Alfons Martinell, homenatjat a Colòmbia

El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha aprovat aquest matí la concessió de la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” corresponent a l’any 2021, a Daniel Martínez de Obregón, president del grup Focus i impulsor i un dels fundadors del Cercle de Cultura.
Aquest reconeixement se suma a la Creu de Sant Jordi que li fou concedida l’any 2013. Daniel Martínez de Obregón (Soria, 1948) és l’actual president de Focus i ha estat vinculat des de sempre al món de les arts escèniques. Al llarg de la seva carrera ha estat, entre altres, president d’ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i de FAETEDA (Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa), ha estat membre de l’ICEC, del Consell de Cultura de Barcelona i és membre del Cercle de Cultura.
Així mateix, també han estat guardonades 31 personalitats i institucions de la Cultura com Jaume Plensa, Colita, Carme Solé Vendrell, Mayte Martín, Paloma San Basilio, Javier Gurruchaga o Javier Bardem.
Debat a l’entorn del llibre Barcelona, cultura sense capital de Marc Roig.
Dimarts 22 de febrer a les 18 h. Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).
Presentació del llibre: Francesc-Marc Álvaro
Breu intervenció de l’autor i la participació de:
L’aparició del llibre Barcelona, cultura sense capital ha obert un intens debat sobre el valor de les polítiques culturals a Catalunya. Ignasi Aragay, director adjunt del diari ARA, titulava així la ressenya del llibre “El fracàs cultural de Barcelona” i acabava l’article d’aquesta manera: “Un llibre així hauria de sacsejar el món polític i el sector cultural”..” Què se n’ha fet, de la Barcelona culturalment inquieta? Què se n’ha fet, de la cultura catalana?” L’exposició inaugurada fa uns mesos al Palau Robert sobre la cultura underground dels setanta ens posa sobre la sospita de que la Barcelona contra-cultural dels setanta era molt més catalana que la Barcelona creativa del Sonar i el Primavera Sound de l’any 2021. La cultura de la Barcelona d’abans i després de la dictadura es urbana, popular i catalana. I la cultura del segle XXI es institucional, internacional i deslocalitzada.
L’any que ve farà quaranta anys de la primera campanya de normalització lingüística de la democràcia. El lema d’aquella campanya era “el català és cosa de tots”. Han aconseguit les institucions que el català i la cultura catalana siguin una cosa de tots? Avui l’aplicació d’aquest lema semblaria una provocació. El procés independentista, molt lluny de ser l’afirmació de la particularitat cultural catalana, la seva identitat, s’ha acabat convertint en un sentiment d’humiliació col·lectiva. Sembla clar que la cultura no interessa.
Han fet alguna cosa les institucions per a democratitzar la cultura catalana? El dret a participar a la vida cultural és un dret fonamental contemplat a la DUDH i sense cap dubte els primers objectius de la política cultural han de ser l’accés i la inclusió. Avui, el paradigma de les indústries i les ciutats creatives ha acabat col·lapsant els valors intrínsecs de la cultura: la participació, la inclusió, el pensament crític, la diversitat expressiva…en definitiva la dimensió social de la cultura.
Marc Roig
Barcelona, cultura sense capital
Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org
L’acte també es retransmetrà en streaming al canal de YouTube del Cercle de Cultura.
El Cercle de Cultura i l’Ateneu Barcelonès organitzen un nou cicle de debat amb el títol de “Museus d’art, ciutat, projecte cultural i necessitats de finançament”.
La primera sessió tindrà lloc el 28 d’octubre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb les intervencions de Víctor Magrans, administrador del MNAC, i Marko Daniel, director de la Fundació Miró, moderats per Fèlix Riera, membre de la junta del Cercle.
La segona sessió tindrà lloc el 24 de novembre a les 18’30 al Cercle d’Economia, i hi prendran part Anna Saurí, gerent de la Fundació Antoni Tàpies, i Maria Vilasó, gerent del Museu Picasso, moderats per Jordi Montaña, membre de la junta del Cercle.
