Categories
Opinió

Cultura i desenvolupament sostenible

Alfons Martinell, membre de la junta del Cercle de Cultura, resumeix la seva intervenció a la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CoNCA. Situar la cultura en el desenvolupament sostenible requereix assolir noves perspectives i, principalment, un canvi de mentalitat que superi les visions clàssiques que no contemplen la complexitat de la cultura a la societat contemporània globalitzada. No va ser casualitat que a la famosa Cimera del Mil·lenni (2000) i els seus 7 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no contemplés la cultura en les seves finalitats. I al cap de quinze anys en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un altre cop l’absència de la cultura és evident dins dels seus 17 objectius i metes. És a dir, existeixen resistències i concepcions reduccionistes per part dels Estats quan en el document “Transformar el nostre món: A l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible” no incorpora el potencial de la cultura en la dimensió que li pertoca a les nostres societats contemporànies. Per això, hem d’estimular reflexions crítiques i una gestió del coneixement més ampli per posicionar la cultura en aquest esforç mundial de treballar pel futur en clau de desenvolupament sostenible, participant activament en cercar equilibris amb els altres grans reptes que tenim com a societat global (canvi climàtic, pandèmies, pobresa, desigualtats i iniquitats) En aquest sentit em plau compartir algunes reflexions a debat a partir de la presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català” del CONCA i la Generalitat de Catalunya. En primer lloc creiem convenient adoptar una aproximació sistèmica de la cultura a la nostra societat superant la concepció disciplinària i il·lustrades tradicionals o les visions institucionals basant-se en un departamentalisme de models ja superats. Una lectura sistèmica requereix tenir en compte els amplis i diversos elements que componen el camp de la cultura a les realitats actuals. Elements que es relacionen i interactuen permanentment en autonomia i interdependència internament com en relació amb altres sistemes en les societats avançades. Com a subsistemes, com defineix Luhman, o en una concepció de societat com a sistema de sistemes de Bunge. Aquesta visió permet sortir d’un cercle tancat de la visió de la institucionalitat de la cultura procedent de models d’Estat passats o des d’una visió de cultura nacional. Per transitar cap a l’acceptació d’una realitat complexa i molt dinàmica que caracteritza els fenòmens culturals en els contextos actuals. S’evidencia quan intentem analitzar-lo més enllà de les idees preconcebudes per considerar-lo com un conjunt de fets, processos i contextos que incideixen en el que podem denominar com a cultura o vida cultural contemporània. La consideració sistèmica de la cultura ens permet una millor aproximació al desenvolupament sostenible i apreciar les seves possibles aportacions a unes finalitats comunes. I un estímul a considerar un ampli ventall d’interaccions que poden alterar i modificar la mateixa consideració del seu camp d’acció que pot requerir processos d’adaptació significatius. En contra a una certa percepció actual com a un sistema molt protegit, limitat i lent a reaccionar als inputs interns i externs. La lectura sistèmica de la cultura ens pot permetre analitzar la seva complexitat i trobar interrelacions socials importants i necessàries. En segon lloc considerem que les polítiques culturals haurien d’evolucionar a fonamentar els seus principis en els drets humans i principalment els culturals. Unes polítiques públiques a partir del dret a participar en la vida cultural i a respectar la llibertat cultural individual i col·lectiva en la satisfacció de les necessitats culturals. De respecte a la iniciativa individual i social en la contribució a la vida cultural per a construir un nou contracte social per a la cultura, a on la institucionalitat ha de garantir l’exercici del dret i facilitar la participació cultural. En aquesta nova funció de les polítiques culturals hem de situar el que podríem anomenar serveis mínims a la cultura com a compromís dels serveis públics i defensa de l’interès general. I per un altre costat assumir una funció facilitadora dels dinamismes d’un sector cultural modern, emprenedor i divers per mitjà d’un marc regulador adequat a les seves especificitats amb relació a altres sectors. Finalment ens cal aprofundir sobre el concepte sostenibilitat a la cultura o sostenibilitat cultural. Des del notable “satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions” de l’Informe Brundtland (1987) a una major percepció del fet que cal destinar esforços o preveure els escenaris de futur dels nostres sistemes culturals. Un equilibri entre el manteniment i conservació de pràctiques, béns i serveis culturals amb el necessari component d’obertura a la llibertat cultural d’alterar i proposar noves formes expressives i estètiques. La sostenibilitat cultural es manifesta en els processos d’adaptabilitat del sistema cultural als canvis en la vida cultural i el seu entorn. A la capacitat de resposta i interacció del sistema cultural als canvis, noves problemàtiques, crisis, etc.. en el present com en un futur pròxim com a llarg termini. Tot això requereix una major implicació amb altres subsistemes socials com és el cas del mediambiental davant de la greu situació del canvi climàtic entre altres.  

