Categories
Activitats Portada

El Cercle de Cultura impulsa un debat sobre els sectors culturals i els programes de recuperació econòmica post-covid

Les arts escèniques, la música i l'audiovisual a Espanya presentaven uns dades encoratjadores, que suposaven una recuperació de la crisi de l'any 2008. No obstant això, la pandèmia provocada per la covid-19 ha tornat a colpejar aquest sector. 

En la perspectiva de l’estructuració dels projectes relacionats amb la recuperació de l’activitat econòmica, el Cercle de Cultura, el Cercle d’Economia, PROA, ADETCA i l’Acadèmia Catalana de la Música van organitzar una sessió per a posar en comú algunes visions i perspectives sobre la relació d’aquests fons i projectes i la relació amb els sectors de la cultura.

L’acte va ser conduït per l’escriptor i periodista Jordi Amat, membre de les juntes del Cercle de Cultura i del Cercle d’Economia i va comptar amb una breu introducció d'en Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, i director general de la Fundació Pau Casals.

Enllaç de la gravació de la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=9LJIlMFfUWo&t=2039s

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura col·labora a ‘La cultura a debat’, acte electoral sobre cultura organitzat per l’APGCC

El Cercle de Cultura és una de les entitats que col·laboren en el debat electoral sobre cultura organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) i que reunirà representants de les diferents forces polítiques que concórren a les eleccions del 14 de febrer.  La Cultura a Debat, acte en format online, es podrà seguir a través del canal de youtube de l’APGCC, dimarts 9 de febrer a les 19h. Està previst que intervinguin Héctor Abelló, en nom de Ciutadans, Jenn Díaz, d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gemma Lienas, del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ramon Arnabat, d’En Comú Podem, Natàlia Sánchez, de la CUP, Manuel Reyes, del Partit Popular i Francesc Ten, de Junts per Catalunya. La periodista Maria Cusó serà l’encarregada de moderar l’acte.

Categories
Activitats

Ja són 145 les entitats adherides a la campanya “Si la cultura et toca. Ara et toca a tu”

Ja són quasi un centenar i mig les associacions, empreses, fundacions, equipaments culturals, escoles, teatres i fundacions que s'han adherit a la campanya "Si la cultura em toca, ara et toca a tu", impulsada pel Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat. 

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en aquests moments extremadament complicats de la pandèmia. Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert, etc.

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l'entitat o projecte al qual vol donar suport a, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països, però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Activitats Notícies

“Si la cultura et toca, ara et toca tu”. Campanya de mobilització ciutadana per salvar la cultura

A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima els ciutadans que estimen la cultura a comprar, difondre i/o donar per retornar a la cultura tot el que ens ha aportat en els moments extremadament complicats de la pandèmia. La crisi sanitària i econòmica desfermada pel coronavirus posa en perill la supervivència del sector cultural i la de milers dels seus treballadors, ara que la cultura ha demostrat ser més necessària que mai.

El sector de la cultura està vivint un moment extremadament complicat en aquest temps de pandèmia arran de la covid-19. Amb el tancament durant el confinament, les restriccions d’aforament posteriors i altres mesures que condicionen la programació habitual, el sector pateix una greu crisi econòmica que posa en perill tant la seva viabilitat com l’impuls de nous projectes i la supervivència de milers de treballadors del sector.

Per aquest motiu, el Cercle de Cultura i un grup de professionals de la captació de fons (fundraising) en l’àmbit cultural de Catalunya, membres de la xarxa fundraising.cat, hem decidit promoure i llançar una campanya per donar suport al sector cultural català. Ja s’hi han sumat a la campanya L’Auditori, el Festival Temporada Alta, la Fundació Catalunya Cultura, el TNC, el Teatre Lliure, el club TR3SC i altres projectes i entitats culturals d’arreu del país. La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la Fundació Damm, la Fundació de Música Ferrer-Salat, Coca-Cola i REDI. El tret de sortida de la campanya ha estat aquest dimarts 27 d’octubre amb una actuació de Mireia Portes i David Olivares a la Terrassa del Teatre Lliure de Montjuïc.

