En aquest article, F\u00e8lix Riera considera que la muntanya de Montju\u00efc \u00e9s estrat\u00e8gica per a Barcelona com a zona generadora d\u2019interseccions, com a node per establir-hi xarxes culturals. Mentre es continua discutint com, quan i qui definir\u00e0 un projecte de govern metropolit\u00e0 capa\u00e7 de fer valdre una de les majors \u00e0rees d\u2019activitat econ\u00f2mica, creativa i social d\u2019Europa, es comen\u00e7a a constatar que potser sigui l\u2019\u00e0mbit cultural el que pugui arribar a impulsar-la i definir-la. Un exemple que ajudar\u00e0 a observar el potencial de la cultura com a factor clau per a l\u2019impuls efectiu i no ret\u00f2ric de l\u2019\u00e0rea metropolitana \u00e9s el desenvolupament de la muntanya de Montju\u00efc. La muntanya de Montju\u00efc, que pertany al terme municipal de Barcelona, porta diversos anys generant sinergies amb l\u2019Hospitalet de Llobregat amb relaci\u00f3 a la Fira de Barcelona per utilitzar espais amb iniciatives com el S\u00f3nar o el Mobile World Congress. La col\u00b7laboraci\u00f3 entre els dos municipis projecta l\u2019allargada ombra cultural de la muntanya de Montju\u00efc sobre una \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia que transcendeix els termes municipals i s\u2019inscriu en la idea de la cultura com a creadora d\u2019espais d\u2019intersecci\u00f3 geogr\u00e0fica i vivencial. Si considerem la muntanya de Montju\u00efc com una zona generadora d\u2019interseccions, com a node capa\u00e7 d\u2019establir xarxes, veurem que \u00e9s estrat\u00e8gica per a Barcelona per quatre factors: 1. Concentra una gran oferta cultural de gran qualitat i de gran valor estrat\u00e8gic per a la ciutat en unir tradici\u00f3 i contemporane\u00eftat;\u00a0 2. La posada en marxa des del Consorci de la Zona Franca de l\u2019\u00e0rea de la Marina del Prat Vermell amb el projecte Barcelona Talent Districte per construir una gran zona d\u2019habitatges destinats al talent i als joves; 3. La presa de consci\u00e8ncia que Montju\u00efc, amb m\u00e9s metres quadrats que el Central Park de Nova York, permet unir un projecte de zona basat en la natura, la sostenibilitat i l\u2019oferta cultural, com queda establert en el pla d\u2019actuaci\u00f3 per a la muntanya de Montju\u00efc definit per l\u2019ajuntament de Barcelona i que es va obrir als ciutadans amb 229 propostes presentades; i 4. El seu enclavament geogr\u00e0fic el converteix en expressi\u00f3 i punt de partida d\u2019una concepci\u00f3 metropolitana que irradia valor, tant dins com fora de Barcelona, ??convertint-lo en una nova centralitat de la ciutat. Aquests quatre factors adquireixen tota la seva significaci\u00f3 estrat\u00e8gica quan mirem les ofertes culturals que ens ofereix Montju\u00efc, com s\u00f3n: El MNAC, la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, el Pavell\u00f3 Mies Van der Rohe, el CaixaForum, el Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya, el Museu Ol\u00edmpic i de l\u2019Esport Joan Antoni Samaranch, l\u2019Institut del Teatre, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Palau Sant Jordi on es realitzen grans concerts musicals, la Fira de Barcelona, ??el Festival Grec, el Poble Espanyol, l\u2019espai de Ferran Adri\u00e0. Aquesta immensa densitat cultural encaixa en un espai de gran valor simb\u00f2lic, en ser un dels pulmons naturals de Barcelona. La suma de totes aquestes iniciatives planteja una pregunta a les institucions p\u00fabliques: Com aconseguir que aquesta oferta fragmentada es coordini per a treure\u2019n el m\u00e0xim profit per a la ciutat? La pregunta es\u00a0 porta ja formulant tant des de l\u2019Ajuntament de Barcelona com des de les mateixes institucions, com \u00e9s el cas de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, el MNAC o la Fira de Barcelona, ??per\u00f2 