El digital cultural H\u00e4nsel i Gretel ha publicat dos articles, escrits per Xavier Marc\u00e9 i Jaume For\u00e9s Juliana que reflexionen sobre la situaci\u00f3 de la cultura a l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona i com s’hauria d’afrontar en el futur, com a gran espai de creaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i consum cultural de refer\u00e8ncia internacional. Q\u00fcestions com la comunicaci\u00f3, la consecuci\u00f3 de pol\u00edtiques conjuntes dels municipis que l’integren, la cooperaci\u00f3 p\u00fablico-privada per facilitar la relaci\u00f3 entre p\u00fablics i creadors, o sobre quina estructura de governan\u00e7a hauria de tenir aquesta gran metropoli europea m\u00e9s enll\u00e0 de l’esfera cultural per\u00f2 amb aquesta com a protagonista, s\u00f3n q\u00fcestions que analitzen els dos autors i que podreu llegir \u00edntegres en aquest portal. El futur de la cultura metropolitana Jaume For\u00e9s Juliana\u00a0 Els darrers anys, coincidint amb el desplegament del proc\u00e9s, ha anat ressorgint, de forma t\u00edmida, la idea d\u2019una zona metropolitana amb major poder de decisi\u00f3 i capacitat de gesti\u00f3 que pugui donar respostes eficients a les necessitats dels seus ciutadans. \u00c9s interessant recalcar la coincid\u00e8ncia temporal entre el ressorgiment de la visi\u00f3 metropolitana i la reobertura del debat nacional en una esp\u00e8cie de revival 2.0 de les velles idees tensores de Pujol i Maragall. Malgrat tot, la realitat demogr\u00e0fica i social contempor\u00e0nia \u00e9s ben diferent de la dels anys 80 i 90 i, si la conurbaci\u00f3 de Barcelona era vista per Pujol i Maragall com un camp de batalla pol\u00edtic clau per tal de dirimir quin cam\u00ed hauria de seguir la nova Catalunya autonomista i per palesar quin dels dos partits pol\u00edtics \u2013 CIU o PSC \u2013 ostentava m\u00e9s poder, actualment, la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, el sis\u00e8 aglomerat urb\u00e0 de la Uni\u00f3 Europea, el m\u00e9s important i extens de la Mediterr\u00e0nia, batalla per emfatitzar les seves capacitats d\u2019atracci\u00f3 i fer valer la seva posici\u00f3 dins del gran escenari del m\u00f3n. Barcelona, ens agradi o no, ja no es deu nom\u00e9s als seus habitants; Barcelona ha esdevingut una ciutat mundial i un dels seus reptes actuals \u00e9s saber conjuminar les necessitats dels seus ciutadans locals amb la dels seus ciutadans globals. La vessant global de la ciutat ha propiciat l\u2019aparici\u00f3 de fen\u00f2mens diversos \u2013 com la gentrificaci\u00f3, la precarietat laboral, l\u2019escassetat del s\u00f2l o l\u2019esclat tur\u00edstic \u2013 amb efectes immediats m\u00e9s enll\u00e0 del seu l\u00edmit municipal. Per aix\u00f2, avui en dia ja no es discuteix la idone\u00eftat d\u2019un ens amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia i autonomia d\u2019acci\u00f3 com l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB): quan les decisions que es prenen des de l\u2019alcaldia de Barcelona poden afectar la poblaci\u00f3 i l\u2019economia dels municipis ve\u00efns, potser cal pensar en un sistema en el qual la poblaci\u00f3 d\u2019aquests municipis tamb\u00e9 pugui dir-hi la seva. \u00c0mbits com la planificaci\u00f3 territorial, l\u2019urbanisme, el transport i la mobilitat, la gesti\u00f3 de residus i l\u2019abastament d\u2019aig\u00fces, la protecci\u00f3 del medi ambient, el desenvolupament d\u2019infraestructures i la promoci\u00f3 econ\u00f2mica o social, fa temps que estan sota l\u2019\u00f2rbita de la gesti\u00f3 metropolitana i, com m\u00e9s ha anat, m\u00e9s s\u2019hi ha aprofundit. Sobretot, a partir del 2010, quan amb