Finalment, la tercera sessió tindrà lloc el 2 de desembre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb la presència de Imma López, directora de gestió del MACBA, i Judit Carrera, directora del CCCB, moderats per Jordi Pardo, president del Cercle.
La Junta del Cercle ha considerat convenient que l’entitat expressi regularment la seva opinió davant els esdeveniments significatius que configuren o impacten sobre el sector cultural. Si és una qüestió important aquesta opinió adoptarà el format de declaració o manifest. Per això també ha creat una comissió específica oberta a totes les persones sòcies que vulguin participar en la seva redacció. Us encoratgem a apuntar-vos-hi.
Darrerament s’han produït dos anuncis que mereixen –si més no de forma breu- el comentari i l’establiment de la posició del Cercle. I, al llarg d’aquests primers dies d’octubre hem assistit a un doble anunci positiu –un del govern de l’estat i l’altre del de la Generalitat- que suposen dues coses que sempre hem reclamat: una major centralitat de les polítiques culturals i un millor finançament del sector cultural.
Ara fa uns dies el president del govern espanyol Pedro Sánchez va fer l’anunci de la implantació del bonus cultural de 400 euros per els nois i les noies que l’any 2022 faran 18 anys. Els mitjans de comunicació se n’han fet un ressò destacat però afegirem alguna informació i reflexió complementària. Això suposa a nivell estatal una previsió d’uns 454.000 beneficiaris i una dotació per sobre dels 181 milions d’euros; dels quals a Catalunya suposa més de 81.000 persones amb una dotació per sobre dels 32 milions d’euros. Encara resten per detallar tant la mecànica de funcionament. Ho seguirem amb atenció. Aquesta mesura té tres virtualitats: el finançament indirecte a través del consum de les produccions i serveis culturals; el caràcter ritual d’associar la majoria d’edat amb la cultura i una declaració emblemàtica sobre la importància de la cultura per a la societat. Com s’ha dit va ser Mateo Renzi qui la va establir per primera vegada a Itàlia l’any 2016 amb un import de 500 euros i tots els governs posteriors l’han mantinguda. Posteriorment ho ha fet França per un import inferior de 300 euros. Sabem que al llarg de 5 anys un de cada tres joves l’han fet servir a Itàlia. Només dues observacions finals: aquesta idea ja va ser pensada a Catalunya al voltant de l’any 2000, quan lideràvem l’elaboració i innovació en les polítiques culturals; és imprescindible millorar substancialment i ràpida la situació actual. La segona qüestió: ens hauria agradat que aquesta mesura hagués estat concertada entre l’estat i –en el nostre cas- la Generalitat per (re)iniciar un camí de cooperació que és absolutament necessari per a maximitzar les potencialitats del sector cultural català.
Si voleu ampliar la informació i les reflexions sobre aquesta mesura l’Observatori de la Innovació del Sector Públic de l’OCDE ha publicat recentment un informe. El podeu consultar aquí.
El dia 5 d’octubre al Teatre Romea en la presentació del nou projecte del Grup Focus, Àfora, el President Pere Aragonés, davant la Consellera Natàlia Garriga, va fer l’anunci inequívoc de que el proper pressupost de la Generalitat –actualment en procés d’elaboració- contindria un significatiu increment de la dotació de Departament de Cultura. Hem de tenir en compte que el nivell màxim de 350 milions d’euros l’any 2010 va ser reduït a uns 245 i, posteriorment, augmentat molt moderadament. Tots tenim present la reivindicació molt assumida pel sector cultural i les seves associacions d’assolir el 2% cultural. Aquesta objectiu és ara mateix, amb tota seguretat, improbable, però una dotació propera als 400 milions d’euros seria un avenç molt significatiu en aquesta direcció. Esperem bones notícies.
