Tot i que es pronosticava una caiguda immediata de l’economia catalana arran dels esdeveniments pol\u00edtics que hem viscut, la realitat demostra que, a curt termini, l’impacte de la crisi ha estat petit. L’atur descendeix per sobre de la mitjana estatal, les inversions estrangeres no s’han redu\u00eft, les exportacions continuen a bon ritme i la taxa d’estalvi familiar creix. \u00d2bviament no sabem qu\u00e8 passar\u00e0 a mitj\u00e0 i llarg termini, ni quins seran els efectes del canvi d’ubicaci\u00f3 fiscal de moltes de les grans empreses del pa\u00eds. El comportament general de l’economia catalana no explica la rigidesa del mercat cultural A hores d’ara \u00e9s dif\u00edcil determinar si la dedicaci\u00f3 preferencial de la Fundaci\u00f3 de la Caixa a la vida cultural catalana es modificar\u00e0 a mig termini un cop traslladada la seu fiscal de Caixabank a Val\u00e8ncia o si la pol\u00edtica de Planeta cap a l’edici\u00f3 en catal\u00e0 perdr\u00e0 intensitat en els propers anys. Tampoc sabem si alguna de les empreses migrades tornar\u00e0 a Catalunya o si apareixeran altres que competeixin amb elles en rellev\u00e0ncia sectorial. La realitat \u00e9s que la bona economia explica les coses un cop han succe\u00eft per proposar-nos un determinat marc d’actuaci\u00f3 futura que ser\u00e0 de nou analitzat un cop hagi succe\u00eft. El comportament general de l’economia catalana, per\u00f2, no explica determinats fen\u00f2mens sectorials i especialment el que afecta la continuada rigidesa del mercat cultural el consum no sembla evolucionar d’acord amb els indicadors generals de la nostra economia. Cultura en estat cr\u00edtic Des que el Partit Popular va pujar l’IVA al setembre de l’any 2012, el consum de la cultura en viu s’ha comportat de manera err\u00e0tica sense aconseguir corregir de manera definitiva la brutal baixada que va suposar aquell error hist\u00f2ric. Gaireb\u00e9 6 anys despr\u00e9s i solucionat el problema, la m\u00fasica en directe, el teatre i el cinema encara estan en xifres inferiors a les de l’any 2012. Encara que espor\u00e0dicament s’albirin moments de creixement estable, qualsevol desgavell sociopol\u00edtic posa a prova la fragilitat dels seus mercats provocant recessions immediates. Hi ha diverses teories per explicar aquest comportament inestable, encara que cap d’elles sembli prou s\u00f2lida per aventurar una soluci\u00f3 definitiva. La suma de moltes causes interconnectades explica una part del problema en la ind\u00fastria Podria ser que en els \u00faltims anys hagi decaigut la qualitat de les produccions art\u00edstiques i conseq\u00fcentment el seu atractiu comercial. Podria ser que la percepci\u00f3 del preu de la cultura s’hagi customitzat a l’al\u00e7a. Podria ser que el consum cultural dom\u00e8stic a trav\u00e9s de les m\u00faltiples plataformes que han aparegut en els \u00faltims anys s’hagi consolidat. Podria ser que la diversificaci\u00f3 del mercat cultural, amb moltes propostes alternatives, generi una major atomitzaci\u00f3 del consum. Totes aquestes possibilitats s\u00f3n reals, per\u00f2 no expliquen de manera clara la irregularitat del consum cultural a Barcelona. Potser la suma d’elles, en la mesura que estan fortament interconnectades, expliqui una part del problema, per\u00f2 no ho aclareix definitivament. \u00c9s curi\u00f3s, a m\u00e9s, que el comportament err\u00e0tic del consum cultural aparegui en el moment en qu\u00e8 les t\u00e8cniques de m\u00e0rqueting s\u00f3n m\u00e9s precises i l’accessibilitat per comprar entrades amb infinitat de descomptes gran. S\u00f3c de l’opini\u00f3 que el problema \u00e9s de naturalesa psicol\u00f2gica. Crec que el consum cultural exigent i de qualitat ha perdut prestigi com a factor diferenciador i que els missatges pol\u00edtics dominants tendeixen a menysprear-com un vector de progressi\u00f3 social perqu\u00e8 se senten c\u00f2modes amb el “pr\u00eat-\u00e0-porter” comercial. Per aix\u00f2 els empresaris arrisquen menys, les propostes alternatives i minorit\u00e0ries creixen i el consum dom\u00e8stic es consolida gaireb\u00e9 sense connexions amb els escenaris socials de la cultura. Podeu llegir l’article \u00edntegre a Economia Digital: https:\/\/ideas.economiadigital.es\/xavier-marce\/por-que-no-sube-el-consumo-cultural_560858_102.html<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En aquest article, Xavier Marc\u00e9 defensa que la cultura ha de tornar a considerar-se com un assumpte p\u00fablic de m\u00e0xima import\u00e0ncia, tant a nivell educatiu com comercial.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":873,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[110,4,11],"class_list":["post-872","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-consum-cultural","tag-politica-cultural","tag-xavier-marce"],"yoast_head":"\n