Categories
Activitats

Arrenca el Fòrum Cultura 2020 amb 8 eixos temàtics de debat

L’acte inaugural del Fòrum Cultura 2020, celebrat l’11 de desembre, va ser protagonitzat per una taula rodona/debat amb el títol de “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, i per la presentació dels objectius d’aquest, a càrrec de Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura. El Fòrum Cultura 2020, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura, des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. En uns temps de canvi la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. Els treballs de planificació d’aquests projecte es van iniciar fa temps, i després d’aquest primer debat, s’anirà desplegant durant el proper any 2018. El Fòrum Cultura 2020 ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. El programa del Fòrum Cultura 2020 es desenvoluparà amb encontres  periòdics i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. Cada eix temàtic serà coordinat per un a persona experta, i serà debatut en dues sessions de treball a les que participarà una representació sectorial i d’especialistes, i elaborarà un document de síntesi amb les conclusions de la diagnosi, els principals reptes, i les prioritats i propostes d’actuació de cada grup de treball que seran compilada per un relator. Hi ha cinc elements de caràcter transversal que seran presents al guió de discussió de tots els eixos: El desenvolupament democràtic i polítiques de gènere; polítiques d’equitat; l’impacte digital;  accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. L’estructura dels debats s’organitza amb 8 eixos temàtics: 1. La creació artística, analitzant entre d’altres aspectes, les relacions entre el sistema de formació, condicions i perspectives dels creadors i la seva relació amb l’àmbit públic i privat. 2. Cultura i Educació, valorant les relacions en la creació d’hàbits d’accés, pràctica i consum cultural, la construcció de ciutadania, i la creació i desenvolupament d’audiències. 3. Cultura i Economia. Les relacions entre l’activitat cultural i l’economia i la capacitat de crear valor i competitivitat. Els reptes, prioritats i oportunitats de les relacions de la cultura amb l’economia en el marc d’una visió integrada i de desenvolupament estratègic de Catalunya. 4. Equipaments culturals, considerant el model organitzatiu, el seu finançament i les seves funcions en el desenvolupament de les polítiques públiques, i valorant les relacions, sinergies i distàncies entre els equipaments públics i privats. 5. Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, dedicat a analitzar l’estructura, equilibri territorial i organització de les infraestructures, serveis i àrees de creació i producció i la seva capacitat d’actuar com un sistema integrat amb capacitat de projecció internacional de l’activitat, la creació i la producció cultural de Catalunya.  6. El finançament del sistema cultural, valorant el marc normatiu a l’àmbit públic i privat, i la seva adequació amb els reptes en els àmbits de prestació dels serveis públics, impuls de la creació, la recerca i la gestió cultural i la seva capacitat   7. Els reptes de la cultura a l’era digital, avaluant l’adaptació del sector cultural, als canvis en els models tradicionals d’accés, ús, participació,  creació, producció i comercialització cultural, i els seus processos d’innovació i desenvolupament. 8. Les polítiques culturals públiques. Avaluar les prioritats, nous objectius i elements de canvi  del sector cultural a l’administració pública des d’una perspectiva integrada, analitzant les relacions amb altres àrees de l’administració pública, la seva dimensió social i sectorial, i  les relacions amb les institucions culturals privades i l’àmbit empresarial.

Categories
Activitats

El Fòrum Cultura 2020, un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura a l’agenda institucional, social i econòmica del país