la creaci\u00f3 de l\u2019AMB es recuper\u00e0 aquella vella idea de la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona que Pujol va disgregar en tres Entitats Metropolitanes diferents el 1987. No es tracta nom\u00e9s d\u2019unificar criteris d\u2019acci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019optimitzar recursos i oferir serveis al major nombre de ciutadans possible i de la forma m\u00e9s eficient possible. No es tracta, o no s\u2019hauria de tractar ja, d\u2019una competici\u00f3 de poders pol\u00edtics sin\u00f3 d\u2019una racionalitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques que, al cap i a la fi, acabaran afectant per igual a tota la poblaci\u00f3 urbana. Tot i amb aix\u00f2, dins del debat barcelon\u00ed, els darrers tres o quatre anys, ha anat agafant pes un enfocament tradicionalment ali\u00e8 al debat cl\u00e0ssic sobre les zones metropolitanes: l\u2019enfocament cultural. Si l\u2019AMB va ser creada per millorar la qualitat, l\u2019efici\u00e8ncia i l\u2019efic\u00e0cia dels serveis p\u00fablics prestats per les administracions que actuen en el territori metropolit\u00e0, tot perseguint una major aproximaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 a les necessitats dels ciutadans, per qu\u00e8 els serveis culturals n\u2019haurien de quedar exclosos? L\u2019AMB no hauria de vetllar tamb\u00e9 per a millorar-ne la seva qualitat, efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia? Si creiem en la concepci\u00f3 contempor\u00e0nia de cultura com a dret fonamental dels ciutadans, una entitat com l\u2019AMB no hauria de vetllar pel correcte acc\u00e9s a aquest dret entre les administracions que la integren? Qu\u00e8 caldria per poder bastir pol\u00edtiques culturals d\u2019abast metropolit\u00e0? El proppassat novembre es va intentar respondre a aquesta q\u00fcesti\u00f3 en una jornada de debat celebrada al CitiLab de Cornell\u00e0. S\u2019hi van exposar cinc grans objectius que haurien de guiar la pol\u00edtica cultural metropolitana: definir unes pol\u00edtiques conjuntes de p\u00fablics i audi\u00e8ncies; crear eines de comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 cultural metropolitanes; aplicar pol\u00edtiques econ\u00f2miques d\u2019ajuts i subvencions culturals d\u2019abast metropolit\u00e0; crear un observatori que permeti extreure dades sobre el consum i el retorn social de la cultura metropolitana i assolir una gesti\u00f3 horitzontal de les pol\u00edtiques culturals seguint un model de cooperaci\u00f3 i codisseny efectiu entre les administracions p\u00fabliques i les entitats ciutadanes. Aquests lloables i benintencionats objectius serien for\u00e7a desitjables de complir en la nova gesti\u00f3 cultural metropolitana, per\u00f2, malauradament, molts d\u2019ells ni tan sols s\u2019han assolit a nivell municipal o auton\u00f2mic. Com es pot pretendre que l\u2019AMB acompleixi objectius que ni tan sols s\u2019han aconseguit amb els organismes ja existents? Que m\u2019expliquin quants municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana han desenvolupat una pol\u00edtica de comunicaci\u00f3 cultural pr\u00f2pia i funcional. Si moltes ciutats manquen d\u2019una agenda cultural pr\u00f2pia, com pretenen crear una agenda cultural conjunta d\u2019abast metropolit\u00e0? Que m\u2019indiquin quin \u00e9s el gran observatori cultural de Catalunya. El CoNCA? Despr\u00e9s de l\u2019esporgada de compet\u00e8ncies que va patir arran de la crisi econ\u00f2mica, no sembla la instituci\u00f3 m\u00e9s adient per desenvolupar un detallat monitoratge del consum cultural del pa\u00eds: pot un observatori de refer\u00e8ncia limitar-se nom\u00e9s a un informe