Opinions

Opinions

Acabar amb la precarietat del sector cultural

Xavier Marcé analitza les diverses causes que expliquen la problemàtica estructural de la precarietat laboral en el sector de la cultura, afirmant que la seva solució “no depèn únicament d’un increment pressupostari i d’una política generosa de subvencions, sinó d’una profunda revisió de la manera com funcionen les seves organitzacions, de la revisió crítica d’alguns prejudicis semàntics a l’hora de parlar d’economia de la cultura, i de qüestionar amb rigor alguns mantres força arrelats que ara per ara alimenten les desavinences i els enfrontaments entre els professionals de l’art i la cultura.”

Objectius de l'ICEC: impuls, capacitació i públic

Miquel Curanta avança en aquest article tres objectius bàsics de la nova direcció de l’ICEC: impuls als projectes culturals, capacitació per millorar el funcionament de les empreses del sector, i “activar, fidelitzar i ampliar el públic cultural”.

Reptes de present i futur de l'associacionisme cultural

El president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Josep Viana, reflexiona sobre el paper actual i en els propers temps d’aquest sector de la cultura al nostre país, i n’assenyala tres eixos estratègics de futur: la interculturalitat, la igualtat de gènere, i el relleu generacional.

Cas Pasqual: dues acotacions per al debat

En relació a la dimissió de Lluís Pasqual de la direcció del Teatre Lliure i del debat que l’ha acompanyat, Vinyet Panyella considera que “queda clar que el cas Pasqual posa damunt la taula temes relatius a la salut cultural del país que s’han de debatre i resoldre”. Concretament sobre el model d’elecció dels màxims responsables de grans centres de creació cultural i artística, Panyella apunta que “és un fet com a mínim curiós que quan la qüestió s’ha plantejat obertament i en públic ha estat quan hi ha hagut canvis de directius que han exercit  llargament via lliure designació”.

La lectura en català, dades per a l’optimisme

La presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, analitza un recent estudi sobre hàbits de lectura, que assenyala un increment del consum de llibres en català, i apunta tot un seguit de propostes per augmentar aquesta positiva tendència.

Llibertat intel·lectual: sí al “malgrat”, no al “però”

Josep Vives vincula el paper de les biblioteques públiques amb la defensa de la llibertat d’expressió i de creació: “La biblioteca pública no és el reflex de la nostra ideologia o moral particular o majoritària del moment (…) es fa ressò de les diferents opinions que sobre un tema existeix”, tot afegint que “malgrat que no estem d’acord amb una idea concreta a títol particular en donem accés per a que la ciutadania es faci ella la seva pròpia idea sobre aquell tema. La llibertat intel·lectual és una suma de “malgrat”, no de “però”.

Calen més empresaris culturals

Xavier Marcé afirma que “el sector cultural català necessita empresaris capaços d’ampliar la demanda cultural, de seduir nous públics i crear escenaris per al consum perdent-li el por al mercat i als seus condicionants. El necessiten els nostres creadors i productors de la mateixa manera que ho necessita el públic, tant el local com el que ens visita de vacances o en fires i congressos.”

12345...8