El Cercle de Cultura està preparant l’organització del Fòrum Cultura 2020:  un procés de reflexió i debat sobre els reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el món de la cultura; des de la perspectiva de les polítiques culturals públiques, les institucions privades, l’acció cultural comunitària i el seu valor en la construcció de ciutadania, l’activitat cultural del món empresarial i les organitzacions del tercer sector. Els treballs de planificació d’aquest projecte es van iniciar fa temps, i s’acosta ara l’hora de presentar la primera edició del Fòrum de la Cultura pel proper any 2018 La nova junta del Cercle de Cultura, presidida per Segimon Borràs, agafa el relleu a l’impuls i  la planificació inicial que va encapçalar Francesc Bellmunt, continuant aquest projecte central de l’entitat, amb la voluntat que esdevingui un encontre periòdic i un marc independent, plural i estable de debat, reflexió i participació dels sectors culturals, les institucions i organitzacions públiques i privades, el teixit associatiu i professional i el món empresarial, en un diàleg que situï a les persones com a protagonistes i destinataris finals del fet i de l’activitat cultural. El Fòrum Cultura 2020  ha d’esdevenir un punt d’encontre obert a tothom,  aprofitant el  caràcter independent i plural de l’entitat que l’organitza, comptant especialment amb la participació del conjunt de les entitats culturals del país. En uns temps de canvi, la cultura és un àmbit fonamental per a la construcció de ciutadania, cohesió social i convivència. La relació entre la dimensió social i econòmica de la cultura  és ara més crucial que mai, atès que interactua de forma decisiva en la configuració dels valors de la democràcia, la justícia i de les noves fórmules de creixement econòmic. El Fòrum Cultura 2020 tindrà un programa de reunions de debat en el que es tractaran diferents eixos temàtics com la creació artística, cultura i educació, equipaments culturals, cultura i economia, Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional, el finançament del sistema cultural, els reptes de la cultura digital, i el darrer dedicat a les polítiques culturals públiques. Però a més hi haurà temes que per la seva importància i caràcter transversal estaran presents a tots els guions de discussió dels  àmbits de debat:  desenvolupament democràtic, polítiques de gènere, polítiques d’equitat, impacte digital, accés a la cultura i creació d’audiències, i el valor de la cultura com a factor principal per a l’acció social comunitària. Jordi Pardo Vicepresident del Cercle de Cultura

Categories
Notícies

El dret d’autor és fonamental per a les indústries culturals

Catherine Jewell, responsable de comunicació de l’organització mundial de la propietat intel·lectual, OMPI, ha entrevistat el president del grup Penguin Random House, John Makinson, qui afirma entre d’altres reflexions sobre el present i futur econòmic de la creació literària que “el dret d’autor és el fonament de l’edició. El dret d’autor fa possible el reconeixement i la protecció dels drets dels nostres autors sobre les seves obres”. I afegeix sobre aquesta primera reflexió, traslladable al conjunt de la creació cultural i artística que “per molt diverses vies, el dret d’autor permet que els editors recolzin els escriptors i els proporcionin el temps i els recursos per crear. Les editorials contribueixen a que els escriptors puguin convertir l’escriptura en un treball a temps complert. Un dels majors problemes al que s’enfronten les editorials és evitar la pirateria. I una de les principals responsabilitats que tenim com editors és treballar amb fermesa en nom dels nostres autors per a protegir les seves obres”. John Makinson analitza positivament l’impacte d’internet per al sector editorial, indicant que “les xarxes socials permeten una major detectabilitat, oferint una plataforma per a que els lectors es relacionin entre ells i per a que els autors es relacionin amb els lectors”. Respecte el nou escenari en el que es troba el món editorial en el nou entorn digital, tot i defensar que “no ha suposat un canvi profund en el negoci tradicional de l’edició”, Makinson afirma que la major oportunitat que ofereix la tecnologia digital cal buscar-la en un enfocament centrat en el lector i en una estratègia de comercialització directa al consumidor.  Cal recordar que el grup Penguin Random House, amb una important presència a Catalunya, és l’editorial comercial més gran del món, amb 12.000 professionals en la seva plantilla, i que publica uns 15.000 nous títols cada any mitjançant els seus 250 segells editorials existents a tot el món. Poeu llegir tota l’entrevista en aquest enllaç, i podeu ampliar la lectura sobre els temes tractats en aquest article que vàrem publicar fa unes setmanes.

