El pes real d’una cultura es mesura pel nombre de persones que la consumeixen o que la practiquen, \u00e9s a dir llibres que es llegeixen, persones que van al teatre o al cinema, museus que s’omplen o simplement tallers de pintura als centres c\u00edvics plens d’artistes amateurs. Les rareses, tot i poder ser extraordin\u00e0ries no s\u00f3n altra cosa que excepcions sobre les quals no es pot fonamentar un sistema s\u00f2lid i sostenible. Ser minoritari no significa tenir poc p\u00fablic sin\u00f3 \u00fanicament tenir menys p\u00fablic, la qual cosa \u00e9s perfectament coherent amb les din\u00e0miques de pluralitat i diversitat de tota realitat cultural. La dansa ven menys entrades que el rock and roll, per\u00f2 dins de la dansa hi ha artistes consolidats, com dins el rock els hi ha de male\u00efts. Un model an\u00f2mal \u00e9s aquell que ofereix constantment molta m\u00e9s activitat de la qual es demanda i aquest model \u00e9s doblement an\u00f2mal quan aquest diferencial es sost\u00e9 \u00fanicament amb fons p\u00fablics. Un artista pot rebre subvencions per produir els seus espectacles, fins i tot no ha de ser imprescindible que recuperi aquestes inversions a fons perdut a taquilla. El inquietant \u00e9s que no aconsegueixi mantenir, en l’explotaci\u00f3 dels seus projectes, ocupacions rellevants que tinguin una relaci\u00f3 equilibrada amb el cost de les seves produccions. Quan aix\u00f2 passa repetidament les pol\u00edtiques culturals p\u00fabliques s\u00f3n ineficients i en \u00faltima inst\u00e0ncia injustes. Si acceptem aquests principis b\u00e0sics d’orientaci\u00f3 cultural, haur\u00edem de preguntar perqu\u00e8 fracassen tants projectes a Catalunya i la resposta \u00e9s molt simple: no tenim empresaris culturals o com a m\u00ednim hi ha molt pocs. Un empresari \u00e9s essencialment un mediador entre un producte i els seus potencials consumidors, una persona que ent\u00e9n que la publicitat \u00e9s una inversi\u00f3 i no una despesa, un constructor de relacions entre artistes i p\u00fablics, alg\u00fa que mesura les expectatives, minimitza els riscos i optimitza els resultats. A Catalunya hi ha una quantitat enorme d’artistes que fan funcions d’empresari cultural i que viuen enamorats dels seus projectes, per\u00f2 en realitat l’empresari ent\u00e8s com una figura amb personalitat i funcions pr\u00f2pies no existeix i quan apareix tendim a demonitzar convertint-lo en sospit\u00f3s d’ab\u00fas comercial i enriquiment indegut. Aix\u00ed li va a la dansa o al cinema. Millor li va a la m\u00fasica en viu o al teatre, sempre al rebuf d’un mercat global genu\u00ed que no funciona digitalment i els mercats locals no estan controlats per grans multinacionals. La dansa \u00e9s un cas paradigm\u00e0tic. Despr\u00e9s d’anys d’importants subvencions (sempre insuficients malgrat tot) no ha aparegut cap espai privat estable que la programi. Hi ha una bella excepci\u00f3: la sala Hiroshima, per\u00f2 es tracta d’un local relativament petit i amb una programaci\u00f3 estacional. A la m\u00fasica li va millor per\u00f2 tampoc \u00e9s per tirar coets, perqu\u00e8 no sobren els locals amb m\u00fasica en directe i les normatives municipals que haurien afavorir-la no existeixen. L’empresari cultural arrisca els seus diners amb l’objectiu de guanyar m\u00e9s i aix\u00f2 en la cultura no est\u00e0 ben vist, encara que si ho aconsegueix l’artista tots ho vegem com una cosa perfectament normal. El cas del cinema \u00e9s tr\u00e0gic. Tenim una quota de pantalla del 2 per cent, que millora si comptabilitzem les coproduccions amb empreses espanyoles encara que aix\u00f2 ens obligui a plantejar quina \u00e9s l’aut\u00e8ntica definici\u00f3 de producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica catalana. Molts empresaris de cinema catalans produeixen i dirigeixen les seves pr\u00f2pies pel\u00b7l\u00edcules i evidentment el rigor t\u00e8cnic amb qu\u00e8 s’afronta la comercialitzaci\u00f3 deixa molt a desitjar. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual confondre la figura del gestor cultural amb la de l’empresari i no s\u00f3n el mateix. A Catalunya el gestor cultural s’ha format per treballar en el sector p\u00fablic cosa que queda clara per poc que repassem els plans curriculars dels m\u00faltiples m\u00e0sters i postgraus que ofereix el mercat. Fins i tot en escoles de negocis tan famoses com ESADE enfoquen els seus cursos de gesti\u00f3 cultural a l’ombra de l’administraci\u00f3 que, d’altra banda, ha estat el seu principal client. El sector cultural catal\u00e0 necessita empresaris capa\u00e7os d’ampliar la demanda cultural, de seduir nous p\u00fablics i crear escenaris per al consum perdent-li el por al mercat i als seus condicionants. El necessiten els nostres creadors i productors de la mateixa manera que ho necessita el p\u00fablic, tant el local com el que ens visita de vacances o en fires i congressos. Article de Xavier Marc\u00e9 publicat a Economia Digital: https:\/\/ideas.economiadigital.es\/xavier-marce\/xavier-marce-hacen-falta-mas-empresarios-culturales_539927_102.html \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Xavier Marc\u00e9 afirma que “el sector cultural catal\u00e0 necessita empresaris capa\u00e7os d’ampliar la demanda cultural, de seduir nous p\u00fablics i crear escenaris per al consum perdent-li el por al mercat i als seus condicionants. El necessiten els nostres creadors i productors de la mateixa manera que ho necessita el p\u00fablic, tant el local com el que ens visita de vacances o en fires i congressos.”<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":837,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[247,12,270,23],"class_list":["post-836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-empresa","tag-industries-culturals","tag-mercat","tag-public"],"yoast_head":"\n