Categories
Activitats Portada

Un any al capdavant del Departament de Cultura. Diàleg amb la consellera Natàlia Garriga

El dimecres 25 de maig a les 19 h., la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, repassarà al Cercle de Cultura la tasca duta a terme durant un any al capdavant del Departament de Cultura. Des d’un inici, la consellera Garriga va explicar que les polítiques culturals que impulsaria girarien al voltant de quatre eixos: l’assoliment d’un sistema cultural de referència, amb el camí cap al 2% del pressupost cultural i altres projectes estratègics importants, com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura; el foment de la llengua catalana, l’impuls de l’audiovisual i el desenvolupament de la futura Llei de Drets Culturals, que ha d’assegurar l’accés de tota la ciutadania a la cultura. En aquest acte, la representant del Departament detallarà en quin punt es troben aquests objectius i reflexionarà sobre la feina feta i els reptes amb què es troba el sector cultural.

 

La consellera conversarà amb Jordi González i Montserrat Bou, membres de la Junta del Cercle de Cultura.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Activitats Portada

Presentació de l’informe “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques”

El Cercle de Cultura acollirà la presentació de l’informe de la Fundación Alternativas “Els drets culturals: Cap a una nova generació de polítiques públiques” a càrrec dels seus dos autors: Alfons Martinell i Beatriz Barreiro. Serà el dijous 10 de març a les 18 h. al Cercle d’Economia (c/Provença, 298. Barcelona).

Després de la presentació de l’estudi, hi haurà una conversa amb Laurence Cuny, Jordi Pascual i els autors de l’informe.

L’acte serà presentat per Pere Portabella, President de la Fundación Alternativas.

 

Sobre l’informe

A les darreres dècades estem assistint a un cert tipus d’esgotament en els models de polítiques culturals públiques que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial i que s’han anat mantenint fins a l’actualitat amb poques alteracions importants. Aquestes polítiques culturals, que podríem anomenar clàssiques, procedeixen dels plantejaments de l’Estat nació, on des d’una perspectiva il·lustrada i edificant situaven al centre la defensa d’una certa visió de la cultura com a servei institucional al costat de la instrucció pública i el patrimoni, amb una certa concepció paternalista i protectora més que no pas en el reconeixement de l’exercici de drets per part de la ciutadania. Aquest plantejament no considera la cultura com un dret fonamental de les persones, com es pot observar a la majoria de tractaments de la cultura en marcs legislatius a nivell general i més concretament en tot el procés de democratització espanyol.

L’objecte d’aquest informe és proposar algunes reflexions, orientacions i recomanacions perquè les polítiques culturals espanyoles tinguin en compte el respecte i la promoció dels principis establerts en aquests instruments i els desenvolupaments internacionals. Es tracta d’aprofitar el potencial dels drets culturals, i més concretament del dret a participar en la vida cultural (DPVC) per al desenvolupament de polítiques culturals d’acord amb les necessitats dels temps que corren.

 

Alfons Martinell: Director honorífic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona. Membre del Consell Assesor de l’”Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas” i codirector de la Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans.

 

Beatriz Barreiro: Doctora en Drets Humans i professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la URJC. Co-dirigeix el projecte “Culture and Human Rights” (https://humanrightsandculture.wordpress.com/)

 

Laurence Cuny és una advocada especialitzada en drets humans, formada a l’Institut Universitari d’Alts Estudis Internacionals de Ginebra. Va treballar a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Consultora experta davant la Relatora Especial de les Nacions Unides a l’esfera dels drets culturals per a l’elaboració de l’informe de 2014 sobre “L’impacte de la publicitat i el màrqueting sobre el gaudi dels drets culturals”. És membre del col·lectiu internacional Art Rights Advisors, del grup de treball Arts Rights Justice per Europa i de l’Observatori de la llibertat de creació de França.

 

Jordi Pascual és el Coordinador de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Professor de Gestió i Polítiques Culturals de la Universitat de Girona i la UOC. Gestor cultural i activista en polítiques culturals i desenvolupament local. Ha investigat sobre la cultura quart pilar del desenvolupament i la seva relació amb els drets culturals. Té una gran experiència en relacions culturals internacionals.

 

Descarregar l’informe complet.

 

Cal confirmar l’assistència al correu secretaria@cercledecultura.org.

