Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura, ha publicat aquest article al portal de la Fundaci\u00f3 Acad\u00e8mia Europea i Iberoamericana de Yuste, en el que reflexiona sobre el manifest \u201cM\u00e9s cultura! M\u00e9s Europa\u201d i on defensa que \u201ces tracta d’incorporar la cultura en els plans estrat\u00e8gics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva a la cultura a l’agenda institucional i social de la innovaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 dels plans i pol\u00edtiques p\u00fabliques\u201d. Cal recordar que el manifest \u201cM\u00e9s cultura! M\u00e9s Europa\u201d impulsat pel Cercle de Cultura, es va posar en marxa amb el suport de l’European Festivals Association (Brussel\u00b7les), la Federaci\u00f3n Estatal de Asociaciones Profesionales de la Gesti\u00f3n Cultural (FEAGC), la Fundaci\u00f3n Alternativas i el grup de treball \u201cA Soul for Europe\u201d (Berl\u00edn). Un manifest que ja ha tingut 224 adhesions: 136 adhesions institucionals i 88 de persones del m\u00f3n de la cultura, entre els quals destaquen molt distingides personalitats d\u2019onze pa\u00efsos europeus i d\u2019altres continents. \u201cEs diu que tota crisi \u00e9s una oportunitat. De fet, el significat etimol\u00f2gic d’aquesta paraula d’origen grec (\u03ba\u03c1?\u03c3\u03b9\u03c2) est\u00e0 relacionat amb la idea de canvi i la presa de decisions davant de noves circumst\u00e0ncies. No tenen un significat necess\u00e0riament negatiu. Per aix\u00f2 diem que tota crisi comporta tamb\u00e9 una oportunitat que si es gestiona adequadament pot tamb\u00e9 suposar una millora o progr\u00e9s col\u00b7lectiu. A les utopies, per definici\u00f3, no se les arriba. Per\u00f2 cal tenir utopies per poder apropar-se a elles. Des d’una perspectiva molt m\u00e9s pragm\u00e0tica, disposar de projectes clars \u00e9s la millor manera d’apropar-s’hi i, si es fa b\u00e9, poder realitzar-los completament. Imaginar un futur millor comporta ser conscients dels reptes que comporta el nostre temps. El paper de la cultura en l’era post-COVID ha de tenir una major centralitat. La cultura i l’educaci\u00f3 formen part dels pilars de les societats avan\u00e7ades. Creen dignitat, cohesi\u00f3 social i permeten desenvolupar qualitat de vida. D’altra banda, les xifres demostren que la cultura no \u00e9s una despesa: la cultura \u00e9s una inversi\u00f3. El pressupost p\u00fablic i el patrocini privat en el suport als sectors de la cultura generen ocupaci\u00f3 i un impacte molt m\u00e9s gran en el PIB de cada pa\u00eds. A m\u00e9s, crea un altre element fonamental: atractiu i competitivitat per als territoris i ciutats que amb la cultura poden millorar el seu posicionament per atreure talent, activitats econ\u00f2miques i impulsar la creativitat. La cultura \u00e9s fonamental per a la innovaci\u00f3 i reactivaci\u00f3 de sectors tradicionals com el primari, secundari i el terciari. La cultura pot rellan\u00e7ar l’activitat agropecu\u00e0ria aportant un valor a productes mitjan\u00e7ant la for\u00e7a de les denominacions d’origen i la seva vinculaci\u00f3 cultural. De la mateixa manera, el disseny (Un dels \u00e0mbits de les ind\u00fastries creatives) pot regenerar i fer m\u00e9s competitiva l’activitat manufacturera i industrial. El m\u00f3n dels serveis tamb\u00e9 t\u00e9 en la cultura un element de competitivitat i innovaci\u00f3 que permet la millora del posicionament i la diversificaci\u00f3 d’oferta i demanda. El sector quaternari (empreses de serveis per a empreses) des de la seva etapa inicial ha tingut en la cultura un factor clau de creaci\u00f3 de valor. I, per descomptat, el sector quinari -activitats de el coneixement i de servei a les persones- t\u00e9 en els sectors de la cultura un factor estrat\u00e8gic. El propi desenvolupament de l’activitat tur\u00edstica dep\u00e8n en gran mesura de l’atractiu de l’ingredient cultural a les experi\u00e8ncies de la descoberta i \u00fas alternatiu dels territoris. Sense l’atractiu de el patrimoni, les arts (m\u00fasica, literatura, arts esc\u00e8niques, la producci\u00f3 audiovisual, etc.), les manifestacions populars, la gastronomia, les ind\u00fastries creatives o l’\u00fas cultural del paisatge natural el turisme no tindria un ingredient fonamental