El vicepresident del Cercle de Cultura, Jordi Pardo ha subratllat en la seva intervenció que aquesta campanya “s’emmarca en l’acord de col·laboració amb la xarxa fundraising.cat i en un dels punts del manifest ‘Més Cultura, més Europa’ que està promovent el Cercle de Cultura a escala europea”.

El president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, present també a la presentació de la campanya, ha recordat com aquesta s’entronca amb d’altres que històricament han donat suport a la cultura des de l’actuació directa de la ciutadania: “els ‘comptes en participació’ que van fer possible el diari Avui, o l’Arc de Berà o Edigsa. O la creació d’Òmnium Cultural que va fer possible mantenir l’IEC, la promoció de l’ensenyament del català i la formació de professorat a través de la DEC, la promoció del llibre i el disc en català amb ‘Cultura en Ruta’, l’aixopluc a entitats com l’Obra del Ballet Popular. I tantes altres. Com les subscripcions que van fer possible l’edició d’obres d’Infraestructura cultural com la Biblioteca Bernat Metge, Els Nostres Clàssics o l’Enciclopèdia Catalana”. Borràs ha destacat que “aquests I tants altres exemples d’iniciatives que, encara que hagin tingut l’origen en una persona o en un grup, han reeixit gràcies al suport econòmic popular”, i ha fet una apel·lació final: “Per un país culte ara és hora de posar-hi tots el coll”.

Oriol Alsina, portaveu de la campanya, ha afirmat que “volem que el públic s’impliqui, reaccioni i actuï a favor de la cultura. Animem i demanem als ciutadans que estimen la cultura i entenen la importància de tot allò que ens dona en situacions de crisi que facin un pas endavant. Les administracions públiques han obert línies d’ajuda, però no n’hi ha prou. És la gent qui salvarà la cultura”.

Com funciona la campanya? A través del web laculturaemtoca.cat, la campanya anima als ciutadans a perdre la por i tornar a comprar cultura, a donar per la cultura i a difondre a les xarxes socials el seu amor per la cultura.

COMPRA: La forma més senzilla d’ajudar la cultura és pagar per tot allò que ofereix. A través del web laculturaemtoca.cat s’anima a la ciutadania a comprar entrades per a un espectacle de teatre, una exposició, un llibre, un concert…

DIFON: La campanya també anima al públic a difondre la iniciativa a través de la gravació d’un vídeo curt on cada ciutadà expliqui “per què el/la toca la cultura” i què farà per ajudar-la. Sota l’etiqueta #laculturaemtoca s’anima a fer-ne difusió a través de les xarxes socials.

DONA: Una de les formes més directes i útils d’ajudar la cultura és fent una donació econòmica a les entitats o projectes que lluiten per sobreviure. A través d’un repositori allotjat al web, cada ciutadà pot seleccionar l’entitat o projecte al que vol recolzar, i fer-li un donatiu econòmic. Aquesta és una pràctica molt habitual a altres països però poc coneguda a casa nostra.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020 presenta les seves prioritats

Dimecres, 20 de novembre i davant d'un nombrós públic, se celebrarà l'acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 a l'Auditori del Cercle d'Economia. Amb el lema  "Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat", es van presentar les prioritats culturals sorgides de les aportacions de més d'un centenar d’artistes, creadors, gestors i  professionals de la cultura que han participat, des del maig de l'any passat, a les 16 sessions de treball de les 8 taules temàtiques en les quals es va organitzar aquest fòrum.

El president del Cercle de Cultura, Segimón Borràs, obrí l'acte adreçant unes paraules d'agraïment a totes les persones, membres o no del Cercle, que han fet possible aquest fòrum. Seguidament, després d'una presentació a càrrec de Jordi Pardo, coordinador general del Fòrum Cultura 2020, la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va prendre la paraula per valorar molt positivament la tasca feta per l'entitat.

A l'acte hi intervingueren diversos participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020, que van presentar les prioritats de les diverses taules de debat: Jordi Balló, Mireia Mayolas, Pepe Serra, Jordi Pardo, Pepe Zapata, Eulàlia Espinàs, Conxà Rodà i Esteve León. 

Com a darrer punt de l'acte, se celebrà una taula rodona, moderada per Fèlix Riera, amb la participació de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del  Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pard, vicepresident del Cercle de Cultura.

