post11

Xavier Marcé reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del país, i considera que "ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat" a nivell artístic i cultural

post11

Fèlix Riera considera que Catalunya compta amb un dels millors ecosistemes per curar llibres d'Europa, i ho descriu amb experiències personals sobre de l'estreta relació que pot arribar a l'amistat electiva entre la persona i el llibre que ha adquirit dins els espais culturals d'especial singularitat que són les llibreries.

post11

L'expert en el món de la comunicació de proximitat, Estanis Alcover, analitza les importants relacions entre aquests mitjans i la cultura, i advoca per donar suport a a una premsa compromesa "amb les arrels culturals i lingüístiques de cada ciutat, de cada comarca, del país sencer".

post11

Xavier Marcé planteja la necessitat de trobar nous mecanismes que donin sostenibilitat a una part significativa de l'activitat cultural, tot proposant una llei sobre la responsabilitat social corporativa, que asseguri que les empreses n'inverteixen una part dels seus beneficis dins d'un marc clar i transaparent per a les associacions que vulguin rebre aquests recursos. Així mateix, Marcé fa diverses propostes per a que les normatives de subvencions permetin prioritzar els projectes imprescindibles i ajudin eficaçment a la seva consolidació.
post11

Joan Safont analitza el creixent desinterès de la intel·lectualitat espanyola amb la cultura catalana, centrant-se en el món literari. L'autor veu en aquest allunyament l'expressió d'un model cultural on la creació en castellà és l'hegemònica i la resta en són subordinades, i fa un repàs a diversos símptomes d'aquesta visió excloent que van més enllà del terreny cultural per endinsar-se en el polític.

post11

Xavier Bru de Sala defensa la necessitat d'un ús acurat del català per part dels seus parlants, tan per a la salut de la llengua, com element de qualitat del país. Destaca la funció "d'escola pública" que exerceixen els mitjans alhora de promoure els usos lingüístics, i critica la mala qualitat del català emprada per la majoria de periodistes i mitjans.

post11

Fèlix Riera es felicita pel retorn del debat sobre la política cultural a Barcelona, a partir de la recent conferència de Jaume Collboni en la que anuncià les prioritats culturals de l'Ajuntament de la nostra capital.

post11

Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, entra de nou en el debat sobre quina ha de ser la presència de la creació cultural i artística a la ràdio nacional i, per extensió, al conjunt dels mitjans de comunicació públics. En aquest article, que publiquem en exclusiva, Gordillo defensa que la cultura sigui un contingut transversal als mitjans públics, especialment als programes de màxima audiència, com a millor estratègia per fer-los arribar al conjunt de la societat.

post11

Esteve León, coordinador general del Fòrum Cultura 2020 que està impulsant el Cercle de Cultura, argumenta sobre la necessitat que el debat sobre els nous models de polítiques culturals sigui protagonitzat pels professionals de la cultura per garantir l'efectivitat de les seves conclusions, i posa com a exemple la iniciativa Cultura 2025 irlandesa.

post11

La Universitat Catalana d'Estiu dedicarà un dels seus actes commemoratius al 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana. La presidenta de la Fundació CCC, la Dra. Marta Rovira, ens fa una valoració de la importància d'aquell congrés que recorregué tota la geografia dels Països Catalans, en l'inici de la recuperació de la llengua i cultura catalanes que sortien de la la dictadura franquista; i dels seus diversos resultats segons el territori. De cara al futur, Rovira aposta per una estratègia conjunta de la cultura catalana, amb noves eines que li permetin expressar-se i desenvolupar-se internament, i amb projecció al món com tota la resta de cultures homologables a la nostra.