Entrevista a Belén Latorre: "La cultura, la millor medicina"

Belén Latorre Laguna és directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, entitat que promou i coorganitza, amb el suport del BBVA, 8 premis culturals en diverses disciplines, amb l’objectiu d’ajudar els professionals en la seva projecció, difusió de les obres premiades i estendre la cultura arreu de Catalunya. És membre de la junta del Cercle de Cultura.

Com estàs vivint el dia a dia del confinament en l'àmbit personal i en l'àmbit professional? 

Ara que ja es pot sortir a fer esport, molt millor. A l’inici vaig haver de buscar una fórmula entre la disciplina i la flexibilitat, que em permetés fer front al dia a dia. Em continuo aixecant d’hora per posar-me al dia i estar activa a les 9?h davant l’ordinador i el mòbil. Continuo omplint la meva agenda de tasques i reunions que ara faig amb videotrucades. Les jornades acaben més tard, però això em permet dinar amb els meus fills o treballar a l’aire lliure mentre em prenc un te.

En un inici, tots els esforços es van centrar a reprogramar i planificar l’activitat prevista per a aquests mesos, de fet encara ho estic fent, però més endavant ja hem encetat nous projectes culturals adaptats a les necessitats del moment, cosa que m’apassiona. Se’m fa difícil decidir que una activitat ja no es pugui fer, tant per l’activitat com per les persones que sé que necessiten treballar. Els dies passen volant. Ara ja no sé si sabré tornar al dia a dia del despatx o anar amunt i avall per a fer reunions. De fet, penso que a partir d’ara treballaré diferent. He après a confiar en el  meu equip, que es pot treballar per objectius, fent multitasques i des de qualsevol lloc. Penso també que aquesta situació ens pot servir per aconseguir ciutats ambientalment més sostenibles, un dels reptes que no podem oblidar. 

Com creus que afectarà aquesta situació al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones?

Ja res serà igual per a la majoria de sectors. Al de la Cultura, hem de pensar ja en noves formes més flexibles de planificar i treballar, d’arribar a públics que tenen necessitats diferents, noves vies per obtenir ingressos, ser encara més eficients i, sobretot, estar més  coberts i protegits davant de moments d’incertesa com els actuals. Vivim en un món agitat a tots els nivells: crisis econòmiques, d’emergència climàtica o situacions no desitjades es tornaran a repetir i cal treballar pensant en aquest context de futur. Cadascú des de la seva posició.

Encara em sembla sorprenent com la Covid19 ha estat un tsunami per a l’economia, que farà caure el PIB enormement i no millorarà fins al 2022; això demostra la nostra fragilitat. El món cultural ressorgirà, com sempre, però encara més debilitat. Sens dubte, s’han de canviar les polítiques culturals i les maneres de fer de tothom per fer front d’una altra manera el que ens presenti el futur. 

Pels que treballem amb un ordinador, el teletreball, comunicar-nos o formar-nos a través d’una pantalla ja donem per fet que formarà part del nostre dia a dia. La societat, per la seva banda, ha descobert que hi ha altres maneres de gaudir de la cultura i que és la millor medicina per passar el confinament: hem participat en activitats culturals, hem visitat exposicions virtuals, assistit a un Festival de música o hem gaudit de la música des d’un balcó. 

"Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0"

 De tot això, jo extrec diverses conclusions amb avantatges i desavantatges. No totes les persones que es dediquen a la cultura poden fer la seva feina a casa o a través d’una pantalla, si bé tothom s’ha bolcat a fer arribar la cultura a les cases de forma gratuïta. I el que ha estat una gran ajuda en aquests moments, darrere hi té molts professionals que han de continuar guanyant-se la vida i que han vist truncades les seves gires, així com espais que han quedat deserts i que s’han de mantenir omplint els aforaments. Caldrà saber combinar el que es pot oferir de manera oberta i gratuïta, i la que no, i arribar a fórmules mixtes. 

La segona conclusió és que no tot s’hi val. Les plataformes ajuden a transmetre, fan participar les persones, ajuden a arribar a racons i pobles que tenen més dificultats per accedir a la cultura, però no t’ofereixen la part experiencial dels sentits, de les emocions, de compartir un espectacle en un teatre, un cinema o un auditori amb altres persones. Actuar davant d’un auditori, veure les reaccions del públic o sentir els aplaudiments, no és el mateix que rebre molts “likes”. Tampoc és el mateix per al comerç d’una població. La cultura dinamitza l’economia d’una població. Cada Festival que es deixa de fer és una font d’ingressos menys per al petit comerç. Ara que ens hem vist limitats per a desplaçar-nos, hem de valorar el fet de pensar més en el públic de proximitat, del territori, hem de pensar a produir i consumir productes km0. En definitiva, buscar formes culturals mixtes, amb més visió de negoci, encara més ben pensades i planificades, i més col·laboratives amb les entitats i públic de l’entorn.   

Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanació per a aquests moments.

Els que ens dediquem a la cultura, sabem que transforma o que ens ajuda a ser persones més obertes, crítiques i innovadores. Malauradament, moltes persones que treballen en altres sectors no li donen la mateixa importància i la relacionen amb el lleure. De fet, no acaba sent prioritària en les polítiques públiques. Però vull ser positiva, aprofitem precisament aquest moment per fer valdre la cultura. Ajudem-nos els uns als altres. Fem difusió per xarxes de tot el que fem, escoltem i escrivim a favor de la cultura. Animem a llegir, a crear, a assistir a esdeveniments culturals virtuals. Captem a la gent jove i de totes les edats, perquè una vegada passi tot això, continuïn gaudint-ne des de casa, a equipaments culturals o als carrers on vivim.   

Enumera i/o explica possibles mesures de recuperació per al sector cultural.

Les entitats, fundacions, empreses i equipaments que es dediquen a la cultura, encara que sigui desitjable, no poden dependre sempre d’unes polítiques culturals i d’uns pressupostos anuals que mai estan garantits. 

La cultura és un dret de tots i totes i hauríem de cuidar-la com es fa a França o Alemanya, que la consideren un bé de cohesió social i desenvolupament econòmic, per no repetir els beneficis que té en les persones, des de petits, i en la societat. Per tant, més enllà dels plans de xoc que ara puguin pal·liar els efectes del moment fins que torni la normalitat, ens calen unes polítiques culturals sòlides, fiscals, de protecció, de suport sostingut en el temps per a tots els professionals, entitats i empreses que s’hi dediquen. Cal dissenyar una política cultural que sigui transversal a la resta de polítiques socials, econòmiques, educatives, de salut i territori. I des del món de les entitats, una gran taula del tercer sector cultural de Catalunya, on estiguin representades totes les entitats, associacions, empreses i professionals que hi treballen, i que avancin coordinadament i en col·laboració pública i privada.  

I per part del sector, en general, no quedar-nos de braços plegats. Posem sobre la taula el que fem i com ho fem i redissenyem projectes culturals de qualitat, però més autosuficients, evitant els ingressos eventuals, més eficients i solvents, col·laboratius i tenint en compte els mitjans digitals per tenir un major impacte cultural i social de tots els públics, principalment els més propers a nosaltres. Deixem de fer les coses com les hem fet sempre, provem i experimentem. 

Molta salut per a tothom!