 

 

 

Categories
Activitats

Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat

Dimecres, 20 de novembre, a les 18 h a l'Auditori del Cercle d'Economia (Provença, 298) se celebrarà l'acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 que ha estat organitzant el Cercle de Cultura des del 2018, amb un centenar d’artistes, creadors, gestors i  professionals de la cultura han participat des del maig de l'any passat a les 16 sessions de treball organitzades en les 8 taules temàtiques del Fòrum de la Cultura 2020, sota la coordinació general de Jordi Pardo.

A l'acte hi intervindran participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020, que presentaran les prioritats de les taules de debat celebrades: Jordi Balló, Mireia Mayolas, Pepe Serra, Jordi Pardo, Pepe Zapata, Eulàlia Espinàs, Conxà Rodà i Esteve León.  Seguidament, se celebrarà una taula rodona moderada per Fèlix Riera, amb la participació de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del  Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pardo. L’Hble. Sra. Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga clourà l’acte. Cal confirmar l'assistència a info@cercledecultura.org 

Categories
Activitats

Comentaris i primeres valoracions del Fòrum Cultura 2020

Dimecres 3 d’abril, el Cercle de Cultura celebrà l’acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 als seus socis i al més d’un centenar d’artistes, creadors, gestors i professionals de la cultura que han participat en les seves 16 sessions de treball. Jordi Pardo, el seu coordinador general, ha elaborat un document de comentaris i primeres valoracions. Cal recordar que les 8 taules de debat temàtiques i els seus coordinadors han estat: Creativitat, Jordi Balló. Cultura i educació, Gemma Carbó. Equipaments públics., Pepe Serra. Cultura i economia, Xavier Cubeles. Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional, Jordi Pardo. Finançament del sistema cultural, Lluís Bonet. Els reptes de la cultura a l’era digital, Jordi Sellas. I polítiques culturals. Esteve León.  

1. Valoració de la iniciativa del Fòrum Cultura 2020   

La valoració és extraordinàriament positiva. El Fòrum Cultura 2020 ha estat una iniciativa que ha permès reunir a 108 professionals i creadors, que en el seu conjunt son una magnífica representació dels diferents sectors de la cultura de Catalunya. S’ha intentat   que en el conjunt de les taules hi hagués una representació de sectors diferents, intentant garantir una representació equilibrada de gènere, edat, d’implantació territorial, formats de projectes i institucions, i de sensibilitats. La implicació i vàlua de les aportacions i discussions dels participants, i dels coordinadors ha estat fonamental i molt important. Ha estat un luxe poder participar en el fòrum i escoltar el nivell i interès de les aportacions. En aquest sentit el Cercle de Cultura vol expressar el seu agraïment més sincer als coordinadors de les taules i cadascuna de les persones que han participat a les diferents sessions. Aquest ha estat un èxit col·lectiu.  

2. Els objectius del Fòrum Cultura 2020   

Un primer objectiu del Fòrum Cultura 2020 era el de compilar les opinions sobre els reptes i prioritats de la cultura des d’una perspectiva plural, independent i que representés al conjunt dels sectors de la cultura, oferint una visió calidoscòpica de les oportunitats, febleses, amenaces i dels enormes potencials dels diferents sectors, així com de les seves connexions amb àmbits directament relacionats (educació, turisme, espai urbà, desenvolupament, organització i equilibri territorial, governança, innovació, projecció internacional, etc.). 

Un segon objectiu del Fòrum Cultura 2020 ha estat el disposar d’una base documental fruit d’un diàleg amb la que continuar impulsant un debat col·lectiu en el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya. Aquest procés que el Cercle de Cultura vol impulsar ha de permetre:   

1. Compartir les aportacions amb el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya, per prendre major consciència de l’estat de la qüestió, i impulsar mesures i accions de millora. 

2. Disposar d’una agenda de diàleg i interlocució amb les administracions públiques, les empreses i el teixit cultural comunitari. 

3. Posar en marxa des del Cercle de Cultura projectes i activitats que permetin aprofundir, compartir els continguts i propostes acumulades a les 8 taules de treball del Fòrum, que són impossibles de resumir en un document i una presentació breus. 