sense acabar de concretar la forma de passar de les idees a un pla d\u2019acci\u00f3. Pavell\u00f3 Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia Ara es donen les condicions per desenvolupar un pla entre totes les institucions que permeti arribar al 2029, any previst per a celebrar els cent anys de l\u2019exposici\u00f3 universal de Barcelona del 1929, que converteixi Montju\u00efc en una \u00e0rea efectiva per al desenvolupament del patrimoni, la creaci\u00f3 i el talent, que fixi les bases per consolidar una \u00e0rea creativa connectada al m\u00f3n, que doni suport al MNAC per ampliar el seu projecte expositiu amb la incorporaci\u00f3 del pavell\u00f3 Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia de Josep Puig i Cadafalch que ha estat reformat el 2018. Aquest suport tamb\u00e9 s\u2019ha de concretar amb m\u00e9s comprom\u00eds econ\u00f2mic per part de les administracions, millorant els accessos a Montju\u00efc i la utilitzaci\u00f3 de l\u2019espai on cal m\u00e9s transport p\u00fablic, m\u00e9s aparcaments, seguretat i millor transitabilitat quan plou. La Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 s\u2019ha de convertir en s\u00edmbol de la relaci\u00f3 entre art, naturalesa i arquitectura, tres conceptes que sintetitzen els valors del segle XXI. S\u2019ha d\u2019afavorir el desenvolupament del CaixaForum com a espai de connexi\u00f3 de tradici\u00f3 i modernitat, apostant per la seva enorme capacitat de generar p\u00fablic. Un plantejament integral de desenvolupament i potenciaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea cultural de Montju\u00efc permetr\u00e0 afrontar la necess\u00e0ria reforma del Paral\u00b7lel i de Sants. No hem d\u2019oblidar que per Montju\u00efc hi passen milions de visitants i, d\u2019altra banda, hi ha els que gaudeixen del pulm\u00f3 verd de Barcelona corrent o passejant pels seus parcs. Tot aix\u00f2 implica definir quin Montju\u00efc volem per a la d\u00e8cada vinent. El Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Festival Grec i l\u2019Institut del Teatre confirmen des de fa anys, amb les seves ofertes art\u00edstiques, que es podria treure m\u00e9s profit del seu treball per tal d\u2019establir una \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia cultural m\u00e9s sostinguda en el temps i que redundi en la ciutat. El paper de la Fira de Barcelona hauria de veure en projectes com el S\u00f3nar el paper definitori que representa com a moderador i impulsor de grans esdeveniments culturals que connecten Barcelona amb l\u2019Hospitalet. La muntanya\u00a0Montju\u00efc, que arriba als 185 metres d\u2019altura, s\u2019ha de plantejar com a projecte prioritari per a la Barcelona dels deu anys vinents, generant una uni\u00f3, via interseccions, d\u2019\u00e0rees com Sants, el Paral\u00b7lel, el port de Barcelona, ??l\u2019Hospitalet de Llobregat, el Prat i la Zona Franca. Montju\u00efc adquiriria una dimensi\u00f3 \u00fanica, tant territorial com econ\u00f2mica, social i cultural que podria ser la prova pilot per a afrontar altres projectes que posseeixen aquest valor basat en la seva capacitat potencial per a tra\u00e7ar connexions. Article publicat a “Pol\u00edtica i Prosa”:\u00a0https:\/\/www.politicaprosa.com\/montjuic-com-a-prioritat\/<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
F\u00e8lix Riera considera que la muntanya de Montju\u00efc \u00e9s estrat\u00e8gica per a Barcelona com a zona generadora d\u2019interseccions, com a node per establir-hi xarxes culturals.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":941,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[9,59,483,4],"class_list":["post-940","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-barcelona","tag-felix-riera","tag-montjuic","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n