Categories
Notícies

L’ús dels continguts culturals a internet té un gran valor que majoritàriament no beneficia els seus creadors

Mentre la Comissió Europea està estudiant una nova Directiva sobre els drets d’autor, recentment s’ha presentat un nou informe sobre el pes dels continguts culturals en el valor de les grans plataformes digitals. Segons aquest informe, el seu valor econòmic se situaria en els 5.000 milions d’euros. Un enorme volum monetari que, malauradament, no retorna en forma de compensacions i ingressos els seus creadors. És el que es coneix com a “transferència de valor”, que suposa una molt baixa o cap remuneració per als creadors culturals en relació a l’ús dels seus continguts a internet. Les dades de l’informe “l’ús de continguts culturals a internet” assenyalen que les plataformes digitals, des de cercadors a xarxes socials, tenen un valor de de mercat en el conjunt de la UE d’uns 22.000 milions d’euros, i que els continguts culturals representen un 23% d’aquesta quantitat de forma directa, al qual caldria sumar un 40% de contribucions indirectes al seu valor. Per exemple es calcula que un 70% del valor del negoci de les xarxes socials té relació amb els continguts culturals, per la via de la compartició, agregació, organització o recomanació d’aquests. Un fet que perjudica el desenvolupament del sector de les indústries culturals i creatives que representen més del 4% del PIB de la UE i uns 7 milions de llocs de treball. L’informe ha estat impulsat des de l’organització GESAC, que aplega 32 entitats de gestió que representen un milió de creadors i titulars de drets d’autoria. Una organització internacional que reclama que aquestes plataformes deixin de ser considerades com a simples “intermediaris” i que contribueixin a la sostenibilitat de l’ecosistema cultural, no només retribuint adequadament els seus creadors, sinó que els proveïdors de serveis digitals i les start-ups culturals tinguin accés a un terreny de joc -de negoci- just. Podreu consultar la versió francesa d’aquest informe -que inclou dades d’aquest país, d’Itàlia i del conjunt europeu- en aquest enllaç.  

Categories
Notícies

El futur del llibre a l’era digital

Barcelona acull la fira internacional Liber 2016. Coincidint amb aquest gran esdeveniment del món editorial català, espanyol i llatinoamericà, destaquem dos recents reflexions sobre el present i futur del món de llibre a l’era digital, que incideixen en temes clau com la propietat intel·lectual o el debat entre el llibre imprès i l’electrònic. El primer article, signat per dos dels principals responsables de la Unió Internacional d’Editors, José Borguino i Ben Steward, defensa que el dret d’autor constitueix alhora el fonament i el motor de un ecosistema mundial, social, cultural i econòmic, que impregna el conjunt de l’esfera humana. En aquest sentit, els autors adverteixen de canvis legislatius sobre la propietat intel·lectual (PI) alhora d’adaptar-se a l’entorn digital que han comportat efectes molt negatius a la indústria editorial, com és el cas dels canvis normatius del dret d’autor adoptats pel Canadà el 2012. A més de fer una defensa aferrissada de la PI, l’article analitza 6 iniciatives exitoses dins el món digital que obren noves perspectives a la indústria editorial i de connexió més estreta entre lectors i autors. El podreu llegir íntegre en aquest enllaç (pàgines 34 a 38): http://www.wipo.int/export/sites/www/wipo_magazine/es/pdf/2016/wipo_pub_121_2016_03.pdf El segon article, de la sociòloga Brenda Navarro, reflexiona sobre la sostenibilitat de la creació literària, entenent que aquesta depèn de des diverses formes de relacionar-nos amb les noves tecnologies i el mercat editorial, i no del suport que la contingui. En aquest sentit, l’autora afirma que la discussió entre les editorials en paper i les digitals amaga el que és realment important que és adreçar-se al lector i preguntar-se qui és, i com i perquè llegeix una obra escrita. En aquest sentit, Navarro apunta noves formes de consum dl llibre, tot afirmant que el nou ecosistema digital obliga a creadors i editorials a ser més creatius, tant des d’una òptica literària com empresarial. Podreu llegir el text d’aquest article en aquest enllaç: https://telos.fundaciontelefonica.com/url-direct/pdf-generator?tipoContenido=articuloTelos&idContenido=2016071314520001&idioma=es  

Categories
Opinió

Quins beneficis obtenen les ciutats en ajudar a créixer la indústria musical?

