El F\u00f2rum Cultura 2020, el proc\u00e9s de reflexi\u00f3 al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el m\u00f3n de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha repr\u00e8s els seus debats durant els mesos d\u2019octubre fins desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecci\u00f3 internacional, el finan\u00e7ament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019\u00a0se celebrar\u00e0 la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les pol\u00edtiques culturals per als pr\u00f2xims anys i, posteriorment, s\u2019organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions.\u00a0 La segona fase de debats del F\u00f2rum Cultura 2020, aquest p, continu\u00e0 les tasques iniciades abans de l\u2019estiu a les seves primeres quatre taules de debat. Com en les taules anteriors, el debat s\u2019estructur\u00e0 en dues sessions de treball en les quals participar\u00e0 una representaci\u00f3 sectorial i d’especialistes en la mat\u00e8ria tractada. De totes elles s\u2019est\u00e0 elaborant un document de s\u00edntesi que contindr\u00e0 les conclusions de la diagnosi, els principals reptes plantejats i les prioritats i propostes d’actuaci\u00f3 sorgides en aquests espais de reflexi\u00f3. Durant aquests darrers mesos del 2018 es van dur a terme tres noves taules, al voltant de les tem\u00e0tiques seg\u00fcents: \u201cBarcelona-Catalunya: territori i projecci\u00f3 internacional\u201d, condu\u00efda per Jordi Pardo, coordinador general del F\u00f2rum, celebrada al Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya els dies 16 i 23 d’octubre: , i que compt\u00e0 amb la participaci\u00f3 de Carmen Zapata, Carme Fenoll, Mercedes Giovinazzo,Toni Cabr\u00e9, Laia Gargallo, Oriol Mart\u00ed, David Ib\u00e1\u00f1ez, Francesc Vila Albet, Alfons Martinell, Salvador Sunyer, Roberto Olivan, Jordi Balt\u00e0 i Santi Mart\u00ednez. “Finan\u00e7ament de la Cultura\u201d, coordinada per Llu\u00eds Bonet a la seu de la Fundaci\u00f3 La Pedrera els dies 6 i 20 de novembre, i que tingu\u00e9 com a participants a Llu\u00eds Noguera, Marta Lacambra, Alfred Fort, Antoni Vall\u00e8s,Anna Villarroya, Ramon Castells, Albert de Gregorio, Eul\u00e0lia Espin\u00e0s, Jon\u00e0s Sala, M\u00f2nica Ar\u00fas, Lourdes Ridameya, Salvador Casals i Francesc Ten. \u201cEls reptes de la cultura a l\u2019era digital\u201d, que va coordinar Jordi Sellas\u00a0 els dies 28 de novembre i 5 de desembre a la seu de la Filmoteca de Catalunya, amb les intervencions d\u2019\u00c0ngela Mart\u00ednez, Susana P\u00e9rez, Josep Ma. Ganyet, Andr\u00e9s Colmenares, Frederic Guerrero, Josep Perell\u00f3, Marisol L\u00f3pez, Gen\u00eds Roca, Isa Casanellas, Gina Tost i Conxa Rod\u00e0. A totes tres taules de debat hi van participar el president del Cercle de Cultura, Segimon Borr\u00e0s i\u00a0 tamb\u00e9 Jordi Pardo, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019haver-ne coordinat la primera d\u2019elles. A la taula dedicada a la tem\u00e0tica Barcelona i Catalunya. Territori i projecci\u00f3 internacional es van plantejar diversos objectius: com incrementar les audi\u00e8ncies i p\u00fablics i l\u2019acc\u00e9s a l\u2019oferta cultural; com assolir una major projecci\u00f3 internacional de l\u2019activitat cultural i art\u00edstica del pa\u00eds; com aconseguir un major equilibri territorial per captar i impulsar el talent i projectes d\u2019alt valor afegit; i finalment, aconseguir la centralitat e la cultura com a eina clau per a la qualitat de vida, la cohesi\u00f3 social, competitivitat territorial i desenvolupament econ\u00f2mic. En destac\u00e0 la idea que Catalunya s\u2019hauria de dotar d\u2019una estrat\u00e8gia cultural p\u00fablico-privada en forma de pacte. En aquest sentit, es plantejaren noves visions de com afrontar