4. Disposar d’una bateria de propostes per escurçar la distància entre la retòrica política i la realitat de la pràctica cultural a Catalunya. 

Al llarg de les 16 sessions de treball de les 8 taules (dues sessions de discussió per cadascuna de les taules), s’han fet aportacions molt interessants, tant a l’àmbit de la diagnosi, com a tall propositiu, en termes de reptes i prioritats dels diferents sectors de la cultura i del seu conjunt. En aquest sentit, i com a primeres valoracions personals d’aquest interessant procés, es destaquen els punts següents.

- La feblesa que suposa que els sectors de la cultura no tinguin un major nivell de coordinació, representació i interlocució.    Les jornades d’INTERACCIÓ en els anys 90’ van arribar a ser una referència a Barcelona, amb una dimensió nacional, estatal, iberoamericana i europea. Una gran diferència, que és una enorme feblesa entre els sectors de la cultura i altres àmbits d’activitat econòmica i social , és la manca d’organització i representació sectorial. El Fòrum Cultura 2020 ha estat un exemple molt positiu en aquest sentit. Totes les taules han manifestat la importància d’aquests espais de diàleg, interlocució, i per què no, , d’acció més coordinada, amb una agenda de comuna de prioritats i objectius. El Fòrum Cultura 2020 ha estat i és una oportunitat.    

- Cal ser conscients, i treballar per resituar la cultura com un àmbit de major prestigi social. La cultura no està de moda. A llarg de les diferents taules es constata la percepció què, a diferència d’altres moments de la història recent del país, la cultura no es percebuda per la societat catalana com un element fonamental relacionat amb el prestigi social. Coincideixen simultàniament dues tendències antagòniques motivades pels canvis socials, la crisi econòmica, l’impacte de les tecnologies i el món de la comunicació, i la necessitat d’actualitzar els espais, les institucions i els projectes: per una banda una major distància entre sectors amplis de la població i l’accés a la cultura i la creació; i per altra la fidelització de públics concentrats en determinats grups socials.

- Cal prestigiar les arts i les humanitats, com elements fonamentals per a la construcció de dignitat, cohesió social i competitivitat, amb mesures concretes que estan relacionades amb el prestigi social de la cultura, però també amb la idea dels drets culturals i els objectius del desenvolupament sostenible (ODS).  

3. Recull preliminar d’algunes de les conclusions, reptes i prioritats del conjunt de les sessions  

01. Dificultats per impulsar i posar en valor processos de creació artística emergents i d’innovació cultural. S’incrementa la distància social i d’activitat entre el risc i la creació i la seva presentació i distribució.

02. Cal millorar els mecanismes de detecció i acompanyament del talent i la creativitat.

03. Cal “culturitzar altres sectors” (economia, gestió urbana, educació, sanitat, etc.), però enfortint el paper sistèmic de la cultura amb finançament, visió estratègica i projectes clars.

04. Necessitat d’innovar en la concepció i administració dels espais relacionats amb la creació, la innovació artística

05. La necessitat d’impulsar mecanismes que generin una major eficiència del sistema públic, marcat per una superposició administrativa molt important, els efectes dels mecanismes de regulació i control de la despesa pública, i la manca d’objectius i polítiques coordinades.

06. Cal plantejar seriosament la situació de finançament insuficient de les polítiques públiques de la cultura, en les seves dimensió empresarial i comunitària, però alhora, cal exigir una visió més estratègica amb criteris més clars de les prioritats en la despesa pública i el finançament

07. Les dificultats de coordinació Inter departamental i interadministrativa

08. La necessitat d’impulsar les polítiques i accions orientades a la gestió de la demanda en el conjunt de sectors de la cultura, i de forma transversal en tot el sistema cultural, com a estratègia de desenvolupament integral (cultural-creatiu, econòmic i social) del país.

09. La necessitat d’innovar en els processos, espais, institucions i estratègies de gestió de la creació, mediació, producció, presentació, comunicació, distribució i projecció cultural.

10. Cal recuperar l’ús social dels equipaments, fent -los espais més vinculats amb el pensament, la participació social, modernitzant les estratègies i innovant en els procediments. Cal anar molt més enllà dels conceptes de “visitar”, “escoltar”, o “veure”, i cal aprofitar les oportunitats de la tecnologia digital per crear i desenvolupar noves audiències.