18 d’octubre de 2021
En bona part, depèn de nosaltres. Saber aprofitar les oportunitats i les nostres forces i superar les fragilitats dels sectors de la cultura. Com també de saber fer entendre i convèncer que la cultura no és un element decoratiu de les polítiques públiques i que tampoc és un conjunt d’activitats marginals que tenen a veure només amb el gaudi, el temps lliure i l’entreteniment. La cultura pot ser un element clau per a la construcció d’un futur millor.
La cultura és un dret. La cultura no és una despesa, és una inversió. La cultura ens fa dignes. Genera autoestima i cohesió social. Però a més d’això, la cultura és un element fonamental per atraure talent i desenvolupar la competitivitat en ciutats, pobles i zones rurals, i és un element fonamental que hauria d’incorporar-se en la innovació dels models d’activitat econòmica per tal de no repetir errors del passat i avançar cap una economia sostenible i integradora. Més enllà d’allò que s’anomena “economia creativa” i “les indústries culturals”, la cultura és un motor fonamental per potenciar el desenvolupament rural, incorporar valor en les activitats del sector primari, innovar en el sector industrial, i desenvolupar el món dels serveis de l’era digital. Tot això ho hem de saber comunicar a la societat, començant per les institucions i món empresarial.
Tot i la complexitat de la situació d’aquest final d’estiu pandèmic del 2021, encarem la tardor amb dues noticies il·lusionats. L’anunci del Departament de Cultura de la Generalitat encapçalat per la Consellera Natàlia Garriga que es planteja incrementar progressivament el pressupost destinat a cultura en un 2%, fet que escurçaria la distància respecte altres països propers. L’altra bona notícia són les prioritats expressades pel Ministre de Cultura, Miquel Iceta de disposar de l’Estatut de l’Artista, d’una Llei de Patrocini i Mecenatge i d’avançar en la descentralització del Ministeri, equilibrant el seu suport en termes territorials.
En nom de la junta del Cercle de Cultura i de totes les persones de l’entitat, volem donar la benvinguda a les totes les persones que s’han fet sòcies. Quants més siguem, més podrem fer per situar la cultura en una posició de major centralitat en l’agenda institucional, social i econòmica. Quants més serem, millor construirem les oportunitats de futur.
Jordi Pardo
President del Cercle de Cultura
El Cercle de Cultura i la Fundació Catalunya Cultura organitzen un debat amb el títol “Patrocini i mecenatge cultural en temps de crisi”. L’acte també servirà per presentar el Segell d’Empresa compromesa amb la Cultura. El debat se celebrarà al Cercle d’Economia el 8 de juliol a les 17h de la tarda.
L’acte comptarà amb una presentació a càrrec del president del Cercle de Cultura, Jordi Pardo, i de la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve.
Pardo moderarà una conversa entre el president del Grup Giró, Ezequiel Giró, la secretària general de PROA i membre de la Junta del Cercle Montserrat Bou, i el director general de Llet Nostra, Gabriel de Mariscal.
El Segell d’Empresa o Entitat compromesa amb la Cultura neix amb la voluntat de reconèixer les empreses que donen suport a la cultura i en col·laboració amb la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la Universitat de Girona. És un segell pioner en el sector que dona la possibilitat a les empreses de formar part d’una iniciativa de foment de l’RSC en pro de la cultura. El Segell avala el lideratge, l’excel·lència i el compromís de l’empresa o entitat amb la cultura.
El passat 14 de juny, el Cercle de Cultura i la Fundació Catalunya Cultura van signar un conveni de col·laboració i treball conjunt en favor de la cultura.
El Cercle de Cultura s’ha adherit a la reclamació d’un nou marc normatiu pel mecenatge, presentat pel Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, impulsat per la Fundació Catalunya Cultura.