la q\u00fcesti\u00f3, com seria l\u2019evoluci\u00f3 de les pol\u00edtiques centrades en la gesti\u00f3 de l\u2019oferta a centrar-se en la gesti\u00f3 de la demanda arreu del territori, i el paper de Barcelona com a capital cultural del pa\u00eds i el debat centre-perif\u00e8ria. Com un exemple d\u2019equilibri territorial en el terreny cultural s\u2019analitz\u00e0 el paper de la xarxa de biblioteques Respecte la taula dedicada al Finan\u00e7ament del sistema cultural, es va fer una acurada diagnosi de les principals fonts de finan\u00e7ament, dels seus recursos, aix\u00ed com les prioritats i l\u00f2giques d\u2019intervenci\u00f3. S\u2019analitz\u00e0 el paper que han del sector p\u00fablic: quin paper han tenir les administracions locals, si \u00e9s o no prioritari que la Generalitat inverteixi en noves infraestructures; i a nivell estatal, quines propostes de millora fiscal caldrien, aix\u00ed com la necessitat d\u2019una llei de mecenatge, pendent de fa anys. el paper del turisme com a oportunitat per a la cultura, m\u00e9s enll\u00e0 de la conservaci\u00f3 del patrimoni; la viabilitat econ\u00f2mica del mateix sistema cultural, i amb ell la professionalitzaci\u00f3 en la gesti\u00f3 de projectes i entitats. La darrera taula celebrada enguany, sobre els reptes de la cultura a l\u2019era digital va analitzar la situaci\u00f3 i oportunitats de la transformaci\u00f3 digitals als sectors culturals. Entre d\u2019altres temes es va estudiar la transformaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3 digital; la q\u00fcesti\u00f3 de com arribar al p\u00fablic \u2013del coneixement i an\u00e0lisi de les din\u00e0miques de consum- vinculat als canvis en la distribuci\u00f3 i el seus protagonistes, actuals i futurs;\u00a0 Pel que fa a l\u2019\u00e0mbit del patrimoni i la documentaci\u00f3, es van apuntar com a factors claus la seva digitalitzaci\u00f3 i preservaci\u00f3, l\u2019accessibilitat i les dades obertes. Quatre factors que ajudaran a repensar les cartes de serveis d\u2019equipaments i territoris. Torn\u00e0 a ser present als debats la q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament; des de com poder comptar amb m\u00e9s inversors coneixedors del sector a com poder fer cr\u00e9ixer empresarialment les Startups. An\u00e0lisi de la primera fase de debats: de maig a juliol del 2018 El passat mes de maig s\u2019iniciava el F\u00f2rum Cultura 2020, al voltant dels reptes, les principals prioritats i elements de canvi en el m\u00f3n de la cultura, des de la perspectiva de les pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques, les institucions privades, l\u2019acci\u00f3 cultural comunit\u00e0ria i el seu valor en la construcci\u00f3 de ciutadania, l\u2019activitat cultural del m\u00f3n empresarial i les organitzacions del tercer sector. Les primeres quatre taules de treball inicials van ser: \u201cCreaci\u00f3 Art\u00edstica\u201d, coordinada per Jordi Ball\u00f3 i celebrada del 14 al 25 de maig al Teatre Romea. Hi van participar Ingrid Guardiola, Jordi Gonz\u00e1lez, Pau Carri\u00f3, Isabel Sucunza, Eduard Escoffet, Elena Mart\u00edn, Judit Carrera, Agust\u00edn Fructuoso, Miquel-Llu\u00eds Muntan\u00e9, Neus Ball\u00fas, Tania Brenlle, Jordi Mu\u00f1oz, Francesc Ser\u00e9s, Agust\u00ed Fructuoso, Judit Carrera, Montse Serra, Pau P\u00e9rez, Toni Casares, Segimon Borr\u00e0s i Jordi Pardo. \u201cCultura i Educaci\u00f3\u201d, coordinada per Gemma Carb\u00f3 i celebrada entre el 22 i el 31 de maig a l\u2019ESMUC. Va comptar amb la participaci\u00f3 de N\u00faria Aidelman, N\u00faria Sempere, Toni Monegal, Patricia Caicedo, Alfons Martinell, Pilar Gir\u00f3, Mireia Mayolas, Eduard Miralles (recentment desaparegut) Eug\u00e8nia Argimon, Javier Brun, Teresa Llobet, Alejandro Santaflorentina, Ignasi