La música és un mitjà poderós que connecta a les persones. Redueix les disparitats lingüístiques i culturals i és un vehicle com cap altre de la identitat i l’expressió. Col·lectivament, l’ecosistema musical genera grans beneficis socials, culturals i econòmics. En un informe titulat The Mastering of a Music City, recentment publicat per la IFPI, òrgan representant de la indústria musical mundial, i la seva filial Music Canada, es proposa animar les ciutats de tot el món a que conreïn una economia musical dinàmica en la seva comunitat i es converteixin en veritables ciutats de la música. L’informe ofereix un marc complet d’estratègies i pràctiques òptimes per ajudar les ciutats -administracions locals, empreses, grups comunitaris i sector creatiu- a aprofitar el poder de la música. És un full de ruta que brinda als municipis de qualsevol mida la possibilitat d’assolir els seus objectius com a ciutat de la música, aportant idees útils sobre com crear una comunitat musical més robusta i enèrgica. Associada en altres temps de forma exclusiva a Nashville, Tennessee (Estats Units d’Amèrica), l’expressió “ciutat de la música” descriu actualment comunitats en què s’està produint, o en què s’està encoratjant, un desenvolupament dinàmic de l’economia musical. Les ciutats de la música poden oferir un important rendiment econòmic i un nivell de creació d’ocupació que van més enllà dels seus llargament reconeguts beneficis culturals i socials. Per tal de determinar les possibilitats que ofereix i les dificultats que comporta l’aplicació d’una estratègia de ciutat de la música, l’informe parteix de l’experiència de 22 ciutats de tots els continents, així com de 40 entrevistes en profunditat i dos grups de debat. Entre els entrevistats figuraven responsables d’associacions musicals, empresaris de l’àmbit musical, com a editors, promotors i artistes, empleats municipals i experts en inversions turístiques i desenvolupament econòmic. En l’estudi s’identifiquen cinc components essencials d’una Ciutat de la Música, a saber:     la presència d’artistes i músics;     l’existència d’una escena musical puixant;     la disponibilitat d’espais i locals per a la música;     l’existència d’un públic receptiu i compromès;     la presència de segells discogràfics i altres empreses relacionades amb la música. A més, les ciutats de la música compten també amb el suport que es presta a la música des dels diversos nivells de l’administració, la qual cosa inclou una infraestructura general de la ciutat favorable al desenvolupament del sector i l’oferta de programes d’educació musical eficaços. La música promou el valor econòmic L’existència d’una economia musical vibrant genera valor per a les ciutats, de diverses formes importants. Alimenta la creació d’ocupació, el creixement econòmic i artístic i el desenvolupament turístic, i enforteix la marca de la ciutat. A més, la presència d’una comunitat musical forta atrau joves treballadors altament capacitats de tots els sectors per als que la qualitat de vida constitueix una prioritat. I això, al seu torn, atreu la inversió empresarial. Són molts els que han quantificat el valor de la música per a les economies locals. L’informe Nashville Music Industry 2013 PDF, 2013 Nashville Music Industry Report va concloure que la indústria musical havia ajudat a crear i mantenir més de 56.000 llocs de treball locals i havia aportat 5.500 milions de dòlars dels Estats Units d’Amèrica a l’economia local. A Melbourne, Austràlia, segons la informació proporcionada pel cens de 2012, el sector de la música en viu va generar aquest any, per si sol, una despesa de 1.000 milions de dòlars australians i va recolzar l’equivalent a 116.000 llocs de treball anuals a temps complet. De forma semblant, UK Music va estimar que, el 2013, la música va aportar directament 3.800 milions de lliures esterlines a l’economia britànica i va donar feina directa a 111.000 persones. Estratègies fonamentals per esdevenir una ciutat de la música En l’informe s’exposen set estratègies fonamentals per esdevenir una veritable Ciutat de la Música. 