que ha estat utilitzat directament o indirectament i que explica la seva enorme desenvolupament. Justament, el futur d’un turisme sostenible passa tamb\u00e9 per enfortir l’ingredient cultural a l’experi\u00e8ncia tur\u00edstica, superant els aspectes negatius del turisme low cost basat en xifres quantitatives i no en la qualitat de les experi\u00e8ncies i la sostenibilitat territorial de l’\u00fas de les destinacions. Per\u00f2 si la relaci\u00f3 entre economia i cultura \u00e9s fonamental per al desenvolupament de societats complexes i competitives, l’\u00e0mbit essencial se centra en la cultura com a factor de dignitat i element central de la societat de el coneixement. La pr\u00f2pia comprensi\u00f3 del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, la seva diversitat, els seus or\u00edgens, hist\u00f2ria, contemporane\u00eftat i futur tenen en la cultura el factor que m\u00e9s ens distingeix de la resta dels primats: la capacitat de crear art i fer ci\u00e8ncia. La societat postindustrial basada en el coneixement requereix de ciutadans m\u00e9s cultes i sensibles en un m\u00f3n que hem de con\u00e8ixer per poder comprendre i millorar. Per a aix\u00f2 la cultura \u00e9s fonamental. Desenvolupant la meva activitat professional en el sector p\u00fablic, el privat empresarial i tamb\u00e9 al tercer sector no lucratiu he tingut l’oportunitat de dirigir projectes en m\u00e9s de vint pa\u00efsos d’Europa, Am\u00e8rica i \u00c0sia. El meu convenciment no es basa en opinions i plantejaments gremials. \u00e9s la convicci\u00f3 sincera de l’experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica en el paper de la cultura i de la seva integraci\u00f3 en una visi\u00f3 m\u00e9s integral i estrat\u00e8gica dels projectes per a les ciutats i els territoris. La meva experi\u00e8ncia en la direcci\u00f3 o administraci\u00f3 de grans infraestructures culturals com el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, el projecte del Museu del Disseny a Barcelona o l’impuls de l’estrat\u00e8gia “m\u00e8dia” al districte 22@ Barcelona -el districte de la innovaci\u00f3- m’han perm\u00e8s viure i constatar la import\u00e0ncia de la cultura en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i la creaci\u00f3 de valor i competitivitat urbana. De 2012 a 2016 vaig ser membre de el panell d’experts de la Comissi\u00f3 Europea que selecciona i monitoritza les candidatures a “Capital Europea de la Cultura” (ECOC), avaluant desenes de projectes de ciutats que amb la cultura es proposen donar un impuls de qualitat de vida per a tots els seus ciutadans, millorant l’acc\u00e9s i les pr\u00e0ctiques culturals i la celebraci\u00f3 i integraci\u00f3 de la dimensi\u00f3 europea en els seus plans de desenvolupament urb\u00e0, econ\u00f2mic, social i cultural. La direcci\u00f3 de plans estrat\u00e8gics a Vietnam, projectes d’infraestructures culturals al Brasil o projectes comunitaris de desenvolupament i cohesi\u00f3 social a Palestina, Col\u00f2mbia, Per\u00fa i moltes altres iniciatives culturals m’han perm\u00e8s constatar la import\u00e0ncia fonamental de la cultura com a factor de canvi, innovaci\u00f3 i creaci\u00f3 de futur en tot tipus de realitats socioecon\u00f2miques. La cultura no \u00e9s un luxe. \u00c9s un servei i b\u00e9 essencial. La cultura pot ser fonamental per superar la pobresa i la marginalitat. La pobresa profunda \u00e9s quan es perd l’esperan\u00e7a. La cultura \u00e9s fonamental per donar poder a les persones i crear esperan\u00e7a i dignitat. Per aix\u00f2, a la dimensi\u00f3 individual i de qualitat de vida se li uneix una dimensi\u00f3 col\u2022lectiva fonamental. Des de la fi de la segona Guerra Mundial, per\u00f2 especialment des de la signatura del Tractat de Roma el 1957, amb el qual es van posar les bases de el projecte europeu, ha estat possible el desenvolupament de l’estat de benestar d’un espai com\u00fa on la diversitat cultural s’ha mostrat com una oportunitat. Aquests valors i la superaci\u00f3 de les fronteres han perm\u00e8s que les noves generacions hagin viscut un per\u00edode de pau i progr\u00e9s en el qual la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns i persones ha suposat un gran pas cap a la millora d’un projecte de conviv\u00e8ncia