El 6 de novembre es va celebrar la primera sessi\u00f3 de la taula sobre finan\u00e7ament del sistema cultural, coordinada per Llu\u00eds Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del F\u00f2rum Cultura\u00a02020. L\u2019eix dedicat al finan\u00e7ament de les activitats culturals est\u00e0 connectat amb totes les altres tem\u00e0tiques del F\u00f2rum Cultura 2020, per\u00f2 molt especialment amb l\u2019eix 4 sobre les relacions entre \u201ccultura i economia\u201d que\u00a0tingu\u00e9 lloc el passat mes de juliol. Cal, per tant, partir de les conclusions d\u2019aquell debat i de les estad\u00edstiques de finan\u00e7ament disponibles (un quadre distribu\u00eft ja en aquell debat al que se li sumen altres dades\u00a0sobre despesa p\u00fablica) per tal de poder avan\u00e7ar.\u00a0 En Xavier Cubeles, coordinador d\u2019aquell eix, en les seves notes d\u2019introducci\u00f3, avaluava l\u2019assignaci\u00f3 dels recursos disponibles monetaris (i tamb\u00e9 humans) des de la perspectiva de la demanda; \u00e9s a dir, els recursos\u00a0procedents de la pr\u00e0ctica i el consum cultural de la ciutadania, les inversions de les empreses privades, les aportacions privades fetes per les organitzacions sense \u00e0nim de lucre, els ingressos procedents dels\u00a0mercats exteriors i la despesa p\u00fablica en cultura (veure quadre 1). La inversi\u00f3 en cultura, com en qualsevol altra activitat econ\u00f2mica, dep\u00e8n de la demanda (el volum de negoci) i del marge potencial estimats pels seus inversors. El volum total d\u2019aquesta demanda correspon a la\u00a0suma de la despesa interm\u00e8dia i final que els agents econ\u00f2mics dom\u00e8stics i externs realitzen (veure quadre 1). Per aix\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquestes magnituds i com es distribueixen per sectors i\u00a0subsectors culturals, mercats (territoris geogr\u00e0fics o digitals) i tipologia d\u2019agents. Malauradament no disposem de dades prou desagregades ni actualitzades. Cal, per tant, partir de la informaci\u00f3 quantitativa i\u00a0qualitativa que entre tots podem aportar. Els principals agents amb capacitat per invertir recursos financers en l\u2019\u00e0mbit cultural s\u00f3n les administracions p\u00fabliques (veure gr\u00e0fic 1 i quadre 2) i els productors privats (informaci\u00f3 malauradament no disponible).\u00a0Les primeres no acostumen a buscar un retorn directe de la inversi\u00f3, mentre que els segons volen, com a m\u00ednim, recuperar els recursos globalment invertits amb l\u2019objectiu de mantenir (i a ser possible lucrar-se) la seva\u00a0activitat econ\u00f2mica i cultural. Altres inversors, en termes quantitatius molt menys importants, s\u00f3n els propis artistes (que estan disposats a autoexplotar-se per poder tirar endavant la seva obra), les fundacions privades i alguns ciutadans individuals que inverteixen (com a donatiu i\/o precompra) en projectes canalitzats per plataformes de microfinan\u00e7ament participatiu. En aquest sentit, ens podem preguntar: de quins segments de la societat provenen els recursos financers? Respon la demanda adquirint l\u2019oferta disponible que tant a costat produir? Quin pes t\u00e9 la demanda i l\u2019oferta\u00a0dom\u00e8stica en relaci\u00f3 a la que prov\u00e9 de l\u2019exterior? Quin retorn t\u00e9 la inversi\u00f3 en els diferents tipus de productes i sectors culturals? Quin tipus d\u2019estrat\u00e8gies de finan\u00e7ament s\u00f3n m\u00e9s comunes o m\u00e9s apropiades a cada\u00a0tipus de producte? Quina \u00e9s la resposta dels intermediaris financers? Com han canviat durant els darrers anys? En quina mesura es pot augmentar o incentivar el finan\u00e7ament a aquelles activitats o productes m\u00e9s\u00a0alternatius? L\u2019escenari que s\u2019esbossi amb la resposta a aquestes preguntes pot ajudar a dibuixar unes perspectives de desenvolupament i recomanacions de millora del finan\u00e7ament de la cultura a Catalunya en els propers anys.En aquesta primera sessi\u00f3 de debat es van tractar els seg\u00fcents temes: – An\u00e0lisi de les principals fonts de finan\u00e7ament de la cultura a Catalunya, dels seus recursos potencials, prioritats i l\u00f2giques d\u2019intervenci\u00f3. – Despesa p\u00fablica corrent, despesa d\u2019inversi\u00f3 i beneficis fiscals de les administracions p\u00fabliques: pes dels diferents cap\u00edtols de despesa, i distribuci\u00f3 per activitats, sectors i territoris; limitacions i capacitat d\u2019incentiu dels diferents instruments. – Inversi\u00f3 de productors privats: volum, car\u00e0cter (producci\u00f3, coproducci\u00f3 financera o executiva), retorn de la inversi\u00f3 i distribuci\u00f3 per activitats, sectors i territoris – Patrocini empresarial, mecenatge privat (fundacions) i microfinan\u00e7ament participatiu (crowdfunding) – Consum privat, dom\u00e8stic i estranger, per activitats, sectors i territoris – Intermediaci\u00f3 financera, p\u00fablica i privada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 6 de novembre es va celebrar la primera sessi\u00f3 de la taula sobre finan\u00e7ament del sistema cultural, coordinada per Llu\u00eds Bonet, qui va elaborar un document de debat per aquesta sisena taula del F\u00f2rum Cultura 2020. Publiquem l’informe en aquest portal.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":890,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[17,50,28,121,4],"class_list":["post-889","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats","tag-economia","tag-financament","tag-forum-cultura-2020","tag-lluis-bonet","tag-politica-cultural"],"yoast_head":"\n