1. Adoptar polítiques favorables a la música i els músics Encara que potser sigui impossible fabricar aquesta cosa secreta que fa que artistes i músics es concentrin en una ciutat, sí que es pot crear un entorn que permeti als músics fer el que millor saben fer: música. L’accés a programes de formació i educació, tutories i centres de negocis o incubadores musicals, a més d’un habitatge accessible, pot contribuir a atreure i retenir els músics, molts dels quals compten amb uns ingressos limitats. Guanyar-se la vida com a artista mai ha estat fàcil. “Mai ha estat tan fàcil distribuir una obra creativa. Alhora, mai ha estat tan difícil obtenir una remuneració per ella “, observa Robert Levine, antic redactor en cap de Billboard. Els serveis de desenvolupament professional per a músics no només ajuden als artistes a desenvolupar les capacitats que necessiten per dirigir el seu negoci i la seva carrera, sinó que també converteixen el municipi en que habiten en un lloc més favorable per a la música. A Bogotà (Colòmbia), la Cambra de Comerç està desenvolupant 30 serveis diferents per ajudar als artistes i músics a obtenir diners del seu treball i crear la seva empresa. La planificació territorial és potser l’aspecte més complex de la política municipal que afecta al desenvolupament de l’economia musical local. El creixement urbà i la competència en la demanda d’espai han suposat una amenaça per a moltes sales històriques, com el 12 Bar de Londres (Regne Unit), el RCA Studio A, de Nashville, el Silver Dollar Room de Toronto (Canadà) i el Palace Theatre de Melbourne. Algunes han aconseguit salvar-se, altres no. Algunes ciutats han optat per convertir determinats edificis en part del seu patrimoni per tal de protegir-los dels promotors immobiliaris. D’altres han anat més enllà. Per exemple, Mont-real (Canadà) ha salvat la seva Quartier des Spectacles de les excavadores designant com a àrea de lleure. El quilòmetre quadrat que abasta aquesta zona pot presumir de comptar amb 30 sales de concerts i ser seu de més de 40 festivals. A més, es promociona activament com la destinació per excel·lència per als amants de la vida nocturna. Altres ciutats, com Melbourne, estan emprant el principi del “agent del canvi” per resoldre els problemes que sorgeixen quan l’urbanisme residencial envaeix zones en què ja hi ha sales de concerts i el soroll es converteix en una molèstia. Si el “agent del canvi” és un nou desenvolupament residencial situat a prop d’una sala de concerts prèviament existent, el promotor immobiliari serà el responsable de sufragar els costos derivats de l’atenuació del soroll. Però si el “agent del canvi” és la sala de concerts, serà aquesta qui hagi de fer front a aquests costos. Aquest principi funciona bé quan un grup de sales ja establertes es veu amenaçat per l’aparició de promocions immobiliàries de caràcter residencial. 2. Establir una oficina o responsable en matèria de música Moure en el marc de les polítiques i normatives públiques relatives a la música pot esdevenir un problema important. Algunes ciutats han creat una oficina o responsable en matèria de música perquè actuï com a punt únic de contacte entre les autoritats municipals i la comunitat musical. Per exemple, l’Office of Film + Music de Seattle (Estats Units), actua de finestreta única per als promotors i productors d’espectacles en directe, facilitant el contacte amb els diferents departaments de la ciutat (per exemple, bombers i policia). A més, aquestes oficines també poden ajudar a intervenir en qualsevol àrea en què puguin sorgir conflictes. 3. Nomenar un consell assessor de la música Els consells assessors de la música constitueixen un enllaç inestimable entre la comunitat musical i l’ajuntament. Integrats en general per representants de tota la comunitat musical, així com per especialistes en desenvolupament turístic i econòmic, ofereixen assessorament i poden tenir un important paper a l’hora d’arribar a un consens en qüestions legislatives i normatives. Els consells assessors de la música permeten provar les propostes amb els principals interessats abans que siguin aprovades per l’Ajuntament, evitant així qualsevol imprevist negatiu. Alguns consells, com la Memphis Music Commission (Estats Units), que ofereix serveis d’assessoria jurídica i plans de salut de prepagament per a músics, també participen en l’execució de programes dirigits a la comunitat musical. 4. Obtenir el suport de la comunitat musical en el seu conjunt Obtenir el suport dels que es veuen més afectats per les estratègies en l’àmbit de la música és essencial per a l’èxit de qualsevol ciutat de la música, però pot comportar dificultats quan suposa treballar amb una multiplicitat de petites i mitjanes empreses, on cadascuna de elles exerceix un paper diferent i sovint es dediquen a la música només a temps parcial. La col·laboració estreta de tots els interessats augmenta considerablement les possibilitats de crear entorns reglamentaris i empresarials eficaços que permetin prosperar a l’economia musical a la ciutat. El Consell de la Música de París, per exemple, està buscant vies que permetin treballar junts als sectors públic i privat en suport d’artistes i sales de concerts per tal de garantir que l’oferta musical de la ciutat sigui rica, variada i assequible. 