anual? Per altra banda, tenim el CERC de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, amb treballs for\u00e7a m\u00e9s extensos i profunds, per\u00f2 tamb\u00e9 fragmentaris a causa de les limitacions imposades pel seu propi \u00e0mbit d\u2019acci\u00f3. Aix\u00ed doncs, si ens manca un observatori cultural de refer\u00e8ncia, podem aspirar a generar-ne un de nou d\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0? Sota quin model es crearia? Amb qui interactuaria? Seria l\u00edcit tenir un observatori metropolit\u00e0 quan a la resta del pa\u00eds hi manca aquesta figura? Pel que fa a les pol\u00edtiques de gesti\u00f3 horitzontal, les administracions municipals fa anys que hi breguen, no nom\u00e9s des del sector cultural, sin\u00f3 tamb\u00e9 en d\u2019altres; malauradament, no hi ha un model clar a seguir i, en molts casos, els aven\u00e7os en aquesta direcci\u00f3 han estat a base de prova i error. Dins de l\u2019\u00e0mbit municipal, aquesta metodologia pot ser v\u00e0lida, per\u00f2 a nivell supramunicipal, la prova i error suposa un dispendi de recursos humans i econ\u00f2mics, sovint irreversible, que m\u00e9s valdria evitar. Sigui com sigui, entre els objectius exposats al CitiLab hi ha una greu mancan\u00e7a, segons la meva opini\u00f3. No hi ha cap proposta dirigida als creadors m\u00e9s enll\u00e0 de la d\u2019ajuts i subvencions. Els gestors pol\u00edtics tenen una fixaci\u00f3 malaltissa envers els usuaris, envers els resultats. Plantegen estudis de p\u00fablics i monitoratges de resultats, eines de comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3, pol\u00edtiques de participaci\u00f3 i representativitat ciutadanes: l\u2019usuari com a centre de tot. La cultura \u00e9s bidireccional i cal cuidar ambdues parts de l\u2019equaci\u00f3 si es vol tenir una pol\u00edtica cultural forta i equilibrada. En cas contrari, estem abocats a repetir els errors actuals en qu\u00e8 el sistema cultural del pa\u00eds se sustenta gr\u00e0cies a la precarietat dels seus impulsors. Ens congratulem dels \u00e8xits dels nostres creadors i de la imatge internacional que projectem gr\u00e0cies a ells, fomentem festivals i aparadors medi\u00e0tics, per\u00f2 ens preocupem molt poc per les condicions materials sota les quals s\u2019han gestat les seves obres. Precarietat i entusiasme a canvi d\u2019\u00e8xits i exhibici\u00f3. \u00c9s cert que la digitalitzaci\u00f3 imperant ha propiciat un canvi de paradigma: els usuaris han deixat de ser receptors passius de continguts per esdevenir alhora creadors i receptors. Les noves tecnologies ens catapulten cap a un model que trastoca totes les concepcions cl\u00e0ssiques de les ind\u00fastries culturals. Per\u00f2 malgrat tot, qualsevol pol\u00edtica cultural seriosa ha de tenir en compte el paper dels creadors. Podem plantejar una gesti\u00f3 cultural metropolitana digna centrant-nos nom\u00e9s en els receptors? M\u00e9s enll\u00e0 dels p\u00fablics o usuaris, jo crec que s\u2019ha de pensar, i molt, en els creadors metropolitans. Fet i fet, malgrat que el receptor \u00e9s important, sense emissor no hi ha missatge. Aix\u00ed doncs, iniciatives com la Quinzena Metropolitana de Dansa, presentada al CitiLab com la primera experi\u00e8ncia d\u2019\u00e8xit de la gesti\u00f3 cultural metropolitana, s\u00f3n interessants, per\u00f2 tamb\u00e9 perilloses si no es fa cas de les cr\u00edtiques rebudes. El model de festival puntual potser no \u00e9s la millor opci\u00f3, \u00e9s nom\u00e9s un pal\u2022liatiu temporal que no ajuda a atacar els problemes reals que viu el sector: precarietat, manca de recursos i d\u2019espais en condicions, inexist\u00e8ncia de circuits d\u2019exhibici\u00f3 