Carme Puche Mor\u00e9, cineasta i secret\u00e0ria de l’associaci\u00f3 Dones Visuals, ens fa una \u00e0mplia reflexi\u00f3 sobre el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 del paper de la dona a la cultura i en concret al sector audiovisual. Pensem-hi: ara mateix estic escrivint aquest article i no estic treballant en el meu \u00faltim gui\u00f3. Aquest podria ser un bon resum de quin \u00e9s el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 del paper de la dona a la cultura, i \u00e9s que les mateixes dones que ja tenim tantes dificultats per accedir als llocs hist\u00f2ricament ocupats per homes, a m\u00e9s, ara hem de dedicar el temps a fer-nos visibles, reivindicar el que \u00e9s obvi i fer did\u00e0ctica sobre l\u2019estat de les coses. \u00c9s a dir, que per normalitzar la nostra situaci\u00f3, hem de viure en una anormalitat constant. Us poso un altre exemple. Entro en una sala de cinema a fer una prova de color i el projeccionista es dirigeix a l\u2019home que m\u2019acompanya \u2013jo clarament he entrat la primera, he agafat la paraula, he portat la batuta, que es diu, per\u00f2 no n\u2019hi ha hagut prou, el projeccionista li ha parlat al meu company, que ha hagut de dir, una vegada m\u00e9s, \u201cla directora \u00e9s ella\u201d\u2013, doncs a m\u00e9s a m\u00e9s de viure aquesta situaci\u00f3 que \u00e9s denigrant, i de refer-me r\u00e0pidament perqu\u00e8 ja no li vull ni donar import\u00e0ncia, a m\u00e9s a m\u00e9s, he d\u2019explicar per qu\u00e8 aix\u00f2 est\u00e0 malament. La veritat \u00e9s que tot plegat podria ser pitjor, perqu\u00e8 en lloc de ser jo una dona blanca heterosexual, podria ser una dona negra, o una lesbiana, o una trans, o alguna persona dels col\u00b7lectius repetidament minoritzats i discriminats. Llavors a m\u00e9s potser caldria sumar-hi comentaris racistes i m\u00e9s desafortunats. O potser ni tan sols hauria arribat a creuar la porta d\u2019aquella sala i que el senyor projeccionista em confongu\u00e9s amb alg\u00fa a qui no cal prendre seriosament, perqu\u00e8 potser mai havia tingut l\u2019oportunitat de fer una feina que es project\u00e9s en una sala. Aix\u00ed estan les coses. Per\u00f2 tenim bones noves: les coses estan canviant. Aquest esfor\u00e7 extraordinari que hem de fer les dones t\u00e9 els seus fruits. Hi ha una tend\u00e8ncia imparable cap al reequilibri d\u2019una situaci\u00f3 que ja no haur\u00edem d\u2019estar subratllant. Hem sumat a la did\u00e0ctica de la den\u00fancia la necessitat de canviar les coses m\u00e9s d\u2019arrel. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que s\u2019han reclamat mesures correctores a les administracions que gestionen els fons p\u00fablics amb qu\u00e8 es fan pel\u00b7l\u00edcules en aquest pa\u00eds i que aquestes mesures s\u2019han comen\u00e7at a posar en pr\u00e0ctica. S\u00f3n mesures que incentiven i premien la incorporaci\u00f3 del talent femen\u00ed als equips. Davant aquestes mesures, que han de tornar l\u2019espai leg\u00edtim que pertoca a la meitat de la poblaci\u00f3, hi ha una afirmaci\u00f3 que es repeteix i que \u00e9s ofensiva: Aix\u00f2 no afectar\u00e0 la qualitat dels projectes? L\u2019equaci\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre: si incorporem l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia femenina, el que sortir\u00e0 no ser\u00e0 l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia masculina, aquesta prevaldr\u00e0, sin\u00f3 que es reduir\u00e0 la mediocritat. Excel\u00b7l\u00e8ncia m\u00e9s excel\u00b7l\u00e8ncia ser\u00e0 sempre m\u00e9s qualitat. Una f\u00f3rmula l\u00f2gica i justa que ha quedat demostrada en altres pa\u00efsos com Su\u00e8cia, a trav\u00e9s del seu Swedish Film Institute. Les xifres de professionals en llocs de lideratge (direcci\u00f3, producci\u00f3, gui\u00f3) aix\u00ed