Entrevista a Agust\u00ed Fructuoso, pintor i co-fundador del projecte TPK Art i Pensament Contemporani l\u2019any 1977. Actualment hi continua lligat com a responsable d\u2019exposicions i intercanvis internacionals Com est\u00e0s vivint el dia a dia del confinament a nivell personal i a nivell professional? Personalment, m’imagino que com tothom, amb ganes de veure a amics i fam\u00edlia. M’ho estic prenent com un temps de malaltia, aquest temps en qu\u00e8 no pots fer res del que fas di\u00e0riament per\u00f2 que en canvi et permet gaudir d’una curiosa llibertat en el sentit que et pots permetre perdre el temps o millor dit no tens per qu\u00e8 tenir l’obligaci\u00f3 d’aprofitar-ho, ja que la malaltia et justifica no fer-ho. En el meu cas em permeto dibuixar i pintar all\u00f2 que si pogu\u00e9s anar al meu taller, no faria per un absurd sentit de responsabilitat. El dia abans del confinament em vaig proposar que fos una pausa productiva i malgrat que he hagut de suspendre tres exposicions, estic acceptablement satisfet del treball resultant. Dibuixo molt, feia molt de temps que no dibuixava tant i la veritat \u00e9s que m’ho passo molt b\u00e9 encara que sempre tinguis al cap el patiment de tantes i tantes persones i la incertesa de futur que la situaci\u00f3 actual obre . Dit aix\u00f2 tinc ganes de poder tornar a anar a l\u2019estudi i veure els quadres grans de dos metres per dos metres i m\u00e9s. Com creus que afectar\u00e0 aquesta situaci\u00f3 al sector on desenvolupes la teva activitat professional i a la cultura en general i a les persones? Sempre es diu que tota crisi \u00e9s una oportunitat i com a tal haur\u00edem de ser capa\u00e7os de treure conclusions positives per a futures actuacions, perqu\u00e8 les negatives ja es presenten soles. Aquesta crisi el que posa de manifest dins del sector cultural \u00e9s el precari en qu\u00e8 se sustenten les seves estructures. Ning\u00fa sap com se sortir\u00e0 d’aquesta crisi, per\u00f2 una cosa crec que \u00e9s certa, sortiran pitjor aquells sectors que no siguin considerats necessaris per a la societat. Llavors la pregunta \u00e9s: la cultura \u00e9s vista per la societat realment com un b\u00e9 necessari?, la resposta \u00e9s no i una prova no s\u00f3n els baixos pressupostos institucionals dedicats a la mateixa sin\u00f3 la poca o cap resposta de la societat cap aquest fet. Aquesta poca o cap implicaci\u00f3 de la ciutadania amb la cultura \u2013 problema no ali\u00e8 a responsabilitats del mateix sector cultural que caldria analitzar amb honestedat- far\u00e0 que, en un futur a curt i mitj\u00e0 termini, l\u2019\u00e0mbit que quedar\u00e0 m\u00e9s tocat ser\u00e0 el de la difusi\u00f3 perqu\u00e8 justament \u00e9s aquest el que estableix un pont de relaci\u00f3 entre creadors i ciutadania. En aquests moments no sols estem instal\u00b7lats en la \u201csocietat de l\u2019espectacle\u201c com deia Guy Debord, sin\u00f3 que ens hem instal\u00b7lat en la \u201csocietat de l\u2019espectador \u201c, de manera que moltes vegades anem m\u00e9s als \u201cllocs\u201c que a les \u201ccoses\u201c. Aquesta passivitat influeix negativament al desenvolupament de la relaci\u00f3 cultura-ciutadania i nom\u00e9s es pot corregir potenciant els ensenyaments art\u00edstics en tots els seus nivells. Un missatge que animi a tothom vers la cultura, un consell, una recomanaci\u00f3 per a aquests moments. La creaci\u00f3 em preocupa relativament, si va seguir sent possible la poesia despr\u00e9s d’Auschwitz, seguir\u00e0 sent possible despr\u00e9s del coronavirus. En el pitjor dels casos, potser hi haur\u00e0 una tria de projectes i desapareguin temporalment aquells m\u00e9s \u201cmastod\u00f2nticament\u201d innecessaris. Continuant en el pitjor escenari possible, la ind\u00fastria cultural pot quedar m\u00e9s o menys \u201ctocada”, per\u00f2 quan dic que la creaci\u00f3 em preocupa relativament \u00e9s perqu\u00e8 els creadors seguiran treballant com han fet sempre i amb les circumst\u00e0ncies que calguin, de fet aix\u00f2 ja succeeix. Em preocupa m\u00e9s el deteriorament que puguin patir els canals de difusi\u00f3 i distribuci\u00f3 p\u00fablics, privats i \u201cemergents\u201c i el que aix\u00f2 pugui repercutir no en la creaci\u00f3 per\u00f2 s\u00ed en la seva visibilitat i en la seva vessant com espai p\u00fablic de reflexi\u00f3 i cr\u00edtica. El missatge positiu \u00e9s que la cultura \u00e9s com un jonc, fr\u00e0gil per\u00f2 resistent i dif\u00edcil de tombar. Enumera