estables, burocr\u00e0cia administrativa ineficient, nul\u2022la planificaci\u00f3 de manteniment, etc. Si apost\u00e9ssim per una aut\u00e8ntica col\u2022laboraci\u00f3 permanent a nivell metropolit\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 dels festivals puntuals, seria una veritable revoluci\u00f3 que, potser, ajudaria a solucionar algunes de les defici\u00e8ncies end\u00e8miques que presenta el sector cultural. Som capa\u00e7os d\u2019imaginar una xarxa de F\u00e0briques de Creaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0? O una xarxa d\u2019exhibici\u00f3 i difusi\u00f3 integrada pels teatres municipals metropolitans? Una sola ciutat de l\u2019\u00e0rea metropolitana mai no podr\u00e0 competir amb la potencialitat centralitzadora de Barcelona, i els seus creadors sovint es veuran for\u00e7ats a rec\u00f3rrer a la capital, i als seus recursos, per tirar endavant els seus projectes; sobresaturant, al seu torn, l\u2019oferta d\u2019espais i recursos de la ciutat comtal. Aix\u00f2 ja passa amb les ajudes i subvencions. Afortunadament, l\u2019ICUB presenta una \u00e0mplia oferta dins d\u2019aquest camp, per\u00f2 \u00e9s imprescindible que el sol\u2022licitant resideixi o estigui registrat a Barcelona ciutat; impedint aix\u00ed que creadors d\u2019altres ciutats interessats en aquestes ajudes puguin desenvolupar els seus projectes en el seu \u00e0mbit local; aix\u00f2 empobreix culturalment els municipis de les corones de Barcelona i, al seu torn, satura de projectes la capital que no pot absorbir ni donar resposta a tota l\u2019oferta que rep. Una finestra metropolitana \u00fanica per demanar ajuts seria un gran aven\u00e7 en aquest sentit. Quelcom semblant passa amb els espais. Molts municipis de l\u2019AMB tenen magn\u00edfics edificis en des\u00fas, molts d\u2019ells her\u00e8ncia del seu passat industrial, que degudament rehabilitats i equipats podrien esdevenir grans pols d\u2019atracci\u00f3 i creaci\u00f3 culturals. El problema \u00e9s que molts municipis manquen de recursos propis per emprendre tot sols la reforma d\u2019aquests equipaments. Per\u00f2 si hi hagu\u00e9s un programa conjunt de rehabilitacions encap\u00e7alat per l\u2019AMB i, despr\u00e9s, aquests equipaments tamb\u00e9 fossin gestionats per la mateixa AMB, mica en mica, es podria dotar d\u2019una xarxa d\u2019espais de creaci\u00f3 tan potents o m\u00e9s que els de la capital. Remarco un tema important dins d\u2019aquesta proposta: cal pensar sempre en la gesti\u00f3 posterior d\u2019aquests equipaments, haur\u00edem d\u2019eradicar la pol\u00edtica del totxo en l\u2019\u00e0mbit cultural. No m\u00e9s partides pressupost\u00e0ries dirigides a adquirir, rehabilitar o crear nous equipaments si posteriorment no es pot garantir la seva viabilitat econ\u00f2mica amb una continu\u00eftat pressupost\u00e0ria sostinguda en el temps que els cobreixi i n\u2019asseguri la seva perviv\u00e8ncia. Potser no cal crear espais nous sin\u00f3, simplement, dotar millor els espais existents i vetllar per un millor manteniment i gesti\u00f3 d\u2019espais com els ateneus, les cooperatives o els teatres associatius que ja esquitxen tot el territori metropolit\u00e0. Com \u00e9s possible que ciutats com Granollers o Matar\u00f3 tinguin ofertes i propostes culturals m\u00e9s consolidades i variades que ciutats com Badalona, Santa Coloma o l\u2019Hospitalet? Amb menys poblaci\u00f3 i, segurament menys pressupost, la capital del Maresme o la del Vall\u00e8s Oriental s\u00f3n capaces d\u2019articular una vida cultural m\u00e9s rica que la de la segona o la tercera ciutat m\u00e9s poblada de l\u2019AMB. Servidor ha assistit a preestrenes del Festival Grec