Compartim aquest article de Llu\u00eds Bonet publicat al seu blog, en el qual analitza els canvis en els h\u00e0bits de consum cultural que est\u00e0 provocant els llargs confinaments socials arran de la pand\u00e8mia de la COVID 19; aix\u00ed com les seves conseq\u00fc\u00e8ncies futures, tamb\u00e9 en els \u00e0mbits de l’aprenentatge, la comunicaci\u00f3 i la creaci\u00f3. Quins efectes a curt, mitj\u00e0 i llarg termini pot tenir la crisi associada al coronavirus en les pr\u00e0ctiques culturals ciutadanes? Evidentment, caldr\u00e0 esperar un cert temps i disposar d\u2019estudis aprofundits per poder avaluar correctament tots els seus efectes. De ben segur l\u2019impacte diferir\u00e0 en funci\u00f3 del grau de reclusi\u00f3, la situaci\u00f3 laboral, l\u2019edat o l\u2019accessibilitat a recursos tecnol\u00f2gics i culturals de cada persona i col\u00b7lectivitat, entre altres factors. Un \u00e0mbit d\u2019an\u00e0lisi particularment interessant, per la durada de la reclusi\u00f3, ser\u00e0 l\u2019impacte en els infants i adolescents que han passat d\u2019una educaci\u00f3 i una socialitzaci\u00f3 presencial a conviure reclosos en les llars familiars, per\u00f2 mantenint la connexi\u00f3 virtual amb els amics i seguint sistemes d\u2019aprenentatge en l\u00ednia (en la major part de casos, sota el guiatge de mestres voluntariosos per\u00f2 inexperts). Est\u00e0 clar que caldr\u00e0 creuar aquestes variables entre si, ja que no \u00e9s el mateix viure en un espai diminut amb tota la fam\u00edlia al voltat i amb adults obligats a fer teletreball amb un \u00fanic ordinador o tauleta familiar, a vegades nom\u00e9s amb tel\u00e8fon m\u00f2bil (*), que fer-ho amb bones condicions espacials i tecnol\u00f2giques; i no parlem dels que han de passar la quarantena malalts o a\u00efllats en espais infrahumans. En tot cas i a l\u2019espera dels resultats dels estudis emp\u00edrics \u00e9s possible avan\u00e7ar diferents hip\u00f2tesis. Cal, tanmateix, diferenciar entre els efectes durant el per\u00edode de confinament dels possibles impactes a mitj\u00e0 i llarg termini a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi socioecon\u00f2mica i de les alteracions d\u2019h\u00e0bits culturals i socials que tot plegat haur\u00e0 generat. Pel que fa als canvis immediats, estem sent testimonis d\u2019un experiment social in\u00e8dit, amb efectes notables en les pr\u00e0ctiques culturals i en les relacions socials. El confinament ha estat un gran propulsor de vida familiar, reclosa per\u00f2 en la majoria de casos m\u00e9s intensa, de relaci\u00f3 ve\u00efnal sense precedents (per primer cop hem mantingut converses des del celobert o les terrasses amb ve\u00efns que no sab\u00edem ni el nom), i d\u2019una gran creativitat personal, descobrint, gaudint i compartint experi\u00e8ncies culturals in\u00e8dites. Tamb\u00e9 d\u2019aprenentatge i d\u2019impuls de les eines digitals. Per a molts de nosaltres ha estat l\u2019oportunitat per recuperar o con\u00e8ixer llibres, s\u00e8ries audiovisuals, can\u00e7ons i artistes incre\u00efbles. Tamb\u00e9 per aprendre, desenvolupar i compartir habilitats art\u00edstiques, tecnol\u00f2giques i culin\u00e0ries (segur que sortirem amb uns quants quilos m\u00e9s!). Durant el confinament molta gent est\u00e0 consumint grans quantitats de productes culturals (gratu\u00efts i digitals en la majoria de casos, per\u00f2 no nom\u00e9s), ja que molts productors han obert les seves plataformes de continguts i es disposa de m\u00e9s temps per llegir, escoltar, veure i compartir tota mena de manifestacions culturals. Veure, com a exemple, el gr\u00e0fic adjunt amb els resultats d’una enquesta realitzada als EEUU i al Regne Unit sobre modificaci\u00f3 del consum cultural durant aquests dies de confinament. En totes les generacions es d\u00f3na un increment del consum cultural, en particular de m\u00fasica, per\u00f2 \u00e9s entre els m\u00e9s joves (la generaci\u00f3 Z d’entre 16 i 23 anys) on \u00e9s m\u00e9s intens. M\u00e9s enll\u00e0 del consum, s\u2019estan desenvolupant tamb\u00e9 les capacitats creatives, d’aprenentatge i de comunicaci\u00f3 d’una manera diferent de l’habitual per\u00f2 tamb\u00e9 a quan un est\u00e0 de vacances. \u00c9s a dir, est\u00e0 sent un esper\u00f3 per al desenvolupament de tota mena de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i de redescobriment d’un patrimoni cultural que un valorava per\u00f2 que no tenia temps o predisposici\u00f3 an\u00edmica per gaudir (visites a museus virtuals, veure i escoltar enregistraments oferts per grans sales de concerts, teatres o grups musicals …). Molts han tastat serveis habitualment de pagament i alguns han acabat abonant-se a la subscripci\u00f3 dels que m\u00e9s els ha agradat. La cultura ha demostrat la seva gran capacitat per entretenir, formar, q\u00fcestionar-nos i fer-nos feli\u00e7os. La cultura ens fa humans! Tindr\u00e0 aquesta experi\u00e8ncia efectes a mitj\u00e0 i llarg termini? No ho sabem del cert, per\u00f2 malgrat