Categories
Activitats Portada

Debat “L’associacionisme cultural a Catalunya, avui”

El dimecres 28 de setembre a les 19 h. se celebrarà el debat “L’associacionisme cultural a Catalunya, avui” organitzat pel Cercle de Cultura i la Federació d’Ateneus de Catalunya. 

 

A l’acte s’abordaràn temes d’interès i actualitat en el món cultural: l’espoli patrimonial als ateneus durant el franquisme, la participació dels joves a la vida cultual de Catalunya, o el valor de la participació i integració cultural a través del món associatiu.

 

En l’acte hi participaran Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; Gal·la Cortadellas, economista i antropòloga social i cultural i col·laboradora de la FAC i Pep Montes, periodista i gestor cultural.

 

Presentarà i moderarà l’acte la periodista Glòria Prunés.

 

Cal confirmar assistència al correu secretaria@cercledecultura.org

Categories
Notícies

Alfons Martinell, homenatjat a Colòmbia

La Universidad Tecnológica de Bolívar (Colòmbia) ha homenatjat al membre de la junta del Cercle de Cultura Alfons Martinell, concedint-li la distinció de professor honorari de la institució. És la primera vegada que s’entrega aquest títol.
Un merescut reconeixement a qui, des de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona i des de l’AECID ha significat un abans i un després en la formació en Gestió Cultural. Enhorabona!
L’acte de reconeixement es va fer el passat 9 de maig a la Sala de Juntes del Rectorat de la UTB. Podeu trobar més informació sobre el reconeixement a la web de la universitat.
Categories
Activitats

Un any al capdavant del Departament de Cultura. Diàleg amb la consellera Natàlia Garriga

El dimecres 25 de maig a les 19 h., la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, repassarà al Cercle de Cultura la tasca duta a terme durant un any al capdavant del Departament de Cultura. Des d’un inici, la consellera Garriga va explicar que les polítiques culturals que impulsaria girarien al voltant de quatre eixos: l’assoliment d’un sistema cultural de referència, amb el camí cap al 2% del pressupost cultural i altres projectes estratègics importants, com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura; el foment de la llengua catalana, l’impuls de l’audiovisual i el desenvolupament de la futura Llei de Drets Culturals, que ha d’assegurar l’accés de tota la ciutadania a la cultura. En aquest acte, la representant del Departament detallarà en quin punt es troben aquests objectius i reflexionarà sobre la feina feta i els reptes amb què es troba el sector cultural.

 

La consellera conversarà amb Jordi González i Montserrat Bou, membres de la Junta del Cercle de Cultura.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Activitats

Presentació de l’informe “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques”

El Cercle de Cultura acollirà la presentació de l’informe de la Fundación Alternativas “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques” a càrrec dels seus dos autors: Alfons Martinell i Beatriz Barreiro. Serà el dijous 10 de març a les 18 h. al Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).

Després de la presentació de l’estudi, hi haurà una conversa amb Laurence Cuny, Jordi Pascual i els autors de l’informe.

L’acte serà presentat per Pere Portabella, President de la Fundación Alternativas.

 

Sobre l’informe

A les darreres dècades estem assistint a un cert tipus d’esgotament en els models de polítiques culturals públiques que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial i que s’han anat mantenint fins a l’actualitat amb poques alteracions importants. Aquestes polítiques culturals, que podríem anomenar clàssiques, procedeixen dels plantejaments de l’Estat nació, on des d’una perspectiva il·lustrada i edificant situaven al centre la defensa d’una certa visió de la cultura com a servei institucional al costat de la instrucció pública i el patrimoni, amb una certa concepció paternalista i protectora més que no pas en el reconeixement de l’exercici de drets per part de la ciutadania. Aquest plantejament no considera la cultura com un dret fonamental de les persones, com es pot observar a la majoria de tractaments de la cultura en marcs legislatius a nivell general i més concretament en tot el procés de democratització espanyol.

L’objecte d’aquest informe és proposar algunes reflexions, orientacions i recomanacions perquè les polítiques culturals espanyoles tinguin en compte el respecte i la promoció dels principis establerts en aquests instruments i els desenvolupaments internacionals. Es tracta d’aprofitar el potencial dels drets culturals, i més concretament del dret a participar en la vida cultural (DPVC) per al desenvolupament de polítiques culturals d’acord amb les necessitats dels temps que corren.

 

Alfons Martinell: Director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona. Membre del Consell Assesor de l’”Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas” i codirector de la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans.