a Matar\u00f3, un mes abans de l\u2019inici del festival, de forma completament gratu\u00efta, en contraprestaci\u00f3 d\u2019unes resid\u00e8ncies art\u00edstiques ofertes pel consistori mataron\u00ed. Com \u00e9s possible que ciutats com Badalona, amb tres teatres municipals, siguin incapaces d\u2019oferir quelcom semblant? Com s\u2019ent\u00e9n que a Matar\u00f3 o fins i tot a Cabrianes (Sallent, el Bages) s\u2019ofereixin resid\u00e8ncies art\u00edstiques que et permeten assajar a cor qu\u00e8 vols en un equipament municipal del qual en tens la clau per accedir-hi sempre que vulguis i sigui impossible trobar quelcom similar en tota l\u2019AMB? L\u2019AMB podria, f\u00e0cilment, capitanejar moltes d\u2019aquestes propostes si s\u2019ho propos\u00e9s. Fet i fet, segons el darrer informe anual del CoNCA, el pes de la inversi\u00f3 p\u00fablica en cultura a Catalunya recau b\u00e0sicament sobre les administracions municipals. El 2017, el 60% de la inversi\u00f3 p\u00fablica en cultura procedia dels ajuntaments catalans. De totes les administracions, els ajuntaments s\u00f3n els que aporten m\u00e9s i els que dediquen major part dels seus pressupostos a la cultura. Aix\u00ed doncs, no \u00e9s forassenyat assenyalar que una gesti\u00f3 coordinada d\u2019aquests recursos optimitzaria la seva efic\u00e0cia evitant repeticions de despeses o obtenint preus m\u00e9s competitius. Per exemple, si l\u2019AMB fos capa\u00e7 de contractar espectacles per a un circuit metropolit\u00e0 d\u2019exhibici\u00f3, posem pel cas 10 representacions per a 8 municipis diferents, els creadors no haurien d\u2019anar negociant cada contractaci\u00f3 una a una, amb el conseq\u00fcent estalvi de temps i recursos, i les administracions segurament obtindrien un millor preu de contractaci\u00f3. En contra del que es va plantejar al debat del CitiLab, potser no cal moure els p\u00fablics, sin\u00f3 als creadors. No es tracta que els usuaris de Sant Cugat viatgin a Badalona o els de Santa Coloma arribin fins a Gav\u00e0, sin\u00f3 d\u2019oferir les mateixes possibilitats culturals a tots aquests ciutadans siguin d\u2019on siguin. De fet, en esdeveniments puntuals \u2013 com els festivals \u2013 els ciutadans ja es desplacen a on convingui; aqu\u00ed es tracta de gestionar el dia a dia cultural, l\u2019oferta continuada, aquelles propostes quotidianes que cimenten el nostre sector cultural, que l\u2019enforteixen i li donen projecci\u00f3. Es tracta de facilitar la mobilitat de les obres i dels creadors pel territori. I aix\u00f2 val tant per a l\u2019\u00c0rea metropolitana com per a la resta de Catalunya. Totes les reflexions abocades en aquest escrit no busquen enfrontar la conurbaci\u00f3 de Barcelona amb la resta del pa\u00eds, no es tracta d\u2019enfortir l\u2019oferta cultural metropolitana a costa de reduir recursos i disminuir l\u2019oferta de la resta de Catalunya. Sin\u00f3 que l\u2019essencial seria sumar a l\u2019oferta ja existent aquesta nova aposta metropolitana. En el fons, l\u2019ideal seria el model d\u2019inversi\u00f3 i gesti\u00f3 \u201c1-3-5-7\u201d que contempla les inversions catalanes seguint el seg\u00fcent esquema poblacional: 1 mili\u00f3 d\u2019habitants de la ciutat de Barcelona, 3 milions de l\u2019\u00c0rea Metropolitana, 5 milions de la Regi\u00f3 Metropolitana (Barcelon\u00e8s, Baix Llobregat, Maresme i els dos Vallesos) i 7 milions de tot Catalunya. \u00c9s evident que si la Regi\u00f3 Metropolitana concentra la major part dels habitants de Catalunya i genera la major part del PIB, les inversions haurien d\u2019anar en conson\u00e0ncia amb aquest pes. Cal optimitzar la gesti\u00f3 i vetllar perqu\u00e8 la inversi\u00f3 no