat de persones -els hereus de monopolis tradicionals com els petroliers i les grans xarxes informàtiques que cada vegada són més poderoses- posseeixen una immensa porció de la riquesa mundial, el que té un efecte desestabilitzador. A més, si bé un monopoli petrolier pot controlar el petroli, no pren les regnes de tota la teva vida, mentre que la informació sí que ho fa i, sobretot, amb més autonomia. Si esperem que els sistemes informàtics dirigeixin cotxes i facin funcionar fàbriques, l’ocupació que queda ha de ser creativa, d’expressió, intel·lectual … Però si ho debilitem estem generant una crisi d’ocupació d’enormes proporcions. I és aquí on intervé la propietat intel·lectual. I El principi general de pagar a les persones per la seva informació i les seves contribucions és fonamental si volem que tinguin una vida digna fins que les màquines millorin. Però la propietat intel·ectual ha de ser molt més complexa i detallada. Ha de ser una cosa que beneficiï a tots i ser tan corrent com portar diners a la butxaca. És l’única possibilitat de garantir la dignitat de les persones mentre es milloren les màquines. Com li agradaria que evolucionés el panorama digital? M’agradaria que hi hagués més sistemes que permetessin a la gent corrent obtenir una recompensa econòmica pel valor de la seva contribució a les xarxes digitals; sistemes que milloressin la seva vida i dinamitzessin l’economia global. L’estabilitat econòmica es produeix quan la corba de la riquesa té la forma d’una campana, és a dir, quan hi ha uns pocs summament rics i uns pocs pobres, però la majoria té algun grau mitjà de riquesa. En aquest moment ens trobem en una situació que afavoreix els guanyadors, en què a uns pocs els va molt bé, però la resta integra un mar d’aspirants que mai aconsegueixen completament l’èxit. No és una situació sostenible. Vostè dóna suport a la conferència de l’OMPI (celebrada el 26 d’abril a Ginebra coincidint amb el dia internacional de la propietat intel·lectual) titulada El mercat mundial de continguts digitals. Què hi direu? La propietat intel·lectual és un assumpte crucial a tenir en compte en idear un futur digne per a la humanitat. No tots poden ser un Zuckerberg o dirigir una empresa tecnològica, però tots podrien beneficiar-se de la propietat intel·lectual, o almenys una massa crucial de gent. La propietat intel·lectual ofereix un camí cap al futur que oferirà dignitat i suport a un gran nombre de persones. És la millor manera d’abordar la qüestió. Entrevista de Catherine Jewell, Divisió de Comunicacions de l’OMPI

Categories
Notícies

El dia mundial de la propietat intel·lectual 2016 es dedica a la cultura

L’any 2000 es va acordar instituir el 26 d’abril com a dia mundial de la propietat intel·lectual. Enguany, el dia mundial està dedicat a la cultura i el lema de les activitats que s’estan organitzant a nivell internacional sota l’impuls de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, OMPI, és “creativitat digital: reiventar la cultura”. Una data que ha de servir per reflexionar, segons l’OMPI, que dins el nou escenari tecnològic, amb públics massius que consumeixen continguts culturals, “es trobi un equilibri adequat per premiar els creadors i innovadors, que enriqueixen les nostres vides i al mateix temps afavoreixen el bé social que significa l’accés generalitzat a les seves obres”. Una crida a la reflexió que coincideix en uns moments on la UE està caminant decididament per la consolidació d’un mercat únic digital. Com a prèvia a aquest dia mundial de la propietat intel·lectual, l’OMPI va organitzar la setmana passada a Ginebra una conferència sobre el mercat mundial dels continguts digitals, en la que s’analitzà el present i futur de la música, el cinema, els continguts televisius i radiofònics, i el sector editorial, davant l’evolució dels seus respectius mercats del món analògic al digital i dels canvis en els mateixos processos de creació i producció cultural. El dirrector general de l’OMPI, Francis Guy va destacar que “el dret d’autor és el mecanisme central en la generació d’obres creatives, o dit d’una altra manera, en la interfície principal entre el món de la creativitat i l’economia. És el mitjà que permet l’intercanvi comercial d’obres creatives i culturals. I també és el mitjà principal per a finançar-les, i permet que el creador controli l’explotació comercial de les seves obres, cosa que garanteix la sostenibilitat dels sectors creatius”.