Categories
Notícies

Alfons Martinell: ‘La societat té un deute amb la cultura per la seva contribució a la crisi de la Covid19 que ha de ser rescabalada’

La Fundación Alternativas va presentar en línia el document ‘Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas’, d’Alfons Martinell -membre de la junta de govern del Cercle de Cultura- i Beatriz Barreiro. El document proposa un nou contracte social per a la cultura per part de l’Estat. Un contracte social en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals (podeu seguir tota la presentació des del reproductor del vídeo que teniu a l’esquerra del text). El document elaborat per Alfons Martinell, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona, i Beatriz Barreiro, doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC, analitza la situació dels models clàssics de polítiques culturals, que es troben en dificultats de sustentació i són criticats per amplis sectors socials. En aquest context es percep la necessitat d’un esforç per a una major adaptació de les polítiques culturals  a un enfocament més proactiu en clau dels drets humans i culturals. Una de les propostes més destacades és un nou contracte social per a la cultura, en sintonia amb les noves aportacions conceptuals de la comunitat internacional, que incideixen en la construcció d’un marc de referència per les polítiques culturals basant-se en els drets culturals. Segons Martinell l’informe respon a la pregunta de “per què els drets culturals són tan poc coneguts i reclamats en el nostre ordenament de polítiques públiques”. Segons la seva opinió, es tracta de garantir, d’acord amb un dret reconegut per la comunitat internacional: “el dret dels ciutadans a participar en la vida cultural, perquè la cultura, en totes les seves dimensions, és un dret universal”.  Per a Alfons Martinell, les polítiques públiques han de cobrir uns “serveis bàsics” a través de les diferents administracions, però en aquest moment, a l’Estat espanyol, gairebé el 70% de la despesa pública en cultura el realitzen les “administracions locals”, sense obligació normativa a fer-ho, perquè veuen la “necessitat que les ciutats tenen de cultura”, i que les autonomies han creat model de polítiques culturals d'”Estat-nació”, amb equipaments “de país” en cadascuna de les 17 autonomies -pinacoteques, biblioteques regionals, etc- que no correspon a la “realitat actual”, i que ha generat un “despesa pública descontrolada”. Martinell defensa que la cultura és un “servei essencial”, però la nostra societat no ha estat capaç de definir-lo com a tal, i que durant el confinament de la Covid19 ha estat un “element important per a suportar” el confinament. El que ha demostrat aquesta crisi és que la vida cultural, privada i col·lectiva és “bàsica per suportar situacions de gravetat, i la societat té un deute amb la cultura, i espero que en la recuperació se sàpiguen adoptar mesures perquè el sector cultural, que ha aportat molt més a la col·lectivitat que altres, rebi el rescabalament que es mereix”. Entre les mesures necessàries per implantar una nova generació de polítiques públiques, Alfons Martinell va apuntar a la creació d’uns “serveis mínims, com s’ha plantejat a França”. En aquest sentit va expressar la seva sorpresa pel fet que l’Estat espanyol no tingui una “llei de cultura” després de més de quaranta anys de Constitució democràtica, i ha sostingut que la situació es “atomitzatda”, perquè no hi ha un “marc de referència”. Els municipis, que són els “grans generadors” de cultura, no tenen una “norma”, i el patrocini “no pot solucionar-ho tot”. “Estaríem molt contents que el nostre informe fes dubtar els legisladors a l’hora de crear la llei; el més important és generar un estat d’opinió i que les diferents ideologies puguin coincidir perquè la cultura no es converteixi en una arma llancívola entre grups polítics”, ha reblat Martinell. Us podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: https://www.fundacionalternativas.org/public/storage/cultura_documentos_archivos/f37d95a3db61e7357683c9b526badd94.pdf

Categories
Notícies

Dos membres de la Junta del Cercle de Cultura intervindran a la jornada “Gestió Cultural I Universitat. 30 Anys Caminant Junts” de la UB

Esteve León i Alfons Martinell, membres de la Junta directiva del Cercle de Cultura, participaran com a ponents a la jornada “Gestió cultural i Universitat: 30 anys caminant junts”, que se celebrarà dijous 26 de setembre a la Sala Teatre del CCCB, organitzat per la Universitat de Barcelona i el CERC. L’acte celebrarà el 30è aniversari del primer Màster en gestió cultural a Catalunya, que també va ser el primer a l’Estat espanyol i al conjunt de països de la regió iberoamericana. Aquest Màster va culminar l’estratègia formativa que el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, dirigit per Eduard Delgado, havia iniciat uns anys abans. Des de la UB es considera que “aquests trenta anys no són una efemèride únicament nostra, sinó de tota la comunitat acadèmica i professional en gestió cultural. Per aquest motiu, volem celebrar els 30 anys de formació universitària en gestió cultural de manera compartida, no només amb el CERC de la Diputació de Barcelona i l’equip acadèmic amb qui iniciarem aquest trajecte, sinó també amb les altres universitats catalanes amb programes en gestió cultural, amb l’Associació de gestors culturals de Catalunya, i d’altres organitzacions i institucions públiques catalanes”.