5. Garantir l’accés a espais i locals La música necessita tenir una llar. De fet, necessita moltes llars. Ja es tracti d’educació o de locals d’assaig, gravacions o actuacions, perquè una Ciutat de la Música compleixi plenament els seus objectius necessita comptar amb una diversitat d’espais i locals de qualitat. Donar suport a una comunitat en què els artistes puguin donar els seus primers passos, desenvolupar el seu talent i intentar arribar al més alt requereix un engranatge de locals, tota una gamma d’espais per a actuacions en directe, des de petits clubs fins a grans estadis. Això no sempre vol dir que calgui aixecar nous edificis. Moltes comunitats han trobat formes innovadores de renovar i readaptar sales de cinema, esglésies i altres edificacions abandonades. En algunes ciutats, els sectors públic i privat estan treballant -conjuntament en ocasions i altres vegades de manera independentment per crear nous espais, com centres de negocis o incubadores d’artistes i empreses musicals. Per exemple, a Toronto, algunes de les principals companyies discogràfiques ofereixen espai d’oficines a diversos dels segells independents amb els quals treballen. Es tracta d’una forma ideal d’intercanviar coneixements pràctics. 6. Donar suport al desenvolupament d’audiències Per aconseguir resultats, tota ciutat de la música necessita comptar amb un públic receptiu i compromès. A més de disposar d’una bona xarxa de transports i realitzar una promoció eficaç de les actuacions musicals, en el desenvolupament de les audiències també té un paper important l’aspecte demogràfic. Moltes ciutats de la música consideren un avantatge el fet de comptar amb una gran població estudiantil. Els aficionats a la música de demà estan desenvolupant el seu gust musical avui. Oferir actuacions per a públics de totes les edats ajuda a captar els més joves, assegurant que desenvolupen un gust per la música per a tota la vida. 7. Crear un programa de turisme musical El turisme musical genera milers de milions de dòlars anuals per a les ciutats. Entre els actius turístics estan els festivals, les fites històriques de caràcter musical i l’escena musical d’actuacions en directe al llarg de tot l’any. Els principals festivals de música atreuen grans quantitats de turistes. Per exemple, el 2014 van actuar al Rock al Parc de Bogotà 87 grups, amb una afluència d’unes 400.000 persones, el que converteix a aquest festival de música en un dels majors del món. Algunes ciutats disposen d’estratègies de turisme musical que suposen l’ús de tècniques de desenvolupament de marques basades en la música, campanyes promocionals, estratègies a les xarxes socials, inversions en infraestructures musicals, cartelleria i programació. Nashville, per exemple, situa la música al cor mateix de la seva marca. El seu plantejament està rendint grans beneficis. En 2014, la ciutat va rebre a més de 13 milions de visitants, que van aportar més de 5.000 milions de dòlars en ingressos i donar suport a la creació de 50.000 llocs de treball. El logotip de la nota musical de la ciutat apareix en edificis, records turístics i materials promocionals, i la seva web de turisme, visitmusiccity.com, compta amb una emissora de ràdio on apareixen artistes locals i ofereix una aplicació informàtica que permet al públic connectar-se amb l’escena de la música en viu. Donar suport l’economia musical d’una ciutat brinda múltiples beneficis: fomenta el creixement artístic i cultural, enforteix el teixit social de la comunitat, genera llocs de treball i potencia l’activitat econòmica i la despesa en turisme. Una economia musical dinàmica genera un factor de modernitat i la qualitat de vida que fa que les persones vulguin viure i treballar a la ciutat, encoratjant l’atracció i conservació de talent en tots els camps, empreses i inversions. Les directrius proposades per The Mastering of a Music City animen als municipis de tot el món a aprofitar el poder de la seva música per crear comunitats més cohesionades, dinàmiques i riques. Article d’Amy Terrill, vicepresidenta d’afers públics de Music Canada, i Alex Jacob, portaveu de la IFPI