Categories
Opinió

Quins beneficis obtenen les ciutats en ajudar a créixer la indústria musical?

La música és un mitjà poderós que connecta a les persones. Redueix les disparitats lingüístiques i culturals i és un vehicle com cap altre de la identitat i l’expressió. Col·lectivament, l’ecosistema musical genera grans beneficis socials, culturals i econòmics. En un informe titulat The Mastering of a Music City, recentment publicat per la IFPI, òrgan representant de la indústria musical mundial, i la seva filial Music Canada, es proposa animar les ciutats de tot el món a que conreïn una economia musical dinàmica en la seva comunitat i es converteixin en veritables ciutats de la música. L’informe ofereix un marc complet d’estratègies i pràctiques òptimes per ajudar les ciutats -administracions locals, empreses, grups comunitaris i sector creatiu- a aprofitar el poder de la música. És un full de ruta que brinda als municipis de qualsevol mida la possibilitat d’assolir els seus objectius com a ciutat de la música, aportant idees útils sobre com crear una comunitat musical més robusta i enèrgica. Associada en altres temps de forma exclusiva a Nashville, Tennessee (Estats Units d’Amèrica), l’expressió “ciutat de la música” descriu actualment comunitats en què s’està produint, o en què s’està encoratjant, un desenvolupament dinàmic de l’economia musical. Les ciutats de la música poden oferir un important rendiment econòmic i un nivell de creació d’ocupació que van més enllà dels seus llargament reconeguts beneficis culturals i socials. Per tal de determinar les possibilitats que ofereix i les dificultats que comporta l’aplicació d’una estratègia de ciutat de la música, l’informe parteix de l’experiència de 22 ciutats de tots els continents, així com de 40 entrevistes en profunditat i dos grups de debat. Entre els entrevistats figuraven responsables d’associacions musicals, empresaris de l’àmbit musical, com a editors, promotors i artistes, empleats municipals i experts en inversions turístiques i desenvolupament econòmic. En l’estudi s’identifiquen cinc components essencials d’una Ciutat de la Música, a saber:     la presència d’artistes i músics;     l’existència d’una escena musical puixant;     la disponibilitat d’espais i locals per a la música;     l’existència d’un públic receptiu i compromès;     la presència de segells discogràfics i altres empreses relacionades amb la música. A més, les ciutats de la música compten també amb el suport que es presta a la música des dels diversos nivells de l’administració, la qual cosa inclou una infraestructura general de la ciutat favorable al desenvolupament del sector i l’oferta de programes d’educació musical eficaços. La música promou el valor econòmic L’existència d’una economia musical vibrant genera valor per a les ciutats, de diverses formes importants. Alimenta la creació d’ocupació, el creixement econòmic i artístic i el desenvolupament turístic, i enforteix la marca de la ciutat. A més, la presència d’una comunitat musical forta atrau joves treballadors altament capacitats de tots els sectors per als que la qualitat de vida constitueix una prioritat. I això, al seu torn, atreu la inversió empresarial. Són molts els que han quantificat el valor de la música per a les economies locals. L’informe Nashville Music Industry 2013 PDF, 2013 Nashville Music Industry Report va concloure que la indústria musical havia ajudat a crear i mantenir més de 56.000 llocs de treball locals i havia aportat 5.500 milions de dòlars dels Estats Units d’Amèrica a l’economia local. A Melbourne, Austràlia, segons la informació proporcionada pel cens de 2012, el sector de la música en viu va generar aquest any, per si sol, una despesa de 1.000 milions de dòlars australians i va recolzar l’equivalent a 116.000 llocs de treball anuals a temps complet. De forma semblant, UK Music va estimar que, el 2013, la música va aportar directament 3.800 milions de lliures esterlines a l’economia britànica i va donar feina directa a 111.000 persones. Estratègies fonamentals per esdevenir una ciutat de la música En l’informe s’exposen set estratègies fonamentals per esdevenir una veritable Ciutat de la Música. 