Els equipaments culturals aposten més per les xarxes socials per acostar-se al seu públic

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha elaborat un informe sobre “la comunicació de la cultura als municipis”, en el que analitza la situació present d’aquesta. I encara més interessant és l’estudi de l’evolució de la comunicació de la cultura a nivell local, tant pel que fa a les pràctiques comunicatives dels departaments dels respectius ajuntaments que  estan vinculats a la cultura, com la que fan directament els equipaments culturals (teatres, sales polivalents, museus...) existents als municipis catalans.

La generalització en l’ús de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les xarxes socials, està modificant intensament els sistemes pels quals es difon i s’informa sobre la cultura. Això afecta tant als mecanismes d’accés a la informació com a les mateixes dinàmiques de consum cultural, en temes clau com els criteris per a la presa de decisions d’aquest consum.

Els nous mitjans digitals trenquen la unidireccionalitat tradicional, que ha estat protagonitzada pel mitjans de comunicació locals i les eines publicitàries. Aquests nous mitjans faciliten el diàleg entre les institucions, serveis i equipaments culturals i la ciutadania. Un diàleg, o comunicació bidireccional, que té com a eina cada cop més protagonista els mòbils.

Segons l’estudi, davant d’aquests canvis profunds, les àrees de cultura dels ajuntaments i els equipaments culturals de les nostres poblacions han viscut una gran transformació en les seves dinàmiques comunicatives.

Sovint, tant els departaments de comunicació municipals, com els específics de cultura, concentren una gran part del seu esforç en els canals considerats unidireccionals (webs, premsa, ràdios i televisions locals...) mentre que els equipaments culturals treballen més amb les xarxes socials, que permeten una major interacció amb els usuaris. Un contacte més estret amb el públic potencial d’adquirir entrades, abonaments, formalitzar inscripcions o directament assistir a les activitats de caràcter gratuït.

Això, juntament amb una presència autònoma als mitjans convencionals, fa que els equipaments culturals d’una certa dimensió disposin d’una imatge pròpia exterior. Una imatge pròpia que és molt més evident que no pas la dels departaments o regidories de cultura, en relació al conjunt de l’administració local. Aquesta “personalitat comunicacional” dels equipaments culturals els permet una identificació i diàleg més fluid amb els seus públics. Un element de gran vàlua pel que aporta de fidelització entre la proposta cultural de l’equipament i la ciutadania.

Per altra banda, la simplificació de les eines de gestió dels webs (editores i altres) i la formació continuada dels treballadors públics han permès una gestió més autònoma d’aquests canals de comunicació digital. Si a principis d’aquesta dècada eren els informàtics els responsables de l’actualització i publicació de continguts, ara ho assumeixen directament els tècnics de cultura.

Aquest informe és consultable des d’aquest enllaç: http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/57148.pdf