Categories
Activitats Notícies

Debat temàtic: Propietat intel·lectual i desenvolupament econòmic

El reconeixement normatiu de la Propietat Intel·lectual va tenir lloc en època del Despotisme Il·lustrat i, des de llavors, ha fet un llarg camí fins que, als darrers anys, el conjunt de serveis, xarxes, software i hardware disponibles ha suposat un autèntic terratrèmol per aquesta normativa que es troba en una situació de profunda confusió, en bona part per l’obsolescència esdevinguda dels conceptes que constituïen els pilars bàsics de la seva arquitectura. En efecte, l’actual regulació genera una notable frustració col·lectiva per als autors i titulars derivatius dels drets, per als usuaris i, també, per als agents econòmics. Alhora, la necessària i urgent reforma de la propietat intel·lectual ha esdevingut un greu problema per als poders públics i la política legislativa. Per tot això, sembla evident que, des de la perspectiva de l’ordre legal i, sobretot, de l’interès econòmic, privat i col·lectiu, s’hauria de produir una profunda reflexió sobre el paper i contingut de les futures normatives sobre Propietat Intel·lectual fugint de posicionament incoherents amb les necessitats i interessos del moment actual. Resulta urgent, doncs, afrontar el repte de dotar-nos d’un nou marc legal que vertebri el foment de la producció i del comerç de les creacions intel·lectuals, garantint la seva protecció i, alhora, faci viable el desenvolupament d’un sector econòmic absolutament crucial en l’àmbit de la nova economia al voltant de l’explotació dels continguts.

Categories
Activitats

Noves formes de ser músic i de fer música en l’era digital

El Cercle de Cultura organitza un nou debat-temàtic, aquest dedicat a la transformació de la creació musical davant les noves tecnologies i, en especial internet. L’acte se celebrarà el proper dijous 19 de novembre, a les 19h. a la sala d’acte del Cercle de Cultura (Provença, 298, de Barcelona).

Un dels grans reptes que afronta la música clàssica al segle XXI està relacionat amb la seva difusió i amb el desenvolupament de noves audiències.  L’espai d’execució-difusió de la música s’amplia per incloure el món virtual, podent atreure comunitats que comparteixen interessos similars o trets identitaris comuns. Amb internet és possible el desenvolupament d’un nou paradigma en el qual l’audiència i els músics participen de manera activa i simultània. Aquest context obliga les institucions d’educació musical a repensar els seus currículums,  i els músics a desenvolupar noves eines i habilitats.

El debat comptarà amb dos grans experts en la matèria, Patrícia Caicedo i Artur Serra. Patrícia Caicedo és soprano, metgessa i musicòloga, fundadora del Barcelona Festival of Song i de l’empresa Mundo Arts, i directora d’EYECatalunya.
Artur Serra és especialista en sinergies entre internet i les arts escèniques, director adjunt de la Fundació i2cat i vicepresident de l’European Network of Living Labs.

Per a poder-hi participar, cal enviar un correu a info@cercledecultura.org