El Cercle de Cultura presenta les conclusions, reptes i prioritats sorgides del Fòrum Cultura 2020, una iniciativa que ha permès dialogar i reflexionar sobre 8 eixos temàtics i que ha comptat amb la participació de 108 professionals i creadors de diferents sectors de la cultura a Catalunya.
L’acte “Fòrum Cultura 2020, punt i seguit. Propostes per al debat“, tindrà lloc aquest dimecres a les 18:00h a l’Auditori del Cercle d’Economia, i constarà d’una primera part, “El calidoscopi”, on participants i coordinadors del Fòrum Cultura 2020 presentaran breument les prioritats i els objectius de les taules on van participar.
Seguidament, tindrà lloc una taula de debat amb la presència de Tena Busquets, directora del Teatre Principal i del Festival de dansa Sismògraf d’Olot, Daniel Martínez, president del Grup Focus, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Francesc Vilaró, Secretari General de Cultura i Jordi Pardo, coordinador del Fòrum Cultura 2020.L’acte comptarà amb la presència de la Hble. Sra. Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga.
Sobre el Fòrum Cultura 2020, principals reptes
El Fòrum Cultura 2020 ha estat una iniciativa que ha permès dialogar i reflexionar en 8 taules o eixos temàtics de dues sessions de treball cadascun, en els quals han participat més d’un centenar de persones dels diferents sectors de la cultura. Al llarg dels 16 debats s’han compilat una relació de reptes i prioritats per a millorar la situació dels sectors de la cultura.
Un primer objectiu va ser recollir les opinions sobre els reptes i prioritats de la cultura des d’una perspectiva plural, independent i que representés al conjunt dels sectors de la cultura, oferint una visió calidoscòpica i pràctica de les oportunitats, febleses, amenaces i dels enormes potencials dels diferents sectors, així com de les seves connexions amb àmbits directament relacionats (educació, turisme, espai urbà, desenvolupament, organització i equilibri territorial, governança, innovació i projecció internacional).
Un segon objectiu del Fòrum va ser disposar d’una base documental fruit d’un diàleg amb la que continuar impulsant un debat col·lectiu en el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya. Un cop acabat el procés de treball, es definiran les prioritats per una agenda d’actuació i negociació, que permetin posar la cultura en una posició de major centralitat institucional.
En aquest sentit, s’ha elaborat un document que conté les aportacions dels debats del Fòrum i que el Cercle posa a disposició de tot el sector cultural amb l’objectiu de facilitar el debat i la reflexió. El document ofereix una visió transversal de l’estat del sector de la cultura a Catalunya i s’hi recullen múltiples i diverses opinions, que expressen la diversitat de realitats del sector cultural.
El Fòrum s’ha estructurat en vuit eixos temàtics: creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona, Catalunya i projecció internacional, finançament de la cultura, reptes de l’era digital i polítiques culturals, sobre els quals s’ha reflexionat, tant en l’àmbit de la diagnosi com en termes propositius.
Amb el Fòrum s’ha constatat la importància d’un espai independent de trobada dels diferents sectors de la cultura, que permeti el diàleg entre els professionals, els creadors, els operadors públics, els projectes associatius i comunitaris, que faci possible l’enfortiment de la cultura en les seves dimensions de dret de les persones, de servei públic, d’activitat econòmica i d’element fonamental per a la cohesió i desenvolupament social.
Després del Fòrum Cultura 2020, el Cercle de Cultura està treballant en l’impuls d’un programa de posicionament que té tres objectius principals:
- Consolidar un espai de debat i coordinació independent i plural del teixit professional, empresarial, cívic i institucional de la cultura.
- Impulsar una interlocució amb els sectors econòmics.
- Avançar en una agenda compartida que permeti situar la cultura en una posició de major centralitat en l’agenda institucional, econòmica i social de Catalunya.
30 reptes i prioritats del conjunt de sessions
01. Cal millorar els mecanismes de detecció i acompanyament del talent i la creativitat.
02. Necessitat d’innovar en la concepció i administració dels espais relacionats amb la creació, la innovació artística.
03. Dificultats per impulsar i posar en valor processos de creació artística emergents i d’innovació cultural.
04. La necessitat d’innovar en els processos, espais, institucions i estratègies de gestió de la creació, mediació, producció, presentació, comunicació, distribució i projecció cultural.
05. Cal recuperar l’ús social dels equipaments, fent-los espais més vinculats amb el pensament, la participació social, modernitzant les estratègies i innovant en els procediments. Cal anar molt més enllà dels conceptes de “visitar”, “escoltar”, o “veure”, i cal aprofitar les oportunitats de la tecnologia digital per crear i desenvolupar noves audiències.
06. La necessitat d’impulsar les polítiques i accions orientades a la gestió de la demanda en el conjunt de sectors de la cultura, i de forma transversal en tot el sistema cultural, com a estratègia de desenvolupament integral (cultural-creatiu, econòmic i social) del país.
07. Necessitat de treballar en l’educació des de la cultura, considerant que l’accés i participació cultural dels ciutadans està en relació amb el descobriment de les pràctiques culturals des de la família, l’escola, l’espai públic i les institucions públiques i privades. No es pot delegar en el “sistema educatiu” la responsabilitat de “formar futurs ciutadans”. Aquesta és també una missió central de tot projecte cultural.