i\/o explica possibles mesures de recuperaci\u00f3 per al sector cultural. Quan passi tot tindrem una perspectiva m\u00e9s clara de com ha quedat el camp de batalla, totes les baixes i totes les mutilacions. D’altra banda no ser\u00e0 estrany que al principi de la sortida es produeixi una gran euf\u00f2ria social tradu\u00efda en una gran necessitat de sortir i assistir a tots aquells esdeveniments culturals que han estat negats per la pand\u00e8mia. Si es produeix aix\u00f2, que seria el de desitjar, tamb\u00e9 \u00e9s possible que sigui un efecte passatger i que despr\u00e9s d\u2019un temps, la cultura torni a la fr\u00e0gil situaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobava abans de l’epid\u00e8mia. La meva impressi\u00f3 \u00e9s que estem en un moment clau com tamb\u00e9 ho va ser la crisi econ\u00f2mica que es va iniciar el 2007, per\u00f2 pitjor en el sentit que en aquella crisi hi havia l’esperan\u00e7a de poder canviar les relacions socials i econ\u00f2miques i treballar per una societat m\u00e9s justa. Aquesta esperan\u00e7a s’ha anat esvaint a una gran velocitat , provocant una total desconfian\u00e7a ciutadana cap a les institucions pol\u00edtiques. Aquest moment \u00e9s pitjor, deia, perqu\u00e8 aquella esperan\u00e7a en aquests moments no existeix ni tan sols com a possible utopia. Dit aix\u00f2 haur\u00edem de ser conscients que un dels fracassos de la sortida de la crisi anterior i per a mi el gran culpable de la p\u00e8rdua de confian\u00e7a, \u00e9s que ens v\u00e0rem seguir comportant com si no hagu\u00e9s passat res, com si el problema no fos responsabilitat de tots i v\u00e0rem continuar cadascun al nostre espai sense afrontar realment el conflicte i el conflicte no \u00e9s altre que l’estructuraci\u00f3 d\u2019un espai de responsabilitat pol\u00edtica des de l\u2019individu cap la societat i a l’inrev\u00e9s. Mentre aquesta relaci\u00f3 no canvi\u00ef i la ciutadania no entengui que el seu \u00fanic poder per incidir en les pol\u00edtiques culturals, econ\u00f2miques, sanit\u00e0ries, social, etc., \u00e9s la seva implicaci\u00f3 en aquestes, la sortida de la crisi ser\u00e0 pitjor que la del 2007. Fins ara pod\u00edem enganyar-nos i pensar que amb publicar opinions a Facebook, votar cada x temps i manifestar-nos de tant en tant, ja \u00e9rem individus lliures i influents, ara ja sabem que no \u00e9s aix\u00ed i \u00e9s aquest fet el que em porta a pensar que o som capa\u00e7os d’entendre que la nostra implicaci\u00f3 com a individus a la vida p\u00fablica i que la complicitat amb els altres \u00e9s necess\u00e0ria per poder ser part\u00edcips en la presa de decisions o la societat com a tal ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s fr\u00e0gil, m\u00e9s prec\u00e0ria i l\u2019individu cada vegada amb menys atributs com a ciutad\u00e0. En cultura tenim el gran avantatge que, en aquest moment, no cal inventar res per ser propositius, \u00fanicament el que cal fer per comen\u00e7ar \u00e9s posar en funcionament lleis i objectius que des de fa molts anys es van plantejant des del sector i que encara no s\u2019ha aconseguit quallar: llei de mecenatge, estatut de l’artista, educaci\u00f3 art\u00edstica entri a l’escola de manera real, si se\u2019m permet la paraula \u201cdesprecarietzar\u201d el treball cultural i per descomptat aclarir el tema de la inversi\u00f3 cultural de les institucions p\u00fabliques: quin percentatge del pressupost p\u00fablic ha de retornar a la Cultura a partir del que aquesta representa dins del PIB . Aquestes mesures i altres m\u00e9s sabudes per tots s\u00f3n les que cal posar en marxa per contribuir a un enfortiment s\u00f2lid del teixit cultural.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Entrevista a Agust\u00ed Fructuoso, pintor i co-fundador del projecte TPK Art i Pensament Contemporani, en la qual analitza el moment que pateix el sector cultural arran de la pand\u00e8mia i com en podria sortir de la millor manera possible. Amb aquesta entrevista iniciem una s\u00e8rie curta on diversos membres del Cercle de Cultura aportaran la seva visi\u00f3 personal sobre la complexa situaci\u00f3 que vivim.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":961,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26,24],"tags":[61,494,497,4],"class_list":["post-960","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-opinio","tag-agusti-fructuoso","tag-covid19","tag-pintor","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n