Dimecres 3 d’abril, el Cercle de Cultura celebrà l’acte de cloenda del Fòrum Cultura 2020 als seus socis i al més d’un centenar d’artistes, creadors, gestors i professionals de la cultura que han participat en les seves 16 sessions de treball. Jordi Pardo, el seu coordinador general, ha elaborat un document de comentaris i primeres valoracions. Cal recordar que les 8 taules de debat temàtiques i els seus coordinadors han estat: Creativitat, Jordi Balló. Cultura i educació, Gemma Carbó. Equipaments públics., Pepe Serra. Cultura i economia, Xavier Cubeles. Barcelona i Catalunya. Territori i projecció internacional, Jordi Pardo. Finançament del sistema cultural, Lluís Bonet. Els reptes de la cultura a l’era digital, Jordi Sellas. I polítiques culturals. Esteve León.
1. Valoració de la iniciativa del Fòrum Cultura 2020
La valoració és extraordinàriament positiva. El Fòrum Cultura 2020 ha estat una iniciativa que ha permès reunir a 108 professionals i creadors, que en el seu conjunt son una magnífica representació dels diferents sectors de la cultura de Catalunya. S’ha intentat que en el conjunt de les taules hi hagués una representació de sectors diferents, intentant garantir una representació equilibrada de gènere, edat, d’implantació territorial, formats de projectes i institucions, i de sensibilitats. La implicació i vàlua de les aportacions i discussions dels participants, i dels coordinadors ha estat fonamental i molt important. Ha estat un luxe poder participar en el fòrum i escoltar el nivell i interès de les aportacions. En aquest sentit el Cercle de Cultura vol expressar el seu agraïment més sincer als coordinadors de les taules i cadascuna de les persones que han participat a les diferents sessions. Aquest ha estat un èxit col·lectiu.
2. Els objectius del Fòrum Cultura 2020
Un primer objectiu del Fòrum Cultura 2020 era el de compilar les opinions sobre els reptes i prioritats de la cultura des d’una perspectiva plural, independent i que representés al conjunt dels sectors de la cultura, oferint una visió calidoscòpica de les oportunitats, febleses, amenaces i dels enormes potencials dels diferents sectors, així com de les seves connexions amb àmbits directament relacionats (educació, turisme, espai urbà, desenvolupament, organització i equilibri territorial, governança, innovació, projecció internacional, etc.).
Un segon objectiu del Fòrum Cultura 2020 ha estat el disposar d’una base documental fruit d’un diàleg amb la que continuar impulsant un debat col·lectiu en el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya. Aquest procés que el Cercle de Cultura vol impulsar ha de permetre:
1. Compartir les aportacions amb el conjunt d’actors del sistema cultural de Catalunya, per prendre major consciència de l’estat de la qüestió, i impulsar mesures i accions de millora.
2. Disposar d’una agenda de diàleg i interlocució amb les administracions públiques, les empreses i el teixit cultural comunitari.
3. Posar en marxa des del Cercle de Cultura projectes i activitats que permetin aprofundir, compartir els continguts i propostes acumulades a les 8 taules de treball del Fòrum, que són impossibles de resumir en un document i una presentació breus.
4. Disposar d’una bateria de propostes per escurçar la distància entre la retòrica política i la realitat de la pràctica cultural a Catalunya.
Al llarg de les 16 sessions de treball de les 8 taules (dues sessions de discussió per cadascuna de les taules), s’han fet aportacions molt interessants, tant a l’àmbit de la diagnosi, com a tall propositiu, en termes de reptes i prioritats dels diferents sectors de la cultura i del seu conjunt. En aquest sentit, i com a primeres valoracions personals d’aquest interessant procés, es destaquen els punts següents.
- La feblesa que suposa que els sectors de la cultura no tinguin un major nivell de coordinació, representació i interlocució. Les jornades d’INTERACCIÓ en els anys 90’ van arribar a ser una referència a Barcelona, amb una dimensió nacional, estatal, iberoamericana i europea. Una gran diferència, que és una enorme feblesa entre els sectors de la cultura i altres àmbits d’activitat econòmica i social , és la manca d’organització i representació sectorial. El Fòrum Cultura 2020 ha estat un exemple molt positiu en aquest sentit. Totes les taules han manifestat la importància d’aquests espais de diàleg, interlocució, i per què no, , d’acció més coordinada, amb una agenda de comuna de prioritats i objectius. El Fòrum Cultura 2020 ha estat i és una oportunitat.