 

Beatriz Barreiro: Doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC. Co-dirigeix el projecte “Culture and Human Rights” (https://humanrightsandculture.wordpress.com/)

 

Laurence Cuny és una advocada especialitzada en drets humans, formada a l’Institut Universitari d’Alts Estudis Internacionals de Ginebra. Va treballar a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Consultora experta davant la Relatora Especial de les Nacions Unides a l’esfera dels drets culturals per a l’elaboració de l’informe de 2014 sobre “L’impacte de la publicitat i el màrqueting sobre el gaudi dels drets culturals”. És membre del col·lectiu internacional Art Rights Advisors, del grup de treball Arts Rights Justice per Europa i de l’Observatori de la llibertat de creació de França.

 

Jordi Pascual és el Coordinador de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Professor de Gestió i Polítiques Culturals de la Universitat de Girona i la UOC. Gestor cultural i activista en polítiques culturals i desenvolupament local. Ha investigat sobre la cultura quart pilar del desenvolupament i la seva relació amb els drets culturals. Té una gran experiència en relacions culturals internacionals.

 

Descarregar l’informe complet.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Notícies

Daniel Martínez ha rebut la medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura

El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha aprovat aquest matí la concessió de la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes” corresponent a l’any 2021, a Daniel Martínez de Obregón, president del grup Focus i impulsor i un dels fundadors del Cercle de Cultura.

Aquest reconeixement se suma a la Creu de Sant Jordi que li fou concedida l’any 2013. Daniel Martínez de Obregón (Soria, 1948) és l’actual president de Focus i ha estat vinculat des de sempre al món de les arts escèniques. Al llarg de la seva carrera ha estat, entre altres, president d’ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i de FAETEDA (Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa), ha estat membre de l’ICEC, del Consell de Cultura de Barcelona i és membre del Cercle de Cultura.

Així mateix, també han estat guardonades 31 personalitats i institucions de la Cultura com Jaume Plensa, Colita, Carme Solé Vendrell, Mayte Martín, Paloma San Basilio, Javier Gurruchaga o Javier Bardem.

Categories
Activitats Notícies

El fracàs cultural de Barcelona (i Catalunya)?

Debat a l’entorn del llibre Barcelona, cultura sense capital de Marc Roig.

 

Dimarts 22 de febrer a les 18 h. Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).

 

Presentació del llibre: Francesc-Marc Álvaro

Breu intervenció de l’autor i la participació de:

  • Jordi Amat – membre de la junta de CE i Cercle de Cultura
  • Carme Fenoll – membre de la junta del Cercle de Cultura
  • Jordi Pardo – president del Cercle de Cultura

 

L’aparició del llibre Barcelona, cultura sense capital ha obert un intens debat sobre el valor de les polítiques culturals a Catalunya. Ignasi Aragay, director adjunt del diari ARA, titulava així la ressenya del llibre “El fracàs cultural de Barcelona” i acabava l’article d’aquesta manera: “Un llibre així hauria de sacsejar el món polític i el sector cultural”..” Què se n’ha fet, de la Barcelona culturalment inquieta? Què se n’ha fet, de la cultura catalana?” L’exposició inaugurada fa uns mesos al Palau Robert sobre la cultura underground dels setanta ens posa sobre la sospita de que la Barcelona contra-cultural dels setanta era molt més catalana que la Barcelona creativa del Sonar i el Primavera Sound de l’any 2021. La cultura de la Barcelona d’abans i després de la dictadura es urbana, popular i catalana. I la cultura del segle XXI es institucional, internacional i deslocalitzada.

 

L’any que ve farà quaranta anys de la primera campanya de normalització lingüística de la democràcia. El lema d’aquella campanya era “el català és cosa de tots”. Han aconseguit les institucions que el català i la cultura catalana siguin una cosa de tots? Avui l’aplicació d’aquest lema semblaria una provocació. El procés independentista, molt lluny de ser l’afirmació de la particularitat cultural catalana, la seva identitat, s’ha acabat convertint en un sentiment d’humiliació col·lectiva. Sembla clar que la cultura no interessa.

 

Han fet alguna cosa les institucions per a democratitzar la cultura catalana? El dret a participar a la vida cultural és un dret fonamental contemplat a la DUDH i sense cap dubte els primers objectius de la política cultural han de ser l’accés i la inclusió. Avui, el paradigma de les indústries i les ciutats creatives ha acabat col·lapsant els valors intrínsecs de la cultura: la participació, la inclusió, el pensament crític, la diversitat expressiva…en definitiva la dimensió social de la cultura.

 

Marc Roig

Barcelona, cultura sense capital

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.
L’acte també es retransmetrà en streaming al canal de YouTube del Cercle de Cultura.

Categories
Activitats Notícies

El Cercle de Cultura i l’Ateneu Barcelonès impulsen el cicle “Museus d’art, ciutat, projecte cultural i necessitats de finançament”

El Cercle de Cultura i l’Ateneu Barcelonès organitzen un nou cicle de debat amb el títol de “Museus d’art, ciutat, projecte cultural i necessitats de finançament”.

