Josep Vives vincula el paper de les biblioteques públiques amb la defensa de la llibertat d’expressió i de creació: “La biblioteca pública no és el reflex de la nostra ideologia o moral particular o majoritària del moment (…) es fa ressò de les diferents opinions que sobre un tema existeix”, tot afegint que “malgrat que no estem d’acord amb una idea concreta a títol particular en donem accés per a que la ciutadania es faci ella la seva pròpia idea sobre aquell tema. La llibertat intel·lectual és una suma de “malgrat”, no de “però”.
Cerca: “”
We found 2 results for your search.
Considerem inacceptables i desafortunats els brots repetits de censura que s’observen a l’Espanya democràtica del segle XXI; impropis d’una societat tolerant i madura les sentències que s’han resolt envers manifestacions de lliure expressió associades a continguts artístics i culturals, i altament perillosos els missatges que inciten als nostres artistes i intel·lectuals a reflexionar el pes exacte de cadascuna de les seves paraules abans de dir-les o posar-les negre sobre blanc per tal d’evitar una possible querella judicial. Les conseqüències d’aquesta repetida intromissió de l’Estat en un espai en evolució tecnològica i democràtica fomenten un problema major que hauria de ser motiu de profunda reflexió a la nostra societat actual: la proliferació de retencions personals a la lliure expressió en forma d’autocensura, la qual cosa és una manifesta manera d’empobrir la nostra societat.