We found 12 results for your search.
Xavier Marcé subratlla que els grans equipaments culturals del país no disposen de fons patrimonials extraordinaris ni de recursos suficients per esdevenir espais de referència internacional. Marcé diagnostica que el problema és que “més enllà de la reivindicació d’un suport estatal, no s’han pres decisions exemplificadores en matèria cultural”.
El Fòrum Cultura 2020, inaugurat l’11 de desembre amb la taula rodona “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. Un fòrum que tindrà 8 eixos temàtics: la creació artística; cultura i educació; cultura i economia; equipaments culturals; Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional; el finançament del sistema cultural; els reptes de la cultura a l’era digital; i les polítiques culturals públiques.
El Fòrum Cultura 2020, inaugurat l’11 de desembre amb la taula rodona “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. Un fòrum que tindrà 8 eixos temàtics: la creació artística; cultura i educació; cultura i economia; equipaments culturals; Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional; el finançament del sistema cultural; els reptes de la cultura a l’era digital; i les polítiques culturals públiques.
En un article publicat al diari ARA, Xavier Marcé expressa la seva preocupació per l’impacte del complex procés polític en la cultura, tot advertint que “d’aquesta revolta que vivim a Catalunya en pot sortir qualsevol cosa, però n’hi ha una que ens hauria de conjurar a tots plegats, i és salvaguardar la cultura”. Marcé defensa la necessitat primordial del “manteniment dels hàbits culturals dels catalans”.
El darrer número de la publicació “Quaderns del CAC” està dedicat a les indústries culturals, amb la mirada posada en com la com la digitalització transforma la producció, la distribució i el consum de béns i serveis culturals creant oportunitats, però també nous riscos.
Oriol Cendra reflexiona sobre el paper de l’associacionisme cultural i el seu paper per construir una societat millor. Reflexions que protagonitzaran una de les jornades de la Universitat Catalunya d’Estiu.
El director editorial del grup de revistes musicals Enderrock, Lluís Gendrau, analitza la presència de dones als festivals de música en viu al nostre país, que qualifica de “discriminatòria”. Reclama que els mitjans de comunicació, les institucions i el mateix públic dels concerts pressionin més perquè la cultura “sigui igualment justa i paritària”.
Xavier Marcé reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del país, i considera que “ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat” a nivell artístic i cultural
Fèlix Riera considera que Catalunya compta amb un dels millors ecosistemes per curar llibres d’Europa, i ho descriu amb experiències personals sobre de l’estreta relació que pot arribar a l’amistat electiva entre la persona i el llibre que ha adquirit dins els espais culturals d’especial singularitat que són les llibreries.
Un recent estudi sobre els pols culturals a l’Estat espanyol, assenyala que dels 6 més destacats, només dos responen a un model de sinergia entre els tres elements claus de tot clúster amb projecció de futur: investigació aplicada, formació universitària i sector industrial: el 22@Barcelona i el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa.