Nicolàs Barbieri ens ofereix una síntesi dels principals resultats de l’Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona. Un estudi que entèn “pot ser rellevant per als diferents agents de la ciutat, així com per a la presa de decisions públiques”.
Cerca: “/”
We found 10 results for your search.
Montjuïc com a prioritat
Fèlix Riera considera que la muntanya de Montjuïc és estratègica per a Barcelona com a zona generadora d’interseccions, com a node per establir-hi xarxes culturals.
Nicolás Barbieri analitza les polítiques culturals de diversos governs municipals de l’Estat espanyol(Barcelona, Saragossa, Madrid, La Corunya i Santiago de Compostel·la principalment ) que comparteixen la denominació “d’ajuntaments del canvi”, aportant un seguit de reflexions sobre dues relacions clau: entre allò que és de titularitat pública i allò que forma part del bé comú, i entre la mateixa cultura i la política.
Barcelona: ciutat de la lectura?
Montse Ayats, recentment reelegida presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, planteja la necessitat que Barcelona fomenti la lectura entre la seva ciutadania com una qüestió prioritària de l’acció municipal.
El Fòrum Cultura 2020, inaugurat l’11 de desembre amb la taula rodona “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. Un fòrum que tindrà 8 eixos temàtics: la creació artística; cultura i educació; cultura i economia; equipaments culturals; Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional; el finançament del sistema cultural; els reptes de la cultura a l’era digital; i les polítiques culturals públiques.
El Fòrum Cultura 2020, inaugurat l’11 de desembre amb la taula rodona “Consum i accés a la cultura: crisi, canvis i transformacions”, és un projecte per reivindicar la centralitat de la cultura en l’agenda institucional, social i econòmica del país. Un fòrum que tindrà 8 eixos temàtics: la creació artística; cultura i educació; cultura i economia; equipaments culturals; Barcelona-Catalunya i la seva relació territorial i de projecció internacional; el finançament del sistema cultural; els reptes de la cultura a l’era digital; i les polítiques culturals públiques.
Sobre l’exercici de la crítica cultural
Xavier Marcé reflexiona sobre el nivell de debat cultural a Barcelona i a la resta del país, i considera que “ens manquen els instruments propis d’una massa crítica estable i independent per destriar-ne, de tot plegat, el que genera qualitat” a nivell artístic i cultural
El professor i periodista cultural Toni Vall defensa que la xarxa de teatres de Barcelona és una peça clau per tenir “gran una ciutat, més oberta, càlida, acollidora i llesta”, i aposta per la protecció i reconversió de les infraestructures culturals en perill, siguin sales de teatre o de cinema.
Barcelona i Girona són dos exemples de com la cultura exerceix de factor de dinamització de l’estructura física i humana de les ciutats. En una època on ja no es plantegen grans inversions en noves infraestructures culturals, la col·laboració público-privada esdevé una via imprescindible per a impulsar noves propostes. Unes propostes en les que els agents culturals i les empreses TIC estableixen sinergies cada cop més estretes.
Dijous, 19 de novembre, a les 19h. se celebrarà, a la sala d’actes del Cercle de Cultura, el debat temàtic Noves formes de ser músic i de fer música en l’era digital, amb Patrícia Caicedo i Artur Serra.