- Cal ser conscients, i treballar per resituar la cultura com un àmbit de major prestigi social. La cultura no està de moda. A llarg de les diferents taules es constata la percepció què, a diferència d’altres moments de la història recent del país, la cultura no es percebuda per la societat catalana com un element fonamental relacionat amb el prestigi social. Coincideixen simultàniament dues tendències antagòniques motivades pels canvis socials, la crisi econòmica, l’impacte de les tecnologies i el món de la comunicació, i la necessitat d’actualitzar els espais, les institucions i els projectes: per una banda una major distància entre sectors amplis de la població i l’accés a la cultura i la creació; i per altra la fidelització de públics concentrats en determinats grups socials.
- Cal prestigiar les arts i les humanitats, com elements fonamentals per a la construcció de dignitat, cohesió social i competitivitat, amb mesures concretes que estan relacionades amb el prestigi social de la cultura, però també amb la idea dels drets culturals i els objectius del desenvolupament sostenible (ODS).
3. Recull preliminar d’algunes de les conclusions, reptes i prioritats del conjunt de les sessions
01. Dificultats per impulsar i posar en valor processos de creació artística emergents i d’innovació cultural. S’incrementa la distància social i d’activitat entre el risc i la creació i la seva presentació i distribució.
02. Cal millorar els mecanismes de detecció i acompanyament del talent i la creativitat.
03. Cal “culturitzar altres sectors” (economia, gestió urbana, educació, sanitat, etc.), però enfortint el paper sistèmic de la cultura amb finançament, visió estratègica i projectes clars.
04. Necessitat d’innovar en la concepció i administració dels espais relacionats amb la creació, la innovació artística
05. La necessitat d’impulsar mecanismes que generin una major eficiència del sistema públic, marcat per una superposició administrativa molt important, els efectes dels mecanismes de regulació i control de la despesa pública, i la manca d’objectius i polítiques coordinades.
06. Cal plantejar seriosament la situació de finançament insuficient de les polítiques públiques de la cultura, en les seves dimensió empresarial i comunitària, però alhora, cal exigir una visió més estratègica amb criteris més clars de les prioritats en la despesa pública i el finançament
07. Les dificultats de coordinació Inter departamental i interadministrativa
08. La necessitat d’impulsar les polítiques i accions orientades a la gestió de la demanda en el conjunt de sectors de la cultura, i de forma transversal en tot el sistema cultural, com a estratègia de desenvolupament integral (cultural-creatiu, econòmic i social) del país.
09. La necessitat d’innovar en els processos, espais, institucions i estratègies de gestió de la creació, mediació, producció, presentació, comunicació, distribució i projecció cultural.
10. Cal recuperar l’ús social dels equipaments, fent -los espais més vinculats amb el pensament, la participació social, modernitzant les estratègies i innovant en els procediments. Cal anar molt més enllà dels conceptes de “visitar”, “escoltar”, o “veure”, i cal aprofitar les oportunitats de la tecnologia digital per crear i desenvolupar noves audiències.
11. La necessitat de modernitzar els models de gestió de les infrastructures i projectes culturals públics, i d’avançar en noves formules de governança més actuals, obertes, i coherents en relació amb les missions dels projectes i institucions culturals, garantint-ne la continuïtat en el temps.
12. Cal fomentar la col·laboració público-privada en els àmbits de creació, producció, mediació i distribució cultural
13. Actualitzar els marcs normatius i reglamentaris, amb criteris més innovadors que permetin optimitzar els recursos i oportunitats de les institucions i projectes
14. Caldria desenvolupar el paper del CoNCA, fent que a més, depengués del Parlament de Catalunya, com el Consell de l’Audiovisual.
15. Cal millorar l’estadística cultural, tant pel que fa a l’oferta com la demanda, en les dimensions quantitatives i qualitatives. Cal superar els models basats únicament en la valoració quantitativa.
16. La necessitat d’impulsar una visió estratègica del conjunt del territori, potenciant les iniciatives amb major grau d’excel·lència cultural i retorn social, indistintament de la seva ubicació territorial.
17. Necessitat de treballar en l’educació des de la cultura, considerant que l’accés i participació cultural dels ciutadans està en relació amb el descobriment de les pràctiques culturals des de la família, l’escola, l’espai públic i les institucions públiques i privades. No es pot delegar en el “sistema educatiu” la responsabilitat de “formar futurs ciutadans”. Aquesta és també una missió central de tot projecte cultural.
18 Cal reduir la precarietat del mercat laborar i els desequilibris de la distribució.
19. Cal disposar d’una llei de mecenatge, patrocini i participació social, i avançar en les millores de la fiscalitat que són possibles en l’actual marc normatiu (p.e: tram autonòmic de l’IRPF pel que fa a les deduccions fiscals i altres mesures concretes que no s’han posat mai sobre la taula).
20. La cultura és creadora de recursos, riquesa i competitivitat turística, i aquesta activitat no finança suficientment el que és un element fonamental per a aquesta activitat econòmica.
21. Cal imposar que tots els projectes d’inversió cultural tinguin un pla de viabilitat econòmica i social
22. La urgència d’incorporar les estratègies digitals per innovar en les institucions, projectes i mecanismes de gestió de les polítiques i relacions culturals.
23. Cal emprar les estratègies digitals per connectar la dimensió local amb la global i fer més competitiva l’activitat i oferta cultural de Catalunya, especialment a l’àmbit europeu.
24. Fomentar la coordinació entre centre i perifèria, entorn urbà i entorn rural, per a la dinamització i desenvolupament de l’activitat dels sectors culturals tant de proximitat, com de projecció internacional.
25. La necessitat de millorar el finançament del conjunt del sistema cultural, i en especial les dotacions pressupostàries dedicades a la cultura des del Govern de la Generalitat.
26. Cal disposar de models de política cultural clars que integrin de forma transversal el conjunt de les competències públiques (territori, educació, mitjans audiovisuals, turisme, industria, benestar social, etc....). És necessari aplicar una visió estratègica i l’actuació integral de les polítiques de les administracions públiques, en el marc d’una major eficiència en el funcionament d’allò públic. 27. Reivindicar un nou pacte cultural, que integrés el món local. Sense aquest pacte el grau d’eficiència serà menor.
28. Cal re formular els mecanismes de definició dels problemes, els processos de presa de decisions i canviar els marcs institucionals, evitant que les institucions s’autoreprodueixin i tendeixin a l’incrementalisme.
29. Un element fonamental que afecta la situació de la cultura té a veure amb el grau d’eficiència, però alhora també amb la visió estratègica i model d’organització territorial de Catalunya en el segle XXI. Caldria repensar un model territorial que per a 32.000 Km2 en el segle XXI té 947 municipis, 41 comarques, 4 diputacions, més els serveis territorials de la Generalitat, i les competències de l’Estat.
30. Cal actualitzar, específicament, el marc normatiu actual de la cultura.
4. Valoració final sobre el Fòrum Cultura 2020, com a procés de treball col·lectiu
La importància d’un espai independent de trobada dels diferents sectors de la cultura, que permeti el diàleg entre els professionals, els creadors, els operadors públics, els projectes associatius i comunitaris, que faci possible l’enfortiment de la cultura en les seves dimensions de dret de les persones, de servei públic, d’ activitat econòmica i d’element fonamental per a la cohesió i desenvolupament social.
El Cercle de Cultura valora molt positivament la iniciativa que ha permès que un centenar llarg de creadors, professionals i persones relacionades amb la cultura participessin d’un diàleg reflexiu i propositiu. Les aportacions que s’han fet són, veritablement, molt valuoses i són expressió de la diversitat de realitats de la situació dels diferents sectors de la cultura. Permeten una visió de conjunt molt interessant, que és la base fonamental per impulsar un debat públic, institucional, social i empresarial que permeti avançar en millores concretes. Caldrà posar en comú, i definir les prioritats per a una agenda d’actuació i negociació que permetin posar la cultura en una posició de major centralitat institucional.
5. Les oportunitats derivades del Fòrum Cultura 2020. Una agenda de treball
Aquest procés pot permetre desenvolupar un conjunt d’accions i projectes que properament seran debatuts i prioritzats per la Junta del Cercle de Cultura.
Els propers passos són:
* Lliurament a tots els socis de les relatories de les 8 taules. (per correu electrònic)
* Recepció de propostes i suggeriments relacionades amb la documentació del Fòrum Cultura 2020, per part de tots els participants a les 8 taules.
* Creació d’un grup de treball (equip) per al treball sobre la documentació i les noves accions i propostes.
* Sessió de treball interna de la junta del Cercle de Cultura, i aprovació d’un pla d’actuació en relació amb l’aportació del Fòrum, i d’una declaració.
* La publicació a la pàgina web del Cercle de tota la documentació.
* Proposar l’organització de noves activitats derivades del Fòrum Cultura 2020:
• Noves activitats: jornada sobre la necessitat d’una llei de grans equipaments,
• Prioritats per a una agenda de diàleg amb les administracions públiques i operadors culturals.
* Impuls del projecte “Els estats de la cultura” pensat com una iniciativa d’àmplia participació, amb una dimensió nacional, estatal i internacional Aquestes iniciatives, però, s’emmarcaran en el posicionament i pla d’actuació que està elaborant el Cercle de Cultura, i que coordina Jaume Colomer.
