Des de fa molts segles, la identitat del nostre pa\u00eds s\u2019aixeca sobre tres grans pilars: les institucions pr\u00f2pies, la llengua catalana i la cultura popular. Formant un triangle equil\u00e0ter, aquests tres elements han preservat un tronc de continu\u00eftat hist\u00f2ric. Tanmateix, la import\u00e0ncia de tots els v\u00e8rtexs no ha estat percebuda de la mateixa manera. En els relats o cr\u00f2niques hist\u00f2riques, sempre s\u2019esmenta la import\u00e0ncia que ha tingut la derogaci\u00f3 o recuperaci\u00f3 de les institucions pr\u00f2pies; tampoc s\u2019obvien aquelles lleis i decrets que, b\u00e9 per prohibici\u00f3 o promoci\u00f3, han afectat el desenvolupament de la llengua catalana; s\u00ed que resta invisible, tanmateix, el paper que el folklore \u2013en el sentit m\u00e9s ampli del terme, comprenent amb aquest mot tota pr\u00e0ctica etnol\u00f2gica\u2014ha tingut en el manteniment de la naci\u00f3 catalana com a entitat cultural diferenciada. Aix\u00ed doncs, hem de reivindicar la cultura popular, i m\u00e9s extensament l\u2019associacionisme cultural, com una eina d\u2019all\u00f2 m\u00e9s \u00fatil pel desenvolupament del pa\u00eds. El moviment associatiu va ser una pe\u00e7a fonamental en la vertebraci\u00f3 de la Catalunya decimon\u00f2nica, marcada per la gran precarietat de la naixent classe obrera; durant el segle XX ha seguit sent una font de progr\u00e9s social i lluita contra els r\u00e8gims autoritaris; i no tenim cap dubte que les actuals i futures generacions hi tornaran a trobar una for\u00e7a capdavantera en la defensa dels drets socials i nacionals. Quin s\u00f3n els grans reptes immediats de l\u2019associacionisme cultural? Interroguem en plural, per\u00f2 podr\u00edem respondre en singular. Aconseguir vertebrar les comunitats a nivell local, sigui en l\u2019\u00e0mbit dels pobles o dels barris, per tal de garantir una conviv\u00e8ncia saludable, basada en la participaci\u00f3 dels ciutadans i l\u2019acceptaci\u00f3 de la diversitat. Contra els discursos pol\u00edtics basats en la por, que gaireb\u00e9 sempre desitgen justificar derives autorit\u00e0ries, fomentar el coneixement i relaci\u00f3 entre ve\u00efns amb perfils sociol\u00f2gics diferents. Les pol\u00edtiques inclusives de l\u2019associacionisme cultural han de pivotar entorn tres eixos principals: -Interculturalitat. Les entitats culturals s\u00f3n un espai de trobada entre persones nouvingudes i catalans aut\u00f2ctons. No es tracta de garantir que tothom pugui viure en una comunitat sense conflicte, sin\u00f3 fomentar les relacions de ve\u00efnatge entre persones de diferents or\u00edgens culturals. Algunes possibilitats a emprendre en aquesta direcci\u00f3 estan recollides en el llibre Diversitat i integraci\u00f3 en l\u2019associacionisme cultural catal\u00e0, escrit pels soci\u00f2legs Enric Saur\u00ed i Marta Rovira (Ens de l\u2019Associacionisme Cultural Catal\u00e0, 2015). -G\u00e8nere. Les dones representen el 60% de la base social de les entitats culturals. Aquesta preponder\u00e0ncia, tanmateix, no es manifesta en la representativitat a les Juntes Directives, i encara menys en les presid\u00e8ncies. L\u2019associacionisme cultural no pot replicar les din\u00e0miques excloents que sofreixen les dones en el sector privat. Cal trobar mecanismes de participaci\u00f3 que garanteixen la representaci\u00f3 parit\u00e0ria a les entitats. -Generacional. Les din\u00e0miques associatives impliquen un comprom\u00eds persistent amb un poble o barri determinat. La generaci\u00f3 millennial viu constants canvis de resid\u00e8ncia i ocupaci\u00f3. Q\u00fcestiona el modus operandi de l\u2019associacionisme cl\u00e0ssic, de tall m\u00e9s institucionalitzat, que durant d\u00e8cades s\u2019ha bastit entorn la creaci\u00f3 de Juntes Directives, la redacci\u00f3 d\u2019actes, la configuraci\u00f3 d\u2019Estatuts, o la celebraci\u00f3 d\u2019Assemblees Generals, entre altres. Les noves formes associatives tendeixen a ser, paradoxalment, \u201cinformals\u201d. Cal trobar una soluci\u00f3 de comprom\u00eds que garanteixi que les noves generacions trobin un espai que els reconegui i els permeti l’actuaci\u00f3, i alhora que no suposi un derrocament dels pilars que han fet fort l’associacionisme. Uns guanyaran en conceptes com el comprom\u00eds i els altres, en l’agilitat i major permeabilitat, qualitats necess\u00e0ries per aconseguir que les entitats enfilin els reptes de futurs amb el suport de la ciutadania. Josep Viana president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catal\u00e0 \u00a0 PS. Aquest article es publica poc despr\u00e9s de l’acte de lliurament dels 2ns. premis Antoni Carn\u00e9 de l’Associacionisme Cultural Catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catal\u00e0, Josep Viana, reflexiona sobre el paper actual i en els propers temps d’aquest sector de la cultura al nostre pa\u00eds, i n’assenyala tres eixos estrat\u00e8gics de futur: la interculturalitat, la igualtat de g\u00e8nere, i el relleu generacional.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":881,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[360,31,455,454],"class_list":["post-880","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-associacionisme","tag-cultura-popular","tag-ens-de-lassociacionisme-cultural-catala","tag-josep-viana"],"yoast_head":"\n