11. La necessitat de modernitzar els models de gestió de les infrastructures i projectes culturals públics, i d’avançar en noves formules de governança més actuals, obertes, i coherents en relació amb les missions dels projectes i institucions culturals, garantint-ne la continuïtat en el temps.

12. Cal fomentar la col·laboració público-privada en els àmbits de creació, producció, mediació i distribució cultural

13. Actualitzar els marcs normatius i reglamentaris, amb criteris més innovadors que permetin optimitzar els recursos i oportunitats de les institucions i projectes

14. Caldria desenvolupar el paper del CoNCA, fent que a més, depengués del Parlament de Catalunya, com el Consell de l’Audiovisual.

15. Cal millorar l’estadística cultural, tant pel que fa a l’oferta com la demanda, en les dimensions quantitatives i qualitatives. Cal superar els models basats únicament en la valoració quantitativa.

16. La necessitat d’impulsar una visió estratègica del conjunt del territori, potenciant les iniciatives amb major grau d’excel·lència cultural i retorn social, indistintament de la seva ubicació territorial.

17. Necessitat de treballar en l’educació des de la cultura, considerant que l’accés i participació cultural dels ciutadans està en relació amb el descobriment de les pràctiques culturals des de la família, l’escola, l’espai públic i les institucions públiques i privades. No es pot delegar en el “sistema educatiu” la responsabilitat de “formar futurs ciutadans”. Aquesta és també una missió central de tot projecte cultural.

18 Cal reduir la precarietat del mercat laborar i els desequilibris de la distribució.

19. Cal disposar d’una llei de mecenatge, patrocini i participació social, i avançar en les millores de la fiscalitat que són possibles en l’actual marc normatiu (p.e: tram autonòmic de l’IRPF pel que fa a les deduccions fiscals i altres mesures concretes que no s’han posat mai sobre la taula). 

20. La cultura és creadora de recursos, riquesa i competitivitat turística, i aquesta activitat no finança suficientment el que és un element fonamental per a aquesta activitat econòmica.

21. Cal imposar que tots els projectes d’inversió cultural tinguin un pla de viabilitat econòmica i social

22. La urgència d’incorporar les estratègies digitals per innovar en les institucions, projectes i mecanismes de gestió de les polítiques i relacions culturals.

23. Cal emprar les estratègies digitals per connectar la dimensió local amb la global i fer més competitiva l’activitat i oferta cultural de Catalunya, especialment a l’àmbit europeu.

24. Fomentar la coordinació entre centre i perifèria, entorn urbà i entorn rural, per a la dinamització i desenvolupament de l’activitat dels sectors culturals tant de proximitat, com de projecció internacional.

25. La necessitat de millorar el finançament del conjunt del sistema cultural, i en especial les dotacions pressupostàries dedicades a la cultura des del Govern de la Generalitat.

26. Cal disposar de models de política cultural clars que integrin de forma transversal el conjunt de les competències públiques (territori, educació, mitjans audiovisuals, turisme, industria, benestar social, etc....). És necessari aplicar una visió estratègica i l’actuació integral de les polítiques de les administracions públiques, en el marc d’una major eficiència en el funcionament d’allò públic. 27. Reivindicar un nou pacte cultural, que integrés el món local. Sense aquest pacte el grau d’eficiència serà menor.

28. Cal re formular els mecanismes de definició dels problemes, els processos de presa de decisions i canviar els marcs institucionals, evitant que les institucions s’autoreprodueixin i tendeixin a l’incrementalisme.

29. Un element fonamental que afecta la situació de la cultura té a veure amb el grau d’eficiència, però alhora també amb la visió estratègica i model d’organització territorial de Catalunya en el segle XXI. Caldria repensar un model territorial que per a 32.000 Km2 en el segle XXI té 947 municipis, 41 comarques, 4 diputacions, més els serveis territorials de la Generalitat, i les competències de l’Estat.