1. Adoptar polítiques favorables a la música i els músics Encara que potser sigui impossible fabricar aquesta cosa secreta que fa que artistes i músics es concentrin en una ciutat, sí que es pot crear un entorn que permeti als músics fer el que millor saben fer: música. L’accés a programes de formació i educació, tutories i centres de negocis o incubadores musicals, a més d’un habitatge accessible, pot contribuir a atreure i retenir els músics, molts dels quals compten amb uns ingressos limitats. Guanyar-se la vida com a artista mai ha estat fàcil. “Mai ha estat tan fàcil distribuir una obra creativa. Alhora, mai ha estat tan difícil obtenir una remuneració per ella “, observa Robert Levine, antic redactor en cap de Billboard. Els serveis de desenvolupament professional per a músics no només ajuden als artistes a desenvolupar les capacitats que necessiten per dirigir el seu negoci i la seva carrera, sinó que també converteixen el municipi en que habiten en un lloc més favorable per a la música. A Bogotà (Colòmbia), la Cambra de Comerç està desenvolupant 30 serveis diferents per ajudar als artistes i músics a obtenir diners del seu treball i crear la seva empresa. La planificació territorial és potser l’aspecte més complex de la política municipal que afecta al desenvolupament de l’economia musical local. El creixement urbà i la competència en la demanda d’espai han suposat una amenaça per a moltes sales històriques, com el 12 Bar de Londres (Regne Unit), el RCA Studio A, de Nashville, el Silver Dollar Room de Toronto (Canadà) i el Palace Theatre de Melbourne. Algunes han aconseguit salvar-se, altres no. Algunes ciutats han optat per convertir determinats edificis en part del seu patrimoni per tal de protegir-los dels promotors immobiliaris. D’altres han anat més enllà. Per exemple, Mont-real (Canadà) ha salvat la seva Quartier des Spectacles de les excavadores designant com a àrea de lleure. El quilòmetre quadrat que abasta aquesta zona pot presumir de comptar amb 30 sales de concerts i ser seu de més de 40 festivals. A més, es promociona activament com la destinació per excel·lència per als amants de la vida nocturna. Altres ciutats, com Melbourne, estan emprant el principi del “agent del canvi” per resoldre els problemes que sorgeixen quan l’urbanisme residencial envaeix zones en què ja hi ha sales de concerts i el soroll es converteix en una molèstia. Si el “agent del canvi” és un nou desenvolupament residencial situat a prop d’una sala de concerts prèviament existent, el promotor immobiliari serà el responsable de sufragar els costos derivats de l’atenuació del soroll. Però si el “agent del canvi” és la sala de concerts, serà aquesta qui hagi de fer front a aquests costos. Aquest principi funciona bé quan un grup de sales ja establertes es veu amenaçat per l’aparició de promocions immobiliàries de caràcter residencial. 2. Establir una oficina o responsable en matèria de música Moure en el marc de les polítiques i normatives públiques relatives a la música pot esdevenir un problema important. Algunes ciutats han creat una oficina o responsable en matèria de música perquè actuï com a punt únic de contacte entre les autoritats municipals i la comunitat musical. Per exemple, l’Office of Film + Music de Seattle (Estats Units), actua de finestreta única per als promotors i productors d’espectacles en directe, facilitant el contacte amb els diferents departaments de la ciutat (per exemple, bombers i policia). A més, aquestes oficines també poden ajudar a intervenir en qualsevol àrea en què puguin sorgir conflictes. 3. Nomenar un consell assessor de la música Els consells assessors de la música constitueixen un enllaç inestimable entre la comunitat musical i l’ajuntament. Integrats en general per representants de tota la comunitat musical, així com per especialistes en desenvolupament turístic i econòmic, ofereixen assessorament i poden tenir un important paper a l’hora d’arribar a un consens en qüestions legislatives i normatives. Els consells assessors de la música permeten provar les propostes amb els principals interessats abans que siguin aprovades per l’Ajuntament, evitant així qualsevol imprevist negatiu. Alguns consells, com la Memphis Music Commission (Estats Units), que ofereix serveis d’assessoria jurídica i plans de salut de prepagament per a músics, també participen en l’execució de programes dirigits a la comunitat musical. 4. Obtenir el suport de la comunitat musical en el seu conjunt Obtenir el suport dels que es veuen més afectats per les estratègies en l’àmbit de la música és essencial per a l’èxit de qualsevol ciutat de la música, però pot comportar dificultats quan suposa treballar amb una multiplicitat de petites i mitjanes empreses, on cadascuna de elles exerceix un paper diferent i sovint es dediquen a la música només a temps parcial. La col·laboració estreta de tots els interessats augmenta considerablement les possibilitats de crear entorns reglamentaris i empresarials eficaços que permetin prosperar a l’economia musical a la ciutat. El Consell de la Música de París, per exemple, està buscant vies que permetin treballar junts als sectors públic i privat en suport d’artistes i sales de concerts per tal de garantir que l’oferta musical de la ciutat sigui rica, variada i assequible. 