com de dif\u00edcil acc\u00e9s (per exemple, efectes especials) aniran augmentant, per\u00f2 tamb\u00e9 ho ha de fer el pressupost que s\u2019adjudica als projectes liderats per dones. Encara ara, davant la mateixa qualitat d\u2019equip i projecte, els homes tenen pressupostos m\u00e9s alts. Quan tinguem aix\u00f2, haurem aconseguit una gran fita. Per\u00f2 no ens deixem enganyar, el reequilibri no va nom\u00e9s de xifres. En realitat, aquestes xifres seran dif\u00edcilment honestes i ver\u00eddiques si no hi ha una transformaci\u00f3 profunda de l\u2019imaginari del patriarcat. En aquest imaginari, es continuen perpetuant els models de superioritat per part dels homes, es continua creient que ells s\u00f3n millors que elles, es continuen explicant les hist\u00f2ries des d\u2019un \u00fanic punt de vista. El m\u00f3n no pot ser explicat d\u2019una sola manera. Fins que els homes blancs no entenguin els privilegis que tenen, fins que les dones blanques no sentim els privilegis que tenim. Fins que no veiem que el reequilibri passa per fer passos enrere i al costat, per deixar espai, per passar el micr\u00f2fon, per viure amb entusiasme l\u2019esclat de mirades que pot oferir un nou cinema que encara est\u00e0 per fer…, fins que no hi hagi aquesta transformaci\u00f3 profunda en cada rac\u00f3 de la cultura, el 50\/50 no ser\u00e0 real. Les mesures correctores s\u00f3n imprescindibles i per aix\u00f2 des de Dones Visuals hi dediquem tants esfor\u00e7os, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s canviar aquest imaginari que es cola en cada una de les expressions culturals que avui es porten a terme. En aquest sentit, una de les reivindicacions importants \u00e9s la incorporaci\u00f3 de persones especialistes en perspectiva de g\u00e8nere i diversitat en totes les comissions que decideixen sobre les ajudes en cultura. Aix\u00f2 \u00e9s imprescindible perqu\u00e8 el diner p\u00fablic no pot subvencionar projectes que fomentin una visi\u00f3 androc\u00e8ntrica de la societat, per una banda, i tampoc pot excloure aquells projectes que per diferir dels est\u00e0ndards de narrativa o tem\u00e0tica no s\u00f3n compresos per les comissions. Cal donar import\u00e0ncia a la diversitat en aquestes decisions. En aquests moments, els nous pressupostos de cultura de la Generalitat contemplen \u201cvetllar per l\u2019aplicaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en els continguts audiovisuals\u201d. Esperem que aquesta declaraci\u00f3 d\u2019intencions es concreti en propostes com la incorporaci\u00f3 d\u2019aquestes especialistes a totes les comissions de cultura. Si aconseguim fer un cinema, i en general una cultura, que diversifiqui les mirades, que ens mostri no solament altres realitats, sin\u00f3 altres maneres de veure i registrar aquesta realitat, la transformaci\u00f3 profunda de qu\u00e8 us parlava ser\u00e0 m\u00e9s viable. Tot plegat perqu\u00e8 dem\u00e0 (no d\u2019aqu\u00ed a deu anys, dem\u00e0) una trans, una lesbiana, una dona negra, una dona blanca, entrin a la sala de projeccions i no calgui que ning\u00fa aclareixi que \u201cla directora \u00e9s ella\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Carme Puche Mor\u00e9, cineasta i secret\u00e0ria de l’associaci\u00f3 Dones Visuals, ens fa una \u00e0mplia reflexi\u00f3 sobre el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 del paper de la dona a la\u00a0cultura i en concret al sector audiovisual.\u00a0 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":951,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[144,489,22,490,491,4],"class_list":["post-950","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-audiovisual","tag-carme-puche","tag-cinema","tag-dones-visuals","tag-igualtat-genere","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n