que els \u00e9ssers humans tendim a ensopegar de nou en la mateixa pedra, tamb\u00e9 aprenem de l\u2019experi\u00e8ncia vital. Addicionalment, cal tenir en compte que a curt i mitj\u00e0 termini no hi haur\u00e0 un retorn immediat a les rutines di\u00e0ries, ja que malgrat afluixi el confinament i calgui anar a treballar, fins que la vacuna no arribi, caldr\u00e0 seguir processos de distanciament social. No sabem l\u2019evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia ni els rebrots que pugui tenir, per\u00f2 \u00e9s evident que els esdeveniments de mitjana i gran dimensi\u00f3 no es recuperaran aviat, que la crisi econ\u00f2mica que s\u2019inicia reduir\u00e0 dr\u00e0sticament la capacitat de despesa familiar, en particular en tot all\u00f2 que no es consideri essencial, que reduirem dr\u00e0sticament els viatges i les vacances seran m\u00e9s curtes i diferents … En aquest context incert, quins canvis d\u2019h\u00e0bits culturals es donaran? Una petita part d\u2019ells dependran de l\u2019oferta cultural, de com s\u2019adapti per no desapar\u00e8ixer, aix\u00ed com de les iniciatives governamentals de suport a aquesta. Altres estaran associats als descobriments experimentats durant els per\u00edodes de confinament. I a llarg termini, quines pr\u00e0ctiques socials i culturals tendiran a desapar\u00e8ixer i quines altres creixeran? S\u2019acceleraran encara m\u00e9s les pr\u00e0ctiques digitals enfront de les del m\u00f3n anal\u00f2gic? Creixer\u00e0 el rol prosumer, difuminant la l\u00ednia divis\u00f2ria entre productors i consumidors? Seran molt diferents els efectes entre les diverses tipologies d\u2019individus i col\u00b7lectivitats? En aquest sentit, una de les derivades preocupants \u00e9s el desigual impacte entre els diferents grups poblacionals en funci\u00f3 de les seves condicions vitals, socials, econ\u00f2miques i culturals. L\u2019estudi recent sobre les pr\u00e0ctiques culturals en 21 barris barcelonins, classificats en tres categories socioecon\u00f2miques diferents, mostra com la desigualtat econ\u00f2mica t\u00e9 efectes profunds en les pr\u00e0ctiques culturals. A partir d\u2019aqu\u00ed ens podem preguntar si l\u2019experi\u00e8ncia del confinament familiar ampliar\u00e0 la bretxa social a conseq\u00fc\u00e8ncia de les asimetries preexistents, tant d\u2019aquelles originades en el capital cultural i educatiu de base, com les associades a l’acc\u00e9s als recursos tecnol\u00f2gics (qualitat de la connexi\u00f3 a internet, disponibilitat d\u2019ordinador o tauletes per a tota la fam\u00edlia …) o a l\u2019espai residencial on s\u2019ha viscut el confinament. Tots els recursos que condicionen poder desenvolupar una vida cultural aut\u00f2noma i enriquidora (difer\u00e8ncies socials que, malauradament, tamb\u00e9 tenen el seu efecte pervers en la densitat de contagis i de mortalitat). Per concloure aquesta primera reflexi\u00f3, una pregunta final: ens far\u00e0 aquesta crisi m\u00e9s lliures? Aparentment, no. Est\u00e0 clar que acceptar el confinament \u00e9s un acte de solidaritat cabdal i que cal una certa coerci\u00f3 per evitar comportaments egoistes. Per\u00f2 l\u2019obligaci\u00f3 coarta la llibertat i alimenta comportaments autoritaris o mesquins (d\u2019autoritats, policies o ve\u00efns envejosos). Si la cultura ens fa lliures, fins a quin punt la necessitat de crear i de compartir expressions culturals ens fa m\u00e9s humans com a individus i com a societat? N\u2019estic conven\u00e7ut. Ara b\u00e9, aix\u00f2 no vol dir que l\u2019ecosistema cultural no pagui una factura enorme a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta crisi. Per\u00f2, dels efectes en els professionals i en les institucions culturals en parlarem en els propers escrits! (*) Els primers resultats del q\u00fcestionari sobre Condicions d’aprenentatge i confinament a Catalunya de @xavierbonal i @SheilaGonzlez6 #InfanciaConfinada mostren una bretxa econ\u00f2mica i digital de la inf\u00e0ncia a Catalunya que fa feredat. La presencialitat ajuda a anivellar, per\u00f2 amb el confinament les difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques condicionen les possibilitats d’aprenentatge escolar i, afegeixo jo, d’acc\u00e9s i interacci\u00f3 amb les experi\u00e8ncies culturals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Compartim aquest article de Llu\u00eds Bonet publicat al seu blog, en el qual analitza els canvis en els h\u00e0bits de consum cultural que est\u00e0 provocant els llargs confinaments socials arran de la pand\u00e8mia de la COVID 19; aix\u00ed com\u00a0les seves conseq\u00fc\u00e8ncies futures, tamb\u00e9 en els \u00e0mbits de l’aprenentatge, la comunicaci\u00f3 i la creaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":955,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[110,494,121,495,23],"class_list":["post-954","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-consum-cultural","tag-covid19","tag-lluis-bonet","tag-prosumer","tag-public"],"yoast_head":"\n