El Grup de Treball porta des de 2016 impulsant una millora de l’obsoleta Llei 49/2002 per arribar a tenir una Llei de Mecenatge que permeti que tant empreses com iniciatives privades promoguin l’economia a l’entorn dels àmbits social, cultural i de recerca. L’objectiu és que la nova Llei arribi al BOE, ara que una part notable dels partits amb representació al Congrés dels Diputats veuen necessari aprovar un nova llei que substitueix l’obsoleta Llei 4/2002.
En la presentació de la iniciativa, Xavier Gramona, patró fundador de la Fundació Catalunya Cultura, vicepresident de Caves Gramona i president del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, va recordar que aquest grup va néixer “en entendre la necessitat de dotar a la societat d’un marc fiscal visionari i avantatjós, que promogués l’economia al voltant de la cultura”.
En el mateix sentit, l’activista cultural David Camps, expert en mecenatge/fundraising i col·laborador de la mateixa Fundació, va agrair “l’esforç de consens entre la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Cercle de Cultura, el Gran Teatre del Liceu i el Festival Castell de Peralada”, còmplices d ‘aquest nou impuls. Camps considera que s’està fent “un important salt endavant per fer del mecenatge una eina per canalitzar la filantropia, empoderar la ciutadania i complementar-la, millorar i estabilitzar el finançament dels projectes, de les entitats, amb una millora de la fidelització, de la participació, del rendiment de comptes i de la transparència “.
Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va concloure l’acte explicant que des de la Fundació “creiem imprescindible que els pressupostos públics que es destinen als àmbits socials, de recerca i cultura, estiguin al nivell dels països europeus”.
“Entenem el mecenatge com a un complement, un més a més d’aquests pressupostos, i un capital social que ha de beneficiar a la societat i al país en el qual vivim”, va afegir. “És un bon moment. Tot l’estament polític veu necessària aquesta reforma de la llei. I com a fundació volem impulsar aquest canvi. Però no ho volem fer sols. Ho volem fer de la mà de tots i totes. Quants més siguem, més força tindrem. I volem una representació global i coral, on tots i totes ens hi sentim còmodes”.
El Cercle de Cultura va celebrar el passat 22 de juny la seva assemblea ordinària, corresponent a l’any 2021.
L’assemblea, en doble format presencial i virtual, es va obrir, després de la lectura i aprovació de l’acta anterior, amb l’informe del president Jordi Pardo, en que va destacar com un dels principals objectius del Cercle la posada en marxa de les comissions de treball de comunicació, baròmetre de la cultura, programació, economia, socis i empreses col·laboradores, manifestos i declaracions i territorial. Alhora, es va fer una crida als socis per implicar-se a les diferents comissions.
A l’assemblea es va avançar alguns dels actes de la tardor, com un cicle sobre equipaments culturals organitzat en col·laboració amb la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i la possibilitat d’organitzar activitats fora de Barcelona.
Al mateix acte es van aprovar la liquidació de l’exercici 2020 i el pressupost de l’any 2021.
Jordi Pardo és el nou president del Cercle de Cultura, en substitució del fins ara president Segimon Borràs, que acaba el seu mandat al capdavant de l’entitat. Pardo, que exercia de vicepresident a l’anterior Junta, encapçalava l’única candidatura que s’havia presentat.
Jordi Pardo és llicenciat en Geografia i Història, UB; FGAP i EMPA per ESADE, i gestor cultural. Des de setembre de 2013 és director general de la Fundació Pau Casals. Ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona, gerent del CCCB, i director del Parc Arqueològic d’Empúries. Ha estat membre del grup d’experts d’UNESCO (2011-2015), i del jurat de les Capitals Culturals d’Europa de la Comissió Europea (2011-2016).
La nova junta està integrada pels vicepresidents Eva Faustino, Jordi González Moltó i Segimon Borràs, Agustí Fructuoso que continua com a Tresorer/Secretari, i els vocals que ja formaven part de l’anterior Junta, Laura Bertran, Montserrat Bou, Belén Latorre, Esteve León, Alfons Martinell, Marta Puigderrajols, Fèlix Riera, M. Àngels Torras i Ferran Audí. I s’hi incorporen Jordi Montaña, Miquel Àngel Barrabia, Mireia Mayolas, Pau Carrió i Carme Fenoll.