G\u00f3mez, Joan Manuel del Pozo, Segimon Borr\u00e0s i Jordi Pardo. \u201cEquipaments Culturals\u201d, coordinada per Pepe Serra i celebrada al plat\u00f3 del CERC de la Diputaci\u00f3 de Barcelona els dies 18 de juny i 2 de juliol. Va comptar amb la participaci\u00f3 de Carlos Duran, Joan Morros, Pep Tugues, Marko Daniel, Xavier Fina, Tena Busquets, Gisel No\u00e8, Clara Rodr\u00edguez, M\u00f3nica Campos, Josep Vives, Mireia Rosich i \u00c0ngels Margarit, juntament amb Segimon Borr\u00e0s i Jordi Pardo. \u201cEconomia i Cultura\u201d, coordinada per Xavier Cubeles, que va tenir lloc el 3 de juliol al Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica de la Generalitat, i el 9 de juliol al plat\u00f3 del CERC de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Hi van participar Clara Valle, Pepe Zapata, Karma Peir\u00f3, Salvador Anton Clav\u00e9, Gabriel Pin\u00f3s, Dolors Ricart, Jordi Gratac\u00f3s, Antoni Laporte, Ezequiel Bar\u00f3, \u00c0lex Costa, Montserrat Tort, Dolors Cotrina, Pere Vicens, Carles Sora, Joan M. Corbella, Josep Miss\u00e9, Segim\u00f3n Borr\u00e0s i Jordi Pardo. En aquestes quatre taules de debat, es va donar una visi\u00f3 actualitzada dels principals reptes i prioritats que haurien d\u2019estar en l\u2019agenda del conjunt d\u2019administracions i\u00a0 d\u2019operadors del sistema cultural de Catalunya per escur\u00e7ar la dist\u00e0ncia entre el que somniem i la realitat, i proposar d\u2019una forma pr\u00e0ctica i concreta elements per al desenvolupament dels sectors de la cultura com a elements fonamentals per al progr\u00e9s social i comunitari, la qualitat de vida, l\u2019activitat econ\u00f2mica, la creaci\u00f3 de competitivitat territorial i la seva relaci\u00f3 amb altres sectors de l\u2019activitat del pa\u00eds. Una de les principals consideracions compartides per les persones que hi van participar va ser l\u2019oportunitat i necessitat d\u2019aquest debat, i d\u2019espais que connectin diferents visions, \u00e0mbits professionals i acad\u00e8mics, i les realitats diverses dels sectors de la cultura al territori. La taula de debat de Creaci\u00f3 Art\u00edstica va tractar sobre la relaci\u00f3 entre els processos de creaci\u00f3 i els espais, la gesti\u00f3 del talent i la participaci\u00f3 creativa, i les dificultats d\u2019encaix entre espais centrals de refer\u00e8ncia i les noves realitats emergents disperses pel territori, el paper de les dones creadores perqu\u00e8 puguin ocupar posicions de lideratge i se superi el decalatge entre la seva pres\u00e8ncia a l\u2019\u00e0mbit educatiu i al camp professional de la creaci\u00f3. Aix\u00ed mateix es va abordar la necessitat de repensar els equipaments que es van posar en marxa els anys 90, seguint models que han estat superats per la realitat sociocultural i econ\u00f2mica del pa\u00eds. A les dues sessions va ser permanent la preocupaci\u00f3 en com detectar, primer, i acompanyar, despr\u00e9s, el talent art\u00edstic i cultural.\u00a0\u00a0 A la taula sobre Cultura i Educaci\u00f3 es va debatre sobre el problema de l’orientaci\u00f3 en els ensenyaments art\u00edstics priorit\u00e0riament adre\u00e7ats a la professionalitzaci\u00f3, mancant itineraris i projectes diversificats que incideixen a l\u2019hora d\u2019explicar la fractura de p\u00fablics. En aquest sentit es va apuntar la necessitat que les pol\u00edtiques educatives haurien d\u2019integrar l\u2019escola, l\u2019entorn i els espais i culturals. Les dues sessions dedicades a Equipaments culturals van reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals, majorit\u00e0riament impulsats o reactivats amb la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i especialment als anys 90, requereixen un nou encaix en el sistema cultural del pa\u00eds, en tant que eines al