Categories
Portada

Parlem amb el soci: Núria Sempere

Parlem amb Núria Sempere, directora general de l’ESMUC des de 2019. Sempere ha estat directora de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat, professora del Departament de Producció i Gestió de l’ESMUC i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), de la qual és la presidenta fundadora. Diploma d’estudis avançats per la Universitat de Barcelona, Màster en Direcció Pública per ESADE, la llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i professora de guitarra pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

 

I. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?

 

En aquest moment el meu vincle és dual. D’una banda una vinculació professional (sóc la directora del centre públic d’educació musical superior del país, l’ESMUC) i d’una altra una vinculació d’afició (sóc audiència constant de música i teatre, potser menys de dansa -tot i que quan hi vaig m’encanta- i visitant d’exposicions a museus i sales).

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?

 

Per aprendre de les persones que estan repensant les estratègies, els dispositius, els objectius i la necessitat d’articular un sector cultural que surti de la seva mirada de vegades autoreferenciada i pugui posar la seva experiència i el seu saber a disposició de la comunitat sencera.

 

3. Què hi pots aportar?

 

La meva aportació pot ser la meva experiència professional que ha estat ben polièdrica sobretot si fem una mirada cronològica: vaig ser estudiant i professora d’instrument, activista pels drets culturals, professional de la gestió d’institucions d’educació artística i he estat en contacte amb formes múltiples de relacionar-se amb la cultura (des de la creació, la producció i distribució de continguts, l’educació artística, les audiències i la participació comunitària). Aquesta mirada, des de les experiències concretes, és la que puc aportar en debats de més ampli abast.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?

 

Segurament responem diferent quan parlem de sector cultural o quan parlem de cultura. Perquè quan parlem de sector solem referir-nos a les persones o les institucions que s’hi dediquen professionalment (amb els seus drets més o menys suportats o vulnerats) i quan parlem de cultura se’ns obre una dimensió comunitària que anhelem. Si parlem de cultura (i no de sector cultural) la dimensió que prenen paraules com patrimoni, creació, interpretació, debat o drets culturals transcendeix un petit cercle i concerneix tota la ciutadania amb els seus bagatges, interessos o destreses, i a continuació, les preguntes sobre quins condicionants té el fet d’aprofundir en aquestes destreses per ser inclosa o inclòs en el sector. La inclusió i la vulnerabilitat en matèria cultural il·lustren la inclusió i les vulnerabilitats en la nostra societat.

 

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?

 

Crear un espai on poder (re)pensar lliurement. Un debat els resultats del qual han de poder influir sobre la presa pública de decisions.

Categories
Portada

Parlem amb el soci: Carme Fenoll, vocal de la junta directiva del Cercle de Cultura

Parlem amb Carme Fenoll i Clarabuch (Palafolls, 1977), bibliotecària i membre de la Junta Directiva de Cercle de Cultura, sobre la seva vinculació amb el Cercle i el paper de la cultura en el context post-pandèmia.

 

1. Quin és el teu vincle amb el sector cultural?
Soc bibliotecària i actualment dirigeixo l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. La meva trajectòria dels darrers anys ha passat de dirigir la Biblioteca pública de Palafrugell, a ser la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat (2012-2017) i després la cap de gabinet del rector Francesc Torres (2018-2021). En el món de la gestió cultural, sempre m’ha interessat vincular sectors i buscar aliances entre agents culturals i educatius.

 

2. Per què et vas apuntar al Cercle?
Perquè hi ha pocs espais de debat i impuls de la Cultura a Catalunya i considero que sumar veus expertes provinents d’àmbits diversos pot ajudar a millorar la situació.

 

3. Què hi pots aportar?
La visió d’una persona que coneix bé l’àmbit bibliotecari i ara també l’àmbit universitari. Soc de Palafrugell i m’agrada la concepció no barnacentrista de la cultura, així que també treballaré per oferir aquesta veu al Cercle.

 

4. Quin és el paper de la cultura en el context actual?
La cultura és la taula de flotació de la societat i un indicador clar del grau de benestar de la seva societat. Millorar els coneixements culturals des de l’educació primària és la clau de volta de la transformació social.

 

5. Què pot fer el Cercle, segons el teu parer, per afavorir el debat cultural?
Exercir de veu neutral i reivindicativa, sense obeir a interessos polítics. És important que els debats culturals contemplin noves veus, i això no només implica les veus joves sinó també les que tenen mirades oposades.