Categories
Entrevistes

Parlem amb el soci: Núria Sempere

Parlem amb Núria Sempere, directora general de l’ESMUC des de 2019. Sempere ha estat directora de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat, professora del Departament de Producció i Gestió de l’ESMUC i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), de la qual és la presidenta fundadora. Diploma d’estudis avançats per la Universitat de Barcelona, Màster en Direcció Pública per ESADE, la llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i professora de guitarra pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

 

I. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?

 

En aquest moment el meu vincle és dual. D’una banda una vinculació professional (sóc la directora del centre públic d’educació musical superior del país, l’ESMUC) i d’una altra una vinculació d’afició (sóc audiència constant de música i teatre, potser menys de dansa -tot i que quan hi vaig m’encanta- i visitant d’exposicions a museus i sales).

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?

 

Per aprendre de les persones que estan repensant les estratègies, els dispositius, els objectius i la necessitat d’articular un sector cultural que surti de la seva mirada de vegades autoreferenciada i pugui posar la seva experiència i el seu saber a disposició de la comunitat sencera.

 

3. Què hi pots aportar?

 

La meva aportació pot ser la meva experiència professional que ha estat ben polièdrica sobretot si fem una mirada cronològica: vaig ser estudiant i professora d’instrument, activista pels drets culturals, professional de la gestió d’institucions d’educació artística i he estat en contacte amb formes múltiples de relacionar-se amb la cultura (des de la creació, la producció i distribució de continguts, l’educació artística, les audiències i la participació comunitària). Aquesta mirada, des de les experiències concretes, és la que puc aportar en debats de més ampli abast.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?

 

Segurament responem diferent quan parlem de sector cultural o quan parlem de cultura. Perquè quan parlem de sector solem referir-nos a les persones o les institucions que s’hi dediquen professionalment (amb els seus drets més o menys suportats o vulnerats) i quan parlem de cultura se’ns obre una dimensió comunitària que anhelem. Si parlem de cultura (i no de sector cultural) la dimensió que prenen paraules com patrimoni, creació, interpretació, debat o drets culturals transcendeix un petit cercle i concerneix tota la ciutadania amb els seus bagatges, interessos o destreses, i a continuació, les preguntes sobre quins condicionants té el fet d’aprofundir en aquestes destreses per ser inclosa o inclòs en el sector. La inclusió i la vulnerabilitat en matèria cultural il·lustren la inclusió i les vulnerabilitats en la nostra societat.

 

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?

 

Crear un espai on poder (re)pensar lliurement. Un debat els resultats del qual han de poder influir sobre la presa pública de decisions.

Categories
Entrevistes

Parlem amb el soci: Carme Fenoll, vocal de la junta directiva del Cercle de Cultura

Parlem amb Carme Fenoll i Clarabuch (Palafolls, 1977), bibliotecària i membre de la Junta Directiva de Cercle de Cultura, sobre la seva vinculació amb el Cercle i el paper de la cultura en el context post-pandèmia.

 

1. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?
Soc bibliotecària i actualment dirigeixo l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. La meva trajectòria dels darrers anys ha passat de dirigir la Biblioteca pública de Palafrugell, a ser la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat (2012-2017) i després la cap de gabinet del rector Francesc Torres (2018-2021). En el món de la gestió cultural, sempre m’ha interessat vincular sectors i buscar aliances entre agents culturals i educatius.

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?
Perquè hi ha pocs espais de debat i impuls de la Cultura a Catalunya i considero que sumar veus expertes provinents d’àmbits diversos pot ajudar a millorar la situació.

 

3. Què hi pots aportar?
La visió d’una persona que coneix bé l’àmbit bibliotecari i ara també l’àmbit universitari. Soc de Palafrugell i m’agrada la concepció no barnacentrista de la cultura, així que també treballaré per oferir aquesta veu al Cercle.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?
La cultura és la taula de flotació de la societat i un indicador clar del grau de benestar de la seva societat. Millorar els coneixements culturals des de l’educació primària és la clau de volta de la transformació social.

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?
Exercir de veu neutral i reivindicativa, sense obeir a interessos polítics. És important que els debats culturals contemplin noves veus, i això no només implica les veus joves sinó també les que tenen mirades oposades.