servei del sistema cultural i no una finalitat en si mateixos. Respecte a la innovaci\u00f3 en la gesti\u00f3, concepci\u00f3 i desenvolupament d\u2019aquests equipaments culturals, es van apuntar diverses q\u00fcestions, com els reptes digitals, la diversitat cultural, la inclusi\u00f3 i accessibilitat social a una realitat cada vegada m\u00e9s culturalment diversa. Totes elles reclamen i fan necessari un replantejament de les seves funcions b\u00e0siques i dels sistemes tradicionals de proveir-los, aix\u00ed com de la seva governan\u00e7a. Els treballs de la taula de debat sobre Economia i Cultura es van centrar en tres grans \u00e0mbits: els impactes directes de l\u2019activitat cultural en l\u2019economia i la creaci\u00f3 de competitivitat; els seus impactes indirectes en activitats com el turisme, les exportacions d\u2019altres productes, l\u2019atracci\u00f3 d\u2019activitats i d\u2019inversions procedents de l\u2019exterior; i els impactes sobre la cohesi\u00f3 social, la qualitat de vida i el benestar de les persones. Malgrat els potencials de l\u2019activitat cultural i la for\u00e7a creativa del pa\u00eds, i la relaci\u00f3 amb sectors relacionats com el turisme, l\u2019economia creativa i la innovaci\u00f3 en altres activitats tradicionals, durant aquestes jornades de reflexi\u00f3 es va constatar el fet que la cultura continua essent considerada com una despesa, en lloc de ser valorada com a una inversi\u00f3. Una visi\u00f3 que explica les dificultats de finan\u00e7ament dels sectors culturals en el moment actual davant dels reptes que representen la globalitzaci\u00f3 i les relacions internacionals del sistema cultural de Catalunya. Fase final: 2019 A inicis de l\u2019any vinent se celebrar\u00e0 la vuitena i darrera taula de debat, dedicada a les pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques, que coordinar\u00e0 Esteve Le\u00f3n. Les aportacions de cadascuna de les taules de debat han generat uns documents de treball, que en finalitzar el F\u00f2rum Cultura 2020 seran presentats p\u00fablicament i analitzats en diferents actes i documents. El F\u00f2rum Cultura 2020 compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Cercle d\u2019Economia, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aix\u00ed tamb\u00e9, aquest proc\u00e9s de debat ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Teatre Romea, l\u2019ESMUC, el CERC de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, el Museu Arts Santa M\u00f2nica, el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya, la Fundaci\u00f3 Catalunya – la Pedrera i la Filmoteca de Catalunya, per a celebraci\u00f3 de les reunions de les seves diverses taules de debat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El F\u00f2rum Cultura 2020, el proc\u00e9s de reflexi\u00f3 al voltant dels reptes, prioritats i elements de canvi que afecten el m\u00f3n de la cultura organitzat pel Cercle de Cultura, ha repr\u00e8s els seus debats durant els mesos d\u2019octubre fins el desembre de 2018. Uns debats centrats en les relacions Barcelona i Catalunya i la seva projecci\u00f3 internacional, el finan\u00e7ament de la cultura i els reptes de la cultura a l’era digital. A inicis del 2019 se celebrar\u00e0 la darrera taula de debat sobre quines haurien de ser les pol\u00edtiques culturals per als pr\u00f2xims anys i, posteriorment, s\u2019organitzaran les presentacions dels seus treballs i conclusions.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":892,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[458,457,5,28,13,4,47],"class_list":["post-891","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats","tag-458","tag-457","tag-cultura","tag-forum-cultura-2020","tag-jordi-pardo","tag-politica-cultural","tag-segimon-borras"],"yoast_head":"\n