 

 

La primera sessió tindrà lloc el 28 d’octubre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb les intervencions de Víctor Magrans, administrador del MNAC, i Marko Daniel, director de la Fundació Miró, moderats per Fèlix Riera, membre de la junta del Cercle.

 

 

La segona sessió tindrà lloc el 24 de novembre a les 18’30 al Cercle d’Economia, i hi prendran part Anna Saurí, gerent de la Fundació Antoni Tàpies, i Maria Vilasó, gerent del Museu Picasso, moderats per Jordi Montaña, membre de la junta del Cercle.

 

 

Finalment, la tercera sessió tindrà lloc el 2 de desembre a les 18’30 a l’Ateneu Barcelonès, amb la presència de Imma López, directora de gestió del MACBA, i Judit Carrera, directora del CCCB, moderats per Jordi Pardo, president del Cercle.

Categories
Portada

Parlem amb el soci: Núria Sempere

Parlem amb Núria Sempere, directora general de l’ESMUC des de 2019. Sempere ha estat directora de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat, professora del Departament de Producció i Gestió de l’ESMUC i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), de la qual és la presidenta fundadora. Diploma d’estudis avançats per la Universitat de Barcelona, Màster en Direcció Pública per ESADE, la llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i professora de guitarra pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

 

I. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?

 

En aquest moment el meu vincle és dual. D’una banda una vinculació professional (sóc la directora del centre públic d’educació musical superior del país, l’ESMUC) i d’una altra una vinculació d’afició (sóc audiència constant de música i teatre, potser menys de dansa -tot i que quan hi vaig m’encanta- i visitant d’exposicions a museus i sales).

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?

 

Per aprendre de les persones que estan repensant les estratègies, els dispositius, els objectius i la necessitat d’articular un sector cultural que surti de la seva mirada de vegades autoreferenciada i pugui posar la seva experiència i el seu saber a disposició de la comunitat sencera.

 

3. Què hi pots aportar?

 

La meva aportació pot ser la meva experiència professional que ha estat ben polièdrica sobretot si fem una mirada cronològica: vaig ser estudiant i professora d’instrument, activista pels drets culturals, professional de la gestió d’institucions d’educació artística i he estat en contacte amb formes múltiples de relacionar-se amb la cultura (des de la creació, la producció i distribució de continguts, l’educació artística, les audiències i la participació comunitària). Aquesta mirada, des de les experiències concretes, és la que puc aportar en debats de més ampli abast.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?

 

Segurament responem diferent quan parlem de sector cultural o quan parlem de cultura. Perquè quan parlem de sector solem referir-nos a les persones o les institucions que s’hi dediquen professionalment (amb els seus drets més o menys suportats o vulnerats) i quan parlem de cultura se’ns obre una dimensió comunitària que anhelem. Si parlem de cultura (i no de sector cultural) la dimensió que prenen paraules com patrimoni, creació, interpretació, debat o drets culturals transcendeix un petit cercle i concerneix tota la ciutadania amb els seus bagatges, interessos o destreses, i a continuació, les preguntes sobre quins condicionants té el fet d’aprofundir en aquestes destreses per ser inclosa o inclòs en el sector. La inclusió i la vulnerabilitat en matèria cultural il·lustren la inclusió i les vulnerabilitats en la nostra societat.

 

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?

 

Crear un espai on poder (re)pensar lliurement. Un debat els resultats del qual han de poder influir sobre la presa pública de decisions.

Categories
Notícies Opinió

Dos anuncis importants a nivell cultural

La Junta del Cercle ha considerat convenient que l’entitat expressi regularment la seva opinió davant els esdeveniments significatius que configuren o impacten sobre el sector cultural. Si és una qüestió important aquesta opinió adoptarà el format de declaració o manifest. Per això també ha creat una comissió específica oberta a totes les persones sòcies que vulguin participar en la seva redacció. Us encoratgem a apuntar-vos-hi.

 

Darrerament s’han produït dos anuncis que mereixen –si més no de forma breu- el comentari i l’establiment de la posició del Cercle. I, al llarg d’aquests primers dies d’octubre hem assistit a un doble anunci positiu –un del govern de l’estat i l’altre del de la Generalitat- que suposen dues coses que sempre hem reclamat: una major centralitat de les polítiques culturals i un millor finançament del sector cultural.