30. Cal actualitzar, específicament, el marc normatiu actual de la cultura.  

4. Valoració final sobre el Fòrum Cultura 2020, com a procés de treball col·lectiu  

La importància d’un espai independent de trobada dels diferents sectors de la cultura, que permeti el diàleg entre els professionals, els creadors, els operadors públics, els projectes associatius i comunitaris, que faci possible l’enfortiment de la cultura en les seves dimensions de dret de les persones, de servei públic, d’ activitat econòmica i d’element fonamental per a la cohesió i desenvolupament social.  

El Cercle de Cultura valora molt positivament la iniciativa que ha permès que un centenar llarg de creadors, professionals i persones relacionades amb la cultura participessin d’un diàleg reflexiu i propositiu. Les aportacions que s’han fet són, veritablement, molt valuoses i són expressió de la diversitat de realitats de la situació dels diferents sectors de la cultura. Permeten una visió de conjunt molt interessant, que és la base fonamental per impulsar un debat públic, institucional, social i empresarial que permeti avançar en millores concretes. Caldrà posar en comú, i definir les prioritats per a una agenda d’actuació i negociació que permetin posar la cultura en una posició de major centralitat institucional.  

5. Les oportunitats derivades del Fòrum Cultura 2020. Una agenda de treball  

Aquest procés pot permetre desenvolupar un conjunt d’accions i projectes que properament seran debatuts i prioritzats per la Junta del Cercle de Cultura.

Els propers passos són:  

* Lliurament a tots els socis de les relatories de les 8 taules. (per correu electrònic)

* Recepció de propostes i suggeriments relacionades amb la documentació del Fòrum Cultura 2020, per part de tots els participants a les 8 taules.

* Creació d’un grup de treball (equip) per al treball sobre la documentació i les noves accions i propostes.

* Sessió de treball interna de la junta del Cercle de Cultura, i aprovació d’un pla d’actuació en relació amb l’aportació del Fòrum, i d’una declaració.

* La publicació a la pàgina web del Cercle de tota la documentació. 

* Proposar l’organització de noves activitats derivades del Fòrum Cultura 2020:

• Noves activitats: jornada sobre la necessitat d’una llei de grans equipaments,

• Prioritats per a una agenda de diàleg amb les administracions públiques i operadors culturals.

* Impuls del projecte “Els estats de la cultura” pensat com una iniciativa d’àmplia participació, amb una dimensió nacional, estatal i internacional Aquestes iniciatives, però, s’emmarcaran en el posicionament i pla d’actuació que està elaborant el Cercle de Cultura, i que coordina Jaume Colomer.  

Categories
Activitats

Fòrum Cultura 2020: 8 taules de debat amb artistes, creadors i gestors culturals

Més d’un centenar d’artistes, creadors, gestors i  professionals de la cultura han participat a les 16 sessions de treball organitzades en les 8 taules temàtiques del Fòrum de la Cultura 2020, sota la coordinació general de Jordi Pardo. Les seves aportacions, l’alt nivell i interès pràctic dels debats han estat fonamentals per a l’èxit d’aquest projecte organitzat pel Cercle de Cultura.

Al llarg d’un any, la seva col·laboració ha permès compartir les experiències i sensibilitats de professionals procedents de projectes, institucions i activitats molt diferents. Aquesta mirada plural, reflecteix la diversitat del sistema cultural de Catalunya i dels seus sectors. Projectes i organitzacions de petit i gran format, d’abast nacional i local,  del sector públic, de l’acció cultural comunitària o d’empreses privades, procedents de ciutats i territoris de tot Catalunya, han estat representats per dones i homes  amb una visió compromesa amb la cultura i amb la societat. Amb les seves aportacions el Cercle de Cultura iniciarà ara un procés de treball sobre la documentació elaborada que permetrà posar en marxa noves accions d’interès comú.