quedi reclosa dins els l\u00edmits municipals de Barcelona sin\u00f3 que s\u2019escampi per tota aquesta regi\u00f3 amb un bast potencial social, econ\u00f2mic, cultural i industrial. Nom\u00e9s aix\u00ed, amb el suport de la seva Regi\u00f3 Meropolitana, Barcelona podr\u00e0 seguir competint a nivell mundial. \u00a0 L\u2019\u00c0rea metropolitana i la densitat cultural de Barcelona Xavier Marc\u00e9\u00a0 En el m\u00f3n de la f\u00edsica la densitat \u00e9s un concepte fonamental que \u00e9s defineix com la quantitat de mat\u00e8ria que te un cos per unitat de volum. Si ho portem al terreny social, la densitat mesura la quantitat de gent que viu en una determinada \u00e0rea geogr\u00e0fica. La combinaci\u00f3 de tots aquests elements permet que ens fem una pregunta d\u2019all\u00f2 m\u00e9s pertinent en mat\u00e8ria cultural: quina \u00e9s la mida ideal d\u2019un territori i quina la poblaci\u00f3 necess\u00e0ria per tal que es pugui donar la m\u00e0xima concentraci\u00f3 possible d\u2019idees, iniciatives i projectes art\u00edstics, intel\u2022lectuals i creatius? En el nostre cas la resposta \u00e9s \u00f2bvia: l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona. Tothom ho dona per sabut, ning\u00fa ho nega ni planteja alternatives, qualsevol operador cultural compta amb els p\u00fablics del Baix Llobregat o del Maresme i qualsevol projecte metropolit\u00e0 somnia amb obtenir el benepl\u00e0cit de la premsa capitolina. Per\u00f2 tot plegat \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un impuls natural, d\u2019una din\u00e0mica centr\u00edpeta i no pas d\u2019una esfor\u00e7 racional, d\u2019una pol\u00edtica ordenada o d\u2019un equilibri on intervinguin amb similar intensitat les forces centr\u00edfugues. La configuraci\u00f3 administrativa de la Gran Barcelona no fa just\u00edcia a les m\u00faltiples realitats culturals que sorgeixen fora del centre, la qual cosa ens empobreix com a metr\u00f2poli i ens difumina com a centre creatiu internacional. Entesa com a unitat cultural autosuficient, a la ciutat li exigim complir amb tots els elements de la cadena de valor de la cultura: disposar d\u2019equipaments per a la creaci\u00f3, produir continguts, difondre\u2019ls per a tothom, endegar projectes emblem\u00e0tics, connectar-la amb l\u2019educaci\u00f3, donar sortida a les demandes participatives i resoldre-ho tot plegat en la dimensi\u00f3 territorial que correspongui en cada cas: a cada barri, si \u00e9s prou gran, o globalment si la mida \u00e9s petita. Tal vegada els cicles de la creaci\u00f3 i de la producci\u00f3 cultural no funcionen aix\u00ed quan estem davant d\u2019una constel\u2022laci\u00f3 urbana de car\u00e0cter metropolit\u00e0 on les peces estan intercomunicades de manera natural. Crear un Govern Metropolit\u00e0 per a la Gran Barcelona \u00e9s el repte dels propers anys. Ho \u00e9s a qualsevol escala; la dels serveis p\u00fablics (on ja existeixen prou evid\u00e8ncies) en mat\u00e8ria de transports, mobilitat, gesti\u00f3 de residus i medi ambient, i la de l\u2019economia, on l\u2019anunci recent de creaci\u00f3 d\u2019una ag\u00e8ncia de promoci\u00f3 econ\u00f2mica sembla avan\u00e7ar futures pol\u00edtiques integrades en mat\u00e8ria de recerca, promoci\u00f3 de s\u00f2l industrial, captaci\u00f3 de talent i coordinaci\u00f3 formativa a escala universit\u00e0ria i professional. Per\u00f2 en aquest discurs tecnocr\u00e0tic hi mancar\u00e0 un relat cohesionador si no som capa\u00e7os d\u2019afegir-hi amb la mateixa intensitat el m\u00f3n de la cultura. Certament la cultura \u00e9s una bestiola tan bonica com esquerpa. Tothom la vol acaronar quant est\u00e0 tipa, per\u00f2 ens espanta quant