 

El Bonus cultura 18 anys

 

Ara fa uns dies el president del govern espanyol Pedro Sánchez va fer l’anunci de la implantació del bonus cultural de 400 euros per els nois i les noies que l’any 2022 faran 18 anys. Els mitjans de comunicació se n’han fet un ressò destacat però afegirem alguna informació i reflexió complementària. Això suposa a nivell estatal una previsió d’uns 454.000 beneficiaris i una dotació per sobre dels 181 milions d’euros; dels quals a Catalunya suposa més de 81.000 persones amb una dotació per sobre dels 32 milions d’euros. Encara resten per detallar tant la mecànica de funcionament. Ho seguirem amb atenció. Aquesta mesura té tres virtualitats: el finançament indirecte a través del consum de les produccions i serveis culturals; el caràcter ritual d’associar la majoria d’edat amb la cultura i una declaració emblemàtica sobre la importància de la cultura per a la societat. Com s’ha dit va ser Mateo Renzi qui la va establir per primera vegada a Itàlia l’any 2016 amb un import de 500 euros i tots els governs posteriors l’han mantinguda. Posteriorment ho ha fet França per un import inferior de 300 euros. Sabem que al llarg de 5 anys un de cada tres joves l’han fet servir a Itàlia. Només dues observacions finals: aquesta idea ja va ser pensada a Catalunya al voltant de l’any 2000, quan lideràvem l’elaboració i innovació en les polítiques culturals; és imprescindible millorar substancialment i ràpida la situació actual. La segona qüestió: ens hauria agradat que aquesta mesura hagués estat concertada entre l’estat i –en el nostre cas- la Generalitat per (re)iniciar un camí de cooperació que és absolutament necessari per a maximitzar les potencialitats del sector cultural català.

 

Si voleu ampliar la informació i les reflexions sobre aquesta mesura l’Observatori de la Innovació del Sector Públic de l’OCDE ha publicat recentment un informe. El podeu consultar aquí.

 

L’increment del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat

 

El dia 5 d’octubre al Teatre Romea en la presentació del nou projecte del Grup Focus, Àfora, el President Pere Aragonés, davant la Consellera Natàlia Garriga, va fer l’anunci inequívoc de que el proper pressupost de la Generalitat –actualment en procés d’elaboració- contindria un significatiu increment de la dotació de Departament de Cultura. Hem de tenir en compte que el nivell màxim de 350 milions d’euros l’any 2010 va ser reduït a uns 245 i, posteriorment, augmentat molt moderadament. Tots tenim present la reivindicació molt assumida pel sector cultural i les seves associacions d’assolir el 2% cultural. Aquesta objectiu és ara mateix, amb tota seguretat, improbable, però una dotació propera als 400 milions d’euros seria un avenç molt significatiu en aquesta direcció. Esperem bones notícies.

 

18 d’octubre de 2021

Categories
Notícies Opinió

Les oportunitats no existeixen: es construeixen

En bona part, depèn de nosaltres. Saber aprofitar les oportunitats i les nostres forces i superar les fragilitats dels sectors de la cultura. Com també de saber fer entendre i convèncer que la cultura no és un element decoratiu de les polítiques públiques i que tampoc és un conjunt d’activitats marginals que tenen a veure només amb el gaudi, el temps lliure i l’entreteniment. La cultura pot ser un element clau per a la construcció d’un futur millor.

 

La cultura és un dret. La cultura no és una despesa, és una inversió. La cultura ens fa dignes. Genera autoestima i cohesió social. Però a més d’això, la cultura és un element fonamental per atraure talent i desenvolupar la competitivitat en ciutats, pobles i zones rurals, i és un element fonamental que hauria d’incorporar-se en la innovació dels models d’activitat econòmica per tal de no repetir errors del passat i avançar cap una economia sostenible i integradora. Més enllà d’allò que s’anomena “economia creativa” i “les indústries culturals”, la cultura és un motor fonamental per potenciar el desenvolupament rural, incorporar valor en les activitats del sector primari, innovar en el sector industrial, i desenvolupar el món dels serveis de l’era digital. Tot això ho hem de saber comunicar a la societat, començant per les institucions i món empresarial.

 

Tot i la complexitat de la situació d’aquest final d’estiu pandèmic del 2021, encarem la tardor amb dues noticies il·lusionats. L’anunci del Departament de Cultura de la Generalitat encapçalat per la Consellera Natàlia Garriga que es planteja incrementar progressivament el pressupost destinat a cultura en un 2%, fet que escurçaria la distància respecte altres països propers. L’altra bona notícia són les prioritats expressades pel Ministre de Cultura, Miquel Iceta de disposar de l’Estatut de l’Artista, d’una Llei de Patrocini i Mecenatge i d’avançar en la descentralització del Ministeri, equilibrant el seu suport en termes territorials.

 

En nom de la junta del Cercle de Cultura i de totes les persones de l’entitat, volem donar la benvinguda a les totes les persones que s’han fet sòcies. Quants més siguem, més podrem fer per situar la cultura en una posició de major centralitat en l’agenda institucional, social i econòmica. Quants més serem, millor construirem les oportunitats de futur.

 

Jordi Pardo

President del Cercle de Cultura