comunit\u00e0ria. Un model que, malgrat les seves imperfeccions, \u00e9s una refer\u00e8ncia mundial de pau, democr\u00e0cia, progr\u00e9s i llibertat. Com moltes vegades s’ha argumentat, el programa ERASMUS ha perm\u00e8s que milions de joves hagin incorporat una nova visi\u00f3 i sentit de la vida a un espai sense fronteres, on la diversitat de lleng\u00fces, cultures i geografies ha enriquit i obert els models de vida i desenvolupament econ\u00f2mic en el per\u00edode de pau m\u00e9s llarg de la hist\u00f2ria de el continent. Aquesta crisi pand\u00e8mica de l’COVID, malgrat les amenaces, reptes i dificultats, \u00e9s tamb\u00e9 una oportunitat per enfortir un projecte de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica en qu\u00e8 les persones estiguin al centre de el desenvolupament, i l’economia al servei de la ciutadania i no a l’inrev\u00e9s. Aquest \u00e9s un dels valors m\u00e0xims del projecte europeu. Malgrat les dificultats, el Brexit, els canvis geoestrat\u00e8gics a partir de l’emerg\u00e8ncia d’\u00c0sia com a epicentre de l’PIB mundial i els molts temes relacionats amb les amenaces i reptes globals, el projecte de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s fonamental. La cultura \u00e9s essencial per als ciutadans de qualsevol continent. per aquesta ra\u00f3, el nou impuls de el projecte de la Uni\u00f3 Europea ha de tenir en la cultura una palanca fonamental per donar el nou impuls. S’atribueix a Jean Monnet la afirmaci\u00f3 que “si torn\u00e9s a tenir l’oportunitat, posaria la cultura al centre de l’agenda pol\u00edtica europea “. Certa o no aquesta atribuci\u00f3, tenim ara l’oportunitat de situar la cultura com un factor fonamental de prosperitat i desenvolupament. Des del Cercle de Cultura de Barcelona, entitat vinculada al Cercle d’Economia de Barcelona, en el context de la crisi pand\u00e8mica de l’COVID-19, vam posar en marxa un manifest relacionat amb la import\u00e0ncia de la cultura en el rellan\u00e7ament de el projecte de la Uni\u00f3 Europea. El manifest “M\u00e9s Cultura, m\u00e9s Europa “va ser llan\u00e7at amb el suport inicial de la Federaci\u00f3 d’Entitats de Gesti\u00f3 Cultural d’Espanya, A Soul for Europe, la Fundaci\u00f3 Alternatives i l’European Festivals Association, juntament amb el suport inicial de personalitats vinculades a la cultura i les institucions europees. R\u00e0pidament la \u201cFundaci\u00f3n Academia Europea i Iberoamericana de Yuste\u201d es va adherir amb entusiasme, al costat d’altres importants institucions i entitats culturals, professionals i persones vinculades als sectors de la cultura de diversos pa\u00efsos d’Uni\u00f3 Europea. Aquest manifest \u00e9s obert a tota la ciutadania europea, les seves institucions, organitzacions, professionals, creadors, mediadors, gestors i gent de tots els sectors de la cultura. La idea \u00e9s compartir aquesta iniciativa en tots els estats membres de la Uni\u00f3 Europea per coordinar accions de di\u00e0leg, cooperaci\u00f3 i negociaci\u00f3 amb les administracions p\u00fabliques locals, regionals, estatals i tamb\u00e9 d’\u00e0mbit europeu per prendre major consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia estrat\u00e8gica de la cultura com a factor de construcci\u00f3 de dignitat i qualitat de vida, desenvolupament econ\u00f2mic i competitivitat. La diversitat cultural europea \u00e9s un dels actius fonamentals que comparteixen tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la UE, i la seva reconeixement i gesti\u00f3 \u00e9s fonamental per rellan\u00e7ar el projecte coincidint amb els efectes de la crisi pel COVID-19. La pand\u00e8mia ha posat en evid\u00e8ncia les debilitats i problemes organitzatius i de les estructures que ja no funcionaven abans de la crisi. Per aix\u00f2 \u00e9s important aprofitar l’oportunitat per innovar, modificar i millorar a escala local, nacional o europea. La cultura t\u00e9 un paper central en els canvis de mentalitat que permetin continuar avan\u00e7ant en la perspectiva de considerar la conviv\u00e8ncia i la cooperaci\u00f3 una cosa fonamental per donar continu\u00eftat a un dels models de major qualitat de vida del m\u00f3n. L’enfortiment d’una identitat comuna europea, des de la riquesa i diversitat de les expressions, \u00e9s fonamental