est\u00e0 fam\u00e8lica. Ens fem farts de parlar de la cultura, de les seves virtuts educatives i de la seva fortalesa identificadora per\u00f2 la tractem com una eina electoral sense massa cura, tot i sabent que \u00e9s el motor de qualsevol relat pol\u00edtic. La cultura \u00e9s el que ens diferencia de qualsevol altra ciutat i el que aporta aquella capa greixosa, transparent i subtil, per on rellisca c\u00f2modament el coneixement, el talent, la ci\u00e8ncia i l\u2019art. Tal vegada semblar\u00e0 poca cosa, per\u00f2 agregant-li el que t\u00e9 de bo i de vulgar, el que genera d\u2019excel\u2022lent i de popular, el que circula en viu i que queda emmagatzemat en un disc dur per vendre i revendre anys despr\u00e9s, genera el 7% del nostre PIB i condiciona el futur dels nostres descendents. I aquests immens pou de coneixement, socialitzaci\u00f3 i riquesa econ\u00f2mica no pot cr\u00e9ixer m\u00e9s sense ampliar la seva dimensi\u00f3 territorial. L\u2019espai metropolit\u00e0, ara \u00e9s un espai de cultura on cal corregir disfuncions profundes. Cal que la gent del centre trenqui pors i surti fora, cal que els festivals de Cornell\u00e0, Sta. Coloma o Viladecans tinguin el mateix ress\u00f2 que els de Gr\u00e0cia o Sant Andreu, cal que els restaurants de l\u2019Hospitalet es posin de moda, perqu\u00e8 de tot plegat sorgeixi una ciutat real sense prejudicis culturo-c\u00e8ntrics. Per aix\u00f2 no cal gran cosa, per\u00f2 cal fer-la. Un espai de comunicaci\u00f3 cultural com\u00fa que doni sentit als mitjans municipals. Una pol\u00edtica de p\u00fablics integrada que relacioni p\u00fablics i continguts en pla d\u2019igualtat. Una gesti\u00f3 del s\u00f2l que distribueixi pel territori equipaments i centres culturals amb una aut\u00e8ntica dimensi\u00f3 metropolitana. Una pol\u00edtica de promoci\u00f3 empresarial que permeti crear pols de recerca i producci\u00f3 amb garanties d\u2019\u00e8xit i a preus assequibles al voltant de Barcelona. Aix\u00f2 \u00e9s gesti\u00f3 de la densitat. \u00c9s clar que tot plegat nom\u00e9s es pot fer si acceptem que la cultura t\u00e9 a m\u00e9s a m\u00e9s de la seva dimensi\u00f3 social i creativa, una l\u00f2gica econ\u00f2mica. Hi ha qui sembla viure c\u00f2modament en la negaci\u00f3 d\u2019aquesta realitat, per\u00f2 la \u00fanica resposta possible al poder omn\u00edvor de les multinacionals de l\u2019oci i la cultura \u00e9s tenir xarxes pr\u00f2pies de distribuci\u00f3 amb la mida i els continguts necessaris per plantar-los cara. La resta \u00e9s demag\u00f2gia. \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El digital cultural H\u00e4nsel i Gretel ha publicat dos articles, de Xavier Marc\u00e9 i Jaume For\u00e9s Juliana, que reflexionen sobre la situaci\u00f3 de la cultura a l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona i com s’hauria d’afrontar en el futur. Q\u00fcestions com la comunicaci\u00f3, la consecuci\u00f3 de pol\u00edtiques conjuntes dels municipis que l’integren, la cooperaci\u00f3 p\u00fablico-privada per facilitar la relaci\u00f3 entre p\u00fablics i creadors, o sobre quina estructura de governan\u00e7a hauria de tenir aquesta gran metropoli europea m\u00e9s enll\u00e0 de l’esfera cultural per\u00f2 amb aquesta com a protagonista, s\u00f3n q\u00fcestions que analitzen els dos autors i que podreu llegir \u00edntegres en aquest portal.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":907,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[468,9,467,4,11],"class_list":["post-906","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-area-metropolitana","tag-barcelona","tag-jaume-fores","tag-politica-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n