El president sortint ha valorat molt positivament els seus quatre anys al capdavant del Cercle de Cultura, que ha definit com “un lloc de reflexió i intercanvi d’idees tranversal, tant des del punt de vista ideològic com sectorial, especialment en la relació entre Economia i Cultura, destacant tot el que aporta la cultura a l’economia”. Durant el seu mandat s’ha impulsat el Fòrum Cultura 2020, coordinat per Jordi Pardo, s’ha mantingut la relació amb el Cercle d’Economia i s’ha redactat un Pla d’Actuació i Governança, sobre l’organització i la participació dels socis de l’entitat.
El nou president ha mostrat la seva satisfacció i il·lusió per poder continuar treballant en un espai plural, independent i divers, que pot ajudar a millorar i sensibilitzar respecte els diversos sectors de la cultura. Pardo ha agraït la confiança i la tasca de Segimon Borràs i de tota la junta de sumar esforços, i ha volgut destacar el fet que durant el seu darrer any de mandat ha hagut d’encarar a una situació tan difícil com la pandèmia. Pel que fa als objectius del nou mandat, Pardo es marca com a repte sumar esforços, connectar el Cercle amb d’altres iniciatives amb les que comparteixen objectius, i enfortir el paper del Cercle en el debat sobre governança i la gestió pública i privada de la cultura i en relació a l’economia.
Objectius de la nova junta directiva
En aquest sentit, durant l’Assemblea, la nova Junta ha desenvolupat aquests objectius del mandat, assegurant la voluntat de treballar per aconseguir visibilitzar la tasca i la programació estable del Cercle de Cultura, pensant en els seus socis i en el conjunt dels sectors de la cultura, per tal d’esdevenir un espai plural i independent que representi els artistes, creadors, mediadors, els professionals i representants de l’àmbit privat empresarial, els professionals del sector públic i del treball comunitari i tercer sector.
També s’ha marcat com a repte d’aquesta nova etapa enfortir els lligams i la cooperació amb el Cercle d’Economia, amb iniciatives diverses, i especialment amb l’organització cada dos anys del Congrés de Cultura i Economia, i situar el Cercle com un punt d’encontre amb altres institucions similars de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, oberta a iniciatives internacionals i especialment de l’àmbit iberoamericà.
Alhora, la nova Junta del Cercle ha anunciat que els principals elements de la nova programació, emmarcada en el Pla Estratègic elaborat el 2020, haurien de ser la posada en marxa el Baròmetre Cultural, l’organització de les jornades “Cultura i Economia”, de caràcter bianual i en col·laboració amb el Cercle d’Economia i altres institucions, així com impulsar conferències i taules rodones sobre temes d’alt interès en l’àmbit de la governança de grans infraestructures i projectes culturals, legislació sobre mecenatge, patrocini i participació social, l’anàlisi de la cultura en la seva dimensió metropolitana, així com acollir en període electoral debats específics centrats en polítiques culturals, i tots aquells que siguin d’interès general dels sectors de la cultura.
També s’ha anunciat la voluntat de revisar els objectius i prioritats recollits al llarg del procés participatiu Fòrum Cultura 2020, així com l’establiment d’una agenda de prioritats per a establir un diàleg i seguiment amb els responsables de les institucions públiques competents amb matèria de cultura, i amb organismes i empreses relacionats amb la cultura, economia creativa i sectors associats com el turisme, l’educació, i la industria audiovisual o el desenvolupament territorial.
En les novetats presentades a l’Assemblea Extraordinària celebrada avui, el Cercle ha presentat el nou responsable de Comunicació, el periodista Joan Safont, que a partir d’avui s’encarregarà, entre d’altres funcions, de portar a la pràctica les línies de comunicació fixades al Pla de Comunicació de l’entitat.