5. Garantir l’accés a espais i locals La música necessita tenir una llar. De fet, necessita moltes llars. Ja es tracti d’educació o de locals d’assaig, gravacions o actuacions, perquè una Ciutat de la Música compleixi plenament els seus objectius necessita comptar amb una diversitat d’espais i locals de qualitat. Donar suport a una comunitat en què els artistes puguin donar els seus primers passos, desenvolupar el seu talent i intentar arribar al més alt requereix un engranatge de locals, tota una gamma d’espais per a actuacions en directe, des de petits clubs fins a grans estadis. Això no sempre vol dir que calgui aixecar nous edificis. Moltes comunitats han trobat formes innovadores de renovar i readaptar sales de cinema, esglésies i altres edificacions abandonades. En algunes ciutats, els sectors públic i privat estan treballant -conjuntament en ocasions i altres vegades de manera independentment per crear nous espais, com centres de negocis o incubadores d’artistes i empreses musicals. Per exemple, a Toronto, algunes de les principals companyies discogràfiques ofereixen espai d’oficines a diversos dels segells independents amb els quals treballen. Es tracta d’una forma ideal d’intercanviar coneixements pràctics. 6. Donar suport al desenvolupament d’audiències Per aconseguir resultats, tota ciutat de la música necessita comptar amb un públic receptiu i compromès. A més de disposar d’una bona xarxa de transports i realitzar una promoció eficaç de les actuacions musicals, en el desenvolupament de les audiències també té un paper important l’aspecte demogràfic. Moltes ciutats de la música consideren un avantatge el fet de comptar amb una gran població estudiantil. Els aficionats a la música de demà estan desenvolupant el seu gust musical avui. Oferir actuacions per a públics de totes les edats ajuda a captar els més joves, assegurant que desenvolupen un gust per la música per a tota la vida. 7. Crear un programa de turisme musical El turisme musical genera milers de milions de dòlars anuals per a les ciutats. Entre els actius turístics estan els festivals, les fites històriques de caràcter musical i l’escena musical d’actuacions en directe al llarg de tot l’any. Els principals festivals de música atreuen grans quantitats de turistes. Per exemple, el 2014 van actuar al Rock al Parc de Bogotà 87 grups, amb una afluència d’unes 400.000 persones, el que converteix a aquest festival de música en un dels majors del món. Algunes ciutats disposen d’estratègies de turisme musical que suposen l’ús de tècniques de desenvolupament de marques basades en la música, campanyes promocionals, estratègies a les xarxes socials, inversions en infraestructures musicals, cartelleria i programació. Nashville, per exemple, situa la música al cor mateix de la seva marca. El seu plantejament està rendint grans beneficis. En 2014, la ciutat va rebre a més de 13 milions de visitants, que van aportar més de 5.000 milions de dòlars en ingressos i donar suport a la creació de 50.000 llocs de treball. El logotip de la nota musical de la ciutat apareix en edificis, records turístics i materials promocionals, i la seva web de turisme, visitmusiccity.com, compta amb una emissora de ràdio on apareixen artistes locals i ofereix una aplicació informàtica que permet al públic connectar-se amb l’escena de la música en viu. Donar suport l’economia musical d’una ciutat brinda múltiples beneficis: fomenta el creixement artístic i cultural, enforteix el teixit social de la comunitat, genera llocs de treball i potencia l’activitat econòmica i la despesa en turisme. Una economia musical dinàmica genera un factor de modernitat i la qualitat de vida que fa que les persones vulguin viure i treballar a la ciutat, encoratjant l’atracció i conservació de talent en tots els camps, empreses i inversions. Les directrius proposades per The Mastering of a Music City animen als municipis de tot el món a aprofitar el poder de la seva música per crear comunitats més cohesionades, dinàmiques i riques. Article d’Amy Terrill, vicepresidenta d’afers públics de Music Canada, i Alex Jacob, portaveu de la IFPI