08. La necessitat d’impulsar mecanismes que generin una major eficiència del sistema públic, marcat per una superposició administrativa molt important, els efectes dels mecanismes de regulació i control de la despesa pública, i la manca d’objectius i polítiques coordinades.
09. Cal plantejar seriosament la situació de finançament insuficient de les polítiques públiques de la cultura, en les seves dimensió empresarial i comunitària, però alhora, cal exigir una visió més estratègica amb criteris més clars de les prioritats en la despesa pública i el finançament, i que impulsin la gestió de la demanda i la millora de l’accés dels ciutadans a les pràctiques i serveis culturals.
10. Les dificultats de coordinació interdepartamental i interadministrativa
11. Cal “culturitzar altres sectors” (economia, gestió urbana, educació, sanitat, etc.), però enfortint el paper sistèmic de la cultura amb finançament, visió estratègica i projectes clars.
12. La necessitat de modernitzar els models de gestió de les infraestructures i projectes culturals públics, i d’avançar en noves formules de governança més actuals, obertes, i coherents en relació amb les missions dels projectes i institucions culturals, garantint-ne la continuïtat en el temps.
13. Cal fomentar la col·laboració público-privada en els àmbits de creació, producció, mediació i distribució cultural.
14. Actualitzar els marcs normatius i reglamentaris, amb criteris més innovadors que permetin optimitzar els recursos i oportunitats de les institucions i projectes.
15. Caldria desenvolupar el paper del CoNCA, fent que a més, depengués del Parlament de Catalunya, com el Consell de l’Audiovisual.
16. Cal millorar l’estadística cultural, tant pel que fa a l’oferta com la demanda, en les dimensions quantitatives i qualitatives. Cal superar els models basats únicament en la valoració quantitativa.
17. La necessitat d’impulsar una visió estratègica del conjunt del territori, potenciant les iniciatives amb major grau d’excel·lència cultural i retorn social, indistintament de la seva ubicació territorial.
18. Fomentar la coordinació entre centre i perifèria, entorn urbà i entorn rural, per a la dinamització i desenvolupament de l’activitat dels sectors culturals tant de proximitat, com de projecció internacional.
19. La necessitat de millorar el finançament del conjunt del sistema cultural, i en especial les dotacions pressupostàries dedicades a la cultura des del Govern de la Generalitat.
20. Cal disposar de models de política cultural clars que integrin de forma transversal el conjunt de les competències públiques (territori, educació, mitjans audiovisuals, turisme, industria, benestar social, etc….). És necessari aplicar una visió estratègica i l’actuació integral de les polítiques de les administracions públiques, en el marc d’una major eficiència en el funcionament d’allò públic.
21. Reivindicar un nou pacte cultural, que integrés el món local. Sense aquest pacte el grau d’eficiència serà menor.
22. Cal reformular els mecanismes de definició dels problemes, els processos de presa de decisions i canviar els marcs institucionals, evitant que les institucions s’autoreprodueixin i tendeixin a l’incrementalisme.
23. Un element fonamental que afecta la situació de la cultura té a veure amb el grau d’eficiència, però alhora també amb la visió estratègica i model d’organització territorial de Catalunya en el segle XXI. Caldria repensar un model territorial que per a 32.000 Km2 en el segle XXI té 947 municipis, 41 comarques, 4 diputacions, més els serveis territorials de la Generalitat, i les competències de l’Estat.
24. Cal actualitzar, específicament, el marc normatiu actual de la cultura.
25. Cal reduir la precarietat del mercat laboral i els desequilibris de la distribució.
26. Cal disposar d’una llei de mecenatge, patrocini i participació social, i avançar en les millores de la fiscalitat que són possibles en l’actual marc normatiu (per ex.: tram autonòmic de l’IRPF pel que fa a les deduccions fiscals i altres mesures concretes que no s’han posat mai sobre la taula).
27. La cultura és creadora de recursos, riquesa i competitivitat turística, i aquesta activitat no finança suficientment el que és un element fonamental per a aquesta activitat econòmica.
28. Cal imposar que tots els projectes d’inversió cultural tinguin un pla de viabilitat econòmica i social
29. La urgència d’incorporar les estratègies digitals per innovar en les institucions, projectes i mecanismes de gestió de les polítiques i relacions culturals.
30. Cal emprar les estratègies digitals per connectar la dimensió local amb la global i fer més competitiva l’activitat i oferta cultural de Catalunya, especialment a l’àmbit europeu.
El document amb totes les aportacions dels debats del Fòrum es pot consultar aquí.
Amb la
col·laboració de:
Sobre el Cercle de Cultura
El Cercle de Cultura neix el 2010 com una entitat de caràcter privat i associatiu, independent, amb voluntat de participar en la vida pública des de la pluralitat ideològica. Neix amb la vocació d’esdevenir un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura i la seva més gran presència i reconeixement en la vida social catalana. El Cercle de Cultura té per missió esdevenir un espai de diàleg, observació, avaluació i prescripció de la cultura catalana, així com de trobada en els àmbits hispànic, europeu i internacional.
Després de quasi 10 anys de funcionament i d’haver emprès diverses actuacions, el Cercle de Cultura ha establert un pla de posicionament amb les línies d’actuació per als propers tres anys, amb l’objectiu de continuar contribuint a la difusió de la cultura, com a element constitutiu de la condició humana en el sentit més ampli, i promoure que la cultura tingui a la societat una paper central en la vida de la comunitat.