A totes elles i ells, des del Cercle de Cultura els hi donem, moltes gràcies per la seva dedicació, i per les seves interessants aportacions: Jordi Balló, Gemma Carbó, Pepe Serra, Xavier Cubeles, Jordi Pardo, Lluís Bonet, Jordi Sellas, Esteve León, Segimon Borràs, Ingrid Guardiola, Eduard Miralles (poc abans de morir) Pep Vives, Pepe Zapata, Carmen Zapata, Lluís Noguera, Àngela Martínez, Neus Ballús, Joan Manel del Pozo, Carlos Duran, Karma Peiró, Carme Fenoll, Marta Lacambra, Susana Pérez, Toni Casares, Núria Sempere, Pep Tugues, Salvador Antón Clavé, Mercedes Giovinazzo, Alfred Fort, Josep Ma. Ganyet, Montse Ayats, Pau Carrió, Núria Aidelman, Marko Daniel, Gabriel Pinós, Toni Cabré, Antoni Vallès, Andrés Colmenares, Isabel Sucunza, Toni Monegal, Xavier Fina, Dolors Ricart, Laia Gargallo, Anna Villarroya, Frederic Guerrero, Elena Martín, Ignasi Gómez, Joan Morros, Jordi Gratacós, Oriol Martí, Ramon Castells, Josep Perelló, Tania Brenlle, Alfons Martinell, Eusebi Casanelles, Toni Laporte, David Ibáñez, Albert de Gregorio, Marisol López, Laura Bertran, Miquel-Lluís Muntané, Carles Giner Camprubí, Tena Busquets, Ezequiel Baró, Francesc Vila Albet, Eulàlia Espinàs, Genís Roca, Andreu Garrido, Montse Serra, Mireia Mayolas, Gisel Noé, Àlex Costa, Jonàs Sala, Isa Casanellas, Judit Carrera, Eugènia Argimon, Rosa Ma. Malet, Montserrat Tort, Salvador Sunyer, Mònica Arús, Gina Tost, Jordi González, Javier Brun, Clara Rodríguez, Dolors Cotrina, Roberto Olivan, Lourdes Ridameya, Conxa Rodà, Agustí Fructuoso, Teresa Llobet, Mónica Campos, Pere Vicens, Jordi Baltà, Salvador Casals, Pilar Parcerisas, Jordi Muñoz, Pau Pérez, Alejandro Santaflorentina, Mireia Rosich, Joan Corbella, Santi Martínez, Francesc Ten, Nicolàs Barbieri, Francesc Serés, Patricia Caicedo, Àngels Margarit, Carles Sora, Eduard Escoffet.

Properament informarem de l'acte de cloenda d'aquest Fòrum Cultura 2020.

Categories
Activitats

La taula sobre polítiques culturals del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

Dimarts, 29 de gener, se celebrà la primera sessió de la taula de debat del Fòrum Cultura 2020, dedicada aquesta a les polítiques culturals i que coordina Esteve León. Aquesta és la vuitena i darrera taula temàtica d'aquest fòrum, que celebrarà una segona reunió de treball el proper dia 6 de febrer. La trobada se celebrà a la sala cervantina de la Biblioteca de Catalunya, i comptà amb la participació del president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, del coordinador general del Fòrum Cultura 2020, Jordi Pardo, Gemma Carbó, Xavier Cubeles, Pepe Serra, Jordi Sellas, Andreu Garrido, Montse Ayats, Laura Bertran i Núria Sempere; molts dels quals havien estat coordinadors de les anteriors taules de debat. La reunió serví per posar en comú les principals aportacions de les set taules precedents i per apuntar els principals temes que seran desenvolupats a la propera reunió.  

Categories
Activitats

La taula sobre polítiques culturals del Fòrum Cultura 2020 inicia els seus treballs

Dimarts, 29 de gener, se celebrà la primera sessió de la taula de debat del Fòrum Cultura 2020, dedicada aquesta a les polítiques culturals i que coordina Esteve León. Aquesta és la vuitena i darrera taula temàtica d’aquest fòrum, que celebrarà una segona reunió de treball el proper dia 6 de febrer. La trobada se celebrà a la sala cervantina de la Biblioteca de Catalunya, i comptà amb la participació del president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, del coordinador general del Fòrum Cultura 2020, Jordi Pardo, Gemma Carbó, Xavier Cubeles, Pepe Serra, Jordi Sellas, Andreu Garrido, Montse Ayats, Laura Bertran i Núria Sempere; molts dels quals havien estat coordinadors de les anteriors taules de debat. La reunió serví per posar en comú les principals aportacions de les set taules precedents i per apuntar els principals temes que seran desenvolupats a la propera reunió.