Amb el lema “Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat”, es van presentar les prioritats culturals sorgides de les aportacionsdels participants del “Fòrum Cultura 2020”.
Cerca: “/”
We found 37 results for your search.
Publiquem aquesta ressenya del CERC de la Diputació de Barcelona sobre l’estudi “Autonomía y cooperación en los modelos federalizantes de política cultural. Análisis comparativo de los casos de Alemania, EEUU, Canadá, Suiza, Reino Unido y España”, per les aportacions que fa sobre els distints models de polítiques culturals d’aquests estats europeus i nord-americans.
Amb la celebració de la segona sessió de la taula sobre polítiques culturals, el Fòrum Cultura 2020 finalitzava la intensa fase de treballs de les vuit taules de debat que s’han anat organitzant en el darrer any.
Dimarts, 29 de gener, se celebrà la primera sessió de la taula de debat del Fòrum Cultura 2020, dedicada aquesta a les polítiques culturals i que coordina Esteve León.
El 6 de novembre es va celebrar la primera sessió de la taula sobre finançament del sistema cultural, coordinada per Lluís Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del Fòrum Cultura 2020. Publiquem l’informe en aquest portal.
Cas Pasqual: dues acotacions per al debat
En relació a la dimissió de Lluís Pasqual de la direcció del Teatre Lliure i del debat que l’ha acompanyat, Vinyet Panyella considera que “queda clar que el cas Pasqual posa damunt la taula temes relatius a la salut cultural del país que s’han de debatre i resoldre”. Concretament sobre el model d’elecció dels màxims responsables de grans centres de creació cultural i artística, Panyella apunta que “és un fet com a mínim curiós que quan la qüestió s’ha plantejat obertament i en públic ha estat quan hi ha hagut canvis de directius que han exercit llargament via lliure designació”.
El Fòrum Cultura 2020, organitzat pel Cercle de Cultura, re-emprendrà les taules de treball aquest proper mes d’octubre, iniciant una segona fase que finalitzarà a principis del proper any. El seu coordinador general, Jordi Pardo ens fa una primera valoració en aquest article. Cal recordar que les primeres quatre taules de treball, “Creació Artística”, coordinada per Jordi Balló; “Cultura i Educació”, coordinada per Gemma Carbó; “Equipaments Culturals”, coordinada per Pepe Serra, i “Economia i Cultura”, coordinada per Xavier Cubeles, es van desenvolupar del maig al juliol.
L’educació és el primer problema cultural
Xavier Marcé considera que l’educació insta a participar en la cultura i, a més, ens ofereix un bagatge imprescindible per poder triar què ens interessa.
Per què no puja el consum cultural?
En aquest article, Xavier Marcé defensa que la cultura ha de tornar a considerar-se com un assumpte públic de màxima importància, tant a nivell educatiu com comercial.
Nicolás Barbieri analitza les polítiques culturals de diversos governs municipals de l’Estat espanyol(Barcelona, Saragossa, Madrid, La Corunya i Santiago de Compostel·la principalment ) que comparteixen la denominació “d’ajuntaments del canvi”, aportant un seguit de reflexions sobre dues relacions clau: entre allò que és de titularitat pública i allò que forma part del bé comú, i entre la mateixa cultura i la política.