per a avan\u00e7ar cap a una visi\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada, oberta i sostenible. Tot i que les pol\u00edtiques culturals s\u00f3n una compet\u00e8ncia dels estats membres, instem a les principals institucions de la Uni\u00f3 Europea (Parlament, Consell i Comissi\u00f3 Europea) a incorporar la cultura a l’agenda de rellan\u00e7ament de el projecte europeu que cal posar en marxa per superar els efectes de la crisi de l’COVID-19. Cal superar debilitats anteriors i donar un nou impuls a el projecte de la Uni\u00f3 Europea en qu\u00e8 la cultura sigui un factor m\u00e9s important. La diversitat i la difer\u00e8ncia de les respostes de suport a la situaci\u00f3 de crisi dels sectors de la cultura que estan impulsant els Estats membres ens donen una idea de la necessitat de millorar l’intercanvi de bones pr\u00e0ctiques en la determinaci\u00f3 de les prioritats pol\u00edtiques, el finan\u00e7ament i el desenvolupament de la cultura a nivell europeu. Per aix\u00f2, en el manifest proposem que les institucions europees impulsin als Estats membres a treballar en un proc\u00e9s de desenvolupament i de millora dels mecanismes de finan\u00e7ament i suport incorporant amb m\u00e9s for\u00e7a el car\u00e0cter estrat\u00e8gic de la cultura en el projecte de construcci\u00f3 europea. No es tracta nom\u00e9s de reivindicar una millora del finan\u00e7ament p\u00fablic de la cultura en tots els estats membres posant en com\u00fa les bones pr\u00e0ctiques en l’\u00e0mbit de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i el patrocini privat. Es tracta d’incorporar la cultura en els plans estrat\u00e8gics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva la cultura a l’agenda institucional i social de la innovaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 dels plans i pol\u00edtiques p\u00fabliques. Sumant esfor\u00e7os podr\u00edem beneficiar-nos d’un proc\u00e9s de coordinaci\u00f3, intercanvi i aplicaci\u00f3 de bones pr\u00e0ctiques per enfortir la activitat dels sectors culturals en tot l’\u00e0mbit de la Uni\u00f3 Europea. George Steiner va definir molt b\u00e9 el paper de la cultura en la seva “Idea d\u2019Europa “. La diversitat cultural \u00e9s una riquesa fonamental que pot enfortir la identitat comuna europea. Fer-ho des de cada estat membre \u00e9s fonamental, per\u00f2 en aquests temps una major coordinaci\u00f3 i acci\u00f3 mancomunada \u00e9s probablement m\u00e9s intel\u00b7ligent. En qualsevol cas, val la pena intentar-ho. M\u00e9s cultura, m\u00e9s Europa!\u201d. Enlla\u00e7 a l\u2019article original: https:\/\/www.fundacionyuste.org\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/ACTUALIDADB82020a.pdf<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jordi Pardo, vicepresident del Cercle de Cultura, ha publicat un article al portal de la Fundaci\u00f3 Acad\u00e8mia Europea i Iberoamericana de Yuste, en el que reflexiona sobre el manifest \u201cM\u00e9s cultura! M\u00e9s Europa\u201d, i on defensa que \u201ces tracta d’incorporar la cultura en els plans estrat\u00e8gics de desenvolupament territorial i dels projectes urbans. Es tracta d’incorporar de manera efectiva la cultura a l’agenda institucional i social de la innovaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 dels plans i pol\u00edtiques p\u00fabliques\u201d.\u00a0 El manifest \u201cM\u00e9s cultura! M\u00e9s Europa\u201d, impulsat pel Cercle de Cultura, es va posar en marxa amb el suport de l’European Festivals Association (Brussel\u00b7les), la Federaci\u00f3n Estatal de Asociaciones Profesionales de la Gesti\u00f3n Cultural\u00a0(FEAGC), la Fundaci\u00f3n Alternativas i el grup de treball \u201cA Soul for Europe\u201d (Berl\u00edn). Un manifest que ja ha tingut 224 adhesions: 136 adhesions institucionals i 88 de persones del m\u00f3n de la cultura, entre els quals\u00a0destaquen molt distingides personalitats d\u2019onze pa\u00efsos europeus i d\u2019altres continents. \u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":983,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[137,13,496,4],"class_list":["post-982","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-europa","tag-jordi-pardo","tag-manifest","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n